EsquitxosSplashes

Esculls de la Cala Sirenes

 

Per la Costa Daurada no solen trobar-se aquelles onades magnificents que assoten els penya-segats cantàbrics i que aixequen volums d'escuma de l'alçada d'edificis. M'ha agradat, però, treballar amb les onades i les esquitxades que tinc més properes. Aquests treballs de petit format enfronten, pel que fa al tema, les mateixes dificultats que si fossin onades gegants. La primera és aconseguir una síntesi que expressi el moviment del mar sense pretendre recollir-ho tot però també sense caure en una imatge congelada. 

Cala Califòrnia

 

Aquest treball d'amunt és l'únic de la sèrie que està fet presencialment en la platja. És per això que està més ancorat en les roques que en les capricioses evolucions del mar. Els colors de les transicions de sorra a aigua tenen especial dificultat
 

Cala Bot

 

En aquesta el centre d'atenció se'n va a l'splash de l'onada rompent en la roca, el seu volum -i no simple taca blanca- però també t'havies de fixar en la llum que travessa la làmina transparent de l'onada de davant i li dona aquell color turquesa. La veritat és que decidir els colors del mar és sempre difícil. Quan és en directe has d'apostar pel que veus en un moment donat i no anar "adaptant el quadre" quan passen els minuts i tot ha canviat.

Cala dels Penyals/Vienesos

Potser aquesta última és que té més dificultats perquè el tema no et dóna cap unitat "ja construïda". Jugant amb diverses imatges prèvies "contes la història" de l'onada que arriba -com si fos una sola-, la sort dels esculls -alguns inundats i altres aflorant-, els regalims de les pedres que es treuen l'aigua de damunt... Potser és la mena d'exercici que funciona millor com a pràctica que com a obra acabada.

La geologia de la Costa DauradaThe geology of Costa Daurada

 

Cala Califòrnia

El comentari de la Pilar Isern a penes veure aquestes aquarel·les de petit format fetes in situ, va ser: "jo també em vaig sorprendre amb la geologia de la Costa Daurada". Va per suposat, sense haver-ho explicitat, que al pintor li resultaven cridaneres aquestes torsions del conglomerat, aquestes parets vermelles i precàries que fuetegen les onades quan el mar s'enfada i que el Mestral llima grollerament. Sí, porto anys pintant aquesta geologia soferta que cada any desprèn roques ben a la vista, amb blocs que queden mig enfonsats al mar, al seu peu.

Pas entre la cala Califòrnia i la cala Bot

Cala Califòrnia

 

Cala dels Vienesos

L'única esperança per aquestes cales de Mont-roig del Camp és una assistència humana que reompli les catabaumes i sostingui amb parets artificials les masses perillosament suspeses. Mentrestant, aigua, cel, pedra, sorra i pins ofereixen la seva joia per qui vulgui mirar.

Cala dels Vienesos

Dibuixant a la cala dels Vienesos

Gent a la cala dels Penyals

Cala dels Penyals

En aquesta darrera es pot apreciar com l'erosió arriba a la línia dels pins, amb les seves arrels al descobert. En realitat, tota la platja necessita una intervenció reparadora -al meu parer molt més urgent que la construcció del Passeig Marítim uns metres per damunt-. Aquest passeig, encara en obres (setembre 2024), era sens dubte una reivindicació que venia de lluny però turisme, carrers i passeig depenen tots de l'atracció de les cales que no es poden descuidar.

La Pilar Isern té en projecte un llibre que inclourà el text "Geologia daurada". De moment, del seu blog podeu veure la caminada que fa 13 i la 19 en l'entrada que dedica al litoral,  i en wikiloc la seva ruta entre l'Ametlla i l'Ampolla.

En una propera entrada mostraré alguns treballs del mar picat en aquesta mateixa costa.

Esculls a Miami Platja Reefs in Miami Platja

Cala Sirenes

Les obres del passeig marítim de les cales de Miami Platja estan aturades i no se sap quan es reprenen tot i que un diari va donar per feta la represa. El desembarcament de màquines va començar en setembre del 23 i es va interrompre en març del 24. Per sota de la pavimentació, la reforma de l'enllumenat, les noves canonades i clavegueres fluvials... s'haurà d'intervenir en les cales mateixes tot continuant l'actuació de 2020 ja que que les cales són l'autèntic sentit de tot plegat. Amenaçades pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar,  els embats dels temporals se'n duen la sorra i soscaven baumes en uns penya-segats massa fràgils i que  a vegades acaben en despreniments. Hem vist com es va enderrocar l'emblemàtica torre de Miami per seguretat i i com les platges s’encongeixen any rere any. 

