Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

dissabte, 25 de maig del 2024

Esculls a Miami Platja
Reefs in Miami Platja

 >> Enllaç a l’exposició Deseos del hormigón en el Museo del Ferrocarril de Madrid, fins al 23 de juny de 2024

Cala Sirenes

Les obres del passeig marítim de les cales de Miami Platja estan aturades i no se sap quan es reprenen tot i que un diari va donar per feta la represa. El desembarcament de màquines va començar en setembre del 23 i es va interrompre en març del 24. Per sota de la pavimentació, la reforma de l'enllumenat, les noves canonades i clavegueres fluvials... s'haurà d'intervenir en les cales mateixes tot continuant l'actuació de 2020 ja que que les cales són l'autèntic sentit de tot plegat. Amenaçades pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar,  els embats dels temporals se'n duen la sorra i soscaven baumes en uns penya-segats massa fràgils i que  a vegades acaben en despreniments. Hem vist com es va enderrocar l'emblemàtica torre de Miami per seguretat i i com les platges s’encongeixen any rere any. 

 

Esculls de la cala Sirenes

Les aquarel·les que presento no les havia penjades abans però fa alguns mesos que estan fetes.


Cala del Solitari, amb la seva roca tallada


Cala California (esculls del costat nord)


diumenge, 5 de maig del 2024

De re rustica

 Presento una sèrie dedicada a diversos aspectes de la vida rural.

Quae ex arboribus utilia

Aquesta explotació forestal o "d'aprofitament dels arbres" es troba a Canyamars (Vallès Oriental). El reflex dels troncs apilats en els aiguamolls i el fang mullat feien un bonic efecte de conjunt.

 

Agricola in arvis

El pagès en el camp està afegit recentment,  un d'aquests experiments de "tunejat" d'obres velles. En realitat és el segon canvi sobre una aquarel·la que resultava sosa tal qual, ja que abans ja li havia afegit els vapors de la terra quan el sol escalfa els camps. La presència del llaurador crec que torna més interessant l'escena original captada en Sant Antoni de Vilamajor.

 

Mechanicum vehiculum vetustum

El tractor abandonat està tret del mas de Can Font, als afores de Ciuret, a prop de Vidrà, en Osona. L'aquarel·la és recent i està feta sobre un paper de gra fi que no es presta massa a fer efectes de "pinzell sec".


Arbor aevo cadens

De l'arbre de-cadent, o que es cau de vell, no he aconseguit esbrinar si era roure o olivera o què. Un enorme forat s'obre al seu tronc central i malgrat tot conserva una presència senyorívola. Està captat a l'entorn del Vilar, en Campdevànol, Ripollès.

In officina ligni secandi

Aquesta serradora o lloc de tallar fusta, amb tot de màquines, escorça i ferralla pels voltants, entre elles el camió Pegaso amb el braç de grua, es trobava a prop de Sant Antoni de Vilamajor. També l'havia publicat abans i ara l'he "tunejat": he volgut destacar el camió a base d'enfosquir el cel i el conjunt però no sé pas si el resultat ha valgut la pena o ha empitjorat les coses. L'entrada on sortia era de l'època daurada dels blogs, amb comentaris molt sucosos dels col·legues aquarel·listes.

 

Agricola circum horreum
 

També aquí s'ha afegit el granger amb el carretó  a prop de la sitja, probable dipòsit de gra per l'alimentació dels porcs. La granja es troba en un polígon mig rural mig industrial. També he canviat el fons on els dos arbrets resultaven massa destacats. En aquest cas, l'aquarel·la ha guanyat amb aquest habitant que dóna sentit i relliga els dos edificis, on abans hi havia una escena solitària i dividida en dos.

 

Armentum bovis

Un ramat de vaques en un prat verd entre Osona i el Ripollès. Ja vaig comentar la dificultat de pintar animals. Els vedells, a més, són força diferents a les vaques velles i sense oblidar la dificultat que el conjunt tingui força... En fi, ho seguirem intentant.

