Cames en escorçForeshortened legs

 

L'aquarel·la de la Luz conté el repte de la brusa semitransparent que deixa entreveure les formes. De la sèrie que presento avui és la que més m'agrada: el formidable escorç de les cames apuntant a l'espectador contrasta i subratlla el perfil decidit del cap que implica una torsió sencera del cos. La model sembla interpel·lar algú fora de l'escena...

En l'altre extrem del suggeriment anterior està la pose de la Myrto, amb un lleuger escorç de la cama esquerra -no menys complicat de resoldre. No vaig saber encabir del tot la figura sencera en el paper però et trobes altres reptes pictòrics que no apareixen massa sovint.

Un altre escorç singular és el que presenta la pose d'en Paul: La cama esquerra no és frontal del tot, però a més el genoll puja més que el pla de suport del maluc. Com el model té un cos llarg tendeixes sense adonar-te a sobredimensionar-lo, tot fent el cap més petit.

Cinc ponts de Ripoll Five bridges of Ripoll

Ripoll, amb el seu prodigiós monestir romànic, és el bressol de Catalunya i és també el centre d'una comarca d'on parteixen boniques rutes excursionistes. Però el poble mateix conserva altres mèrits que el fan encisador. Es troba just en l'aiguabarreig on el riu Freser vessa les seves aigües en el Ter. Presento aquí cinc dels diversos ponts que fan possible la trama urbana entre les ribes.

Pont del Raval

El pont del Raval travessa el Freser, tot unint el barric antic amb el Raval de Barcelona

Pont de l'Arquet

El pont de l'Arquet és una via principal de circulació. Vaig dibuixar la part sobre el Ter (carrer Macià Bonaplata) des d'uns metres amunt, situat en el pont de la Lira, amb molta cura que el pinzell o el retolador no em caiguessin, s'escolessin pel passadís de ferros travessers i acabessin en el riu.

Pont de la Lira

 

L'Espai Públic Teatre de la Lira és una obra d'arquitectura urbana, de ferro, que acull una plaça coberta de pas i es perllonga en un pont totalment de ferro color rovell.

 

Pont del tren

El ferrocarril que mena a Ribes i a Puigcerdà, travessa el poble,  el Ter i el Freser just abans d'endinsar-se en un túnel. El pas a nivell, que interromp a hores fixes el flux de cotxes, compta també amb un pas de vianants sota la via. El conjunt riu, pont, via, escales i pas feia una figura  geomètrica atractiva i entretinguda de dibuixar assegut a les escales.
 

Pont de Calatrava

Aigües del Ter més avall, a prop de l'estació de tren, s'ha construït una passarel·la d'acer per vianants amb l'inconfusible segell del seu autor, Santiago Calatrava.

L'aquarel·la de figura, entre el sec i el mullat Figure watercolor: between dry and wet

 

Erendira

La figura, ho he dit altres vegades, sol ser exigent. Sovint he comentat la tensió entre l'espontaneïtat i la construcció de volums que duria a dues maneres de fer contradictòries, una de pintura molt ràpida i transparent, i l'altre de capes més treballades (veure, p. ex., aquesta entrada de l'inici del blog en 2010). Però avui subratllaré un altre aspecte involucrat en el mateix tema, les dues tècniques favorites de l'aquarel·la: el mullat sobre mullat, i el mullat sobre sec; fins i tot una tercera, el pinzell sec. Per regla general, ara valoro molt l'equilibri entre una fase inicial de colors fosos en humit, i una fase posterior de capes sobre sec -poques i lleugeres. Si s'hi afegeix algun toc de pinzell sec la figura guanya riquesa. Els detalls, com les cares, les mans i altres, demanen imperativament un treball addicional en què cal el control que dóna el treball sobre sec. Ho il·lustro amb algunes obres.

 

Muntsa llegint

En aquesta de la Muntsa predomina el mullat sobre mullat. Fixem-nos en el braç i la cama dretes; fins i tot en el suport de fusta del braç de la butaca.

Adrián

Per contra, en aquesta dAdrián, fixem-nos en les capes del pit, del braç esquerra o de la cama dreta que són totes aplicades sobre sec.

Ayelén Alvarez

En la d'Ayelén, podem fixar-nos en els tocs en pinzell sec: les arrugues fosques de la brusa i part del cabell. Deixant de banda l'encert o no del dibuix o de l'enfoc general, és una obra que expressa bé la síntesis de les tres tècniques.

