Ogassa (Ripollès): el carbó i el grafitOgassa (Ripollès): Coal and Graphite

Portella d'Ogassa

Una excursió de primavera entre St. Martí d’Ogassa i el Taga, passant per la Portella d'Ogassa, amb neu recent, és l’experiència de rerefons d’aquesta aquarel·la. Sobre la seva elaboració vaig fer un video que és mig reflexió i mig tutorial.

Brins d’herba amb caramells de gel

El video "El joc entre emoció i pensament: tutorial d’una aquarel·la de muntanya”, entre d’altres coses, se centra en la qüestió de fins on “explicar” l’escena en les pintures o si tot ha de limitar-se a “suggeriments". Es una vella qüestió que cada artista resol com creu i, diguem-ho també, com sap -és a dir, en la mesura que gosa abordar dificultats o es limita a repetir el que li surt bé.

Post en Instagram: https://www.instagram.com/p/DIoJUyKsjdp/?img_index=1

De la mateixa excursió són les imatges que sostenen aquest altre treball sobre el desgel de primavera.

El desgel

post en Instagram: https://www.instagram.com/p/DKkd9ttsrt4/?img_index=1

El recurs de barrejar l’aquarel·la amb grafit permet aquest efecte de “craquelat” en el detall d'abaix.  Ara mateix els colors que venen al mercat que van amb efectes de granulat ja inclós en el pigment s’han posat molt de moda. Fins i tot hi ha artistes d'èxit, a vegades esponsoritzats per una marca, que exploten aquest efecte -amb el nom de “drenatges”- una i altra vegada. 

L’aquarel·la és una técnica molt vulnerable a caure sota el domini dels efectismes, de les “trucologies” diverses, de "descobriments feliços” que inciten l’artista a romandre en la virtut descoberta. I els espectadors de la nostra època, farts d’imatges, també aplaudeixen fàcilment tota novetat. Ara bé,  està fora de dubte que també aquestes coses s’han de conéixer i saber usar oportunament.

Aquesta entrada troba una coincidència no menys feliç: tots són obres al voltant d’Ogassa, poble del Ripollès que va ser un centre miner del carbó. El grafit és una presentació cristalina del carboni, el qual es troba només d’una manera grollera o amorfa en el carbó. Feia anys que jo tenia una capseta de grafit però no l’havia usat mai fins ara, empès a més per aquesta estranya sintonia.

També he seguit experimentant amb el grafit en la part del verd de la següent aquarel·la.

Prat del Mas Perella (Ripollès)

Es un prat de vaques del Mas Perella, a prop de Santa Magdalena de Perella. Es un dia de pluja obstinada de primavera, amb els camins embarrats i un “xip-xap” de fang i caques de vaca.

En les dues següents tenim una pedrera a prop d’Ogassa. D’ella no es treu carbó sinó material per fer ciment. 

La primera aquarel·la, l’entrada a la pedrera, és tota ella un exercici d’experimentació amb el grafit fosc i amb un color de grafit. De les dues versions, porto la primera amb la que m’hi vaig barallar i vaig corregir almenys tres vegades. La pedrera real era molt menys fosca però jo seguia tenint el carbó en el cap...

Entrada de la pedrera d'Ogassa

En l’última el recurs d'afegir una “clássica" màquina  forneix un còmode centre d’interès. Tot i això és la pedrera i la seva paret del fons amb estrats, escames, esquerdes, vetes ferroses el que em semblava digne d’interès. Em pregunto si l’aquarel·la es podria sostenir amb la paret sola, sense màquina... podria?

Pedrera d’Ogassa amb excavadora

 

Inici del soterrament de la R2 en MontcadaBegining of the underground R2 line works in Montcada

Després d’anys de reivindicacions, Montcada i Reixac ha aconseguit que s’inicïin les obres del soterrament de la línia 2 de Rodalies. A diferència de l’obra de l’Alta Velocitat que va travessar el subsol del poble amb tuneladora, aquesta  combina trams de fals túnel entre murs-pantalles amb trams d'excavació de mina. Els municipi estarà “patas p’arriba” durant almenys sis anys.

