Figura en aquarel·la

La pintura del nu té dues males fames -no massa congruents entre elles-: una, és difícil de pintar; dues, té poc èxit al mercat. Si a més, la pintura és aquarel·la, els dos punts s'accentuen més encara.

Model aguantant-se el cap (gen. 2008)

Veig que hi ha gent que fa figures en aquarel·la sensibles i delicades, i m'agraden... però tot i admirar-les no són ben bé el que jo voldria fer. Em trobo navegant entre dos esculls:

            1) fer un treball de la densitat interior del cos, com si fos de pintura a l'oli..

Model amb braços repenjats (feb. 2010)

           2) fer-ho en un estil d'aquarel·la, sense perdre la frescor i espontaneïtat pròpia del medi aquós, que no acabi semblant una obra repintada i insistida...

Model llegint (Oct. 09)

                  
       ...Té solució aquest dil·lema...?

L'ha de tenir per força. Si un fos capaç de treballar en mullat sobre mullat,...

Model amb la mà a l'espatlla (detall, paper Arches, abril 2010)

 .... encertar a la primera la quantitat de pigment, tot calculant que quan s'asseca baixa força la intensitat de color, conèixer bé, doncs, l'absorció del paper que gastes i el grau de transparència dels colors...

Model recolçat sobre un braç (paper Torchon, abril, 2008)

aleshores, la figura podria acabar fresca i densa alhora com un vol...


En això estem, en estat de bona esperança...

Model embaraçada (paper a mà Meirat, oct. 2010)

 (Ei, només és una metàfora!)