 

Esculls de la cala Sirenes

Les aquarel·les que presento no les havia penjades abans però fa alguns mesos que estan fetes.

Cala del Solitari, amb la seva roca tallada

Cala California (esculls del costat nord)

Pins dansaires ran de mar Dancing pines near the sea

Els pins mediterranis a la vora del mar, i més els que s'enfilen en penyassegats sobre les onades, s'arrapen sovint a bocins de terra exigus, alçant-se entre les roques. Humitat, calor, salnitre i tota la rosa dels vents -tramuntana, garbí, gregal, llevant o ponent- els castiguen sense pietat. Els troncs i les branques s'hi adapten secularment tot doblegant-se i culejant en una dansa lentíssima però visible.

Tango

A cops s'entrellacen amb el veí en un ball de contacte, com aquest tango sota un cel enteranyinat.

O inicien un diàleg de passos i braços temptatius.

Cala Califòrnia (Mont-Roig del Camp)

Cala Bot

Altres vegades esclaten per tots costats, en una dansa èbria i sense regles.

La dansa dels pins ran de mar

AlbadesDawns

El mar a trenc d'alba

Les albes al mar no són mai iguals i cada cinc minuts el joc de colors i formes canvia, i canvien cada dia de l'any. La imatge fugissera que tens davant et crida ja sigui com un repte per aconseguir una representació fiable amb un procediment que ha de ser acurat i disciplinat, ja sigui com un mer estímul de colors que inspira una creativitat més lliure. 

Sovint comences volent ser fidel i metòdic, i acabes acceptant que estàs en una construcció imprevisible. Ja he explicat alguna vegada les dificultats tècniques.

El mar pel matí amb núvols

Pins vora el mar Pines bye the sea

En el passeig marítim de Miami Platja la gent passeja, corre a peu, en bici o en patins. Al llarg del mirador serpentejant, els pins resisteixen les inclemències dels temporals i de la pressió turística. I a vegades la llum del sol a trenc d'alba, o la vibrant del migdia amb el cant de les cigales o la llum daurada de la tarde arrenquen als pins soferts uns colors lluents que ens evoquen la nostàlgia de la infància.

Pi de l'entrada de la cala Calazul

Pi del Torreó

La branca retorçada és l'autèntica protagonista de la imatge. Dóna la dimensió de profunditat a una escena perfectament enmarcada entre el torreó vertical, el tronc gruixut del pi, la paret horitzontal i l'horitzó absolut del mar. Vaig explorar aquesta dimensió de profunditat de la branca en un treball anterior.

Pins al passeig marítim

(El color esmorteït d'aquest darrer treball contrasta amb el primer, però tot i donar un efecte especial, no va ser buscat sinó un accident resultat de l'estat del paper reciclat. No és la primera vegada que quan un treballa sobre el revers dels papers -normalment arriscant més- et trobes que la probable presència de fongs impedeix que cap pinzellada es comporti com preveus. Abans de liquidar-ho tot sempre es pot fer una foto al resultat.)

Descobrint Miami PlatjaDiscovering Miami Platja

L'exposició Miami, dibuixos en sèpia segurament ha estat la primera que algú dedica per complet a aquest indret de la costa tarragonina. Miami Platja és un nucli que forma part del municipi de Mont-roig del Camp. Fins fa uns anys la gent de fora el coneixia al seu pas per la N-340 que travessa la població de punta a punta tot fent evocar la versió contemporània dels pobles del far-west, amb tendes a banda i banda.

Tanmateix, per sota de la carretera i de la via del tren que torna a tallar la població de nou, Miami ocultava el secret preciós de les seves cales. Es això sobre tot el que celebren aquests dibuixos que els visitants del blog haveu vist publicats durant anys. 

Cala dels Àngels i cala Pescador

Les coses han anat canviant. L'autovia A7 ha permès alliberar l'Avinguda Barcelona -la N340- i la nova via fèrria ràpida ha anul·lat la que passava a prop de la costa i de la qual ja s'ha desmantellat la catenària.

