EsquitxosSplashes

Esculls de la Cala Sirenes

 

Per la Costa Daurada no solen trobar-se aquelles onades magnificents que assoten els penya-segats cantàbrics i que aixequen volums d'escuma de l'alçada d'edificis. M'ha agradat, però, treballar amb les onades i les esquitxades que tinc més properes. Aquests treballs de petit format enfronten, pel que fa al tema, les mateixes dificultats que si fossin onades gegants. La primera és aconseguir una síntesi que expressi el moviment del mar sense pretendre recollir-ho tot però també sense caure en una imatge congelada. 

Cala Califòrnia

 

Aquest treball d'amunt és l'únic de la sèrie que està fet presencialment en la platja. És per això que està més ancorat en les roques que en les capricioses evolucions del mar. Els colors de les transicions de sorra a aigua tenen especial dificultat
 

Cala Bot

 

En aquesta el centre d'atenció se'n va a l'splash de l'onada rompent en la roca, el seu volum -i no simple taca blanca- però també t'havies de fixar en la llum que travessa la làmina transparent de l'onada de davant i li dona aquell color turquesa. La veritat és que decidir els colors del mar és sempre difícil. Quan és en directe has d'apostar pel que veus en un moment donat i no anar "adaptant el quadre" quan passen els minuts i tot ha canviat.

Cala dels Penyals/Vienesos

Potser aquesta última és que té més dificultats perquè el tema no et dóna cap unitat "ja construïda". Jugant amb diverses imatges prèvies "contes la història" de l'onada que arriba -com si fos una sola-, la sort dels esculls -alguns inundats i altres aflorant-, els regalims de les pedres que es treuen l'aigua de damunt... Potser és la mena d'exercici que funciona millor com a pràctica que com a obra acabada.

La geologia de la Costa DauradaThe geology of Costa Daurada

 

Cala Califòrnia

El comentari de la Pilar Isern a penes veure aquestes aquarel·les de petit format fetes in situ, va ser: "jo també em vaig sorprendre amb la geologia de la Costa Daurada". Va per suposat, sense haver-ho explicitat, que al pintor li resultaven cridaneres aquestes torsions del conglomerat, aquestes parets vermelles i precàries que fuetegen les onades quan el mar s'enfada i que el Mestral llima grollerament. Sí, porto anys pintant aquesta geologia soferta que cada any desprèn roques ben a la vista, amb blocs que queden mig enfonsats al mar, al seu peu.

Pas entre la cala Califòrnia i la cala Bot

Cala Califòrnia

 

Cala dels Vienesos

L'única esperança per aquestes cales de Mont-roig del Camp és una assistència humana que reompli les catabaumes i sostingui amb parets artificials les masses perillosament suspeses. Mentrestant, aigua, cel, pedra, sorra i pins ofereixen la seva joia per qui vulgui mirar.

Cala dels Vienesos

Dibuixant a la cala dels Vienesos

Gent a la cala dels Penyals

Cala dels Penyals

En aquesta darrera es pot apreciar com l'erosió arriba a la línia dels pins, amb les seves arrels al descobert. En realitat, tota la platja necessita una intervenció reparadora -al meu parer molt més urgent que la construcció del Passeig Marítim uns metres per damunt-. Aquest passeig, encara en obres (setembre 2024), era sens dubte una reivindicació que venia de lluny però turisme, carrers i passeig depenen tots de l'atracció de les cales que no es poden descuidar.

La Pilar Isern té en projecte un llibre que inclourà el text "Geologia daurada". De moment, del seu blog podeu veure la caminada que fa 13 i la 19 en l'entrada que dedica al litoral,  i en wikiloc la seva ruta entre l'Ametlla i l'Ampolla.

En una propera entrada mostraré alguns treballs del mar picat en aquesta mateixa costa.

Esculls a Miami Platja Reefs in Miami Platja

Cala Sirenes

Les obres del passeig marítim de les cales de Miami Platja estan aturades i no se sap quan es reprenen tot i que un diari va donar per feta la represa. El desembarcament de màquines va començar en setembre del 23 i es va interrompre en març del 24. Per sota de la pavimentació, la reforma de l'enllumenat, les noves canonades i clavegueres fluvials... s'haurà d'intervenir en les cales mateixes tot continuant l'actuació de 2020 ja que que les cales són l'autèntic sentit de tot plegat. Amenaçades pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar,  els embats dels temporals se'n duen la sorra i soscaven baumes en uns penya-segats massa fràgils i que  a vegades acaben en despreniments. Hem vist com es va enderrocar l'emblemàtica torre de Miami per seguretat i i com les platges s’encongeixen any rere any. 

 

Esculls de la cala Sirenes

Les aquarel·les que presento no les havia penjades abans però fa alguns mesos que estan fetes.

Cala del Solitari, amb la seva roca tallada

Cala California (esculls del costat nord)

La línia de la pedra i de l'aiguaThe line of stone and water

Esculls en  l'Ametlla de Mar sud en siena natural

La línia de la costa és un fractal. La seva mesura longitudinal és impossible perquè cada roca introdueix entrades i sortides que allarguen la mesura; cada gra de la pedra torna a tenir entrants i sortints cada cop més petits; a més el mar puja i baixa per l'onatge o les marees; la roca s'erosiona, etc. Tot plegat fa que la línia variï a cada instant. Les carreteres de la costa solen ser corbes a certa distància del mar que suavitzen i simplifiquen la línia real. Els camins que la ressegueixen entren i surten a escala dels passos humans i permeten més aproximació. 

