Watercolours and drawings by Carlos Sarrate
 |
| Estació del cremallera de Queralbs |
S'havia quedat pendent de penjar aquesta aquarel·la de l'estació de Queralbs de la línia del cremallera de Núria. Vaig gaudir de valent reproduint l'atmosfera fresca de les excursions del Ripollès, amb fons de neu, aigua saltant tot el recorregut i l'estampa blava del cremallera pujant la costa.
 |
| detall de l'estació |
 |
| detall de les vies amb la cremallera |
Es pot veure aquí un video del procés d'elaboració:
 |
| Parades de peix a la Piazza Alonzo di Benedetto |
La sèrie del Mercato storico del Pesce di Catania prové de la visita al mercat al mes d'octubre. Mentre altres companys ens esperaven, amb els amics Alejandro Martínez i l'Ofelia Rosés, van donar una "batuda" completa al mercat, sense deixar cap detall per explorar: olors de peix, reflexos al terra mullat, els colors rosats de les carns, el viu cromatisme de fruites, verdures i espècies, fragments de converses, gestos entrevistos entre sicilians...
 | |
| Detall de venedors i clients |
 |
| Parada de peix amb tendal vermell |
L'espectacle és viu i té encara aquella autenticitat de quan el negoci principal és vendre el gènere i no pas oferir una performance als turistes.
 | |
| Parada de la carn |
Cap d'aquestes aquarel·les es fa a partir d'una foto en concret. Més aviat construeixo previament una escena a partir de quatre o cinc fotos. Ho faig amb Gimp i a base de partir d'una imatge-base però canviant elements, modificant perspectives, afegint personatges d'aquí i d'allà. Es busca un resultat que expressi essencialment l'escena i que sigui equilibrat.
 |
| La parada de les magranes |
 |
| soltanto melograni |
 |
| El venedor exprem suc de magrana |
L'actual mainstream aquarel·lístic entén la síntesi com un deixar-ho tot reduit a pocs elements. Aquesta idea "d'essència" en nom del "suggerir i no explicar", tot i ser ben legítima i exitosa, no és la meva perquè em lleva el plaer de pintar i ho tobo poc divertit.
 |
| La fruiteria |
 |
| Laura |
Presento sense comentar les aquarel·les de figura de la tardor de 2024.
 |
| Genny |
 | |
| Lucia |
 |
| Macarena |
 |
| Roberto |
 |
| Lucia i l'artista |
En acabar l'any vaig elaborar i penjar a Youtube el tercer video -i de moment l'últim- sobre la meva evolució en l'aquarel·la de nu que abasta des del 2021 fins al 2024.
Al final vaig adoptar la imatge més pudorosa del cap de la model, la mateixa que l'algoritme havia triat, però almenys vaig poder afegir-li el rètol.
També vaig fer un trailer per Instagram, en vertical:
https://www.instagram.com/p/DFfj6ApsSkK/
 |
| Neu en el Coll de Santa Marina |
Dos treballs que tenen en comú l’aigua en la natura: primer el coll de Santa Marina amb neu -una situació que no és habitual a Tarragona, però que posa al descobert tota la bellesa de la Serra de Santa Marina, entre Pratdip i Vandellós.
El segon treball és una fenomenal eclosió del Salt del Molí, a Vidrà, quan la primavera es mostra generosa escampant pluges per Osona i forma, tot sumant rierols modestos, aquesta cascada sorprenent.
 |
| Salt del Molí a Vidrà |
 |
He editat el video de la segona part d’aquarel·les de figura. Abasta els treballs des de 2014 fins a 2019.
Text en youtube
My evolution in nude figure watercolors - 2nd part: 2014-2019
Presento la 2ª selección de acuarelas de figura femenina y masculina que continua el video de la primera parte Hay años de mucho trabajo como el 2014 y el 2015. La producción disminuye después. La mayoría de obras són de figura desnuda -aunque hay muchas poses vestidas sobre todo en 2016 según intereses diversos de los pintores de la sala de pintura del Cercle. Hay algunos pocos trabajos a partir de ese año en los que se muestra una fase previa a partir de una foto de peor calidad tomada in situ, en la propia sala de pintura: el fundido con la obra definitiva permite vislumbrar algún aspecto del proceso. Quedará pendiente una 3ª parte hasta llegar a la actualidad. Cada acuarela está realizada en una sola sesión de dos horas incluídos los descansos. He descartado las que me gustaban menos y presento la selección en orden cronológico (con una sola excepción aquí que me iba bien para el montaje).