[Una història diferent és la discussió sobre la retirada del tren de la costa; sense dubte fruirem de la via verda que es projecta, però no entenc com en un moment històric que anem vers l'automoció elèctrica ens podem permetre el luxe d'eliminar infraestructures elèctriques que costen tant de fer...] 

En qualsevol cas, Generalitat i Ajuntament han remodelat una primera part de l'Avinguda que, convertida en boulevard, s'ha omplert de vida i vianants com festegen els veins i comerciants de la zona. 

La nova Avgda. Barcelona

La nostra exposició, ubicada justament aquí, crec que fa una petita aportació al propòsit de treure a relluir la bellesa latent. Porto anys dibuixant i fent aquarel·les de Miami Platja, obres que volen posar al descobert la bellesa de les cales. Hem fet una tria i juntat més de 60 dibuixos en format de quadern din A4. Amb l'amable regidora de cultura sra. Remei Benach, vam convenir en inserir l'exposició dins dels actes de St. Jaume, en la Festa Major del 2020. Però durant aquell any, com tothom sap,  els actes públics gairebé no van existir. Enguany es va tornar a planificar la festa i suspendre-la de nou -de moment-. l'Ajuntament em va oferir si volia fer de totes formes l'exposició que des de sempre havia estat pensada a l'aire lliure i enmig del pas de la gent. No suposava cap amenaça d'aglomeracions. Vaig acceptar, tot i entenent que mancaria el context de la festa.

Malgrat que la gent anem tots molt saturars d'imatges, alguna cosa deuen suscitar encara els dibuixos originals perquè molta gent s'hi atura. A banda de preguntes per la tècnica de l'aquarel·la sèpia, una de les expressions més escoltades és "Ah, aquesta és la nostra cala!..."

Per a l'autor es descobreix una altra cosa a més que les cales amagades de Miami. Per primera vegada veig junts els dibuixos que romanien en els seus amagatalls en llibretes diverses. Ells mateixos es venen a fer presents per primera vegada com un tot i vestits per a l'ocasió en aquesta Avinguda que es posa de llarg en aquest estiu més obert.

Més de 60 dibuixos aplegats sobre el tema

Per cert, els plafons cedits per l'Ajuntament els vam disposar davant de la tenda de moda Happy que regenta la Cristina Funk, una mestra de l'actitud optimista a qui vull agrair el seu recolzament calorós.

La línia de la pedra i de l'aiguaThe line of stone and water

Esculls en  l'Ametlla de Mar sud en siena natural

La línia de la costa és un fractal. La seva mesura longitudinal és impossible perquè cada roca introdueix entrades i sortides que allarguen la mesura; cada gra de la pedra torna a tenir entrants i sortints cada cop més petits; a més el mar puja i baixa per l'onatge o les marees; la roca s'erosiona, etc. Tot plegat fa que la línia variï a cada instant. Les carreteres de la costa solen ser corbes a certa distància del mar que suavitzen i simplifiquen la línia real. Els camins que la ressegueixen entren i surten a escala dels passos humans i permeten més aproximació. 

 

Esculls en Cala Pescador (Miami Platja)

Un d'aquests camins és el GR-92, sender de gran recorregut del Mediterrani. El tram entre Miami Platja i les platges del Perelló i de l'Ampolla -que comprèn totes les cales de l'Ametlla de Mar- és d'una bellesa extraordinària... sempre i quan un pugui aturar-se a mirar la presència de les roques i el seu diàleg etern amb el mar. Caminar pel GR permet apropar-se a la línia impossible. He posat junts tres treballs animats pel mateix afany de captar algun fragment d'aquesta conversa calma que es dóna a ritme de respiració entre la pedra i l'aigua.

 

Esculls en l'Ametlla de Mar sud en vermell

Els tres treballs tenen dibuix força fidel i tres plantejaments lligats a les terres de la zona: El terra siena natural -molt daurat- en la primera, el terra siena torrat -molt tirant a un ferro vermell- en la tercera, i el contrallum de la roca fosca coberta d'algues en la segona.

Preparant la tempesta Brewing the storm

La formació de tempestes sobre la costa mediterrània té una bellesa radiant. El sol s'escola entre els núvols foscos, retalla plans quan s'obre pas per l'atmosfera i  dibuixa finalment línies horitzontals de llum a prop de l'horitzó del mar. Els colors oscil·len entre gammes de blaus, grisos i violacis.

