L'estació de la Sagrera i altres aquarel·les Sagrera station and otrher watercolors

Excavadora en el pont de Bac de Roda

detall de la pala

 En l'exposició de Madrid  del 20 de marc al 23 de juny de 2024 (vegeu crònica de la inauguració) es van exhibir alguns quadres nous sobre les obres de l'estació de la Sagrera. Són el fruit d'una visita al lloc que vaig explica aquí: no només fas fotos sinó que t'amares de l'atmosfera de l'obra i, davant d'algunes zones, escoltes què t'està dient l'escena i ja comencen a sorgir idees per pintar. El que avui s'anomena "el relat" i que acompanya aquestes obres està desenvolupat en el video que vam preparar amb el meu fill Josep  i que s'ha exhibit aquests mesos a la Sala 3000 del Museo del Ferrocarril de Madrid i que he penjat de nou aquí. Retallo fragments d'aquest discurs en cada aquarel·la.

Pilars

Els pilars, amb els seus capitells -nus encara de cobertes- recorden les alineacions megalítiques o les sales hipòstiles dels temples antics.

Bigues

Les bigues superposades en els falsos túnels creen aquestes franges que veiem en els claustres de les catedrals o degut a les persianes en el cine negre. 

 

Bastides

Una obra és una crisàlide que creix sota un embolcall de bastides. Forma una arquitectura efímera destinada a desaparèixer  mentre alimenta els desficis del formigó.

Forjats

Les cobertes sostingudes pels pilars, vistes per la secció, mostren un forjat gruixut i poderós que, mercès a la física matemàtica, semblen atemptar contra la gravidesa

Línia de l'obra de la Sagrera

 

Dibuix

 

L'estació de la Sagrera serà un intercanviador intermodal amb tres nivells (alta velocitat, vestíbul i rodalies), llocs de pas, aparcaments, zones comercials, oficines i hotels. De moment, dia a dia, el modest carretó va i ve per una línia de més d'un quilòmetre.

Mur corbat

Ja havia anticipat aquesta aquarel·la. Quan el formigó s'incorba i es fa sinuós descobrim que té desitjos secrets. 

 * * *

A banda de les aquarel·les sobre la Sagrera vaig presentar algunes altres novetats. 

Pilotadora

Aquesta pilotadora està pintada de nou com a 2ª versió, basada en material que conservo de les obres en Montmeló, de 2009 aprox. En canvi, les següents, representen peces que ja tenia però vaig arreglar o "tunejar" per afegir algun element que millorés el resultat.

Pantalladora

Els tres personatges es van afegir barrejant témpera a l'aquarel·la sobre l'escena original que resultava una mica insípida. Per altra banda, la situació que reflecteix, dels tres operaris atenent la rasa, és habitual. 

Grua en la línia de Montmeló

detall dels personatges

També en aquest cas vaig afegir personatges versemblants; l'home que observa l'escena des de la valla, l'enginyer que parla per telèfon i el que consulta un plànol.

línia de l'obra de Montmeló

Vaig fer diverses versions d'aquesta línia de l'obra que va seccionar el poble durant mesos. Aquesta la vaig arreglar una mica aquí i allà.

Tauler del pont sobre el Tenes

 Aquest tauler amb bastides era una primera versió que vaig recuperar amb alguns arranjaments.

Pont sobre el Congost: demolició

detall

Vaig treballar sobre tot el contrast de les zones de llum i ombra.

Boca de la tuneladora en Montcada i Reixac

Amb l'afegit dels personatges, en la boca mateixa del túnel, aquesta versió va guanyar força. La resta d'obres no es van tocar.

La sequera i les seves atraccionsDrought and its attractions

 

Pantà de Sau, febrer 2024

En el seguiment obsessiu de l'estat dels pantans que el poble de Catalunya ha fet pels noticiaris del 2023 i 24, la imatge més emblemàtica ha estat la de Sau i el seu campanar completament al descobert. Progressivament, els edificis de Sant Romà, per sota de l'església, anaven emergint de les aigües He estat dels que em vaig sentir atret per la imatge del ressorgiment des de les profunditats buidades. En la meva visita del dia 6 de febrer de 2024, el pantà de Sau encara no havia arribat al seu mínim: estava al 3,51% de la seva capacitat però l'espectacle ja era entre fascinant i aterridor. En aquesta aquarel·la es pot veure al centre emergir l'antic Molí de Sant Romà de Sau.

En l'altre extrem van venir les pluges d'abril, maig i juny. Amb no menys força que abans, també molts vam sentir la crida a celebrar la joia de l'aigua. Aquí tenim imatges del mes d'abril del Ripollès.

