Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

dimecres, 2 de setembre del 2026

Figura de gener a agost 2026
Figure from January to August

La feina habitual del nu en el Cercle Artístic Sant Lluc persisteix malgrat que les sessions de posa fixa s'han reduït a la meitat des de fa temps. Malgrat tot, els i les models són tots bon professionals i posen la feina fàcil. Sóc dels que pensen -a contracorrent- que aquesta disciplina de pintar figura del natural ha de formar part de la gimnàstica bàsica de l'artista.

 

Macarena, gener 2026

Podeu seguir el compte d'Instagram de la Macarena a @ohmmmygoddess. (Tots els comptes són citats amb el permís explícit dels autors)

Sergi, gener 2026

 Podeu seguir el compte d'Instagram d'en Sergi a @sergi_peroy

Roberto, febrer 2026

Lucia, març 2026

Laura, març 2026 


Isidora, abril 2026

La model  @isidoramares_  oferia una bella posa que va sostenir amb convicció. Excepcionalment vaig anar a pintar a la sala de modelatge o escultura. Allà la model està sobre una plataforma que pot girar i els artistes poden fer-la moure per captar el cos des d'altres angles. Aquest dia em va resultar favorable que fossin ells qui es movien per canviar de peanya de treball. Un dels companys va posar música de Portishead. El conjunt va ser una sessió diferent i inspiradora!


Macarena, maig 2026

Els bons observadors captaran en aquesta aquarel·la un canvi de factura. La forma com es veuen les pinzellades és diferent perquè vaig provar a pintar amb un paper satinat -igualment de 300 gr.-, a diferència del gra gruixut habitual. A més, aquell dia treballava dret i l'aigua tendia a escórrer-se. El control era menor. Els profetes de l'aigua-sense-control diran que millor, però amb aquests temes em resulta millor poder controlar quan vols que sigui l'aigua qui decideix i quan tu. I fins i tot quan l'aigua decideix, no ens enganyem, tu ho deixes ser o no ho permets.

Daniela, juny 2026
 

En aquest nou treball amb aquest paper sobre el mateix tipus de paper, em vaig asseure i recuperar el control sobre la inclinació del tauler, i per tant sobre les formes més delicades que vols representar.


 


 
Luz, juny 2026

En la posa de la Luz @luzdelfierro_oficial em vaig trobar amb un violent clarobscur i sense massa detall anatòmic perceptible. Vaig optar per una capa més agosarada amb el cobalt turquesa. Després vaig intentar conservar la textura que es feia quan s'asseca -vegeu el braç dret-, i en general treballar sobre mullat sense embrutar massa. També t'adones que la superfície del paper no era setinada perquè havia pintat sobre el revers: un error feliç.

La Soraya Fernández @sxrasappy_artmodel ens va oferir aquesta posa que a mi em suggereix una escena de dol. La mantellina negre se'm confon amb el cabell fosc. A casa ho vaig arreglar una mica.

Soraya, juny-juliol 2026

 

La posa era maca i suggerent, i això suma si a més la model fa la seva feina amb professionalitat i convicció. Pintar figura del natural, en recolliment i concentració, es una acció meditativa de valor excepcional avui dia. Crec que en general no s'aprecia prou però el vertígen del nostre món ha de dur més persones a descobrir-ho... 

 

La Valeria posa amb una paciència increible. El seu compte en Instagram: @driade_escarchade

Valeria, juliol 2026


Laura de nou: és una model elegant i de moviments suaus.

Laura, juliol 2026

 


Per acabar dues poses masculines del mes d'agost. David ofereix una postura agosarada i, malgrat ser difícil de sostenir, la va aguantar sense queixar-se. El seu compte en Instagram: @modelobellasartes_barcelona

 

David, agost 2026

 


Per acabar de nou en Sergi amb una posa inicial que hagués demanat un paper quadrat per encabir tota la figura en diagonal. Vam acordar que recollís una mica la cama tot respectant la torsió de la planta del peu dret per tal d'evitar una figura massa petita. L'home ho va fer però li va representar certa incomoditat que al descans vam procurar solucionar. Tot plegat una mostra de la professionalitat dels nostres models.