Ametlla de Mar, Port de l'Estany

Tot això, ja ho vam dir, planteja reptes encadenats de procediments tècnics: assegurar-se de l'horitzontalitat de l'horitzó, preservar la claredat de la línia del reflex, expandir la llum en el reflex del mar, mostrar una acumulació de núvols creïble -tot impedint que la foscor engoleixi del tot les formes i mati la netedat de l'aquarel·la-. El dimoni constant del pintor boicoteja el que pot la feina -sobre tot si el paper no està a l'alçada de la pretensió- provocant uns quants accidents físics: corriments d'aigua per damunt i per sota de l'horitzó, vores dures dels núvols quan s'asseca l'aigua -en comptes de les formes "cotonoses" i suaus que un voldria-, excés de capes per augmentar el contrast amb el conseqüent embrutament de la imatge... Tot això s'afegeix a les dificultats tradicionals de pintar el mar.

 

El que presento aquí jo crec que exhibeix en part la bellesa del tema com les vicissituds d'aquell dimoni desfermat...

 

Notes d'aquarel·la a la platja Watercolor notes on the beach

 

L'estiu sembla que ens ha deixat, tot i que algun dia la calor repunta. Serà prou com per tornar a la platja? 

 

Amb el record de les llargues tardes que la gent baixem a la platja per gaudir de la brisa, aquí deixo algunes poques notes de color de l'estiu.

En aquests primers usava un paper de mida minúscula (quartilla) que m'havien regalat, i em trobava força encongit. Vaig usar després una mida dinA4. Tot i que la qualitat dels apunts no depèn gens d'això, sí la comoditat del pintor.

Dues imatges del mar Two images of the sea

Dues imatges del mar ben diferents. En una treballes l'aquarel·la més enllà de la "primera impressió", i de la segona, i en comptes de refusar-la perquè no has aconseguit el que volies, deixes que sigui ella qui porti el rumb, segueixes experimentant per veure on et porta i en què acaba. Sembla que acaba de nit!

L'altra és un apunt lleuger, fet amb uns pocs colors en la platja. Solen apreciar-se aquests exercicis directes, sense pretensions, que presenten les coses alleugerides de tot pes i fan descansar la mirada.

Efectes de llum en el mar Light effects at sea

Hi ha imatges d'una bellesa delicada en el mar, com aquests resplendors en la superfície que fan els rajos solars quan s'esmunyen entre núvols foscos. Les aquarel·les que tracten de reproduir aquest efecte són del gènere de "total control" -o gairebé-, és a dir, suposen una planificació minuciosa del procediment i tenir previst què pot passar. No sé si algun artista se'n surt sense construir-ho mentalment per avançada. El més fàcil és que se t'espatlli tot al primer descuit. Per la meva part constato que malgrat l'aparent simplicitat, dels cinc o sis intents amb temes similars només en puc penjar dos, i gràcies.

Dibuixos de l'estiu (1): roques, pins i mar Summer drawings (1): rocks, pines and sea

Roques i pins 1.

Roques i pins 1 (dibuix lineal)

Un deixa que sigui el propi moviment espontani del sentit interior qui guïi l'evolució d'aquests dibuixos, la tècnica dels quals és, en realitat sempre la mateixa, amb rotulador i aquarel·la sèpia. I quan vas treballant t'adones que a vegades se t'emporta el traç per sobre de totes les coses i d'altres. com aquí, una mena de fosquedat profunda de les coses va pujant  poc a poc des del fons del paper i s'adiu amb el que vols expressar...

Roques i pins 2

Roques, pins i mar 3

Roques, pins i mar 4

En aquest 4t dibuix els pins han desaparegut. Situat al mateix lloc elevat que a l'anterior, l'ull explora les formes dels esperons de pedra. En tots aquests treballs cau la tarda i el sol ha deixat de dividir els objectes en dos, en una superfície enlluernadora i una ombra negra. Es l'hora que el sol ha deixat de ser protagonista, els banyistes s'han marxat i la pedra surt amb la seva riquesa. Ara pots veure les seves formes íntimes.

Roques i pins 5

L'enorme bloc desprès del penya-segat, farcit de cantells aguts, reposa sobre el terra.

Roques i mar 6

Roques i mar 7

L'onada bat sobre les roques amb la seva cadència, i l'aigua de retorn llepa el mineral incansable i l'arrodoneix...