Sobre la evolución, los cambios que se pueden detectar, los avances y retrocesos, los tanteos sobre la forma de tocar el medio, el sentido de este tema, me parece que hay muchas cosas a decir y espero poder grabar un video futuro con la explicaciones pertinentes y escogiendo en cada caso acuarelas para ilustrarlo. Quizás me sirva como reflexión sobre mi propio camino y quizás sea de utilidad para quien quiera dedicarse a la acuarela de figura humana que, para mí, es el más difícil de los temas que se pueden tratar con acuarela. Quien quiera entretenerse en reflexiones que he escrito sobre el tema puede ir a esta selección de entradas de este blog: https://sarrate.blogspot.com/search/label/figure
Havia fet una altra portada que va donar problemes amb youtube. No va convèncer a l'algoritme fins que algun cervell humà va revisar el cas i va acceptar el contingut. Mentres, havia tornat ja a una versió d'una portada anterior, amb lletres més clares, i així es quedarà. Aquesta és la que va estar censurada uns minuts:
 |
| Inserint personatges |
Li he trobat gràcia a arreglar aquarel·les velles que em semblaven una mica insípides a base d'incloure-hi personatges. Presento aquí dos treballs que van guanyar força i del procés dels qual he elaborat videos.
 |
| Aquarel·la original (2013) |
En la primera teníem la part sud de la Cala Mosques de l'Ametlla de Mar (2013). Era una aquarel·la de dia núvol, molt sòbria de color. Com la tenia penjada el meu fill a casa seva i atès que ell té un equip de rodatge amb el que es barallen en el món del cinema, vaig pensar en inserir l'equip de filmar en l'aquarel·la.
Mai han filmat en la Cala Mosques, que jo sàpiga, però sí en la platja de Gavà que no s'assembla gens. Però aquí l'artista té la llibertat de construeix una imatge de síntesi amb el que he anomenat "Intel·ligència Artesanal". Per cert, aquesta "IA del goig de fer" l'haurem de reivindicar quan la IA produeixi resultats millors i més ràpids -que molt em temo que ja està passant-.
El paisatge es converteix així en l'escenari on es filma una pel·lícula. La petita platja és el rerefons de la història d'un personatge, l'actriu la representa; l'equip de rodatge l'observa i la filma, i el pintor observa y pinta tot el conjunt. El paisatge resulta triplement empès al fons: per la història del personatge, per l'equip del set, pel pintor...
En la segona teníem la part de darrera de l'estació de Montcada-Ripollet, de la R3, una estació que els veins del Mas Rampinyo em van fer pintar unes quantes vegades com a lloc estimat del barri.
 |
| Aqiarel·la original |
A aquesta versió li mancava alguna cosa i vaig pensar en afegir "el tren"... però un tren de bicis que circulen pel passatge de darrera de l'estació. Per mi és una imatge de goig, de quan els fills eren petits i tota la família podia fer un tomb amb la bici.
 |
| Obrir forats en la pintura |
 |
| Dibujar personatges |
 |
| Pintar ciclistes |
El video de la cala Mosques és una edició que mostra fragments del procés:
El video de les bicis és només un muntatge a partir d'unes fotos però fa idea del procés de "tunejar" l'aquarel·la:
Des del 14 de novembre fins al 5 de gener de 2025 es pot veure l'exposició d'aquarel·les Obres Vies i Ponts en el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Aquesta col·lecció porta la major part de les peces que es van presentar a Madrid però s'hi afegeixen 11 aquarel·les més. Mentre que allà el tema eren només les obres de la construcció de l'Alta Velocitat aquí s'amplia amb altres infraestructures ferroviàries de rodalies i ja construides.
