Preludis del soterrament a Montcada i ReixacPreludes of burying of railroad in Montcada

 

Cartell i fulletó de l'expo

Fa un temps que estic treballant en aquarel·les sobre el soterrament de la línia R2 del ferrocarril al seu pas per Montcada i Reixac i per Vallbona (barri de Barcelona). Tot cercant la forma d'exposar a Montcada mateix, la Laura Grau, del diari local La Veu de Montcada i Reixac, em va plantejar prendre contacte amb una nova entitat, l'Associació Camins de Ferro de Montcada i Reixac. I sí,  en Xavier Joaquim, president de l'ACFMIR, ho va trobar en sintonia i vam veure la possibilitat de tornar a penjar primer la col·lecció que ja s'havia exhibit al Museu del Ferrocarril de Madrid i després al de Vilanova i la Geltrú. 

 

El local de l'ACFMIR amb les aquarel·les

 Recordem que aquesta col·lecció anava sobre les obres de l'Alta Velocitat a Montmeló (2009-2012) i a la Sagrera (2023). Però ara seria oportú presentar aquell conjunt de manera que lligués amb les obres de Montcada. Per aquest motiu vaig pensar en canviar el títol pel nom Preludis del soterrament, tot fent referència a la segona part, pròpiament sobre el soterrament de la R2 a Montcada.

 

  Text del fulletó

"Més enllà de les urgències actuals per endreçar els ferrocarrils, el món dels trens sempre ha despertat passions. Això és notable a Montcada i Reixac, un municipi històricament solcat de vies, ponts i túnels. En aquest context presentem una selecció d'aquarel·les enfocada en la temàtica de les obres del soterrament, una demanda que ve de lluny.

 

Revers del fulletó

 La mostra de Carles Sarrate tindrà dos moments. En aquesta primera, Preludis del soterrament, s'exposa la col·lecció que es va exhibir als Museus del Ferrocarril de Madrid (2024) i de Vilanova i la Geltrú (2025). Il·lustra el soterrament de l'Alta Velocitat a Montmeló (2009-2012), l'estat de les obres a la Sagrera en 2023, i alguna imatge d'obra nova a Montornès i a Mollet. 

A l'esquerra, aquarel·les de La Llagosta i de Montornès

 

La segona exposició se centrarà en les actuals obres del soterrament a Montcada i Vallbona.

La tècnica de l'aquarel·la, amb el seu caràcter fresc però atent al dibuix, sembla adient per representar escenes que canvien cada dia. Però, per què pintar obres públiques? És només un testimoni dels canvis però més refinat que fer fotografies? No. L'artista vol al·ludir també a algun aspecte permanent de l'ànima humana: el mateix que ens empeny a embadalir-nos davant d'un obra al carrer i anticipar com seran les coses; o a preservar el patrimoni que ens permet imaginar com eren abans; o que ens impulsa a fer maquetes ferroviàries i fruir-ne amb la imaginació. En definitiva, aquestes aquarel·les s'interessen també pel nostre ésser humà sempre en construcció i conviden a examinar aquest tret que portem dins."

Vídeo de promoció

Un text d'introducció similar es troba en aquest vídeo de promoció en Youtube i en Instagram. Però el final del text és diferent: 

"L'Associació Camins de Ferro de Montcada i Reixac (ACFMIR) s'interessa per la preservació del patrimoni ferroviari, promoure'n el coneixement i fer-ho tot animant a la participació. Acollirà les dues mostres d'aquarel·les que sintonitzen amb el tema de les infraestructures.

Logo de l'ACFMIR

Hi ha un sentit artístic en pintar obres públiques o és només una forma de testimoniar les transformacions del paisatge? Creiem que enfoquem un aspecte de l'ànima humana la qual també es troba sempre en construcció, amb zones lluminoses i zones fosques, amb aspectes que prometen i trets que es perden per sempre. 

Us convidem a visitar l'exposició Preludis del soterrament des del 9 de juny fins al 30 de juliol."

Inauguració

 En la inauguració del dia 9 de juny, en Xavier Joaquim va introduir la presentació i després vaig explicar el sentit de l'exposició.