Sergi, agost 2026

 


 

 

dissabte, 18 de juliol del 2026

Preludis del soterrament a Montcada i Reixac
Preludes of burying of railroad in Montcada

 

Cartell i fulletó de l'expo

Fa un temps que estic treballant en aquarel·les sobre el soterrament de la línia R2 del ferrocarril al seu pas per Montcada i Reixac i per Vallbona (barri de Barcelona). Tot cercant la forma d'exposar a Montcada mateix, la Laura Grau, del diari local La Veu de Montcada i Reixac, em va plantejar prendre contacte amb una nova entitat, l'Associació Camins de Ferro de Montcada i Reixac. I sí,  en Xavier Joaquim, president de l'ACFMIR, ho va trobar en sintonia i vam veure la possibilitat de tornar a penjar primer la col·lecció que ja s'havia exhibit al Museu del Ferrocarril de Madrid i després al de Vilanova i la Geltrú

 

El local de l'ACFMIR amb les aquarel·les

 Recordem que aquesta col·lecció anava sobre les obres de l'Alta Velocitat a Montmeló (2009-2012) i a la Sagrera (2023). Però ara seria oportú presentar aquell conjunt de manera que lligués amb les obres de Montcada. Per aquest motiu vaig pensar en canviar el títol pel nom Preludis del soterrament, tot fent referència a la segona part, pròpiament sobre el soterrament de la R2 a Montcada.
 
  Text del fulletó

"Més enllà de les urgències actuals per endreçar els ferrocarrils, el món dels trens sempre ha despertat passions. Això és notable a Montcada i Reixac, un municipi històricament solcat de vies, ponts i túnels. En aquest context presentem una selecció d'aquarel·les enfocada en la temàtica de les obres del soterrament, una demanda que ve de lluny.

 

Revers del fulletó

 La mostra de Carles Sarrate tindrà dos moments. En aquesta primera, Preludis del soterrament, s'exposa la col·lecció que es va exhibir als Museus del Ferrocarril de Madrid (2024) i de Vilanova i la Geltrú (2025). Il·lustra el soterrament de l'Alta Velocitat a Montmeló (2009-2012), l'estat de les obres a la Sagrera en 2023, i alguna imatge d'obra nova a Montornès i a Mollet. 

A l'esquerra, aquarel·les de La Llagosta i de Montornès

 

La segona exposició se centrarà en les actuals obres del soterrament a Montcada i Vallbona.

La tècnica de l'aquarel·la, amb el seu caràcter fresc però atent al dibuix, sembla adient per representar escenes que canvien cada dia. Però, per què pintar obres públiques? És només un testimoni dels canvis però més refinat que fer fotografies? No. L'artista vol al·ludir també a algun aspecte permanent de l'ànima humana: el mateix que ens empeny a embadalir-nos davant d'un obra al carrer i anticipar com seran les coses; o a preservar el patrimoni que ens permet imaginar com eren abans; o que ens impulsa a fer maquetes ferroviàries i fruir-ne amb la imaginació. En definitiva, aquestes aquarel·les s'interessen també pel nostre ésser humà sempre en construcció i conviden a examinar aquest tret que portem dins."

Vídeo de promoció

Un text d'introducció similar es troba en aquest vídeo de promoció en Youtube i en Instagram. Però el final del text és diferent: 

"L'Associació Camins de Ferro de Montcada i Reixac (ACFMIR) s'interessa per la preservació del patrimoni ferroviari, promoure'n el coneixement i fer-ho tot animant a la participació. Acollirà les dues mostres d'aquarel·les que sintonitzen amb el tema de les infraestructures.

Logo de l'ACFMIR

Hi ha un sentit artístic en pintar obres públiques o és només una forma de testimoniar les transformacions del paisatge? Creiem que enfoquem un aspecte de l'ànima humana la qual també es troba sempre en construcció, amb zones lluminoses i zones fosques, amb aspectes que prometen i trets que es perden per sempre. 

