Watercolours and drawings by Carlos Sarrate
 |
| Tango |
A cops s'entrellacen amb el veí en un ball de contacte, com aquest tango sota un cel enteranyinat.
O inicien un diàleg de passos i braços temptatius.
 |
| Cala Califòrnia (Mont-Roig del Camp) |
 |
| Cala Bot |
Altres vegades esclaten per tots costats, en una dansa èbria i sense regles.
 |
| La dansa dels pins ran de mar |
 |
| Obres de l’estació de La Sagrera |
Entre uns i altres em van convèncer de tornar a un tema que m'és molt grat, les aquarel·les d'obra pública. Els enginyers Luis Ubalde i Javier Palomo que treballen a les oficines d'ADIF a peu d'obra de la Sagrera em van facilitar la visita per la línia d'obres de més d'un quilòmetre. Del material gràfic que vaig aconseguir en el safari per encofrats, murs i pilars a mig aixecar, cobertes a prova de trens, terres remogudes, tràfec de màquines i persones amb armilla... han anat sorgint unes quantes aquarel·les destinades a una exposició. Serà l'any vinent al Museu del Ferrocarril de Madrid juntament amb altres obres que encara conservo de les obres d'Alta Velocitat al pas per Montmeló.
Aquí us presento un tastet del que ha de ser aquesta expo. He filmat part del procés d’elaboració de l’aquarel·la de damunt. El material gravat ha estat editat pel meu fill Josep de manera que sigui adequat per Instagram.
https://www.instagram.com/reel/CubqSM0rIio/?igshid=M2MyMzgzODVlNw==
Posteriorment en Josep ha editat una versió més llarga per Youtube:
En l'altre extrem del suggeriment anterior està la pose de la Myrto, amb un lleuger escorç de la cama esquerra -no menys complicat de resoldre. No vaig saber encabir del tot la figura sencera en el paper però et trobes altres reptes pictòrics que no apareixen massa sovint.
Un altre escorç singular és el que presenta la pose d'en Paul: La cama esquerra no és frontal del tot, però a més el genoll puja més que el pla de suport del maluc. Com el model té un cos llarg tendeixes sense adonar-te a sobredimensionar-lo, tot fent el cap més petit.
Ripoll, amb el seu prodigiós monestir romànic, és el bressol de Catalunya i és també el centre d'una comarca d'on parteixen boniques rutes excursionistes. Però el poble mateix conserva altres mèrits que el fan encisador. Es troba just en l'aiguabarreig on el riu Freser vessa les seves aigües en el Ter. Presento aquí cinc dels diversos ponts que fan possible la trama urbana entre les ribes.
 |
| Pont del Raval |
El pont del Raval travessa el Freser, tot unint el barric antic amb el Raval de Barcelona
 |
| Pont de l'Arquet |
El pont de l'Arquet és una via principal de circulació. Vaig dibuixar la part sobre el Ter (carrer Macià Bonaplata) des d'uns metres amunt, situat en el pont de la Lira, amb molta cura que el pinzell o el retolador no em caiguessin, s'escolessin pel passadís de ferros travessers i acabessin en el riu.
 | |
| Pont de la Lira |
L'Espai Públic Teatre de la Lira és una obra d'arquitectura urbana, de ferro, que acull una plaça coberta de pas i es perllonga en un pont totalment de ferro color rovell.
 |
| Pont del tren |
El ferrocarril que mena a Ribes i a Puigcerdà, travessa el poble, el Ter i el Freser just abans d'endinsar-se en un túnel. El pas a nivell, que interromp a hores fixes el flux de cotxes, compta també amb un pas de vianants sota la via. El conjunt riu, pont, via, escales i pas feia una figura geomètrica atractiva i entretinguda de dibuixar assegut a les escales.
 |
| Pont de Calatrava |
Aigües del Ter més avall, a prop de l'estació de tren, s'ha construït una passarel·la d'acer per vianants amb l'inconfusible segell del seu autor, Santiago Calatrava.