La zona central al costat de l'andana

Vaig parlar amb l’oficina d’informació que està situada al costat de l’estació per mirar d’aconseguir franquejar la línia d’obres i poder fer algunes fotografies. No es pot. Vaig intentar trobar algun contacte en l’Ajuntament; vaig demanar si em podien ajudar les direccions del Museu del Ferrocarril de Madrid i de Vilanova i la Geltrú, els dos llocs on havia exposat les aquarel·les sobre l’Alta Velocitat, incloses les que vaig fer després de la visita guiada a l’obra de la Sagrera. Em van fer redactar una mena d’instància de la que no vaig obtenir resposta. Tot debades. Faltava provar la via directa i pregar-li al cap d’obres de torn. Duia botes, casc, armilla... Res. Enginyers i obrers tenien clar que no es deixa passar ningú. La cosa està però que molt fotuda: es veu que tothom ho té prohibidíssim. Les imatges que he aconseguit són des de les portes, les entrades, per damunt les tanques de l'andana, etc.

L’estació original de Montcada i Reixac, línia de França

El que de debò no entenc és que si la cosa és tan estricta i tan vigilada, els trens de Rodalies roden tots des de fa mesos trufats de grafitis que sovint fins i tot tapen la llum de les finestres. Els murs de formigó nous, a La Llagosta per exemple, no triguen ni una setmana en aparèixer farcits de les signatures dels grafiters. S’ha de reconèixer que aquests “artistes” aconsegueixen expeditivament el que jo no.

Grans pantalladores inicien l’excavació 

En fi, de moment he fet això, amb la fascinació intacta per les grans màquines que fins i tot són més i més grans que els dinosaures de l’obra de Montmeló en 2009: algunes pantalles han de tenir 35 mts. de fondària i la cosa promet de posar-se interessant. 

detall del terra

Malgrat no entrar dins de la festa, ja el que es veu des de fora és impressionant. Els homes semblen petits davant dels monstres de metall i de les tremendes forces que mobilitzen. En aquesta última imatge ens hem centrat en les marques que imprimeixen al terra les erugues de les màquines.

L’aquarel·la publicada en Instagram: https://www.instagram.com/p/DG6TXQFurHF/?img_index=1

L'estació de la Sagrera i altres aquarel·les Sagrera station and otrher watercolors

Excavadora en el pont de Bac de Roda

detall de la pala

 En l'exposició de Madrid  del 20 de marc al 23 de juny de 2024 (vegeu crònica de la inauguració) es van exhibir alguns quadres nous sobre les obres de l'estació de la Sagrera. Són el fruit d'una visita al lloc que vaig explica aquí: no només fas fotos sinó que t'amares de l'atmosfera de l'obra i, davant d'algunes zones, escoltes què t'està dient l'escena i ja comencen a sorgir idees per pintar. El que avui s'anomena "el relat" i que acompanya aquestes obres està desenvolupat en el video que vam preparar amb el meu fill Josep  i que s'ha exhibit aquests mesos a la Sala 3000 del Museo del Ferrocarril de Madrid i que he penjat de nou aquí. Retallo fragments d'aquest discurs en cada aquarel·la.

Pilars

Els pilars, amb els seus capitells -nus encara de cobertes- recorden les alineacions megalítiques o les sales hipòstiles dels temples antics.

Bigues

Les bigues superposades en els falsos túnels creen aquestes franges que veiem en els claustres de les catedrals o degut a les persianes en el cine negre. 

 

Bastides

Una obra és una crisàlide que creix sota un embolcall de bastides. Forma una arquitectura efímera destinada a desaparèixer  mentre alimenta els desficis del formigó.

Forjats

Les cobertes sostingudes pels pilars, vistes per la secció, mostren un forjat gruixut i poderós que, mercès a la física matemàtica, semblen atemptar contra la gravidesa

Línia de l'obra de la Sagrera

 

Dibuix

 

L'estació de la Sagrera serà un intercanviador intermodal amb tres nivells (alta velocitat, vestíbul i rodalies), llocs de pas, aparcaments, zones comercials, oficines i hotels. De moment, dia a dia, el modest carretó va i ve per una línia de més d'un quilòmetre.

