Mar i muntanya en el Baix CampSea and mountain in the Baix Camp

 

Camí de la Mola de Colldejou al coll del Guix

Un camí amb un grupet d'arbres que s'entrelliguen, troncs i branques, masses i fulles, pedres i matolls, és un repte per l'aquarel·la. Un voldria donar alguna idea una mica veraç del paisatge que estimes i no només un resulta efectista. L'escena es troba baixant des de la Mola de Colldejou fins al coll del Guix (Baix Camp).

Una composició similar dins de la mateix comarca de Tarragona es troba en el bosquet de pins que arriba ran de sorra en la platja del Torn, un espai natural sorprenentment conservat, potser perquè fins ara és una platja nudista que es troba resguardada de la vista, als afores d'Hospitalet de l'Infant.

Platja del Torn a Hospitalet de l'Infant

 

D'aquests dues obres hem fet un vídeo curt a base de fondre unes poques fotos de diferents moments del procés. El podeu trobar en Youtube Shorts i en Instagram:

https://youtube.com/shorts/HVWjXthp8TA?si=yOL1GUt2FNbsf-3x

 https://www.instagram.com/reel/C3R4jcNxnvK/?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=MzRlODBiNWFlZA==

El bosc mediterrani (9): un coll de muntanyaThe Mediterranean Forest (9): A mountain pass

Seguint els camins de Colldejou (Tarragona) trobem boniques excursions, com la que puja al Cavall Bernat de Colldejou. Un dels camins ascendeix fins gairebé a tocar de la paret del Morral d'en Voltes i després tomba per acostar-se a la base del Cavall Bernat. L'aquarel·la es demora en un coll ombrívol, fresc, de terra fosca i pedrots al qual s'hi arriba després d'un empinat ascens -em penso que just el del Morral esmentat. El bosquet s'obre pas entre els còdols.

El bosc mediterrani (7): boires The Mediterranean Forest (7): mists

Als voltants de Colldejou (Baix Camp, Tarragona) el bosc emergeix de la boira a mig matí o a vegades al migdia, ...o no emergeix. Les masses flonges de cotofluix ressegueixen les valls, s'enfilen per les vessants o cauen a banda i banda de les collades.

La lenta dispersió de les boires planteja algunes dificultats tècniques a l'aquarel·la, el clàssic problema de representar el clar sobre fosc agreujat per ser un clar de vores difuses. Resulta interessant resoldre-ho. Ho hem volgut fer sense tèmpera, i -per circumstàncies- sobre un paper no massa predisposat a deixar-se remenar massa. Hi ha diversos procediments, reserva, pintura sobre mullat, aixecar pintura amb paper absorbent, i també blanc de Xina, aquí sí, en algunes branques del primer terme. Aquests exercicis de super-control del medi, amb cada pas ben pensat, també s'han de fer i són una altra dimensió divertida de l'aquarel·la.