2n Video-recull de figura nua (2014-2019)2nd video-collection of nude figure (2014-2019)

 

He editat el video de la segona part d’aquarel·les de figura. Abasta els treballs des de 2014 fins a 2019. 

Video en youtube

00:00 2014 

02:24 2015  

04:24 2016  

05:27 2017  

06:27 2018  

07:01 2019

Text en youtube

My evolution in nude figure watercolors - 2nd part: 2014-2019 

Presento la 2ª selección de acuarelas de figura femenina y masculina que continua el video de la primera parte  Hay años de mucho trabajo como el 2014 y el 2015. La producción disminuye después. La mayoría de obras són de figura desnuda -aunque hay muchas poses vestidas sobre todo en 2016 según intereses diversos de los pintores de la sala de pintura del Cercle. Hay algunos pocos trabajos a partir de ese año en los que se muestra una fase previa a partir de una foto de peor calidad tomada in situ, en la propia sala de pintura: el fundido con la obra definitiva permite vislumbrar algún aspecto del proceso. Quedará pendiente una 3ª parte hasta llegar a la actualidad. Cada acuarela está realizada en una sola sesión de dos horas incluídos los descansos. He descartado las que me gustaban menos y presento la selección en orden cronológico (con una sola excepción aquí que me iba bien para el montaje). 

Sobre la evolución, los cambios que se pueden detectar, los avances y retrocesos, los tanteos sobre la forma de tocar el medio, el sentido de este tema, me parece que hay muchas cosas a decir y espero poder grabar un video futuro con la explicaciones pertinentes y escogiendo en cada caso acuarelas para ilustrarlo. Quizás me sirva como reflexión sobre mi propio camino y quizás sea de utilidad para quien quiera dedicarse a la acuarela de figura humana que, para mí, es el más difícil de los temas que se pueden tratar con acuarela. Quien quiera entretenerse en reflexiones que he escrito sobre el tema puede ir a esta selección de entradas de este blog: https://sarrate.blogspot.com/search/label/figure

Havia fet una altra portada que va donar problemes amb youtube. No va convèncer a l'algoritme fins que algun cervell humà va revisar el cas i va acceptar el contingut. Mentres, havia tornat ja a una versió d'una portada anterior, amb lletres més clares, i així es quedarà. Aquesta és la que va estar censurada uns minuts:

 

Videos d'aquarel·les velles amb personatges afegits Videos on putting characters in old watercolors

Inserint personatges

Li he trobat gràcia a arreglar aquarel·les velles que em semblaven una mica insípides a base d'incloure-hi personatges. Presento aquí dos treballs que van guanyar força i del procés dels qual he elaborat videos.

Aquarel·la original (2013)

 

En la primera teníem la part sud de la Cala Mosques de l'Ametlla de Mar (2013). Era una aquarel·la de dia núvol, molt sòbria de color. Com la tenia penjada el meu fill a casa seva i atès que ell té un equip de rodatge amb el que es barallen en el món del cinema, vaig pensar en inserir l'equip de filmar en l'aquarel·la. 

 

Mai han filmat en la Cala Mosques, que jo sàpiga, però sí en la platja de Gavà que no s'assembla gens. Però aquí l'artista té la llibertat de construeix una imatge de síntesi amb el que he anomenat "Intel·ligència Artesanal". Per cert, aquesta "IA del goig de fer" l'haurem de reivindicar quan la IA produeixi resultats millors i més ràpids -que molt em temo que ja està passant-.

 

El paisatge es converteix així en l'escenari on es filma una pel·lícula. La petita platja és el rerefons de la història d'un personatge, l'actriu la representa; l'equip de rodatge l'observa i la filma, i el pintor observa y pinta tot el conjunt. El paisatge resulta triplement  empès al fons: per la història del personatge, per l'equip del set, pel pintor...

En la segona teníem la part de darrera de l'estació de Montcada-Ripollet, de la R3, una estació que els veins del Mas Rampinyo em van fer pintar unes quantes vegades com a lloc estimat del barri. 

 

Aqiarel·la original

A aquesta versió li mancava alguna cosa i vaig pensar en afegir "el tren"... però un tren de bicis que circulen pel passatge de darrera de l'estació. Per mi és una imatge de goig, de quan els fills eren petits i tota la família podia fer un tomb amb la bici.

 

Obrir forats en la pintura

 

Dibujar personatges

Pintar ciclistes

 El video de la cala Mosques és una edició que mostra fragments del procés: 

https://youtu.be/uKRIZrUrhtQ

El video de les bicis és només un muntatge a partir d'unes fotos però fa idea del procés de "tunejar" l'aquarel·la:

 https://youtu.be/wkWwujpbYUY

 

Inauguració de l'exposició "Obres Vies i Ponts"Opening of the exhibition "Works Tracks and Bridges"

Des del 14 de novembre fins al 5 de gener de 2025 es pot veure l'exposició d'aquarel·les Obres Vies i Ponts en el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Aquesta col·lecció porta la major part de les peces que es van presentar a Madrid però s'hi afegeixen 11 aquarel·les més. Mentre que allà el tema eren només les obres de la construcció de l'Alta Velocitat aquí s'amplia amb altres infraestructures ferroviàries de rodalies i ja construides.

