Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris màquines. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris màquines. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 d’abril del 2026

Un pou d’atac a Vallbona
A launching shaft in Vallbona

Seguint el soterrament de la R2 en Montcada i just passar el Rec Comtal ens trobem aquesta obra a càrrec de l'empresa Montcada UTE.  Un rètol d'ADIF informa que és un pou d'atac que s'executa amb un "mur de pilots d'acer enfilats" i ha de servir per l'accés de material al túnel. Més endavant es reprèn la construcció del fals túnel entre pantalles, tal com es farà en Montcada centre -però aquí en  pendent per sortir a la llum en el barri de Vallbona, que pertany al districte de Nou Barris de Barcelona.


 
En l'aquarel·la m'he centrat en la plàstica del mur de pilots. L'encarregat de l'obra em va dir que no són de formigó sinó d'acer, que no és la tècnica habitual. En el moment que capto la imatge, van encara amb restes de terra arrapats als cilindres. Quan vaig passar dies després estaven ja polits i l'acer exhibia la seva duresa.

El que veiem no és pròpiament el pou sinó una mena d'encofrat que consolida el terreny per després baixar a 30 mts. La imatge em recorda un fort del far-west. He usat pigments granulats barrejats que mimetitzen la textura de l'acer amb restes de terra rascada pels dents de l'excavadora.

dimecres, 11 de març del 2026

Jet Grouting en Montcada

 

 

Les obres del soterrament de la línia R2 per Montcada i Reixac permeten veure aspectes de les coses que no solen ser habituals. A Can sant Joan, el soterrament es realitzarà per túnel excavat en mina (no per pantalles com al centre de la població). Per tal de consolidar el terreny, tant per evitar afectacions als edificis com per protegir la construcció del propi túnel, s'apliquen tècniques de jet grouting, és a dir, injeccions de ciment fluït. El procés d'injecció a molta pressió produeix molt rebuig de fangs líquids que s'acumulen en dipòsits i després es carreguen en camions. La imatge està centrada en l'excavadora que omple un camió bolquet enmig dels vapors del fang.

En aquesta imatge, vista des del pont de l'Avinguda de la Ribera, tenim a l'esquerra les vies actuals que s'adrecen a la Trinitat. Més a l'esquerra es trobaria la Casa de les Aigües. 

 

A la dreta, sota els arbres, s'ubicaria l'Institut-Escola El Viver.

al fons cau el barri de Cant Sant Joan i més enllà el barri de Vallbona, ja de Barcelona. 

 

Però el focus és l'obra. L'empresa Ancorpor és l'encarregada d'excavar pous en aquesta zona i del jet grouting.


L'aquarel·la, per la seva banda, està treballada amb tècniques que ressalten la granulositat per tal de representar l'atmosfera polsegosa de les obres.

 Veure en Instagram: https://www.instagram.com/p/DT2qNvujIzo/?img_index=1

 

 

dissabte, 19 de juliol del 2025

Ogassa (Ripollès): el carbó i el grafit
Ogassa (Ripollès): Coal and Graphite

Portella d'Ogassa

Una excursió de primavera entre St. Martí d’Ogassa i el Taga, passant per la Portella d'Ogassa, amb neu recent, és l’experiència de rerefons d’aquesta aquarel·la. Sobre la seva elaboració vaig fer un video que és mig reflexió i mig tutorial.


Brins d’herba amb caramells de gel

El video "El joc entre emoció i pensament: tutorial d’una aquarel·la de muntanya”, entre d’altres coses, se centra en la qüestió de fins on “explicar” l’escena en les pintures o si tot ha de limitar-se a “suggeriments". Es una vella qüestió que cada artista resol com creu i, diguem-ho també, com sap -és a dir, en la mesura que gosa abordar dificultats o es limita a repetir el que li surt bé.
Post en Instagram: https://www.instagram.com/p/DIoJUyKsjdp/?img_index=1

De la mateixa excursió són les imatges que sostenen aquest altre treball sobre el desgel de primavera.