Xavier Joaquim Grau, president de l'ACFMIR

Tot i que les obres han estat exhibides dues vegades abans i en uns espais molt macos, fan encara tot un altre efecte en estar rodejades de maquetes ferroviàries. La construcció a escala dels amants dels camins de ferro s'adiu sense massa secret amb les construccions reals dels enginyers i amb les representacions pictòriques de l'autor de les aquarel·les. Crec que tots som malalts de les construccions. La gent de l'ACFMIR saben que l'encant del tren arrela en bona part en les infraestructures que el fan possible.

La mostra entre maquetes ferroviàries 

Entre els assistents estava la Laura Grau del diari La Veu que va anunciar la mostra i va escriure després una bonica crònica de la inauguració.

 He elaborat un petit vídeo-resum, amb subtítols, a partir de les fotos i vídeos que els assistents van fer amablement -i a qui agraeixo la seva presència. 

Dies després vam fer una segona presentació per alguns amics que no havien pogut assistir abans i en presència de l'alcalde de Montcada, sr. Bartolomé Egea, i del regidor de Cultura sr. Albert Carandell.  Vaig poder explicar l'objectiu d'una segona exposició sobre les obres del soterrament i també les dificultats que tens a vegades per obtenir imatges de les obres. L'acte va ser molt distès i simpàtic.

També d'aquest acte vaig editar un vídeo amb el material que em va arribar.

 

 

 

 

El bosc mediterrani amb drenatges (2)The Mediterranean forest with drainage (2)

 

El bosc mediterrani en groc

 

Seguint l'estela dels escorriments he pintat tres versions de bosquets mediterranis, de pins soferts que sobreviuen a les sequeres.  En aquest bosc en groc, el drenatge servia per donar unitat a cel, terra i massa vegetal en una mena de vent de tarda que ho travessa tot.

 

El bosc mediterrani, en rosa

 

Els boscos que presento aquí no són paisatges exuberants, ni frondosos, ni d'una bellesa encisadora sinó més aviat "bosquets de quilòmetre zero", necessitats que la mà de l'artista els festegi perquè li permeten passejar-los sovint. Passa en realitat com les obres i les màquines i tants temes dels quals es tracta de fer-los aparèixer més que reproduir-los. Una altra cosa és que l'operació artística no sempre reeixeix, però cal no posar-li la culpa al bosc.

El bosc mediterrani, en blau cobalt

Paisatges en aquarel·la amb drenatgesWatercolor landscapes with drainage

 

Boscos del Ripollès (1)

Entre la nova sèrie d'obres ferroviàries a Montcada i els habituals nus als Sant Lluc he provat altres camins. Aquestes aquarel·les són el resultat de molts experiments per aconseguir textures i drenatges d'aquarel·la (o escorriments) amb materials casolans, sense acudir als mèdiums del mercat. L'èxit el trobo només relatiu però s'ha arribat a alguna cosa presentable.

Boscos del Ripollès (2)

Sant Pere de Vilamajor. Can Huesca

 

Rosselles a Sant Pere de Vilamajor,

 

Cal dir que a les xarxes alguns artistes contemporanis notables aconsegueixen obres de qualitat usant  procediments similars. Però no està de més afegir que també hi ha molts d'altres que descobreixen l'efecte màgic, obtenen una pila d'aplaudiments i es queden enganxats a la trucologia sense més. De fet, l'aquarel·la sembla una tècnica que crida especialment a viure dels trucs i les dreceres d'èxit. 

 

Un pou d’atac a VallbonaA launching shaft in Vallbona

Seguint el soterrament de la R2 en Montcada i just passar el Rec Comtal ens trobem aquesta obra a càrrec de l'empresa Montcada UTE.  Un rètol d'ADIF informa que és un pou d'atac que s'executa amb un "mur de pilots d'acer enfilats" i ha de servir per l'accés de material al túnel. Més endavant es reprèn la construcció del fals túnel entre pantalles, tal com es farà en Montcada centre -però aquí en  pendent per sortir a la llum en el barri de Vallbona, que pertany al districte de Nou Barris de Barcelona.