Us convidem a visitar l'exposició Preludis del soterrament des del 9 de juny fins al 30 de juliol."

Inauguració

 En la inauguració del dia 9 de juny, en Xavier Joaquim va introduir la presentació i després vaig explicar el sentit de l'exposició.

Xavier Joaquim Grau, president de l'ACFMIR

Tot i que les obres han estat exhibides dues vegades abans i en uns espais molt macos, fan encara tot un altre efecte en estar rodejades de maquetes ferroviàries. La construcció a escala dels amants dels camins de ferro s'adiu sense massa secret amb les construccions reals dels enginyers i amb les representacions pictòriques de l'autor de les aquarel·les. Crec que tots som malalts de les construccions. La gent de l'ACFMIR saben que l'encant del tren arrela en bona part en les infraestructures que el fan possible.

La mostra entre maquetes ferroviàries 

Entre els assistents estava la Laura Grau del diari La Veu que va anunciar la mostra i va escriure després una bonica crònica de la inauguració.


 He elaborat un petit vídeo-resum, amb subtítols, a partir de les fotos i vídeos que els assistents van fer amablement -i a qui agraeixo la seva presència. 


Dies després vam fer una segona presentació per alguns amics que no havien pogut assistir abans i en presència de l'alcalde de Montcada, sr. Bartolomé Egea, i del regidor de Cultura sr. Albert Carandell.  Vaig poder explicar l'objectiu d'una segona exposició sobre les obres del soterrament i també les dificultats que tens a vegades per obtenir imatges de les obres. L'acte va ser molt distès i simpàtic.

També d'aquest acte vaig editar un vídeo amb el material que em va arribar.

 


 

 

 

diumenge, 28 de juny del 2026

El bosc mediterrani amb drenatges (2)
The Mediterranean forest with drainage (2)

 

El bosc mediterrani en groc
 

Seguint l'estela dels escorriments he pintat tres versions de bosquets mediterranis, de pins soferts que sobreviuen a les sequeres.  En aquest bosc en groc, el drenatge servia per donar unitat a cel, terra i massa vegetal en una mena de vent de tarda que ho travessa tot.


 


El bosc mediterrani, en rosa

 



Els boscos que presento aquí no són paisatges exuberants, ni frondosos, ni d'una bellesa encisadora sinó més aviat "bosquets de quilòmetre zero", necessitats que la mà de l'artista els festegi perquè li permeten passejar-los sovint. Passa en realitat com les obres i les màquines i tants temes dels quals es tracta de fer-los aparèixer més que reproduir-los. Una altra cosa és que l'operació artística no sempre reeixeix, però cal no posar-li la culpa al bosc.

El bosc mediterrani, en blau cobalt


diumenge, 21 de juny del 2026

Paisatges en aquarel·la amb drenatges
Watercolor landscapes with drainage

 

Boscos del Ripollès (1)

Entre la nova sèrie d'obres ferroviàries a Montcada i els habituals nus als Sant Lluc he provat altres camins. Aquestes aquarel·les són el resultat de molts experiments per aconseguir textures i drenatges d'aquarel·la (o escorriments) amb materials casolans, sense acudir als mèdiums del mercat. L'èxit el trobo només relatiu però s'ha arribat a alguna cosa presentable.


Boscos del Ripollès (2)


Sant Pere de Vilamajor. Can Huesca


 

Rosselles a Sant Pere de Vilamajor,
 


Cal dir que a les xarxes alguns artistes contemporanis notables aconsegueixen obres de qualitat usant  procediments similars. Però no està de més afegir que també hi ha molts d'altres que descobreixen l'efecte màgic, obtenen una pila d'aplaudiments i es queden enganxats a la trucologia sense més. De fet, l'aquarel·la sembla una tècnica que crida especialment a viure dels trucs i les dreceres d'èxit.