Labor arandi homini vita

La feina de llaurar és el destí de la vida humana. Les pales de ferro, amb les seves corbes entre agressives i sinuoses -ja siguin mogudes pel braç del llaurador, per bous o per tractors- prefiguren aquest esforç humà mediador per a que la terra lliuri els seus fruits. L'estri sol veure's reposant en les explotacions agrícoles i en aquest cas damunt l'herba en el Vilar, Campdevànol.

El meu agraiment a l'amic Francisco de Pablos amb qui vam dedicar més temps del que sembla al llatí per tal de presentar aquest invent. El meu llatí, però, estava molt més rovellat que aquestes màquines que pinto, cosa que en Francisco va haver de compensar amb el seu bon coneixement.

He presentat les obres amb moviment de detall en el video Octo picturae aqua: De re rustica, en youtube.

També com a reel en Instagram.






dimarts, 23 d’abril del 2024

Quatre treballs de figura
Four works on figure

Daniela,  febrer 2024

detall

La feina base sobre el nu no s'atura. Oscil·lant sempre entre pintar en mullat o sobre sec, entre usar pocs o molts colors, entre ser molt curós en els límits de les zones o deixar que es confonguin, però sempre mantenint un interès per les formes interiors de l’anatomia, sigui la d’home o dona, i no només quedar-se en els efectes de llum i ombra de la figura -que sol ser el mainstream en l’aquarel·la de figura. Estic particularment content d’aquest treball sobre la Daniela estirada. En aquestes poses, el dibuix del cap presenta la dificultat de no fornir les referències familiars del rostre que veiem cada dia: només tens la mesura de les formes -tot i que sempre pots girar el paper i veure si sembla un rostre. 

Detall del cap


Daniela, desembre 2023


Maria, març 2024

També tenia el seu entrellat aquesta pose de la Maria en la que el rostre mira al front, el tors està lleugerament torsionat a la seva dreta, l’abdomen a l’esquerra, els genolls mirant-se l’un a l’altra i el peu dret recolzat i ben girat vers l’interior.

Laura, abril 2024

La batlle de la pose va sugerir a la Laura que es deixés anar el cabell, el color i les onades del qual van afegir nous reptes. Al fnal, la mateixa persona em va dir que la model era més maca que allò que la meva pintura mostra. Potser té raó però altres vegades tens més clar què estaria fallant. Un hi posa molt de si mateix quan pinta. 


dimecres, 27 de març del 2024

Deseos del hormigón. Obras de la Alta Velocidad en acuarela
Concrete wishes. Watercolors about high-speed train construction sites


Exterior de la Sala 3000 del Museo del Ferrocarril de Madrid

Del 20 de marzo al 23 de junio estará expuesta en la sala 3000 del Museo del Ferrocarril de Madrid la exposición "Deseos del hormigón. Obras de la Alta Velocidad en acuarela". La sala es un coche estacionado en la vía del andén central de la antigua estación de Delicias y adaptado como galería de exposiciones temporales.


Interior. Vista de la exposición

La inauguración contó con la presencia de Adrián Fernández Carrasco, director gerente de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles que dio la bienvenida a los asistentes. Raquel Letón, Conservadora Jefa del Museo, presentó al artista, su obra y los orígenes del proyecto. En su parlamento ofreció un juego de palabras afortunado sobre el título de la exposición: el hormigón se hace con cemento, una mezcla de calizas y arcilla, en forma de polvo. Por eso, quizás el primer deseo del hormigón si quiere convertirse en objetos sea mezclarse con agua, y por eso quizás necesite de la acuarela...

