El que veiem no és pròpiament el pou sinó una mena d'encofrat que consolida el terreny per després baixar a 30 mts. La imatge em recorda un fort del far-west. He usat pigments granulats barrejats que mimetitzen la textura de l'acer amb restes de terra rascada pels dents de l'excavadora.
Google Website Translator Gadget
dimecres, 1 d’abril del 2026
Un pou d’atac en Vallbona
A launching shaft in Vallbona
El que veiem no és pròpiament el pou sinó una mena d'encofrat que consolida el terreny per després baixar a 30 mts. La imatge em recorda un fort del far-west. He usat pigments granulats barrejats que mimetitzen la textura de l'acer amb restes de terra rascada pels dents de l'excavadora.
dimarts, 17 de març del 2026
Pas soterrat en l'estació de Mas Rampinyo
Underground passage at Mas Rampinyo station
| Obres del soterrament de l'estació, 1a versió |
Aquesta és una primera versió en aquarel·la de l'estat de les obres a l'estació de Mas Rampinyo (Montcada-Ripollet) al nadal de 2025. Es tracta de comunicar les dues parts del barri a banda i banda de la via de la R3. Les obres s'han adjudicat a Vilor Infraestructures.
Fa anys havia dibuixat i pintat unes quantes vegades l'estació. En aquesta ocasió s'ha combinat la meva inclinació pel barri amb l'afició per les obres i l'interès per noves textures en aquarel·la.
Després vaig realitzar una segona versió buscant simplificar o idealitzar el tema i descarregar-lo de les escales, cables o objectes inessencials de la superfície.
| Obres del soterrament, segona versió |
Si es tractés de testimoniar un esdeveniment, les fotos perodístiques serien més útils, com fa @laveudemontcadaireixac o la mirada incansable de @fidelcasajuana. Us comento dos propòsits artístics:
Aquesta és una poètica sense paraules i un espera compartir la imatge amb algunes ànimes sensibles, potser les mateixes que s'entusiasmen amb els trens i les estacions, com @amicsdeltren @trenscat @rodcat_trens_catalunya
dimecres, 11 de març del 2026
Jet Grouting en Montcada
Les obres del soterrament de la línia R2 per Montcada i Reixac permeten veure aspectes de les coses que no solen ser habituals. A Can sant Joan, el soterrament es realitzarà per túnel excavat en mina (no per pantalles com al centre de la població). Per tal de consolidar el terreny, tant per evitar afectacions als edificis com per protegir la construcció del propi túnel, s'apliquen tècniques de jet grouting, és a dir, injeccions de ciment fluït. El procés d'injecció a molta pressió produeix molt rebuig de fangs líquids que s'acumulen en dipòsits i després es carreguen en camions. La imatge està centrada en l'excavadora que omple un camió bolquet enmig dels vapors del fang.
En aquesta imatge, vista des del pont de l'Avinguda de la Ribera, tenim a l'esquerra les vies actuals que s'adrecen a la Trinitat. Més a l'esquerra es trobaria la Casa de les Aigües.
A la dreta, sota els arbres, s'ubicaria l'Institut-Escola El Viver.
al fons cau el barri de Cant Sant Joan i més enllà el barri de Vallbona, ja de Barcelona.
Però el focus és l'obra. L'empresa Ancorpor és l'encarregada d'excavar pous en aquesta zona i del jet grouting.
L'aquarel·la, per la seva banda, està treballada amb tècniques que ressalten la granulositat per tal de representar l'atmosfera polsegosa de les obres.
Veure en Instagram: https://www.instagram.com/p/DT2qNvujIzo/?img_index=1
dimecres, 18 de febrer del 2026
La font de Diana en Siracusa
The Fountain of Diana in Syracuse
El tema triat forma part d'un grup escultòric dedicat a la Font de Diana, en la Piazza Archimede, en la illa Ortigia de Siracusa (Sicília). Ens centrem en la figura mitològica d'un Tritó que munta un Pistrix amb la boca oberta. Amb certa llibertat cromàtica, usem un pigment fèrric combinat només amb aquarel·la turquesa de cobalt clar per pintar un bicrom. La màscara líquida i uns tocs de tempera blanca completen la feina.
| Detall de la boca del Pistrix |
| Detall de la cua del Tritó |
| Detall del Tritó, genet del Pistrix |
El pigment fèrric es d'elaboració casolana. Es parteix d'un tros de pedra, probablement un esquist, cobert d'òxid de ferro que vam agafar a la pedrera de la riera de Picamena (Aiguafreda, Osona).