 |
| Erendira |
La figura, ho he dit altres vegades, sol ser exigent. Sovint he comentat la tensió entre l'espontaneïtat i la construcció de volums que duria a dues maneres de fer contradictòries, una de pintura molt ràpida i transparent, i l'altre de capes més treballades (veure, p. ex., aquesta entrada de l'inici del blog en 2010). Però avui subratllaré un altre aspecte involucrat en el mateix tema, les dues tècniques favorites de l'aquarel·la: el mullat sobre mullat, i el mullat sobre sec; fins i tot una tercera, el pinzell sec. Per regla general, ara valoro molt l'equilibri entre una fase inicial de colors fosos en humit, i una fase posterior de capes sobre sec -poques i lleugeres. Si s'hi afegeix algun toc de pinzell sec la figura guanya riquesa. Els detalls, com les cares, les mans i altres, demanen imperativament un treball addicional en què cal el control que dóna el treball sobre sec. Ho il·lustro amb algunes obres.
 |
| Muntsa llegint |
En aquesta de la Muntsa predomina el mullat sobre mullat. Fixem-nos en el braç i la cama dretes; fins i tot en el suport de fusta del braç de la butaca.
 |
| Adrián |
Per contra, en aquesta dAdrián, fixem-nos en les capes del pit, del braç esquerra o de la cama dreta que són totes aplicades sobre sec.
 |
| Ayelén Alvarez |
En la d'Ayelén, podem fixar-nos en els tocs en pinzell sec: les arrugues fosques de la brusa i part del cabell. Deixant de banda l'encert o no del dibuix o de l'enfoc general, és una obra que expressa bé la síntesis de les tres tècniques.
 |
| Presentació al Museu (foto de https://twitter.com/mferrocarrilcat) |
 |
| Montmeló, 2011: el poble "patas p'arriba" (obra no inclosa en el llibre) |
 |
| El mar a trenc d'alba |
Les albes al mar no són mai iguals i cada cinc minuts el joc de colors i formes canvia, i canvien cada dia de l'any. La imatge fugissera que tens davant et crida ja sigui com un repte per aconseguir una representació fiable amb un procediment que ha de ser acurat i disciplinat, ja sigui com un mer estímul de colors que inspira una creativitat més lliure.
Sovint comences volent ser fidel i metòdic, i acabes acceptant que estàs en una construcció imprevisible. Ja he explicat alguna vegada les dificultats tècniques.
 |
| El mar pel matí amb núvols |
 | |||
| Liérganes, Pza. Marqués Valdecilla |
Este julio hizo calor incluso en Cantabria. Ni la costa ni los valles pasiegos escaparon a la implacable radiación. Quizás debamos empezar a aceptar que esto del cambio climático va en serio, lo de cambiar nuestros hábitos de consumo, nuestra forma de producir energia, y tener en cuenta que, mientras no se demuestre lo contrario, los recursos no son infinitos.
En la escala de inconvenientes, el menor de ellos seria dibujar bajo una buena sombra, cosa que en realidad se sabe de toda la vida. En esta primera estampa del cuidado pueblo de Liérganes es temprano, cuando las sombras aun son largas y algun vecino barre el trozo de calle frente a su portal.
En la siguiente me situé sobre unas escaleras. La inevitable hilera de coches entorpece algo la vista, pero me parece que forma parte de la realidad turística que es lícito reflejar.
 |
| Liérganes, Calle Juan Curtius |
Liérganes es un lugar agradecido para los artistas, donde hallas rincones preciosos, tanto nobles como humildes. La sombra del Puente Mayor con su leyenda del Hombre Pez me acogió mientras intentaba captar su magnificencia.
 |
| LIérganes, Puente Mayor |
 |
| Barrio Rubalcaba, Liérganes |
 |
| Río Miera |
En el Miera se pueden descubrir algunas zonas de baño que la canícula convierte en auténticos milagros.
 |
| Iglesia de S. Pedro ad Vincula, Liérganes. |
Bajo un sol de justícia, los feligreses acuden subiendo la cuesta que conduce a San Pedro ad Vincula. Mientras dibujo bajo un plátano le comento a unas esforzadas señoras que hoy ya habrán expiado todas sus faltas...
 |
| Catedral de Santander |
En la ciudad cuesta más encontrar lugares con sombra para sentarse a dibujar. La Pza. Asunción, delante de la Catedral de Santander, contiene árboles y unos bancos muy adecuados.
 |
| Iglesia de S. Martí de Tours, Bareyo, Bº Ajo |