En mi turno, agradecí la asistencia a los amigos presentes, la ayuda de Paloma e Inma con el montaje y a los responsables que el proyecto se hiciera realidad. Expliqué el porqué de ese título. Se trata por una parte de acuarelas que conservo desde las obras de la Alta Velocidad a su paso por Montmeló, entre 2008 y 2012, y por otra, de pinturas nuevas a partir de la visita a las obras de la estación de la Sagrera en marzo de 2023 (las colgaré en el blog más adelante). La colección se focaliza en las máquinas y en el proceso de construcción más que en la obra acabada. El proceso es una tensión que inspira la imaginación de los espectadores de la obra a anticipar su resultado o que nos hace pensar en otras construcciones. El proceso, puesto en el propio material que quiere hacerse forma, se podria llamar "deseos del hormigón". También comenté el conflicto en estas acuarelas entre la manera contemporánea de valorar la acuarela (fluida, transparente, espontánea e incluso "inacabada") y las ganas de explicar cómo son las máquinas, cómo es la técnica de construcción etc. que supone dibujo y no siempre tanta transparencia. Y sugerí cómo ese mismo conflicto quizás sea lo que sintoniza bien con los ingenieros que aprecian estas acuarelas: quieren hacer construcciones hermosas pero necesitan cálculo y matemáticas.


Pere Rodríguez, Adrián Fdez., C. Sarrate, Pilar García y Raquel Letón  

Tras ello intervino Pere Rodríguez, actual alcalde de Montmeló, que nos recordó la época de las obras y la lucha del pueblo por el soterramiento de las vías. Siguieron unas hermosas palabras de Pilar García, hasta entonces directora del Museo del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú que se jubilaba, valorando el interés por la belleza. Jordi Font-Agustí, a quien todos reconocimos como auténtico promotor original de esta exposición, en la misma línea que Pilar, enfatizó cómo la tecnologia misma tiene desde siempre una belleza que hay que saber ver -tal como ha hecho muchas veces el arte y la literatura.


Jordi Font-Agustí, a la dcha.

La exposición incluye un video realizado por Josep Sarrate que documenta y contextualiza las 23 acuarelas con fotos, dibujos y otras acuarelas no expuestas sobre las obras. El video tiene una introducción (parte que se había separado antes para la promoción), un apunte biográfico y un recorrido por las pinturas agrupadas en diversas rúbricas (la Alta Velocidad en Montmeló 2007-2012; la línea paralela de Cercanías en Montmeló; puentes sobre el Congost; tuneladora en Montcada i Reixac; estación de la Sagrera 2023). El Museo ha elaborado el cartel y el díptico y los ha colgado en su web así como el video completo

 



Con Josep Sarrate, autor del video

Siguió, como suele ser habitual en estos actos, un refrigerio en el andén central de la antigua estación de Delicias.

El sábado 23, hicimos una segunda presentación para la familia que se convirtió en un encuentro gozoso.

 



dijous, 7 de març del 2024

Vaques a Can Perdiu (La Roca del Vallès)
Cows on Can Perdiu farm (La Roca del Vallès)

 


Sovint passegem pels camps de Montornès, Vilanova i la Roca, en el Vallès Oriental. La granja de Can Perdiu té un ramat de vaques que, quan passes pel costat, et miren amb aquella parsimònia bovina, aliena a les queixes del ramader.  

L’esguard boví

Més ençà de la placidesa. els pagesos i ramaders de bona part d’Europa estan trasbalsats. Per diverses raons la seva feina està amenaçada. Tot i que el desplegament de les seves reivindicacions és ample i ben raonat, un sospita que el rerefons dels problemes és el canvi climàtic. Almenys és molt clar i directe a Catalunya on la implacable sequera ha posat l’aigua com un dels focus del conflicte. La "lluita per l'aigua" semblaria tenir darrera una tensió entre un model turístic i un model de sosteniment del sector primari que garanteixi certa autosuficiència alimentària. Un dels eslògans dramàtics de les tractorades ha estat “La nostra fi, la vostra fam”.



