Videos de les aquarel·les “tunejades” Videos of “tuning" old watercolors

Ja estan penjats en les xarxes els quatre videos on afegeixo personatges en actitud com d’esperar el desdoblament de la R3 -o afegeixo el vell camió a prop de la via en la quarta. Els quatre videos curts es presenten junts en aquest muntatge en youtube: 

"Tuneando" cuatro viejas acuarelas sobre la R3 de Rodalies Catalunya

00:00 1. C/Carrerada (Mas Rampinyo, Montcada i Reixac) 01:36 2. C/Aragó (Mas Rampinyo, Montcada i Reixac) 02:14 3. Estación de Montcada/Ripollet (Mas Rampinyo) 03:55 4. Silos de Can Riba de la Serra (Granollers)

Per separat s’han publicat en Instagram. Com aquesta xarxa publica en vertical per visualitzar en smart phone i com els videos estan en format horitzontal resulten imatges petites.

 C/Carrerada (Mas Rampinyo, Montcada i Reixac):

Afegint personatges al carrer Carrerada

C/Aragó (Mas Rampinyo, Montcada i Reixac)

Afegint un vianant amb gos al carrer Aragó

Estación de Montcada/Ripollet (Mas Rampinyo)

Substituint els personatges anteriors per dos avis en l'estació

Silos de Can Riba de la Serra (Granollers)

Afegint el vell camió a les sitges de Can Riba

Velles aquarel·les "tunejades": esperant el desdoblament de la R3 “Tuning" old watercolors: waiting for split in R3

Afegint personatges a una aquarel·la antiga

Aquesta vegada han començat de veritat les obres de desdoblament parcial en la línia 3 de la xarxa de Rodalies de Catalunya, la famosa R3 o línia de Vic. L'actuació desdoblarà la via entre Parets i la Garriga. De nou tinc no massa lluny de casa, en molts punts, un desplegament d'equips amb maquinària, enginyers i obrers. El tram està fortament urbanitzat i industrialitzat, i no només s'ha d'eixamplar el terreny per fer-li espai amb terraplens, talussos, murs de contenció i rases sinó que, sent un territori enormement “vascularitzat", s'ha de proveir de molts ponts i túnels per salvar interseccions de carreteres, rius i passos de vianants.

De moment no estic pintant res d'això sinó fent des de fora les fotos que puc i em deixen. Tanmateix se m'ha acudit recuperar velles aquarel·les on apareix la R3 al seu pas per Montcada i Reixac, al voltant de l'estació del Mas Rampinyo -dita "Montcada-Ripollet". El nou exercici és actualitzar-les a base d'afegir uns personatges que contemplen la via en actitud d'espera, potser d'un desdoblament que aquesta vegada no els tocarà encara a ells. Així, aquestes aquarel·les estan "tunejades" en una forma similar a la dels aficionats que "tunegen" els seus cotxes. Així sembla que adquireixen un nou sentit d'acord amb els temps...

Carrer Carrerada, Mas Rampinyo, Montcada, 2009

Esperant el desdoblament de la R3 que va per llarg  (2023)

Aquest tram del carrer Carrerada va per damunt de la C17, té cases baixes i la via única de la R3 passa per davant. És un dels llocs on els enginyers hauran de suar per dissenyar l'ampliació si arriba un moment que es decideix fer-la. Els jubilats de la imatge, esperen veure passar el tren o parlen de si veuran el futur?

Una mica més endavant, després de la corba del carrer i de la via, ens trobem el carrer Aragó. A prop de l’estació la via es fa doble però abans l’espai disponible és just.

Carrer Aragó, Mas Rampinyo, 2009

Versió “tunejada” (2023)

En aquest cas, un veí en actiu, amb una carpeta, s'ha aturat a mirar la via. El seu gos s'ho pren amb calma.

 

“Com s’ho faran?"

Encara uns metres més endavant tenim l'estació de Montcada-Ripollet. A banda de la via doble, aquí hi ha també una via morta de servei. He retallat l'aquarel·la original del 2008, he pujat alguns colors i he afegit un banc, aproximadament on es troba de debò, amb dos vells asseguts que semblen conversar.

