Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris calas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris calas. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de setembre del 2024

La geologia de la Costa Daurada
The geology of Costa Daurada

 

Cala Califòrnia

El comentari de la Pilar Isern a penes veure aquestes aquarel·les de petit format fetes in situ, va ser: "jo també em vaig sorprendre amb la geologia de la Costa Daurada". Va per suposat, sense haver-ho explicitat, que al pintor li resultaven cridaneres aquestes torsions del conglomerat, aquestes parets vermelles i precàries que fuetegen les onades quan el mar s'enfada i que el Mestral llima grollerament. Sí, porto anys pintant aquesta geologia soferta que cada any desprèn roques ben a la vista, amb blocs que queden mig enfonsats al mar, al seu peu.

Pas entre la cala Califòrnia i la cala Bot

Cala Califòrnia
 

Cala dels Vienesos

L'única esperança per aquestes cales de Mont-roig del Camp és una assistència humana que reompli les catabaumes i sostingui amb parets artificials les masses perillosament suspeses. Mentrestant, aigua, cel, pedra, sorra i pins ofereixen la seva joia per qui vulgui mirar.

Cala dels Vienesos

Dibuixant a la cala dels Vienesos

Gent a la cala dels Penyals

Cala dels Penyals

En aquesta darrera es pot apreciar com l'erosió arriba a la línia dels pins, amb les seves arrels al descobert. En realitat, tota la platja necessita una intervenció reparadora -al meu parer molt més urgent que la construcció del Passeig Marítim uns metres per damunt-. Aquest passeig, encara en obres (setembre 2024), era sens dubte una reivindicació que venia de lluny però turisme, carrers i passeig depenen tots de l'atracció de les cales que no es poden descuidar.

La Pilar Isern té en projecte un llibre que inclourà el text "Geologia daurada". De moment, del seu blog podeu veure la caminada que fa 13 i la 19 en l'entrada que dedica al litoral,  i en wikiloc la seva ruta entre l'Ametlla i l'Ampolla.

En una propera entrada mostraré alguns treballs del mar picat en aquesta mateixa costa.

dissabte, 25 de maig del 2024

Esculls a Miami Platja
Reefs in Miami Platja


Cala Sirenes

Les obres del passeig marítim de les cales de Miami Platja estan aturades i no se sap quan es reprenen tot i que un diari va donar per feta la represa. El desembarcament de màquines va començar en setembre del 23 i es va interrompre en març del 24. Per sota de la pavimentació, la reforma de l'enllumenat, les noves canonades i clavegueres fluvials... s'haurà d'intervenir en les cales mateixes tot continuant l'actuació de 2020 ja que que les cales són l'autèntic sentit de tot plegat. Amenaçades pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar,  els embats dels temporals se'n duen la sorra i soscaven baumes en uns penya-segats massa fràgils i que  a vegades acaben en despreniments. Hem vist com es va enderrocar l'emblemàtica torre de Miami per seguretat i i com les platges s’encongeixen any rere any. 

 

Esculls de la cala Sirenes

Les aquarel·les que presento no les havia penjades abans però fa alguns mesos que estan fetes.


Cala del Solitari, amb la seva roca tallada


Cala California (esculls del costat nord)


dimecres, 28 de juliol del 2021

Descobrint Miami Platja
Discovering Miami Platja

L'exposició Miami, dibuixos en sèpia segurament ha estat la primera que algú dedica per complet a aquest indret de la costa tarragonina. Miami Platja és un nucli que forma part del municipi de Mont-roig del Camp. Fins fa uns anys la gent de fora el coneixia al seu pas per la N-340 que travessa la població de punta a punta tot fent evocar la versió contemporània dels pobles del far-west, amb tendes a banda i banda.

Tanmateix, per sota de la carretera i de la via del tren que torna a tallar la població de nou, Miami ocultava el secret preciós de les seves cales. Es això sobre tot el que celebren aquests dibuixos que els visitants del blog haveu vist publicats durant anys


Cala dels Àngels i cala Pescador

Les coses han anat canviant. L'autovia A7 ha permès alliberar l'Avinguda Barcelona -la N340- i la nova via fèrria ràpida ha anul·lat la que passava a prop de la costa i de la qual ja s'ha desmantellat la catenària.

[Una història diferent és la discussió sobre la retirada del tren de la costa; sense dubte fruirem de la via verda que es projecta, però no entenc com en un moment històric que anem vers l'automoció elèctrica ens podem permetre el luxe d'eliminar infraestructures elèctriques que costen tant de fer...] 

En qualsevol cas, Generalitat i Ajuntament han remodelat una primera part de l'Avinguda que, convertida en boulevard, s'ha omplert de vida i vianants com festegen els veins i comerciants de la zona


La nova Avgda. Barcelona

La nostra exposició, ubicada justament aquí, crec que fa una petita aportació al propòsit de treure a relluir la bellesa latent. Porto anys dibuixant i fent aquarel·les de Miami Platja, obres que volen posar al descobert la bellesa de les cales. Hem fet una tria i juntat més de 60 dibuixos en format de quadern din A4. Amb l'amable regidora de cultura sra. Remei Benach, vam convenir en inserir l'exposició dins dels actes de St. Jaume, en la Festa Major del 2020. Però durant aquell any, com tothom sap,  els actes públics gairebé no van existir. Enguany es va tornar a planificar la festa i suspendre-la de nou -de moment-. l'Ajuntament em va oferir si volia fer de totes formes l'exposició que des de sempre havia estat pensada a l'aire lliure i enmig del pas de la gent. No suposava cap amenaça d'aglomeracions. Vaig acceptar, tot i entenent que mancaria el context de la festa.