 

Cartell de l'exposició

De les 11 obres afegides algunes són "tunejades" -com la que fa de portada i a la qual havia inserit la figura de l'artista pintant in situ-.  He portat també tres tintes antigues sobre vies i ponts. 

 

Ponts de la C33 i de la R3 en Montcada (2007)

De les peces noves donaré compte en el blog.  Entre elles havia publicat ja un pont de l'Alta Velocitat en un polígon de Montornès. Com a mostra, aquesta aquarel·la correspon als nous viaductes  en Mollet que connecten la línia R2 amb la línia de Martorell.

 

Nous viaductes en Mollet

La sala Panoràmica del Museu del Ferrocarril és un espai diàfan amb un espectacular finestral obert al pati amb el ventall de locomotores antigues. 

 

El ventall de locomotores del Museu

A més dels focus de llum artificial té també llum natural d'una claraboia alta.

 

Sala Panoràmica del Museu de Vilanova

En aquest espai es va presentar en forma conjunta  l'exposició Raïls i paraules, una col·lecció de fotos acompanyades de haikus, o petits poemes. Les fotos són d'Anna Espí i els textos de Jordi Font-Agustí. La directora del Museu, Mayte Castillo, va fer les presentacions de l'acte tot enfatitzant el diàleg entre tecnociència i humanitats que armonitza les dues propostes artístiques.

Mayte Castillo presentant les dues exposicions

Per fer-se una idea dels treballs en col·laboració d'en Jordi i l'Anna us destaco aquest haiku que juga amb el doble sentit murri de la frase:

 

Foto d'Espí i text de Font-Agustí

No està de més dir que el Museu del Ferrocarril es troba a la sortida mateixa de l'estació de Vilanova i la Geltrú de la línia R2 sud!

 L'exposició en la web del Museu: https://museudelferrocarril.org/es/exposiciones/palabras-y-obras.asp

 Anunci en Instagram: https://www.instagram.com/reel/DCUQisSN8fa/?utm_source=ig_web_copy_link&igsh=MzRlODBiNWFlZA==

 Video de promoció en youtube: https://www.youtube.com/shorts/gHegqLfj9mc

Video de promoció en Instagram: https://www.instagram.com/p/DCyiJDtREvT/

EsquitxosSplashes

Esculls de la Cala Sirenes

 

Per la Costa Daurada no solen trobar-se aquelles onades magnificents que assoten els penya-segats cantàbrics i que aixequen volums d'escuma de l'alçada d'edificis. M'ha agradat, però, treballar amb les onades i les esquitxades que tinc més properes. Aquests treballs de petit format enfronten, pel que fa al tema, les mateixes dificultats que si fossin onades gegants. La primera és aconseguir una síntesi que expressi el moviment del mar sense pretendre recollir-ho tot però també sense caure en una imatge congelada. 

Cala Califòrnia

 

Aquest treball d'amunt és l'únic de la sèrie que està fet presencialment en la platja. És per això que està més ancorat en les roques que en les capricioses evolucions del mar. Els colors de les transicions de sorra a aigua tenen especial dificultat
 

Cala Bot

 

En aquesta el centre d'atenció se'n va a l'splash de l'onada rompent en la roca, el seu volum -i no simple taca blanca- però també t'havies de fixar en la llum que travessa la làmina transparent de l'onada de davant i li dona aquell color turquesa. La veritat és que decidir els colors del mar és sempre difícil. Quan és en directe has d'apostar pel que veus en un moment donat i no anar "adaptant el quadre" quan passen els minuts i tot ha canviat.

Cala dels Penyals/Vienesos

Potser aquesta última és que té més dificultats perquè el tema no et dóna cap unitat "ja construïda". Jugant amb diverses imatges prèvies "contes la història" de l'onada que arriba -com si fos una sola-, la sort dels esculls -alguns inundats i altres aflorant-, els regalims de les pedres que es treuen l'aigua de damunt... Potser és la mena d'exercici que funciona millor com a pràctica que com a obra acabada.

SuburbiSuburb

 "Suburbi": Barri o zona habitada que es troba als voltants d'una gran ciutat i sota la seva jurisdicció.

Passeig de l'Avinguda de Lourdes a Mollet

Aquesta és la típica imatge urbana que tothom voldria tenir penjada en el menjador de casa, no? No suggereix per ventura encontres delicats i xerrades assossegades? 😅

Es un pas soterrat del camí de vianants paral·lel a l'Avinguda de Lourdes en Mollet, a prop de Parets i just al costat de la C17. 

La AP7

Tot català coneix i pateix la famosa AP7 (Artèria Principal, Aorta Pulmonar, ...Anticipació del Purgatori) que permet el transport de mercaderies a travès d'un eix mediterrani, que distribueix els urbanites per la resta del país els caps de setmana i els retorna a lloc en penoses retencions. 

Carreteres, autovies, vies ferroviàries,  interseccions a diferents nivells, polígons industrials, ciutats dormitori, constitueixen la trama suburbana habitual.

