Paisatges en aquarel·la amb drenatgesWatercolor landscapes with drainage

 

Boscos del Ripollès (1)

Entre la nova sèrie d'obres ferroviàries a Montcada i els habituals nus als Sant Lluc he provat altres camins. Aquestes aquarel·les són el resultat de molts experiments per aconseguir textures i drenatges d'aquarel·la (o escorriments) amb materials casolans, sense acudir als mèdiums del mercat. L'èxit el trobo només relatiu però s'ha arribat a alguna cosa presentable.

Boscos del Ripollès (2)

Sant Pere de Vilamajor. Can Huesca

 

Rosselles a Sant Pere de Vilamajor,

 

Cal dir que a les xarxes alguns artistes contemporanis notables aconsegueixen obres de qualitat usant  procediments similars. Però no està de més afegir que també hi ha molts d'altres que descobreixen l'efecte màgic, obtenen una pila d'aplaudiments i es queden enganxats a la trucologia sense més. De fet, l'aquarel·la sembla una tècnica que crida especialment a viure dels trucs i les dreceres d'èxit. 

 

Un pou d’atac a VallbonaA launching shaft in Vallbona

Seguint el soterrament de la R2 en Montcada i just passar el Rec Comtal ens trobem aquesta obra a càrrec de l'empresa Montcada UTE.  Un rètol d'ADIF informa que és un pou d'atac que s'executa amb un "mur de pilots d'acer enfilats" i ha de servir per l'accés de material al túnel. Més endavant es reprèn la construcció del fals túnel entre pantalles, tal com es farà en Montcada centre -però aquí en  pendent per sortir a la llum en el barri de Vallbona, que pertany al districte de Nou Barris de Barcelona.

 

En l'aquarel·la m'he centrat en la plàstica del mur de pilots. L'encarregat de l'obra em va dir que no són de formigó sinó d'acer, que no és la tècnica habitual. En el moment que capto la imatge, van encara amb restes de terra arrapats als cilindres. Quan vaig passar dies després estaven ja polits i l'acer exhibia la seva duresa.

El que veiem no és pròpiament el pou sinó una mena d'encofrat que consolida el terreny per després baixar a 30 mts. La imatge em recorda un fort del far-west. He usat pigments granulats barrejats que mimetitzen la textura de l'acer amb restes de terra rascada pels dents de l'excavadora.

Pas soterrat en l'estació de Mas RampinyoUnderground passage at Mas Rampinyo station

 

Obres del soterrament de l'estació, 1a versió

 

Aquesta és una primera versió en aquarel·la de l'estat de les obres a l'estació de Mas Rampinyo (Montcada-Ripollet) al nadal de 2025. Es tracta de comunicar les dues parts del barri a banda i banda de la via de la R3. Les obres s'han adjudicat a Vilor Infraestructures. 

 

Fa anys havia dibuixat i pintat unes quantes vegades l'estació. En aquesta ocasió s'ha combinat la meva inclinació pel barri amb l'afició per les obres i l'interès per noves textures en aquarel·la. 

 

 

Després vaig realitzar una segona versió buscant simplificar o idealitzar el tema i descarregar-lo de les escales, cables o objectes inessencials de la superfície.

Obres del soterrament, segona versió

En qualsevol cas, per què pinto escenes d'obres públiques?
Si es tractés de testimoniar un esdeveniment, les fotos perodístiques serien més útils, com fa @laveudemontcadaireixac o la mirada incansable de @fidelcasajuana. Us comento dos propòsits artístics:

El primer, que ens fixem en aspectes de la bellesa de les "coses lletges" que ens passen desapercebudes darrera la funcionalitat, per sota de les molèsties o dels conflictes que ocasiona -que sempre hi són-.

 

El segon: connectar amb l'escena exterior ens permet explorar l'interior de cadascú: aquí tenim un pou obscur enmig del carrer, per la nit, al costat d'una estació aturada, pendent.

 

Aquesta és una poètica sense paraules i un espera compartir la imatge amb algunes ànimes sensibles, potser les mateixes que s'entusiasmen amb els trens i les estacions, com @amicsdeltren @trenscat @rodcat_trens_catalunya

Jet Grouting en Montcada

 

 

Les obres del soterrament de la línia R2 per Montcada i Reixac permeten veure aspectes de les coses que no solen ser habituals. A Can sant Joan, el soterrament es realitzarà per túnel excavat en mina (no per pantalles com al centre de la població). Per tal de consolidar el terreny, tant per evitar afectacions als edificis com per protegir la construcció del propi túnel, s'apliquen tècniques de jet grouting, és a dir, injeccions de ciment fluït. El procés d'injecció a molta pressió produeix molt rebuig de fangs líquids que s'acumulen en dipòsits i després es carreguen en camions. La imatge està centrada en l'excavadora que omple un camió bolquet enmig dels vapors del fang.