 

En l'aquarel·la m'he centrat en la plàstica del mur de pilots. L'encarregat de l'obra em va dir que no són de formigó sinó d'acer, que no és la tècnica habitual. En el moment que capto la imatge, van encara amb restes de terra arrapats als cilindres. Quan vaig passar dies després estaven ja polits i l'acer exhibia la seva duresa.

El que veiem no és pròpiament el pou sinó una mena d'encofrat que consolida el terreny per després baixar a 30 mts. La imatge em recorda un fort del far-west. He usat pigments granulats barrejats que mimetitzen la textura de l'acer amb restes de terra rascada pels dents de l'excavadora.

Pas soterrat en l'estació de Mas RampinyoUnderground passage at Mas Rampinyo station

 

Obres del soterrament de l'estació, 1a versió

 

Aquesta és una primera versió en aquarel·la de l'estat de les obres a l'estació de Mas Rampinyo (Montcada-Ripollet) al nadal de 2025. Es tracta de comunicar les dues parts del barri a banda i banda de la via de la R3. Les obres s'han adjudicat a Vilor Infraestructures. 

 

Fa anys havia dibuixat i pintat unes quantes vegades l'estació. En aquesta ocasió s'ha combinat la meva inclinació pel barri amb l'afició per les obres i l'interès per noves textures en aquarel·la. 

 

 

Després vaig realitzar una segona versió buscant simplificar o idealitzar el tema i descarregar-lo de les escales, cables o objectes inessencials de la superfície.

Obres del soterrament, segona versió

En qualsevol cas, per què pinto escenes d'obres públiques?
Si es tractés de testimoniar un esdeveniment, les fotos perodístiques serien més útils, com fa @laveudemontcadaireixac o la mirada incansable de @fidelcasajuana. Us comento dos propòsits artístics:

El primer, que ens fixem en aspectes de la bellesa de les "coses lletges" que ens passen desapercebudes darrera la funcionalitat, per sota de les molèsties o dels conflictes que ocasiona -que sempre hi són-.

 

El segon: connectar amb l'escena exterior ens permet explorar l'interior de cadascú: aquí tenim un pou obscur enmig del carrer, per la nit, al costat d'una estació aturada, pendent.

 

Aquesta és una poètica sense paraules i un espera compartir la imatge amb algunes ànimes sensibles, potser les mateixes que s'entusiasmen amb els trens i les estacions, com @amicsdeltren @trenscat @rodcat_trens_catalunya

Jet Grouting en Montcada

 

 

Les obres del soterrament de la línia R2 per Montcada i Reixac permeten veure aspectes de les coses que no solen ser habituals. A Can sant Joan, el soterrament es realitzarà per túnel excavat en mina (no per pantalles com al centre de la població). Per tal de consolidar el terreny, tant per evitar afectacions als edificis com per protegir la construcció del propi túnel, s'apliquen tècniques de jet grouting, és a dir, injeccions de ciment fluït. El procés d'injecció a molta pressió produeix molt rebuig de fangs líquids que s'acumulen en dipòsits i després es carreguen en camions. La imatge està centrada en l'excavadora que omple un camió bolquet enmig dels vapors del fang.

En aquesta imatge, vista des del pont de l'Avinguda de la Ribera, tenim a l'esquerra les vies actuals que s'adrecen a la Trinitat. Més a l'esquerra es trobaria la Casa de les Aigües. 

 

A la dreta, sota els arbres, s'ubicaria l'Institut-Escola El Viver.

al fons cau el barri de Cant Sant Joan i més enllà el barri de Vallbona, ja de Barcelona. 

 

Però el focus és l'obra. L'empresa Ancorpor és l'encarregada d'excavar pous en aquesta zona i del jet grouting.

L'aquarel·la, per la seva banda, està treballada amb tècniques que ressalten la granulositat per tal de representar l'atmosfera polsegosa de les obres.

 Veure en Instagram: https://www.instagram.com/p/DT2qNvujIzo/?img_index=1