 

Polígon carrer de Can Parellada en Montornès

Aquest fals túnel en el carrer de Can Perellada, en el polígon de Montornès del Vallès. permet el trànsit per damunt seu i en biaix de la via del tren d'alta velocitat.

La geologia de la Costa DauradaThe geology of Costa Daurada

 

Cala Califòrnia

El comentari de la Pilar Isern a penes veure aquestes aquarel·les de petit format fetes in situ, va ser: "jo també em vaig sorprendre amb la geologia de la Costa Daurada". Va per suposat, sense haver-ho explicitat, que al pintor li resultaven cridaneres aquestes torsions del conglomerat, aquestes parets vermelles i precàries que fuetegen les onades quan el mar s'enfada i que el Mestral llima grollerament. Sí, porto anys pintant aquesta geologia soferta que cada any desprèn roques ben a la vista, amb blocs que queden mig enfonsats al mar, al seu peu.

Pas entre la cala Califòrnia i la cala Bot

Cala Califòrnia

 

Cala dels Vienesos

L'única esperança per aquestes cales de Mont-roig del Camp és una assistència humana que reompli les catabaumes i sostingui amb parets artificials les masses perillosament suspeses. Mentrestant, aigua, cel, pedra, sorra i pins ofereixen la seva joia per qui vulgui mirar.

Cala dels Vienesos

Dibuixant a la cala dels Vienesos

Gent a la cala dels Penyals

Cala dels Penyals

En aquesta darrera es pot apreciar com l'erosió arriba a la línia dels pins, amb les seves arrels al descobert. En realitat, tota la platja necessita una intervenció reparadora -al meu parer molt més urgent que la construcció del Passeig Marítim uns metres per damunt-. Aquest passeig, encara en obres (setembre 2024), era sens dubte una reivindicació que venia de lluny però turisme, carrers i passeig depenen tots de l'atracció de les cales que no es poden descuidar.

La Pilar Isern té en projecte un llibre que inclourà el text "Geologia daurada". De moment, del seu blog podeu veure la caminada que fa 13 i la 19 en l'entrada que dedica al litoral,  i en wikiloc la seva ruta entre l'Ametlla i l'Ampolla.

En una propera entrada mostraré alguns treballs del mar picat en aquesta mateixa costa.

Maria al juny i Júlia al juliolMaria in June and Julia in July

 

Maria, juny 2024

 A banda de l'aquarel·la de Cristóbal (juny) que vaig arreglar a casa canviant les cames senceres, el "curs" el vaig acabar amb dues figures més. 

Les figures vestides les treballo com a figures nues on la roba va per damunt: vull dir que l'armonia del cos no desapareix sota la roba i aquí almenys la primera mà d'aigua amb aquarel·la per entonar el conjunt està aplicada a tot. En una aquarel·la d'una sola sessió, a més, no tens temps d'entretenir-te massa en donar protagonisme als vestits.

 

Julia, juliol 2024

Aquesta pose de la Julia, sembla senzilla però va farcida de dificultats de dibuix. El tòrax està recolzat en el respatller, inclinat a la seva esquerra mentre que el cap ho compensa inclinant lleugerament a la dreta; però sobre tot s'ha de mostrar que la cama dreta retrocedeix des del genoll mentre que l'esquerra s'avança. Hauria de semblar ben asseguda però sense rigidesa. De la banda del color m'agrada especialment la llum reflectida en la part interior de la cuixa esquerra.

1r Video-recull de figura nua (2006-2013)1st video-collection of nude figure (2006-2013)

He editat en forma de video una tria d’aquarel·les de figura, preferentment nua però també vestida, femenina i masculina. És una primera selecció que abasta els primers treballs des de 2006 fins a 2013. 

Video en youtube

00:00 2006 00:18 2007 00:26 2008 00:58 2009 01:22 2010 02:57 2011 04:21 2012 06:14 2013

La tria no està comentada en el video però en aquest blog es poden trobar molts comentaris que he anat fent conforme publicava les aquarel·les.

Entrades sobre figura

Text a youtube: 

My evolution in nude figure watercolors - 1st part: 2006-2013

Presento una selección de acuarelas de figura femenina y masculina, la mayoría de figura desnuda. Es una primera parte de un trabajo que cumplirá 20 años y que ha de tener continuidad con otros vídeos. En éste se aprecia una evolución en la técnica, el papel y en la resolución del conjunto. Las poses, sin embargo, sí se parecen más porque dependen del acuerdo de la modelo con el responsable de la pose en el Cercle Artístic St. Lluc y se suelen buscar posturas que se puedan sostener durante cinco sesiones. La acuarela nunca me ocupa más de una sola sesión de dos horas incluído el descanso. Aunque la selección está hecha con riguroso orden cronológico, se puede ver, como en toda evolución de un arte humano, que hay avances y retrocesos, estancamientos y saltos. La mirada fina podrá percibir cambios sutiles pero no novedades demasiado arriesgadas. Me gustaría hacer un video futuro con algún valor tutorial donde plasme diversos aspectos y reflexiones sobre este trabajo, desde la técnica hasta el sentido del desnudo, ilustrado en cada caso con acuarelas como éstas.