El ferrocarril a les arts The railway in the Arts

Un dia memorable, la sra. Pilar García Fuertes, directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya de Vilanova i la Geltrú, i el sr. Jordi Font-Agustí, enginyer i escriptor, conversaven en el transcurs d'un viatge en rodalies, de retorn a casa. La passió pels trens mou molta gent, en el nostre país i arreu del món: desplega records d'infància, suscita anhels de viatjar, i si el trajecte és plàcid, relaxa els esperits i els posa en un temps especial de pura contemplació. El ferrocarril és un enginy modern que tot i néixer amb la revolució industrial forma part de les llistes de símbols que semblen eterns en els nostres somnis i mites. Aquesta fascinació universal arrossega tota mena de vinculacions amb el tren, maquetes, fotos, pintures, relats, col·leccions d'objectes. Però en algunes persones inquietes també estimula la recerca historiogràfica de totes aquestes expressions. 

Així, aquella conversa distesa però apassionada va ser l'origen del projecte de fer una exposició sobre la presència del ferrocarril en les arts i la literatura. Però resulta que sobre Catalunya, on s'havia construit la primera línia fèrria, aquesta feina de documentació no estava feta. Per realitzar l'exposició calia primer investigar, reunir la documentació, si s'escau aconseguir drets de reproducció, buscar-li un principio d'ordre, construir un guió. En Jordi s'ha passat anys fent justament la feina de recopilació en el seu blog Arte y Ferrocarril, el ferrocarril en la literatura, el cine y las artes plásticas.

Finalment, després de trobar les col·laboracions econòmiques, ha aconseguit publicar "El ferrocarril en les arts i la literatura catalanes" a travès del Museu, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans i la Societat Catalana de Tecnologia. L'obra es va presentar justament a lEC fa un mes i poc després al Museu.

Presentació al Museu
(foto de https://twitter.com/mferrocarrilcat)

Jordi Font-Agustí, àvid cercador de tota mena d'expressions artístiques lligades al tren, es va posar en contacte amb mi fa uns anys quan va descobrir les meves aquarel·les dedicades a la matèria en aquest blog. Tot i que ja havia dibuixat ponts, túnels, vies i estacions, el tema em va esclatar i es va fer present ell sol quan van arribar les obres del TAV a Montmeló. Sorties al carrer a pintar com altres vegades però et trobaves inevitablement les cirurgies del terreny, els implants de formigó, les maquinotes immenses, els canvis del paisatge. 

Montmeló, 2011: el poble "patas p'arriba" 
(obra no inclosa en el llibre)

Jordi va publicar una amable ressenya sobre aquestes aquarel·les en la secció sobre Art de la revista Via Libre i de la qual em vaig fer ressó aquí. Després vam seguir en contacte per acordar quines imatges i textos del blog seria adient incloure en el volum que acaba de sortir a la llum.

El Museu anuncia per al 2023 l'obertura de l'exposició itinerant, "dins dels actes del 175 aniversari del ferrocarril al nostre país", el projecte de la qual -recordem- està en l'origen del llibre. La Pilar, la directora, confirma amb il·lusió que aquesta exposició tirarà endavant. Serà el moment de passar-s'hi i deixar-se captivar no només per l'èpica i la lírica del ferrocarril que el Museu desvela sempre, sinó també per la percepció que n'han tingut artistes i escriptors abans que nosaltres.

AlbadesDawns

El mar a trenc d'alba

Les albes al mar no són mai iguals i cada cinc minuts el joc de colors i formes canvia, i canvien cada dia de l'any. La imatge fugissera que tens davant et crida ja sigui com un repte per aconseguir una representació fiable amb un procediment que ha de ser acurat i disciplinat, ja sigui com un mer estímul de colors que inspira una creativitat més lliure. 

Sovint comences volent ser fidel i metòdic, i acabes acceptant que estàs en una construcció imprevisible. Ja he explicat alguna vegada les dificultats tècniques.

El mar pel matí amb núvols

Estampas de Cantabria Images of Cantabria

Liérganes, Pza. Marqués Valdecilla

Este julio hizo calor incluso en Cantabria. Ni la costa ni los valles pasiegos escaparon a la implacable radiación. Quizás debamos empezar a aceptar que esto del cambio climático va en serio, lo de cambiar nuestros hábitos de consumo, nuestra forma de producir energia, y tener en cuenta que, mientras no se demuestre lo contrario, los recursos no son infinitos.

En la escala de inconvenientes, el menor de ellos seria dibujar bajo una buena sombra, cosa que en realidad se sabe de toda la vida. En esta primera estampa del cuidado pueblo de Liérganes es temprano, cuando las sombras aun son largas y algun vecino barre el trozo de calle frente a su portal. 

