Figura 2025 fins juliol Figure 2025 until July

 

Paloma (febrer)

He acabat el curs 2024-25 en el St Lluc amb aquestes figures. 

Aquesta de Paloma és segurament la més acurada de totes, amb la pinzellada molt controlada. Però en la resta he provat diverses maneres de fer.

Laura (febrer)

Es pot notar una entonació general del mateix color de la tela que cobreix la model en part.

Falcomer (febrer)

Potser perquè la figura és masculina, goses aplicar pinzellades més directes, sense degradar les vores de la taca. Compareu, p. ex., el braç del model amb les cames de Laura, de pinzellades més suavitzades. Es poc però una mica sí es nota.

Kira (març)

Kira és una model jove i alta. El perill que tens és allargar-la massa. Els colors són aquí una mica més pujats i els contrastos més marcats. Potser la pròpia actitud de la posa es transmet al pintor i a la teva tria de petits gestos amb la paleta i els pinzells.

 Cada model i cada posa planteja les seves dificultats. Asra és un model amb molt pèl corporal. Decideixes afegir-lo després de consolidar les formes de la figura, en bona part afegint un color fosc amb pinzell sec i fent passades superficials.

Asra (maig)

Pel contrari, Macarena té una pell fina, músculs poc marcats, i en una posa d'esquena. L'exercici pretenia més aviat expressar amb el degradat del color aquests superfície suau. El mirall afegia l'atractiu de la figura frontal reflectida, però el lloc des del qual pintava -cosa que no sempre pots triar- deixava poc marge. 

Macarena (abril)

Sergi (maig)

De tota la sèrie, aquesta figura és per mi la més solta de totes. No té el control de la primera però aconsegueix col·locar la figura -la cara, les cames, el tors- amb més economia de mitjans.

A Daniela O. no li tocava posar el dia que vaig anar. Estava fent una substitució -es veu que, a petició d'alguns, amb la mateixa posa que l'original de la setmana-. Com només vaig un dia a la setmana, no em va afectar.

Daniela (juny)

 Daniela clava la pose i també això em convida a ser escrupulós amb les proporcions. En el detall podeu veure el treball de construcció de les formes en tors i pit, amb els meus colors favorits de terra siena natural i vermelló com a base, terra siena torrada, carmí (zona de l'estèrnum), blau ceruli...

 Per contra, no vaig poder evitar cert hieratisme en la col·locació del cap.

Encara que no estic descontent de la figura de Roberto cal dir que, per circumstàncies, no estava massa centrat. No vaig voler esborrar tot quan vaig descobrir que el cap no cabia sencer perquè, en canvi, estava segur d'haver col·locat bé l'escorç del peu avançat -que alguns companys havien defugit. Però es nota també el dia en la desatenció en la pinzellada descurada (p. ex. braç dret). Algú dirà que pintar així és millor...

 

Roberto (juny)

 

A principi de juliol tornàvem a tenir la Daniela O. Entre d'altres coses, la sala es debatia entre la calor i la refrigeració que atacava directament la model nua i l'esquena d'alguns companys. En aquest cas, el neguit crec que també irradia al paper i passes de nou pel mateix lloc... 

 

Daniela O. (juliol)