 |
| Albert de Sucre |
L'Albert de Sucre és un bon amic, amant de la història, les llengües, els viatges, les plantes, però també de l'art. El seu oncle-avi,
Josep Maria de Sucre va ser un reconegut pintor que gosaria qualificar d'expressionista força dramàtic, que sovint recorda Emil Nolde o Edvard Munch; aquest oncle va ser també president de
l'Ateneu Enciclopèdic Popular al 1912 i va exposar a prestigioses galeries de Barcelona.
L'Albert no pinta però sent passió pel llegat de la seva família. Viu a l'antiga casa familiar de Santa Coloma que l'Ajuntament ha declarat Patrimoni Històric i en té una cura exquisida. Vaig visitar aquesta casa per dibuixar-la a tinta, per encàrrec seu, i vaig restar admirat del jardí, el porxo emparrat, les oques, la gespa, els tarongers, els testos, tot admirablement podat...
 |
| La casa d'estructura modernista |
 |
| La banda de l'emparrat de la casa. |
|
Em va agradar tant que li vaig demanar permís per venir amb la petita colla d'amics que sortim a pintar. Un dia de novembre lluminós hi vam anar a parar. No sé si vàrem fruir més nosaltres pintant o l'Albert veient la seva casa festejada, però ens va quedar a tots un bonic record.
 |
| La Teresa Miarnau |
|
Aquí teniu la Teresa fent una aquarel·la, sense cap mandra de venir amb tots els patracols i llençar-se "a lo que echen". Però ella és una explosió de colors vius, d'un expressionisme força oposat al de Josep Mª de Sucre, i ara (2010) es troba més en la seva salsa pintant amb acrílic. Als enllaços podeu veure alguna cosa més de la
Teresa.
 |
| Pintant una aquarel·la de la casa |
 |
| La Carme Mocholi, en Jaume Prats i en Jaume Comas. |
Al primer pla, la Carme Mocholi. Sol treballar aquarel·les de tamany dinA4; moltes de les seves obres tenen la gràcia de les il·lustracions de contes, amb la imatge emergint com d'un núvol del blanc del paper...
A darrera seu està el Jaume Prats, ex-arquitecte que s'esmerça en desaprendre la rigidesa de les línies de la seva professió i lliurar-se a formes de fer més soltes, i cada dia ho aconsegueix una mica més.
Al fons està l'amic Jaume Comas, que té com a ídol aquarel·lístic a
Manel Plana. Persisteix en voler ser com ell i per ser més espontani pinta sempre sense dibuix previ. I a fe que algunes de les seves obres s'hi assemblen molt.
Teniu enllaç al blog.
 |
| Enric Castellanos |
De l'amic Enric parlaré algun dia més extensament. Anoto només que un pot tenir amics de vint anys o de setanta i hi ha certes enteses que travessen totes les diferencies generacionals. Això és el més gran de l'amistat. L'Enric en sap un niu de pintar, i és el més ràpid que conec...
 |
| L'emparrat de Can De Sucre |
Aquell dia vaig fer aquesta aquarel·la, sobre paper Arches, d'un tamany din A3 aprox.
 |
| Tota la colla. |