El desgel




El recurs de barrejar l’aquarel·la amb grafit permet aquest efecte de “craquelat” en el detall d'abaix.  Ara mateix els colors que venen al mercat que van amb efectes de granulat ja inclós en el pigment s’han posat molt de moda. Fins i tot hi ha artistes d'èxit, a vegades esponsoritzats per una marca, que exploten aquest efecte -amb el nom de “drenatges”- una i altra vegada. 


L’aquarel·la és una técnica molt vulnerable a caure sota el domini dels efectismes, de les “trucologies” diverses, de "descobriments feliços” que inciten l’artista a romandre en la virtut descoberta. I els espectadors de la nostra època, farts d’imatges, també aplaudeixen fàcilment tota novetat. Ara bé,  està fora de dubte que també aquestes coses s’han de conéixer i saber usar oportunament.

Aquesta entrada troba una coincidència no menys feliç: tots són obres al voltant d’Ogassa, poble del Ripollès que va ser un centre miner del carbó. El grafit és una presentació cristalina del carboni, el qual es troba només d’una manera grollera o amorfa en el carbó. Feia anys que jo tenia una capseta de grafit però no l’havia usat mai fins ara, empès a més per aquesta estranya sintonia.

També he seguit experimentant amb el grafit en la part del verd de la següent aquarel·la.

Prat del Mas Perella (Ripollès)

Es un prat de vaques del Mas Perella, a prop de Santa Magdalena de Perella. Es un dia de pluja obstinada de primavera, amb els camins embarrats i un “xip-xap” de fang i caques de vaca.

En les dues següents tenim una pedrera a prop d’Ogassa. D’ella no es treu carbó sinó material per fer ciment. 

La primera aquarel·la, l’entrada a la pedrera, és tota ella un exercici d’experimentació amb el grafit fosc i amb un color de grafit. De les dues versions, porto la primera amb la que m’hi vaig barallar i vaig corregir almenys tres vegades. La pedrera real era molt menys fosca però jo seguia tenint el carbó en el cap...

Entrada de la pedrera d'Ogassa


En l’última el recurs d'afegir una “clássica" màquina  forneix un còmode centre d’interès. Tot i això és la pedrera i la seva paret del fons amb estrats, escames, esquerdes, vetes ferroses el que em semblava digne d’interès. Em pregunto si l’aquarel·la es podria sostenir amb la paret sola, sense màquina... podria?

Pedrera d’Ogassa amb excavadora



 

dilluns, 30 de juny del 2025

Inici del soterrament de la R2 en Montcada
Begining of the underground R2 line works in Montcada

Després d’anys de reivindicacions, Montcada i Reixac ha aconseguit que s’inicïin les obres del soterrament de la línia 2 de Rodalies. A diferència de l’obra de l’Alta Velocitat que va travessar el subsol del poble amb tuneladora, aquesta  combina trams de fals túnel entre murs-pantalles amb trams d'excavació de mina. Els municipi estarà “patas p’arriba” durant almenys sis anys.

La zona central al costat de l'andana

Vaig parlar amb l’oficina d’informació que està situada al costat de l’estació per mirar d’aconseguir franquejar la línia d’obres i poder fer algunes fotografies. No es pot. Vaig intentar trobar algun contacte en l’Ajuntament; vaig demanar si em podien ajudar les direccions del Museu del Ferrocarril de Madrid i de Vilanova i la Geltrú, els dos llocs on havia exposat les aquarel·les sobre l’Alta Velocitat, incloses les que vaig fer després de la visita guiada a l’obra de la Sagrera. Em van fer redactar una mena d’instància de la que no vaig obtenir resposta. Tot debades. Faltava provar la via directa i pregar-li al cap d’obres de torn. Duia botes, casc, armilla... Res. Enginyers i obrers tenien clar que no es deixa passar ningú. La cosa està però que molt fotuda: es veu que tothom ho té prohibidíssim. Les imatges que he aconseguit són des de les portes, les entrades, per damunt les tanques de l'andana, etc.