L’estació de Montcada-Ripollet, Mas Rampinyo, 2008

Versió retallada i retocada (2023)

L'afegit passa per obrir un forat blanc al paper, que no sempre és deixa fer. La textura del paper refregat no permet després massa transparència i el resultat de tots aquests invents pateix d'opacitat. 

El pas dels trens i el pas del temps

Finalment, després de passar per la Florida (estació de Sta. Perpètua), per Mollet-Sta. Rosa i per Parets, la via inicia un esforç per obrir-se pas a cops de colze. A penes aconsegueix sortir del nucli urbà li espera travessar la C17 i el Tenes. Cada progrés de pocs metres representa una successió d'obstacles interminables, amb pocs trams de terreny franc. 

Inici d’obres de desdoblament del pont sobre el Tenes (nov. 2023)

Més tard, al costat del circuit de Montmeló hi ha encara aquestes sitges, probablement de la masia isolada de Can Riba de la Serra. El camió abandonat, pres per la vegetació, hi era abans -però l'he col·locat en el costat que m'ha convingut. Ara la R3 s’eixampla per la vora i veurem què passa amb les sitges, però un té la impressió que els ecos de vida rural al Vallès es van esvaint per sempre.

Sitges de Can Riba, 2008

Sitges i camió abandonat (2023)

A més de les fotos de les pintures abans i després, he fet uns vídeos del procés de “tunejat” per penjar-los a les xarxes. Tinc previsió de posar-les en Instagram i totes juntes en Youtube. En la propera entrada aniran tots els enllaços.

La nueva estación de Montmeló Montmeló new railway station

Esta semana se ha abierto al público la nueva estación de Cercanías de Montmeló. Al mismo tiempo se han abierto dos nuevas calles que cruzan por encima de la obra uniendo dos barrios muy cercanos pero obligados siempre "a verse" a través del antiguo puente principal del pueblo.

Exterior en obras de la estación de Montmeló (Navidad 2011)

Hace unos meses, Ignacio López, de Ferrovial, jefe de la obra del tren en Montmeló, me sugirió que pintara las obras de la estación. "¿Seguro que os gustaría ver la estación en obras y no acabada?" Sí, querían ver la cosa en su salsa. En el fondo eso es lo que más nos mola a estos ingenieros y a mi, ese punto en que las cosas van tomando forma a partir del material sin forma, las cosas que emergen entre el barro, los hierros y las hormigoneras y se encarnan a partir del plano, justo antes que la gente haga desaparecer su obra-criatura porque la hace suya, la convierte en edificio útil de la vida cotidiana.

Un poco antes de Navidad había unas puestas de sol increíbles en la llanura recta que ha aparecido sobre el falso túnel. La nueva estación emergía como una manifestación gozosa después de años de sinsabores para el pueblo. Me pareció que esa imagen romántica de la puesta, con alguna máquina por el exterior, reflejaría bien la emoción. Aun no estaban colocados los muros-pantalla de cristal pero el efecto de las sombras alargadas hacia el este ya daba mucho de sí.

(Con esa poco habitual paleta cromática, las fotos me han dado problemas: la que recoge bien el amarillo, estropea el azul y viceversa... ésta que he colgado arriba es como un punto medio.)

Visité la obra por el interior, a medio pavimentar. Unos fenomenales efectos de sombras de los marcos de los paneles sin cristal tenían también mucho gancho.

Interior de la nueva estación de Montmeló en obras

Aquí fui más contenido con los colores y eché mano de mi paleta tipo "I ♥ sepia"

Todo el cuadro es un juego de retículas: la estructura de los muros, las sombras proyectadas, la cubierta con sus vigas oscuras y las complacientes vallas de obras que pones donde conviene poner...
¡Ah, me olvidaba, ambas acuarelas han recibido también el placet de Rafael Pérez, ingeniero encargado de la construcción de la estación!

Y éste es el pasado:

Estación antigua y aparcamiento (2007)

 Así estaban la estación y la parte del aparcamiento de coches en una acuarela de  2007 antes de empezar las obras.

Entrada a la estación antigua (2008)

Así estaba la vieja estación por la calle de acceso. Ahí sigue de hecho, detrás de un muro que se levanta por la parte del andén, aunque sólo a poca altura. En relación a la capacidad evocadora de estas estaciones, tal como  surgieron en los comentarios al post anterior de estaciones, y a la suerte de este edificio debo decir que no sé cuál será aunque hubo planes de conservarla, pero me temo que ahora son malos tiempos para la lírica...