 

Esculls en Cala Pescador (Miami Platja)

Un d'aquests camins és el GR-92, sender de gran recorregut del Mediterrani. El tram entre Miami Platja i les platges del Perelló i de l'Ampolla -que comprèn totes les cales de l'Ametlla de Mar- és d'una bellesa extraordinària... sempre i quan un pugui aturar-se a mirar la presència de les roques i el seu diàleg etern amb el mar. Caminar pel GR permet apropar-se a la línia impossible. He posat junts tres treballs animats pel mateix afany de captar algun fragment d'aquesta conversa calma que es dóna a ritme de respiració entre la pedra i l'aigua.

 

Esculls en l'Ametlla de Mar sud en vermell

Els tres treballs tenen dibuix força fidel i tres plantejaments lligats a les terres de la zona: El terra siena natural -molt daurat- en la primera, el terra siena torrat -molt tirant a un ferro vermell- en la tercera, i el contrallum de la roca fosca coberta d'algues en la segona.

Notes d'aquarel·la a la platja Watercolor notes on the beach

 

L'estiu sembla que ens ha deixat, tot i que algun dia la calor repunta. Serà prou com per tornar a la platja? 

 

Amb el record de les llargues tardes que la gent baixem a la platja per gaudir de la brisa, aquí deixo algunes poques notes de color de l'estiu.

En aquests primers usava un paper de mida minúscula (quartilla) que m'havien regalat, i em trobava força encongit. Vaig usar després una mida dinA4. Tot i que la qualitat dels apunts no depèn gens d'això, sí la comoditat del pintor.

Dues imatges del mar Two images of the sea

Dues imatges del mar ben diferents. En una treballes l'aquarel·la més enllà de la "primera impressió", i de la segona, i en comptes de refusar-la perquè no has aconseguit el que volies, deixes que sigui ella qui porti el rumb, segueixes experimentant per veure on et porta i en què acaba. Sembla que acaba de nit!

L'altra és un apunt lleuger, fet amb uns pocs colors en la platja. Solen apreciar-se aquests exercicis directes, sense pretensions, que presenten les coses alleugerides de tot pes i fan descansar la mirada.

Dibuixos de l'estiu (1): roques, pins i mar Summer drawings (1): rocks, pines and sea

Roques i pins 1.

Roques i pins 1 (dibuix lineal)

Un deixa que sigui el propi moviment espontani del sentit interior qui guïi l'evolució d'aquests dibuixos, la tècnica dels quals és, en realitat sempre la mateixa, amb rotulador i aquarel·la sèpia. I quan vas treballant t'adones que a vegades se t'emporta el traç per sobre de totes les coses i d'altres. com aquí, una mena de fosquedat profunda de les coses va pujant  poc a poc des del fons del paper i s'adiu amb el que vols expressar...

Roques i pins 2

Roques, pins i mar 3

Roques, pins i mar 4

En aquest 4t dibuix els pins han desaparegut. Situat al mateix lloc elevat que a l'anterior, l'ull explora les formes dels esperons de pedra. En tots aquests treballs cau la tarda i el sol ha deixat de dividir els objectes en dos, en una superfície enlluernadora i una ombra negra. Es l'hora que el sol ha deixat de ser protagonista, els banyistes s'han marxat i la pedra surt amb la seva riquesa. Ara pots veure les seves formes íntimes.

Roques i pins 5

L'enorme bloc desprès del penya-segat, farcit de cantells aguts, reposa sobre el terra.

Roques i mar 6

Roques i mar 7

L'onada bat sobre les roques amb la seva cadència, i l'aigua de retorn llepa el mineral incansable i l'arrodoneix...

Variacions sobre Cala Mosques Variations on Cala Mosques

En la distància del taller de pintura i amb la reflexió que li és pròpia, a diferència del treball en viu, és el moment de fer alguns experiments que són més aviat com a variacions de les imatges que has vist i fotografiat moltes vegades.
En un cas reflectint el panorama del costat nord de la cala, amb els seus pins aromàtics i arrapats a la roca, amb variació en magenta o carmí. La cala enyorada després de l'estiu fa adient aquest color.

Pins del costat nord de la cala Mosques (Ametlla de Mar)

 En un altre cas, intentant copsar el paisatge llunar del costat sud, aspre, rocós, però empastant tot el conjunt. Una mena de pas a pas...

Roques del costat sud de la Cala Mosques (100x33 cm)

He mirat aquesta terra I've watched this homeland

Des de dalt de les muntanyes veus moltes vegades el teu país de muntanyes i valls i comprens que és la teva terra.

Colledejou des de la Mola, amb el mar al fons  (Tarragona)

Aquesta cancó de sintonia profunda entre Espriu i Raimon sempre m'ha fet posar la pell de gallina.

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(...) 

Muntanyes de Vandellós

Sant Bartomeu de Freguerau, Ulldemolins.

Pins, cales, roques... i banyistes PInes, creeks, rocks... & bathers

Banyistes

Tu vois Olivia, un autre année s'est écoulée, avec le pinceau à la plage, en attendant que l'après-midi chaud se passe, avec l'espoir du soir plus fraîche, et entre-temps capturant ici et là-bas ces figures heureuses, abandonnées du soin du travail et de l'école... 

Panoràmica de cala dels Angels

Part esquerra de la panoràmica

Part dreta de la panoràmica

C'est n'est pas seulement l'exercice de dessiner des figures qui posent gratuitement mais une sorte du désir d'immobiliser le temps nostalgique de l'été de l'enfance et de l'emporter chez nous pour nous rappeler que ce temps est réel au moins une fois par an... 

Senyora sola

Banyistes i esculls

Dos homes asseguts a l'ombra

Playa Cristal i passeig

Figures i pins

Espigó d'Hospitalet de l'Infant