En aquesta imatge, vista des del pont de l'Avinguda de la Ribera, tenim a l'esquerra les vies actuals que s'adrecen a la Trinitat. Més a l'esquerra es trobaria la Casa de les Aigües. 

 

A la dreta, sota els arbres, s'ubicaria l'Institut-Escola El Viver.

al fons cau el barri de Cant Sant Joan i més enllà el barri de Vallbona, ja de Barcelona. 

 

Però el focus és l'obra. L'empresa Ancorpor és l'encarregada d'excavar pous en aquesta zona i del jet grouting.

L'aquarel·la, per la seva banda, està treballada amb tècniques que ressalten la granulositat per tal de representar l'atmosfera polsegosa de les obres.

 Veure en Instagram: https://www.instagram.com/p/DT2qNvujIzo/?img_index=1

 

 

La font de Diana en SiracusaThe Fountain of Diana in Syracuse

El tema triat forma part d'un grup escultòric dedicat a la Font de Diana, en la Piazza Archimede, en la illa Ortigia de Siracusa (Sicília). Ens centrem en la figura mitològica d'un Tritó que munta un Pistrix amb la boca oberta. Amb certa llibertat cromàtica, usem un pigment fèrric combinat només amb aquarel·la turquesa de cobalt clar per pintar un bicrom. La màscara líquida i uns tocs de tempera blanca completen la feina.

Detall de la boca del Pistrix

 

Detall de la cua del Tritó

Detall del Tritó, genet del Pistrix

El pigment fèrric es d'elaboració casolana. Es parteix d'un tros de pedra, probablement un esquist, cobert d'òxid de ferro que vam agafar a la pedrera de la riera de Picamena (Aiguafreda, Osona). 

Pedrera a la riera de Picamena (Aiguafreda)

Un cop arrencat l'òxid, triturat i polvoritzat, s'obté un pigment vermellós amb el que es pot pintar com si fos una aquarel·la.  

Així, el viatge sencer recorre els materials de pedra, òxid, aigua i paper. Vaig fer-ne un vídeo del procés d'elaborar el pigment primer i la pintura tot seguit.

Pigment d'òxid de ferro en una aquarel·la de grup escultòric

En Instagram vaig penjar una versió abreujada de tot plegat:

 https://www.instagram.com/p/DSUaFIojPpF/

 

Figura de setembre a desembre 2025Figure from Setember to December 2025

 

Laura, Octubre 2025

Les tres primeres figures que encapçalen aquesta entrada són de les que estic més satisfet. La de Laura la veig neta i transparent, potser perquè, per una vegada, no vaig estar tan preocupat en pujar els foscos conforme el paper Arches absorbeix la intensitat del color i el fa desaparèixer en el seu si de cotó... 

Hèctor, Novembre 

Hèctor, un model jove i ben plantat, va sostenir sense immutar-se una pose de peu dret -i solen ser poques-. És una altra aquarel·la que trobo agraciada. La pose em demanava tenir molta cura i que li fes justícia tot reflectint bé l'equilibri vertical

Laura: detall tors

 

Laura: detall del cap

 

Hèctor: detall del tors i cap

Hèctor: detall cames

També la pose de Sergi, amb el tors lleugerament avançat, com fent front a alguna situació davant d'ell, em va semblar un moviment amb gràcia que calia no perdre. La posició inclou altres subtilitats com la inclinació cap a fora de la cama dreta tot presentant part de la planta del peu a l'observador i l'escorç frontal de la cama esquerra, amb la mà esquerra damunt... 

Sergi, Octubre

 

Sergi: detall del cap

Sergi: detall del tors i abdomen

Sergi: detall de la cama dreta

En la resta de figures hi ha no menys treball i dedicació que en les altres però en pintura es podria dir que, encara que els models siguin uns professionals fantàstics, les muses de l'artista actuen sense avisar i "haberlas, haylas"...

 

Macarena: Novembre

Cristóbal, Setembre

 

Amelia, Setembre

 

Víctor, Setembre

Laura, Desembre

Roman, Desembre