Mur corbat

Ja havia anticipat aquesta aquarel·la. Quan el formigó s'incorba i es fa sinuós descobrim que té desitjos secrets. 

 * * *

A banda de les aquarel·les sobre la Sagrera vaig presentar algunes altres novetats. 

Pilotadora

Aquesta pilotadora està pintada de nou com a 2ª versió, basada en material que conservo de les obres en Montmeló, de 2009 aprox. En canvi, les següents, representen peces que ja tenia però vaig arreglar o "tunejar" per afegir algun element que millorés el resultat.

Pantalladora

Els tres personatges es van afegir barrejant témpera a l'aquarel·la sobre l'escena original que resultava una mica insípida. Per altra banda, la situació que reflecteix, dels tres operaris atenent la rasa, és habitual. 

Grua en la línia de Montmeló

detall dels personatges

També en aquest cas vaig afegir personatges versemblants; l'home que observa l'escena des de la valla, l'enginyer que parla per telèfon i el que consulta un plànol.

línia de l'obra de Montmeló

Vaig fer diverses versions d'aquesta línia de l'obra que va seccionar el poble durant mesos. Aquesta la vaig arreglar una mica aquí i allà.

Tauler del pont sobre el Tenes

 Aquest tauler amb bastides era una primera versió que vaig recuperar amb alguns arranjaments.

Pont sobre el Congost: demolició

detall

Vaig treballar sobre tot el contrast de les zones de llum i ombra.

Boca de la tuneladora en Montcada i Reixac

Amb l'afegit dels personatges, en la boca mateixa del túnel, aquesta versió va guanyar força. La resta d'obres no es van tocar.

De re rustica

 Presento una sèrie dedicada a diversos aspectes de la vida rural.

Quae ex arboribus utilia

Aquesta explotació forestal o "d'aprofitament dels arbres" es troba a Canyamars (Vallès Oriental). El reflex dels troncs apilats en els aiguamolls i el fang mullat feien un bonic efecte de conjunt.

 

Agricola in arvis

El pagès en el camp està afegit recentment,  un d'aquests experiments de "tunejat" d'obres velles. En realitat és el segon canvi sobre una aquarel·la que resultava sosa tal qual, ja que abans ja li havia afegit els vapors de la terra quan el sol escalfa els camps. La presència del llaurador crec que torna més interessant l'escena original captada en Sant Antoni de Vilamajor.

 

Mechanicum vehiculum vetustum

El tractor abandonat està tret del mas de Can Font, als afores de Ciuret, a prop de Vidrà, en Osona. L'aquarel·la és recent i està feta sobre un paper de gra fi que no es presta massa a fer efectes de "pinzell sec".

Arbor aevo cadens

De l'arbre de-cadent, o que es cau de vell, no he aconseguit esbrinar si era roure o olivera o què. Un enorme forat s'obre al seu tronc central i malgrat tot conserva una presència senyorívola. Està captat a l'entorn del Vilar, en Campdevànol, Ripollès.

In officina ligni secandi

Aquesta serradora o lloc de tallar fusta, amb tot de màquines, escorça i ferralla pels voltants, entre elles el camió Pegaso amb el braç de grua, es trobava a prop de Sant Antoni de Vilamajor. També l'havia publicat abans i ara l'he "tunejat": he volgut destacar el camió a base d'enfosquir el cel i el conjunt però no sé pas si el resultat ha valgut la pena o ha empitjorat les coses. L'entrada on sortia era de l'època daurada dels blogs, amb comentaris molt sucosos dels col·legues aquarel·listes.