Campdevànol, Gorg Petit de Colomer

Campdevànol, Gorg Gran de Colomer

Ripoll, passeig per la tarda pel riu Fresser

Arreglo de una acuarela con IA (Inteligencia Artesanal) Fixing watercolor with AI (Artisanal Intelligence)

Ver referencia al final del video sobre el tema de esta entrada. Describo aquí los pasos.

Original: una figura tipo "Greco"

Al acabar la sesión se veía que la figura había quedado demasiado larga o quizás desproporcionada en relación a la cabeza. Pero cabeza, torso y abdomen me gustaban y, en caso de hacer algún arreglo, no podía tocar esa parte. 

 

La parte a conservar

Podía dejarlo todo igual, en plan "Greco style", pero también podía intentar arreglarla en casa. Como el tiempo se había acabado, le pedí a Cristóbal, que estaba estirándose con un pantalón corto puesto, si podía poner la pose de nuevo un momento, sin quitarse la prenda, y dar permiso para hacerle una foto. Concedió amablemente ambas cosas y así conté con una imagen, en especial de las piernas. Al dia siguiente empecé el proceso artesanal.

Me quería hacer una idea de si andaba lejos de los cánones clásicos.

Medir la altura

figura entera: 52 cm

Cabeza: 7 cm.

 Calculemos la ratio: 52 cm/7 cm,= 7,43 cabezas

El canon de Polícleto es de 7 cabezas. El de Miguel Angel de 7'5  y el de Leonardo, de 8 cabezas. Yo creo que en los frescos de la Capilla Sixitina hay figuras aun mucho más exageradas, Nuestro modelo es un hombre deportivo y musculado pero de ninguna manera tan largo. ¿Y qué? ¿No hay que aceptar que una pintura es la creación del artista? Y bla, bla, bla... Acepto todo. Pero esto es un ejercicio y uno puede sentirse retado a hacer más verosímil la figura en relación a su modelo vivo. Así que procedamos.

Borrado

 

Después de proteger con un plástico y cinta la parte que no queremos tocar, levantamos la pintura frotando con una esponja y un estropajo. Si el papel no es bueno y de buen gramaje, hay que despedirse y olvidar el asunto. Pero éste era Arches de 300 gr. Se deja manipular. 

papel con grumos

 Algunos pigmentos de la acuarela se resisten más que otros y hay que frotarlos con decisión. Al final el papel queda empapado y con grumos de celulosa.

Secado

Aplicamos el secador. Una vez seco del todo podemos quitar los grumos y dejarlo liso.

planchado de la hoja

Como el papel queda ondulado, lo planchamos bajo otra hoja de papel más fino para que llegue el calor pero no toque directamente el metal. 

Dibujo

Dibujamos sobre la superficie, esta vez con especial atención a las proporciones del modelo.

Pintura

Despues de frotar las fibras del papel no quedan igual y  la superficie tiende a dispersar el agua y el pigmento. No podemos esperar los mismos "efectos" mágicos de la acuarela y habrá que pintar con cuidado con una dosis justa de agua. Hay que atender también la zona de corte del borrado y vigilar que la transición a la pintura nueva no se note apenas... pero añadiendo lo menos posible a la zona original.

El resultado final me parece satisfactorio y solo una mirada experta notaría que la superficie del papel no es la misma. Muestro original y arreglado.

Original

Arreglado

Detalle de la zona arreglada

De todo el proceso he colgado un video breve: 

https://youtu.be/pLEmPYLlXBQ?si=OjWlmdAD7wcoEWd-

También en Instagram:

https://www.instagram.com/p/C8KxPLUu7VN/

***

Una reflexión final. Quizás al fin la IA lo destruya todo, no quede nada del concepto de autor o de "la firma" que ahora carga con el valor por el que se paga tanto en algunos casos. Quizás arrase por igual a pintores figurativos y "abstractos" y deje sin sentido autorias vanguardistas. Lo que nos quedará entonces será lo que siempre hemos tenido, a veces oculto por la veneración al resultado y a la obra, por la vanidad o por los intereses económicos: el enorme placer de pintar o el amor por la faena artesanal. Quizás deberiamos empezar a reinvindicar una IA como Inteligencia Artesanal,

Figures d'abril i maigApril and May figures

 >> Enllaç a l’exposició Deseos del hormigón en el Museo del Ferrocarril de Madrid, fins al 23 de juny de 2024

 

Daniela, maig 24

 Aquests són els treballs de figura de finals d'abril i maig. Tot i que penso sovint en deixar taques i efectes d'aigua en zones del quadre -tal com un veu en famosos aquarel·listes de moda- a l'hora de la veritat l'amor a la figura completa pot més i s'imposa. Sé que algú dirà que cal deixar-se anar i sí, hi ha milers de petits gestos amb els pinzells que expressen més llibertat; ara bé, deixar la figura tan acabada com puguis en el temps que disposes és també una opció lliure. Totes les figures estan començades i acabades en directe, davant del model, en menys de dues hores. Eventualment algú retoc l'acabo a casa.