 |
| Cartell de l'exposició |
De les 11 obres afegides algunes són "tunejades" -com la que fa de portada i a la qual havia inserit la figura de l'artista pintant in situ-. He portat també tres tintes antigues sobre vies i ponts.
 |
| Ponts de la C33 i de la R3 en Montcada (2007) |
De les peces noves donaré compte en el blog. Entre elles havia publicat ja un pont de l'Alta Velocitat en un polígon de Montornès. Com a mostra, aquesta aquarel·la correspon als nous viaductes en Mollet que connecten la línia R2 amb la línia de Martorell.
 |
| Nous viaductes en Mollet |
La sala Panoràmica del Museu del Ferrocarril és un espai diàfan amb un espectacular finestral obert al pati amb el ventall de locomotores antigues.
 |
| El ventall de locomotores del Museu |
A més dels focus de llum artificial té també llum natural d'una claraboia alta.
 |
| Sala Panoràmica del Museu de Vilanova |
En aquest espai es va presentar en forma conjunta l'exposició Raïls i paraules, una col·lecció de fotos acompanyades de haikus, o petits poemes. Les fotos són d'Anna Espí i els textos de Jordi Font-Agustí. La directora del Museu, Mayte Castillo, va fer les presentacions de l'acte tot enfatitzant el diàleg entre tecnociència i humanitats que armonitza les dues propostes artístiques.
 |
| Mayte Castillo presentant les dues exposicions |
Per fer-se una idea dels treballs en col·laboració d'en Jordi i l'Anna us destaco aquest haiku que juga amb el doble sentit murri de la frase:
 |
| Foto d'Espí i text de Font-Agustí |
No està de més dir que el Museu del Ferrocarril es troba a la sortida mateixa de l'estació de Vilanova i la Geltrú de la línia R2 sud!
L'exposició en la web del Museu: https://museudelferrocarril.org/es/exposiciones/palabras-y-obras.asp
Anunci en Instagram: https://www.instagram.com/reel/DCUQisSN8fa/?utm_source=ig_web_copy_link&igsh=MzRlODBiNWFlZA==
Video de promoció en youtube: https://www.youtube.com/shorts/gHegqLfj9mc
Video de promoció en Instagram: https://www.instagram.com/p/DCyiJDtREvT/
 |
| Esculls de la Cala Sirenes |
Per la Costa Daurada no solen trobar-se aquelles onades magnificents que assoten els penya-segats cantàbrics i que aixequen volums d'escuma de l'alçada d'edificis. M'ha agradat, però, treballar amb les onades i les esquitxades que tinc més properes. Aquests treballs de petit format enfronten, pel que fa al tema, les mateixes dificultats que si fossin onades gegants. La primera és aconseguir una síntesi que expressi el moviment del mar sense pretendre recollir-ho tot però també sense caure en una imatge congelada.
 | |
| Cala Califòrnia |
Aquest treball d'amunt és l'únic de la sèrie que està fet presencialment en la platja. És per això que està més ancorat en les roques que en les capricioses evolucions del mar. Els colors de les transicions de sorra a aigua tenen especial dificultat
 |
| Cala Bot |
En aquesta el centre d'atenció se'n va a l'splash de l'onada rompent en la roca, el seu volum -i no simple taca blanca- però també t'havies de fixar en la llum que travessa la làmina transparent de l'onada de davant i li dona aquell color turquesa. La veritat és que decidir els colors del mar és sempre difícil. Quan és en directe has d'apostar pel que veus en un moment donat i no anar "adaptant el quadre" quan passen els minuts i tot ha canviat.
 |
| Cala dels Penyals/Vienesos |
Potser aquesta última és que té més dificultats perquè el tema no et dóna cap unitat "ja construïda". Jugant amb diverses imatges prèvies "contes la història" de l'onada que arriba -com si fos una sola-, la sort dels esculls -alguns inundats i altres aflorant-, els regalims de les pedres que es treuen l'aigua de damunt... Potser és la mena d'exercici que funciona millor com a pràctica que com a obra acabada.
