Parpers

Carretera de Parpers

Ja he dit en una entrada que la carretera de Parpers és una mena de santuari de ciclistes. Si allà el tema era la llum al final del túnel, amb els efectes de llum solar projectada a intervals sobre l’asfalt, aquí ens centrem en les entrades de sol a contrallum en l’atmosfera, obrint-se pas entre les masses d'arbres. 

Un ciclista baixa per aquesta carrerera on no solen passar cotxes perquè circulen per l’autopista de Granollers-Mataró. L’esforç de la pujada o el goig del descens són dues formes de felicitat a l’abast.

Per pintar entrades de llum no se m’acut més que tres mètodes: o bé reservar la part dels rajos solars i pintar-la de to més clar; o bé, pintar-la igual que la resta i després aixecar pintura amb paper absorbent o com sigui; o bé, afegir tèmpera blanca i crear un efecte opac. 

En aquest cas, hem combinat el primer i segon procediment. L’esforç de ser fidel al propòsit i lluitar per aconseguir-lo valorant el conjunt paga el preu de perdre la frescor de la taca original -frescor que els amants de l’aquarel·la i de la impressió, celebren sempre, potser perdent aleshores altres possibilitats del medi.

Taques originals