En la siguiente me situé sobre unas escaleras. La inevitable hilera de coches entorpece algo la vista, pero me parece que forma parte de la realidad turística que es lícito reflejar.

 

Liérganes, Calle Juan Curtius

Liérganes es un lugar agradecido para los artistas, donde hallas rincones  preciosos, tanto nobles como humildes. La sombra del Puente Mayor con su leyenda del Hombre Pez me acogió mientras intentaba captar su magnificencia.

LIérganes, Puente Mayor

 

Barrio Rubalcaba, Liérganes

Río Miera

 En el Miera se pueden descubrir algunas zonas de baño que la canícula convierte en auténticos milagros.

 

Iglesia de S. Pedro ad Vincula, Liérganes.

 

Bajo un sol de justícia, los feligreses acuden subiendo la cuesta que conduce a San Pedro ad Vincula. Mientras dibujo bajo un plátano le comento a unas esforzadas señoras que hoy ya habrán expiado todas sus faltas... 

 

Catedral de Santander

En la ciudad cuesta más encontrar lugares con sombra para sentarse a dibujar. La Pza. Asunción, delante de la Catedral de Santander, contiene árboles y unos bancos muy adecuados.

 

Iglesia de S. Martí de Tours, Bareyo, Bº Ajo

Ahora bien, los dibujos no reflejan en absoluto lo que uno ve y pasea. Más bien deben entenderse como momentos de recogimiento en un fluido mucho más movido. Quiero agradecer a Lourdes, Gema y Diego -que regentan la posada El abuelo de la cachava- el trato atento, su conocimiento sobre Cantabria, sus tartas exquisitas y -last but not least- sus consejos gastronómicos sobre dónde caer rendido.

 

Lucia

El pintor té també models favorites. Quan posen -quan t'assabentes que estan programades en la sala de posa fixa- mires d'anar al Sant Lluc a pintar-. Lucia té molta elegància i sosté la posició tota l'estona amb disciplina. No es pot demanar més però el color xocolata de la seva pell afegeix un plus d'interès a l'elecció de la paleta. En tres moments del curs l'he tinguda davant. Quan les coses no surten bé mai és culpa de la model o del model, però quan el resultat t'agrada bona part del mèrit també és de qui posa, sens dubte.

Lucia, febrer del 2022

Detall del cap

Sovint un experimenta què diferentes surten les coses segons com estiguis assegut. Aquesta aquarel·la està pintada de peu dret. Estar menys còmode però amb major llibertat de moviments, poder retrocedir una mica per veure el conjunt, tot plegat també es comunica des dels pinzells a l'obra. Diria que es pot apreciar en el següent detall del tronc.

Detall del tronc

Per cert, vaig descobrir la Lucia en una posa d'ella a peu dret, magnífica, de les que es fan poques vegades. Captar aquest precís gest de recolzament de la figura sobre una cama, amb la inclinació inversa de les espatlles, sense que es caigui, però conservant la gràcia del moviment, és un repte clàssic del dibuix (del dibuix clàssic) i de l'esculptura. El meu resultat em convenç raonablement.

Lucia, novembre del 2021

Lucia, juny del 2022

Pins vora el mar Pines bye the sea

En el passeig marítim de Miami Platja la gent passeja, corre a peu, en bici o en patins. Al llarg del mirador serpentejant, els pins resisteixen les inclemències dels temporals i de la pressió turística. I a vegades la llum del sol a trenc d'alba, o la vibrant del migdia amb el cant de les cigales o la llum daurada de la tarde arrenquen als pins soferts uns colors lluents que ens evoquen la nostàlgia de la infància.

Pi de l'entrada de la cala Calazul

Pi del Torreó

La branca retorçada és l'autèntica protagonista de la imatge. Dóna la dimensió de profunditat a una escena perfectament enmarcada entre el torreó vertical, el tronc gruixut del pi, la paret horitzontal i l'horitzó absolut del mar. Vaig explorar aquesta dimensió de profunditat de la branca en un treball anterior.

Pins al passeig marítim

(El color esmorteït d'aquest darrer treball contrasta amb el primer, però tot i donar un efecte especial, no va ser buscat sinó un accident resultat de l'estat del paper reciclat. No és la primera vegada que quan un treballa sobre el revers dels papers -normalment arriscant més- et trobes que la probable presència de fongs impedeix que cap pinzellada es comporti com preveus. Abans de liquidar-ho tot sempre es pot fer una foto al resultat.)