![]() |
| Pedrera a la riera de Picamena (Aiguafreda) |
Un cop arrencat l'òxid, triturat i polvoritzat, s'obté un pigment vermellós amb el que es pot pintar com si fos una aquarel·la.
Així, el viatge sencer recorre els materials de pedra, òxid, aigua i paper. Vaig fer-ne un vídeo del procés d'elaborar el pigment primer i la pintura tot seguit.
En Instagram vaig penjar una versió abreujada de tot plegat:
https://www.instagram.com/p/DSUaFIojPpF/
diumenge, 11 de gener del 2026
Figura de setembre a desembre 2025
Figure from Setember to December 2025
| Laura, Octubre 2025 |
Les tres primeres figures que encapçalen aquesta entrada són de les que estic més satisfet. La de Laura la veig neta i transparent, potser perquè, per una vegada, no vaig estar tan preocupat en pujar els foscos conforme el paper Arches absorbeix la intensitat del color i el fa desaparèixer en el seu si de cotó...
| Hèctor, Novembre |
Hèctor, un model jove i ben plantat, va sostenir sense immutar-se una pose de peu dret -i solen ser poques-. És una altra aquarel·la que trobo agraciada. La pose em demanava tenir molta cura i que li fes justícia tot reflectint bé l'equilibri vertical
| Laura: detall tors |
| Laura: detall del cap |
| Hèctor: detall del tors i cap |
| Hèctor: detall cames |
També la pose de Sergi, amb el tors lleugerament avançat, com fent front a alguna situació davant d'ell, em va semblar un moviment amb gràcia que calia no perdre. La posició inclou altres subtilitats com la inclinació cap a fora de la cama dreta tot presentant part de la planta del peu a l'observador i l'escorç frontal de la cama esquerra, amb la mà esquerra damunt...
| Sergi, Octubre |
| Sergi: detall del cap |
| Sergi: detall del tors i abdomen |
| Sergi: detall de la cama dreta |
En la resta de figures hi ha no menys treball i dedicació que en les altres però en pintura es podria dir que, encara que els models siguin uns professionals fantàstics, les muses de l'artista actuen sense avisar i "haberlas, haylas"...
| Macarena: Novembre |
| Cristóbal, Setembre |
| Amelia, Setembre |
| Víctor, Setembre |
| Laura, Desembre |
| Roman, Desembre |
diumenge, 4 de gener del 2026
Estables
Stables
| Corral Garrateó a Vandellós |
En el camí de les Moles del Taix et trobes aquest estable que, almenys en el moment de passar, mostrava aquest aspecte desolat, amb cordes penjant de les bigues de fusta i amb banyeres amb funcions d'abeuradors, però sense cap animal.
Vaig arribar a fer fins a cinc variacions sobre l'estable de Cal Oller a Fogars de la Selva. Es fàcil d'endevinar que la raó de la insistència no és l'èxit de les obres sinó que no quedava content. Porto aquí les tres últimes.
La superfície de les sitges està feta amb aquarel·les granulades, així com el fons d'arbres.
En la versió següent els colors es redueixen, el tema se simplifica, els monticles d'herba són només amuntegaments de palla.
Tanmateix a les rectes de l'estable i de les sitges trobo que els manca consistència i els sobra insistència.En la darrera versió, estable i sitges han arribat a una dimensió idealitzada. A diferència de les altres versions, aquí es poden entreveure les vaques. Però aquí són les masses de palla les que resulten un feix massa groller.
| L'estable inclou vaques |
La massa de palla té almenys una salvació: el terra queda prou net.