Sobre el dibuix. Per al pintor, l'autèntic trasbals ha estat el dibuix. Se suposa que un dibuixa qualsevol cosa i que no hi ha coses més difícils que altres si un s’acostuma a mirar només formes geomètriques, coses com angles, ovals, línies d’intersecció, i va calculant la posició de cada línia que posa en relació a les del costat... Però en els cossos vius, un petit desajust representa un món: quan pintes animals t’arrisques que un cavall sembli  un gos o que un vedell tingui una retirada a un eriçó. I això no passa també en l’ésser humà, quan un pinta nus? Segur que sí, però aquí entra al rescat una dimensió de costum i familiaritat que et fa encendre les alertes molt abans a penes col·loques el braç massa amunt o fas el cap massa petit o entres en el dimoni de la desproporció. En conclusió, té sentit que per dibuixar animals calgui haver dibuixat animals. Aquella pedagogia antiga dels quaderns d’Emili Freixas potser no està de moda, però era molt útil...


Un dibuix amb molta goma d’esborrar...

He editat un video de tot el procés d'elaboració de l'aquarel·la que podeu trobar aquí: https://youtu.be/4h3KqZQ818k


 



dijous, 15 de febrer del 2024

Mar i muntanya en el Baix Camp
Sea and mountain in the Baix Camp

 

Camí de la Mola de Colldejou al coll del Guix

Un camí amb un grupet d'arbres que s'entrelliguen, troncs i branques, masses i fulles, pedres i matolls, és un repte per l'aquarel·la. Un voldria donar alguna idea una mica veraç del paisatge que estimes i no només un resulta efectista. L'escena es troba baixant des de la Mola de Colldejou fins al coll del Guix (Baix Camp).

Una composició similar dins de la mateix comarca de Tarragona es troba en el bosquet de pins que arriba ran de sorra en la platja del Torn, un espai natural sorprenentment conservat, potser perquè fins ara és una platja nudista que es troba resguardada de la vista, als afores d'Hospitalet de l'Infant.

Platja del Torn a Hospitalet de l'Infant

 

D'aquests dues obres hem fet un vídeo curt a base de fondre unes poques fotos de diferents moments del procés. El podeu trobar en Youtube Shorts i en Instagram:

https://youtube.com/shorts/HVWjXthp8TA?si=yOL1GUt2FNbsf-3x

 https://www.instagram.com/reel/C3R4jcNxnvK/?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=MzRlODBiNWFlZA==

dilluns, 29 de gener del 2024

Videos de les aquarel·les “tunejades”
Videos of “tuning" old watercolors

Ja estan penjats en les xarxes els quatre videos on afegeixo personatges en actitud com d’esperar el desdoblament de la R3 -o afegeixo el vell camió a prop de la via en la quarta. Els quatre videos curts es presenten junts en aquest muntatge en youtube

00:00 1. C/Carrerada (Mas Rampinyo, Montcada i Reixac) 01:36 2. C/Aragó (Mas Rampinyo, Montcada i Reixac) 02:14 3. Estación de Montcada/Ripollet (Mas Rampinyo) 03:55 4. Silos de Can Riba de la Serra (Granollers)

Per separat s’han publicat en Instagram. Com aquesta xarxa publica en vertical per visualitzar en smart phone i com els videos estan en format horitzontal resulten imatges petites.

 C/Carrerada (Mas Rampinyo, Montcada i Reixac):


Afegint personatges al carrer Carrerada

C/Aragó (Mas Rampinyo, Montcada i Reixac)


Afegint un vianant amb gos al carrer Aragó

Estación de Montcada/Ripollet (Mas Rampinyo)


Substituint els personatges anteriors per dos avis en l'estació

Silos de Can Riba de la Serra (Granollers)


Afegint el vell camió a les sitges de Can Riba


dilluns, 4 de desembre del 2023

Velles aquarel·les "tunejades": esperant el desdoblament de la R3
“Tuning" old watercolors: waiting for split in R3



Afegint personatges a una aquarel·la antiga

Aquesta vegada han començat de veritat les obres de desdoblament parcial en la línia 3 de la xarxa de Rodalies de Catalunya, la famosa R3 o línia de Vic. L'actuació desdoblarà la via entre Parets i la Garriga. De nou tinc no massa lluny de casa, en molts punts, un desplegament d'equips amb maquinària, enginyers i obrers. El tram està fortament urbanitzat i industrialitzat, i no només s'ha d'eixamplar el terreny per fer-li espai amb terraplens, talussos, murs de contenció i rases sinó que, sent un territori enormement “vascularitzat", s'ha de proveir de molts ponts i túnels per salvar interseccions de carreteres, rius i passos de vianants.