Malgrat que la gent anem tots molt saturars d'imatges, alguna cosa deuen suscitar encara els dibuixos originals perquè molta gent s'hi atura. A banda de preguntes per la tècnica de l'aquarel·la sèpia, una de les expressions més escoltades és "Ah, aquesta és la nostra cala!..."



Per a l'autor es descobreix una altra cosa a més que les cales amagades de Miami. Per primera vegada veig junts els dibuixos que romanien en els seus amagatalls en llibretes diverses. Ells mateixos es venen a fer presents per primera vegada com un tot i vestits per a l'ocasió en aquesta Avinguda que es posa de llarg en aquest estiu més obert.


Més de 60 dibuixos aplegats sobre el tema

Per cert, els plafons cedits per l'Ajuntament els vam disposar davant de la tenda de moda Happy que regenta la Cristina Funk, una mestra de l'actitud optimista a qui vull agrair el seu recolzament calorós.






dissabte, 5 de juny del 2021

La línia de la pedra i de l'aigua
The line of stone and water

Esculls en  l'Ametlla de Mar sud en siena natural

La línia de la costa és un fractal. La seva mesura longitudinal és impossible perquè cada roca introdueix entrades i sortides que allarguen la mesura; cada gra de la pedra torna a tenir entrants i sortints cada cop més petits; a més el mar puja i baixa per l'onatge o les marees; la roca s'erosiona, etc. Tot plegat fa que la línia variï a cada instant. Les carreteres de la costa solen ser corbes a certa distància del mar que suavitzen i simplifiquen la línia real. Els camins que la ressegueixen entren i surten a escala dels passos humans i permeten més aproximació. 

 

Esculls en Cala Pescador (Miami Platja)

Un d'aquests camins és el GR-92, sender de gran recorregut del Mediterrani. El tram entre Miami Platja i les platges del Perelló i de l'Ampolla -que comprèn totes les cales de l'Ametlla de Mar- és d'una bellesa extraordinària... sempre i quan un pugui aturar-se a mirar la presència de les roques i el seu diàleg etern amb el mar. Caminar pel GR permet apropar-se a la línia impossible. He posat junts tres treballs animats pel mateix afany de captar algun fragment d'aquesta conversa calma que es dóna a ritme de respiració entre la pedra i l'aigua.

 

Esculls en l'Ametlla de Mar sud en vermell

Els tres treballs tenen dibuix força fidel i tres plantejaments lligats a les terres de la zona: El terra siena natural -molt daurat- en la primera, el terra siena torrat -molt tirant a un ferro vermell- en la tercera, i el contrallum de la roca fosca coberta d'algues en la segona.





dimarts, 6 d’octubre del 2020

Notes d'aquarel·la a la platja
Watercolor notes on the beach

 


L'estiu sembla que ens ha deixat, tot i que algun dia la calor repunta. Serà prou com per tornar a la platja? 

 

Amb el record de les llargues tardes que la gent baixem a la platja per gaudir de la brisa, aquí deixo algunes poques notes de color de l'estiu.

En aquests primers usava un paper de mida minúscula (quartilla) que m'havien regalat, i em trobava força encongit. Vaig usar després una mida dinA4. Tot i que la qualitat dels apunts no depèn gens d'això, sí la comoditat del pintor.




dissabte, 19 de setembre del 2015

Dibuixos de l'estiu (1): roques, pins i mar
Summer drawings (1): rocks, pines and sea

Roques i pins 1.
Roques i pins 1 (dibuix lineal)

Un deixa que sigui el propi moviment espontani del sentit interior qui guïi l'evolució d'aquests dibuixos, la tècnica dels quals és, en realitat sempre la mateixa, amb rotulador i aquarel·la sèpia. I quan vas treballant t'adones que a vegades se t'emporta el traç per sobre de totes les coses i d'altres. com aquí, una mena de fosquedat profunda de les coses va pujant  poc a poc des del fons del paper i s'adiu amb el que vols expressar...

Roques i pins 2

Roques, pins i mar 3
Roques, pins i mar 4
En aquest 4t dibuix els pins han desaparegut. Situat al mateix lloc elevat que a l'anterior, l'ull explora les formes dels esperons de pedra. En tots aquests treballs cau la tarda i el sol ha deixat de dividir els objectes en dos, en una superfície enlluernadora i una ombra negra. Es l'hora que el sol ha deixat de ser protagonista, els banyistes s'han marxat i la pedra surt amb la seva riquesa. Ara pots veure les seves formes íntimes.

Roques i pins 5
L'enorme bloc desprès del penya-segat, farcit de cantells aguts, reposa sobre el terra.