Estacions de tren Railway stations

Com que la Colla dels dimecres va anar a l'Estació de França l'últim dia i han anat penjant les seves obres (comença aquí i segueix per les entrades més recents), m'han fet venir ganes de mostrar uns treballs que tenia del mateix lloc. He pensat de juntar-ho amb altres estacions... Al final, contant les tintes, n'hi havia unes quantes i he fet una tria.

Estació de Cerdanyola, 2007

(Aquesta primera va ser 5è premi al concurs de pintura de Cerdanyola de novembre de 2007).

Les dues següents són les de l'Estació de França, de l'època que anàvem amb en Jaume Comas i companyia.

Estació de França, 2008

Topalls de l'Estació de França,  (vista exterior, 2008)

L'estació de Montcada-Ripollet l'he dibuixada un munt de vegades a tinta... però aquí hi ha una versió en aquarel·la, d'un angle diferent a una altra que vaig penjar (en l'enllaç també es veu l'exterior de l'estació de Montcada-Manresa)

Un altra sèrie amb un bon nombre de variacions ha estat la vella estació de Montmeló, que en l'actualitat està a l'espera de decidir-se què fan amb ella i que ara es troba per sota del nivell del cobriment del fals túnel --i comença a tenir un aspecte deplorable. Aquesta aquarel·la està feta d'abans de les obres, de quan aparentment no hi havia crisi encara i les obres ni havien començat.

Estació de Montmeló abans de les obres (2008)

Finalment, un treball sobre l'estació de Sabadell-Sud de 50x70 cm. També la vaig presentar a concurs, però sense èxit.

Sabadell-Sud (2007)

La Unió de Mas Rampinyo: tintes del 2006

Mas Rampinyo és un nucli de Montcada i Reixac. Alguns veins, com Fidel Casajuana,  parlen de "sentiment de poble" i voldrien potser que Mas Rampinyo fos una república independent... cosa comprensible si atenem a la tradició de participació ciutadana de la seva gent en les coses del seu poble. Això els va portar a fundar al 1921 la Societat Cultural i Recreativa La Unió de Mas Rampinyo, coneguda per tothom com "La Unió". La Unió és una entitat d'una vitalitat envejable, dotada d'un edifici neoclàssic singular on es fa teatre, cinema, conferències, ball, sopars i tota mena d'activitats culturals, lúdiques, esportives...

La Unió de Mas Rampinyo

Tot i que administrativament Mas Rampinyo comença més abaix, la gent tendeix a ubicar la zona per damunt de la carretera, la C17. Aquesta és una imatge de la plaça Espanya, la cruïlla amb la C17 (abans N152), que ara ja no existeix tal qual perquè van construir un poderós túnel pel trànsit de pas i damunt, una rotonda pel tràfic de Montcada.

Plaça Espanya antiga, amb la Telefònica al front.

L'altre edifici emblemàtic de Mas Rampinyo és l'estació de la Renfe.

L'estació de Mas Rampinyo, Montcada-Ripollet

Per amor dels veins als seus espais, "allò nostre", vaig dibuixar unes quantes versiones d'aquests dos edificis.

Tot va començar quan em vaig posar a dibuixar la tinta de la Unió (que teniu  la primera) a l'ombra de la paret de la perruqueria del barri, que està a la cantonada, gairebé davant de la Unió -i que ara ja ha tancat-.

La perruqueria de Rosa Baró

En acabar i anar per plegar em van abordar les dues perruqueres, la Rosa i l'Antonyieta, les persones més eixerides, actives i, sobre tot, millor informades del barri... Els hi agradava!

Si alguna vegada necessiteu un public relations, passeu de marchants i de crítics d'art i aneu a buscar les perruqueres!
Gràcies Antonyieta i Rosa per la vostra empenta!

Montcada i Reixac: tintes de les línies de tren

Escales de l'estació de Montcada-Manresa

Montcada i Reixac és una cruïlla de camins, ferrocarrils, autopistes i rius. Les tintes sembla que s'acoblen bé amb els ferros foscos de les vies i el paisatge que la indústria va marcar.

La línia de Vic, l'autopista i el riu Ripoll

El pont dels Germans sobre el riu Ripoll

Estació de Montcada-Ripollet