Luz, abril 24

 

Gonzalo, maig 24

 

Esculls a Miami Platja Reefs in Miami Platja

Cala Sirenes

Les obres del passeig marítim de les cales de Miami Platja estan aturades i no se sap quan es reprenen tot i que un diari va donar per feta la represa. El desembarcament de màquines va començar en setembre del 23 i es va interrompre en març del 24. Per sota de la pavimentació, la reforma de l'enllumenat, les noves canonades i clavegueres fluvials... s'haurà d'intervenir en les cales mateixes tot continuant l'actuació de 2020 ja que que les cales són l'autèntic sentit de tot plegat. Amenaçades pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar,  els embats dels temporals se'n duen la sorra i soscaven baumes en uns penya-segats massa fràgils i que  a vegades acaben en despreniments. Hem vist com es va enderrocar l'emblemàtica torre de Miami per seguretat i i com les platges s’encongeixen any rere any. 

 

Esculls de la cala Sirenes

Les aquarel·les que presento no les havia penjades abans però fa alguns mesos que estan fetes.

Cala del Solitari, amb la seva roca tallada

Cala California (esculls del costat nord)

De re rustica

 Presento una sèrie dedicada a diversos aspectes de la vida rural.

Quae ex arboribus utilia

Aquesta explotació forestal o "d'aprofitament dels arbres" es troba a Canyamars (Vallès Oriental). El reflex dels troncs apilats en els aiguamolls i el fang mullat feien un bonic efecte de conjunt.

 

Agricola in arvis

El pagès en el camp està afegit recentment,  un d'aquests experiments de "tunejat" d'obres velles. En realitat és el segon canvi sobre una aquarel·la que resultava sosa tal qual, ja que abans ja li havia afegit els vapors de la terra quan el sol escalfa els camps. La presència del llaurador crec que torna més interessant l'escena original captada en Sant Antoni de Vilamajor.

 

Mechanicum vehiculum vetustum

El tractor abandonat està tret del mas de Can Font, als afores de Ciuret, a prop de Vidrà, en Osona. L'aquarel·la és recent i està feta sobre un paper de gra fi que no es presta massa a fer efectes de "pinzell sec".

Arbor aevo cadens

De l'arbre de-cadent, o que es cau de vell, no he aconseguit esbrinar si era roure o olivera o què. Un enorme forat s'obre al seu tronc central i malgrat tot conserva una presència senyorívola. Està captat a l'entorn del Vilar, en Campdevànol, Ripollès.

In officina ligni secandi

Aquesta serradora o lloc de tallar fusta, amb tot de màquines, escorça i ferralla pels voltants, entre elles el camió Pegaso amb el braç de grua, es trobava a prop de Sant Antoni de Vilamajor. També l'havia publicat abans i ara l'he "tunejat": he volgut destacar el camió a base d'enfosquir el cel i el conjunt però no sé pas si el resultat ha valgut la pena o ha empitjorat les coses. L'entrada on sortia era de l'època daurada dels blogs, amb comentaris molt sucosos dels col·legues aquarel·listes.

 

Agricola circum horreum

 

També aquí s'ha afegit el granger amb el carretó  a prop de la sitja, probable dipòsit de gra per l'alimentació dels porcs. La granja es troba en un polígon mig rural mig industrial. També he canviat el fons on els dos arbrets resultaven massa destacats. En aquest cas, l'aquarel·la ha guanyat amb aquest habitant que dóna sentit i relliga els dos edificis, on abans hi havia una escena solitària i dividida en dos.

 

Armentum bovis

Un ramat de vaques en un prat verd entre Osona i el Ripollès. Ja vaig comentar la dificultat de pintar animals. Els vedells, a més, són força diferents a les vaques velles i sense oblidar la dificultat que el conjunt tingui força... En fi, ho seguirem intentant.

Labor arandi homini vita

La feina de llaurar és el destí de la vida humana. Les pales de ferro, amb les seves corbes entre agressives i sinuoses -ja siguin mogudes pel braç del llaurador, per bous o per tractors- prefiguren aquest esforç humà mediador per a que la terra lliuri els seus fruits. L'estri sol veure's reposant en les explotacions agrícoles i en aquest cas damunt l'herba en el Vilar, Campdevànol.

El meu agraiment a l'amic Francisco de Pablos amb qui vam dedicar més temps del que sembla al llatí per tal de presentar aquest invent. El meu llatí, però, estava molt més rovellat que aquestes màquines que pinto, cosa que en Francisco va haver de compensar amb el seu bon coneixement.

He presentat les obres amb moviment de detall en el video Octo picturae aqua: De re rustica, en youtube.

També com a reel en Instagram.