 

Agricola circum horreum

 

També aquí s'ha afegit el granger amb el carretó  a prop de la sitja, probable dipòsit de gra per l'alimentació dels porcs. La granja es troba en un polígon mig rural mig industrial. També he canviat el fons on els dos arbrets resultaven massa destacats. En aquest cas, l'aquarel·la ha guanyat amb aquest habitant que dóna sentit i relliga els dos edificis, on abans hi havia una escena solitària i dividida en dos.

 

Armentum bovis

Un ramat de vaques en un prat verd entre Osona i el Ripollès. Ja vaig comentar la dificultat de pintar animals. Els vedells, a més, són força diferents a les vaques velles i sense oblidar la dificultat que el conjunt tingui força... En fi, ho seguirem intentant.

Labor arandi homini vita

La feina de llaurar és el destí de la vida humana. Les pales de ferro, amb les seves corbes entre agressives i sinuoses -ja siguin mogudes pel braç del llaurador, per bous o per tractors- prefiguren aquest esforç humà mediador per a que la terra lliuri els seus fruits. L'estri sol veure's reposant en les explotacions agrícoles i en aquest cas damunt l'herba en el Vilar, Campdevànol.

El meu agraiment a l'amic Francisco de Pablos amb qui vam dedicar més temps del que sembla al llatí per tal de presentar aquest invent. El meu llatí, però, estava molt més rovellat que aquestes màquines que pinto, cosa que en Francisco va haver de compensar amb el seu bon coneixement.

He presentat les obres amb moviment de detall en el video Octo picturae aqua: De re rustica, en youtube.

També com a reel en Instagram.

Obres de construcció de l'estació de la Sagrera La Sagrera station's construction works

Obres de l’estació de La Sagrera

Entre uns i altres em van convèncer de tornar a un tema que m'és molt grat, les aquarel·les d'obra pública. Els enginyers Luis Ubalde i Javier Palomo que treballen a les oficines d'ADIF a peu d'obra de la Sagrera em van facilitar la visita per la línia d'obres de més d'un quilòmetre. Del material gràfic que vaig aconseguir en el safari per encofrats, murs i pilars a mig aixecar, cobertes a prova de trens, terres remogudes, tràfec de màquines i persones amb armilla... han anat sorgint unes quantes aquarel·les destinades a una exposició. Serà l'any vinent al Museu del Ferrocarril de Madrid juntament amb altres obres que encara conservo de les obres d'Alta Velocitat al pas per Montmeló. 

Aquí us presento un tastet del que ha de ser aquesta expo. He filmat part del procés d’elaboració de l’aquarel·la de damunt. El material gravat ha estat editat pel meu fill Josep de manera que sigui adequat per Instagram.

https://www.instagram.com/reel/CubqSM0rIio/?igshid=M2MyMzgzODVlNw==

Posteriorment en Josep ha editat una versió més llarga per Youtube:

https://youtu.be/3uunQHB3jQg

Hender el mar y la tierra Splitting sea and land

Tubo de la antigua térmica de San Adrià del Besós

 

Hombre por tierra, mar  y aire

Industria que hiende el mar y perfora la tierra.

Máquina pantalladora perforando

El arte de la demolición The art of demolition

El título podría sugerir el fin de año... un año por cierto de grandes demoliciones... Sin embargo no he seguido por ahí. Para los amantes de la lectura he preparado un texto. En fin, que por deseos de un año constructivo no quede y aquí también dedico los míos a mis seguidores.

Demolición del puente ferroviario provisional sobre el Congost
The demolition mood (Jutta suggestion)