L’estació original de Montcada i Reixac, línia de França

El que de debò no entenc és que si la cosa és tan estricta i tan vigilada, els trens de Rodalies roden tots des de fa mesos trufats de grafitis que sovint fins i tot tapen la llum de les finestres. Els murs de formigó nous, a La Llagosta per exemple, no triguen ni una setmana en aparèixer farcits de les signatures dels grafiters. S’ha de reconèixer que aquests “artistes” aconsegueixen expeditivament el que jo no.

Grans pantalladores inicien l’excavació 

En fi, de moment he fet això, amb la fascinació intacta per les grans màquines que fins i tot són més i més grans que els dinosaures de l’obra de Montmeló en 2009: algunes pantalles han de tenir 35 mts. de fondària i la cosa promet de posar-se interessant. 

detall del terra

Malgrat no entrar dins de la festa, ja el que es veu des de fora és impressionant. Els homes semblen petits davant dels monstres de metall i de les tremendes forces que mobilitzen. En aquesta última imatge ens hem centrat en les marques que imprimeixen al terra les erugues de les màquines.

L’aquarel·la publicada en Instagram: https://www.instagram.com/p/DG6TXQFurHF/?img_index=1

dimecres, 3 de juliol del 2024

L'estació de la Sagrera i altres aquarel·les
Sagrera station and otrher watercolors

Excavadora en el pont de Bac de Roda

detall de la pala

 En l'exposició de Madrid  del 20 de marc al 23 de juny de 2024 (vegeu crònica de la inauguració) es van exhibir alguns quadres nous sobre les obres de l'estació de la Sagrera. Són el fruit d'una visita al lloc que vaig explica aquí: no només fas fotos sinó que t'amares de l'atmosfera de l'obra i, davant d'algunes zones, escoltes què t'està dient l'escena i ja comencen a sorgir idees per pintar. El que avui s'anomena "el relat" i que acompanya aquestes obres està desenvolupat en el video que vam preparar amb el meu fill Josep  i que s'ha exhibit aquests mesos a la Sala 3000 del Museo del Ferrocarril de Madrid i que he penjat de nou aquí. Retallo fragments d'aquest discurs en cada aquarel·la.

Pilars

Els pilars, amb els seus capitells -nus encara de cobertes- recorden les alineacions megalítiques o les sales hipòstiles dels temples antics.


Bigues

Les bigues superposades en els falsos túnels creen aquestes franges que veiem en els claustres de les catedrals o degut a les persianes en el cine negre. 

 

Bastides

Una obra és una crisàlide que creix sota un embolcall de bastides. Forma una arquitectura efímera destinada a desaparèixer  mentre alimenta els desficis del formigó.

Forjats

Les cobertes sostingudes pels pilars, vistes per la secció, mostren un forjat gruixut i poderós que, mercès a la física matemàtica, semblen atemptar contra la gravidesa


Línia de l'obra de la Sagrera

 

Dibuix 

L'estació de la Sagrera serà un intercanviador intermodal amb tres nivells (alta velocitat, vestíbul i rodalies), llocs de pas, aparcaments, zones comercials, oficines i hotels. De moment, dia a dia, el modest carretó va i ve per una línia de més d'un quilòmetre.

Mur corbat

Ja havia anticipat aquesta aquarel·la. Quan el formigó s'incorba i es fa sinuós descobrim que té desitjos secrets. 

 * * *

A banda de les aquarel·les sobre la Sagrera vaig presentar algunes altres novetats. 

Pilotadora

Aquesta pilotadora està pintada de nou com a 2ª versió, basada en material que conservo de les obres en Montmeló, de 2009 aprox. En canvi, les següents, representen peces que ja tenia però vaig arreglar o "tunejar" per afegir algun element que millorés el resultat.

Pantalladora

Els tres personatges es van afegir barrejant témpera a l'aquarel·la sobre l'escena original que resultava una mica insípida. Per altra banda, la situació que reflecteix, dels tres operaris atenent la rasa, és habitual. 


Grua en la línia de Montmeló

detall dels personatges

També en aquest cas vaig afegir personatges versemblants; l'home que observa l'escena des de la valla, l'enginyer que parla per telèfon i el que consulta un plànol.

línia de l'obra de Montmeló

Vaig fer diverses versions d'aquesta línia de l'obra que va seccionar el poble durant mesos. Aquesta la vaig arreglar una mica aquí i allà.