Roques i mar 6
Roques i mar 7
L'onada bat sobre les roques amb la seva cadència, i l'aigua de retorn llepa el mineral incansable i l'arrodoneix...

dijous, 7 de novembre del 2013

Variacions sobre Cala Mosques
Variations on Cala Mosques

En la distància del taller de pintura i amb la reflexió que li és pròpia, a diferència del treball en viu, és el moment de fer alguns experiments que són més aviat com a variacions de les imatges que has vist i fotografiat moltes vegades.
En un cas reflectint el panorama del costat nord de la cala, amb els seus pins aromàtics i arrapats a la roca, amb variació en magenta o carmí. La cala enyorada després de l'estiu fa adient aquest color.

Pins del costat nord de la cala Mosques (Ametlla de Mar)

 En un altre cas, intentant copsar el paisatge llunar del costat sud, aspre, rocós, però empastant tot el conjunt. Una mena de pas a pas...

Roques del costat sud de la Cala Mosques (100x33 cm)


dissabte, 28 de setembre del 2013

dissabte, 14 de setembre del 2013

Tres visions de pins a la vora del mar
Three views of pines on the seashore


1. Pins sobre la platja

Que a un li sembli que farà una aquarel·la molt diferent i surti en realitat força semblada a les de sempre... ja passa, i un s'acostuma a fer avenços petits. Això sí, almenys s'ha intentat que hi hagi tres enfocs diferents: 1) els pins en les seves formes retorçades, amb el dibuix de protagonista i buscant un efecte grisós; 2) ben al contrari, els pins integrats en una atmòsfera comuna de llum; 3) els pins de mitja tarda sobre les roques vermelles de la Cala del solitari.

2. Pins i arbusts sobre les roques.

3. Pins a la Cala del Solitari.

(Per cert, es pot comparar aquesta cala del Solitari amb la corresponent a l'any passat.. )

divendres, 12 d’octubre del 2012

11 años en la Cala Mosques
11 years in Cala Mosques

Por casualidad, este año no había pasado ni una sola vez por la cala Mosques. Pero a causa de la entrada que le dediqué hace un año en el blog (10 años en la cala Mosques) decidí seguir mi propia tradición y fui exprofesso a pintar con media hoja de papel Arches. Era un rutilante día de sol, casi el último de vacaciones.

Cala Mosques, Agosto 2012 (papel Arches)

(Sucede como en un extravagante poema de Christian Morgenstern que tradujo hace años José María Valverde:

Palmario, acompañado de un tal señor Von Korf,
 va hacia un pueblo extranjero que se llama Ruhmkorf. 
Pero al llegar allí no puede entender nada, 
 ni comprende una sola palabra pronunciada. 
También Von Korf (que al pueblo a Palmario acompaña 
a causa de la rima solamente) se extraña. 
Pero eso justamente le llena de placer 
y nuestro amigo está muy contento al volver. 
Y anota en su cuaderno, en el fin de semana: 
"¡Otra gran experiencia, sabrosa y soberana!" 

 También yo, como Von Korf, he ido allá a "causa de la rima solamente", o más bien aquí, por la necesidad de repetir la música (la rima) que crea el propio blog, y a pesar de que, como él, no entienda muy bien dónde va a parar todo esto del blog. Pero también, como él, encuentro que la experiencia ha sido sabrosa y soberana...)

En los comentarios del año pasado había buenas ideas. Ricardo Azkargorta celebraba los progresos de los diez años pero echaba a faltar algo de descontrol. Carlos Leon Salazar sugeria que la clave es a veces dejar fuera algo -aunque cueste. Ambas observaciones tenían un aire de familia: demasiado control, demasiada fidelidad. Con Fernando Pena y con Joshemari, el debate siguió sobre esto mismo: qué omitir, cómo soltarse. No me quedó claro -aunque lo intenté averiguar- si a Carlos Leon realmente le resultaba doloroso "dejar algo" fuera, pero he ido observando que a mi sí, mucho. Por otro lado proponerse ser más descontrolado tiene algo paradójico, ¿no? Las observaciones son buenas, las incorporas y sigues tu camino sin forzar.

divendres, 28 de setembre del 2012

Pins, cales, roques... i banyistes
PInes, creeks, rocks... & bathers

Banyistes


Tu vois Olivia, un autre année s'est écoulée, avec le pinceau à la plage, en attendant que l'après-midi chaud se passe, avec l'espoir du soir plus fraîche, et entre-temps capturant ici et là-bas ces figures heureuses, abandonnées du soin du travail et de l'école... 


Panoràmica de cala dels Angels

Part esquerra de la panoràmica
Part dreta de la panoràmica


C'est n'est pas seulement l'exercice de dessiner des figures qui posent gratuitement mais une sorte du désir d'immobiliser le temps nostalgique de l'été de l'enfance et de l'emporter chez nous pour nous rappeler que ce temps est réel au moins une fois par an... 

Senyora sola


Banyistes i esculls

Dos homes asseguts a l'ombra
Playa Cristal i passeig

Figures i pins

Espigó d'Hospitalet de l'Infant