Demolición
En febrero de 2012 se derribó el puente provisional de cercanías sobre el río Congost que había sido construído para liberar el espacio del viejo puente donde habían de construirse dos puentes definitivos (línea del AVE y de cercanías). Finalmente, tras su uso durante unos meses, se decidió no dejar en pie esa construcción -quizás por no sobrecargar la zona del río -.
¿Por qué no aprovechar las enormes vigas que se habían colocado sobre los pilares? El ingeniero me explicó que no salía a cuenta: habría que encontrar otro puente que tuviera justo ese tamaño, etc. Y en cuanto a transportarlas era más caro que derruirlas. Por tanto, una enorme máquina dotada de una "dentadura" (pala giratoria) se hizo cargo de devorar las vigas cual si fueran galletas marías. A cada mordisco en el hormigón, que realmente sonaba como una galleta crujiente, un denso esqueleto de nervios de acero quedaba al descubierto. El dispositivo de corte en la mordaza cortaba esos hierros interiores.
El día que me acerqué a la obra el paisaje era dantesco. El sol de invierno hacía brillar la nube de polvo que rodeaba la demolición. Los rayos de sol se filtraban en los huecos del polvo dando elegantes ángulos de luz. La oruga avanzaba pesadamente sobre un magma de cascotes y enjambres de hierros retorcidos. Hice un montón de fotos que han esperado hasta ahora para convertirse en una acuarela de taller.


Arte.
Y sin embargo, lo que más me admiró, la habilidad más increíble del operario de la máquina, era el proceso de apilar las retorcidas barras de acero, llegar a juntar una especie de gavilla de hierros, doblarlos como una madeja, hacerlos finalmente un ovillo y meterlos en el container. Me imagino la operación con alambres a mano y ya me resulta complicada por lo retorcidos que pueden llegar a estar; pero encima tienen varios metros, se retuercen en las tres dimensiones del espacio, llevan fragmentos de hormigón adheridos y... todo hay que hacerlo con la pinza única de la máquina. Alucinante!

El arte del demoledor

Ese hombre es un artista de su trabajo.

Aquí habría como para pararse a discutir en serio lo del arte. Una interesada convención hace segregar las llamadas bellas artes del resto de las actividades humanas convirtiéndolas en algo susceptible de una dignidad especial y, finalmente, de un valor económico especial. Pero la gracia del gesto -en este caso proyectado en la máquina, amplificado en ella-, la especialización habilidosa de su operario, su formación y entrenamiento, la capacidad de asombro que suscita y de espectáculo grandioso... no lo ponen demasiado lejos de las artes. ¡Y hay tantos trabajos cuya gracia no sabemos ver...!

En cuanto a mi acuarela, hay tres fases: 1) lavado general para entonar todo el conjunto; 2) ir subiendo partes y concretando elementos cuidando siempre de trabajar sobre mojado; 3) en este tema tiene un peso importante toda la parte de la pintura opaca: procedí a buscar un punto de radiación solar (superior, fuera de plano) y trazar alguna de las entradas de luz radiales... La tres partes piden paciencia porque cada paso parcial (dentro de cada fase) se hace secando la hoja.

Dos lecciones de ingeniería: paramento de escamas, entibación Two engineering lessons: flake parameter, shoring

Al final, casi da risa lo que llegas a aprender a base de salir por ahí a dibujar. ¿Por qué no? Un paramento de tierra armada es una estructura que se suele montar con escamas de hormigón prefabricadas. El último puente del AVE que atraviesa las vías entre Farmhispania y Ros Casares en Montmeló, a cargo de Ferrovial, está construyéndose así -todavía en caliente-, con una fuerte pendiente. Ahí me tienes un domingo.

Rampa para un puente, al lado de la Farmhispania

¿Por qué pinta uno esto? Porque es grande, y se impone y se abre camino, y porque está ahí, y porque de pequeño también me gustaba jugar a construcciones.
Este puente lo llevo siguiendo hace meses. Este es el aspecto del terraplén entre la Ros Casares y la Farmhispania antes de empezar a llenarlo de tierra.

Construcción del puente del Polígono Sota el Molí

  Y éste el aspecto antes del verano, desde el otro lado (ya publicada)
 

Pilares del puente, vistos desde el otro lado

Un poquito más allá, siguiendo el polígono pero ya en Mollet, la compañía de aguas instala unas enormes conducciones con la técnica de la entibación (Entibaciones Tafalla), una estructura de dos planos de acero verticales entre los cuales las excavadoras abren la zanja sin peligro de derrumbe.

Entibación

(La acuarela está pintada in situ, con un día muy limpio y con un viento inclemente).