Tauler del pont sobre el Tenes

 Aquest tauler amb bastides era una primera versió que vaig recuperar amb alguns arranjaments.

Pont sobre el Congost: demolició

detall

Vaig treballar sobre tot el contrast de les zones de llum i ombra.

Boca de la tuneladora en Montcada i Reixac

Amb l'afegit dels personatges, en la boca mateixa del túnel, aquesta versió va guanyar força. La resta d'obres no es van tocar.


diumenge, 5 de maig del 2024

De re rustica

 Presento una sèrie dedicada a diversos aspectes de la vida rural.

Quae ex arboribus utilia

Aquesta explotació forestal o "d'aprofitament dels arbres" es troba a Canyamars (Vallès Oriental). El reflex dels troncs apilats en els aiguamolls i el fang mullat feien un bonic efecte de conjunt.

 

Agricola in arvis

El pagès en el camp està afegit recentment,  un d'aquests experiments de "tunejat" d'obres velles. En realitat és el segon canvi sobre una aquarel·la que resultava sosa tal qual, ja que abans ja li havia afegit els vapors de la terra quan el sol escalfa els camps. La presència del llaurador crec que torna més interessant l'escena original captada en Sant Antoni de Vilamajor.

 

Mechanicum vehiculum vetustum

El tractor abandonat està tret del mas de Can Font, als afores de Ciuret, a prop de Vidrà, en Osona. L'aquarel·la és recent i està feta sobre un paper de gra fi que no es presta massa a fer efectes de "pinzell sec".


Arbor aevo cadens

De l'arbre de-cadent, o que es cau de vell, no he aconseguit esbrinar si era roure o olivera o què. Un enorme forat s'obre al seu tronc central i malgrat tot conserva una presència senyorívola. Està captat a l'entorn del Vilar, en Campdevànol, Ripollès.

In officina ligni secandi

Aquesta serradora o lloc de tallar fusta, amb tot de màquines, escorça i ferralla pels voltants, entre elles el camió Pegaso amb el braç de grua, es trobava a prop de Sant Antoni de Vilamajor. També l'havia publicat abans i ara l'he "tunejat": he volgut destacar el camió a base d'enfosquir el cel i el conjunt però no sé pas si el resultat ha valgut la pena o ha empitjorat les coses. L'entrada on sortia era de l'època daurada dels blogs, amb comentaris molt sucosos dels col·legues aquarel·listes.

 

Agricola circum horreum
 

També aquí s'ha afegit el granger amb el carretó  a prop de la sitja, probable dipòsit de gra per l'alimentació dels porcs. La granja es troba en un polígon mig rural mig industrial. També he canviat el fons on els dos arbrets resultaven massa destacats. En aquest cas, l'aquarel·la ha guanyat amb aquest habitant que dóna sentit i relliga els dos edificis, on abans hi havia una escena solitària i dividida en dos.

 

Armentum bovis

Un ramat de vaques en un prat verd entre Osona i el Ripollès. Ja vaig comentar la dificultat de pintar animals. Els vedells, a més, són força diferents a les vaques velles i sense oblidar la dificultat que el conjunt tingui força... En fi, ho seguirem intentant.

Labor arandi homini vita

La feina de llaurar és el destí de la vida humana. Les pales de ferro, amb les seves corbes entre agressives i sinuoses -ja siguin mogudes pel braç del llaurador, per bous o per tractors- prefiguren aquest esforç humà mediador per a que la terra lliuri els seus fruits. L'estri sol veure's reposant en les explotacions agrícoles i en aquest cas damunt l'herba en el Vilar, Campdevànol.

El meu agraiment a l'amic Francisco de Pablos amb qui vam dedicar més temps del que sembla al llatí per tal de presentar aquest invent. El meu llatí, però, estava molt més rovellat que aquestes màquines que pinto, cosa que en Francisco va haver de compensar amb el seu bon coneixement.

He presentat les obres amb moviment de detall en el video Octo picturae aqua: De re rustica, en youtube.

També com a reel en Instagram.