 |
| Pins a Vilanova del Vallès |
Abans de publicar la darrera entrada de la sèrie del planeta Helèbor i deixar-lo reposar aquest estiu, presento com a contrapunt aquests treballs sobre el Vallès, el planeta més proper que tinc.
Els paisatges tenen com a denominador comú ser anodins i vulgars, i el repte és arrencar-los del seu anonimat.
 |
| El Congost al pas per Llerona (Les Franqueses del Vallès) |
Però hi ha una segona dificultat més concreta: per a un dibuixant de formes delimitades cal esmerçar-se en trobar formes en el batibull de matolls, vegetació i milers de pedres. Ben pensat, el problema no és diferent a trobar formes en les taques accidentals d'Helèbor.
 |
| El Congost per Montmeló (gener 2013) |
Per mi, el problema concret de la idealització pìctòrica aplicat a un bosc no és explicar la cosa amb menys ratlles o menys taques, sinó "planificar" en un sentit literal: trobar diferents plans en les masses i disposar-les davant i darrera i més darrera; a més, el problema -com sempre en aquarel·la- s'aguditza per la dificultat d'afegir clars sobre foscos, cosa que obliga a una seqüenciació de les taques si no vols abusar de la tèmpera. Si un vol, a més, que la cosa tingui una mica d'atmòsfera, les dificultats s'acumulen...
Aquesta aquarel·la l'he feta aquest matí de diumenge...
 |
| Bosquet de pins a les Tres Creus (juny 2013) |