De moment no estic pintant res d'això sinó fent des de fora les fotos que puc i em deixen. Tanmateix se m'ha acudit recuperar velles aquarel·les on apareix la R3 al seu pas per Montcada i Reixac, al voltant de l'estació del Mas Rampinyo -dita "Montcada-Ripollet". El nou exercici és actualitzar-les a base d'afegir uns personatges que contemplen la via en actitud d'espera, potser d'un desdoblament que aquesta vegada no els tocarà encara a ells. Així, aquestes aquarel·les estan "tunejades" en una forma similar a la dels aficionats que "tunegen" els seus cotxes. Així sembla que adquireixen un nou sentit d'acord amb els temps...


Carrer Carrerada, Mas Rampinyo, Montcada, 2009

Esperant el desdoblament de la R3 que va per llarg  (2023)

Aquest tram del carrer Carrerada va per damunt de la C17, té cases baixes i la via única de la R3 passa per davant. És un dels llocs on els enginyers hauran de suar per dissenyar l'ampliació si arriba un moment que es decideix fer-la. Els jubilats de la imatge, esperen veure passar el tren o parlen de si veuran el futur?

Una mica més endavant, després de la corba del carrer i de la via, ens trobem el carrer Aragó. A prop de l’estació la via es fa doble però abans l’espai disponible és just.


Carrer Aragó, Mas Rampinyo, 2009

Versió “tunejada” (2023)

En aquest cas, un veí en actiu, amb una carpeta, s'ha aturat a mirar la via. El seu gos s'ho pren amb calma.

 

“Com s’ho faran?"

Encara uns metres més endavant tenim l'estació de Montcada-Ripollet. A banda de la via doble, aquí hi ha també una via morta de servei. He retallat l'aquarel·la original del 2008, he pujat alguns colors i he afegit un banc, aproximadament on es troba de debò, amb dos vells asseguts que semblen conversar.


L’estació de Montcada-Ripollet, Mas Rampinyo, 2008


Versió retallada i retocada (2023)

L'afegit passa per obrir un forat blanc al paper, que no sempre és deixa fer. La textura del paper refregat no permet després massa transparència i el resultat de tots aquests invents pateix d'opacitat. 


El pas dels trens i el pas del temps

Finalment, després de passar per la Florida (estació de Sta. Perpètua), per Mollet-Sta. Rosa i per Parets, la via inicia un esforç per obrir-se pas a cops de colze. A penes aconsegueix sortir del nucli urbà li espera travessar la C17 i el Tenes. Cada progrés de pocs metres representa una successió d'obstacles interminables, amb pocs trams de terreny franc. 


Inici d’obres de desdoblament del pont sobre el Tenes (nov. 2023)

Més tard, al costat del circuit de Montmeló hi ha encara aquestes sitges, probablement de la masia isolada de Can Riba de la Serra. El camió abandonat, pres per la vegetació, hi era abans -però l'he col·locat en el costat que m'ha convingut. Ara la R3 s’eixampla per la vora i veurem què passa amb les sitges, però un té la impressió que els ecos de vida rural al Vallès es van esvaint per sempre.


Sitges de Can Riba, 2008

Sitges i camió abandonat (2023)

A més de les fotos de les pintures abans i després, he fet uns vídeos del procés de “tunejat” per penjar-los a les xarxes. Tinc previsió de posar-les en Instagram i totes juntes en Youtube. En la propera entrada aniran tots els enllaços.