Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

dimarts, 23 d’abril del 2024

Quatre treballs de figura
Four works on figure

>> Enllaç a l’exposició Deseos del hormigón en el Museo del Ferrocarril de Madrid, fins al 23 de juny de 2024

 

Daniela,  febrer 2024

detall

La feina base sobre el nu no s'atura. Oscil·lant sempre entre pintar en mullat o sobre sec, entre usar pocs o molts colors, entre ser molt curós en els límits de les zones o deixar que es confonguin, però sempre mantenint un interès per les formes interiors de l’anatomia, sigui la d’home o dona, i no només quedar-se en els efectes de llum i ombra de la figura -que sol ser el mainstream en l’aquarel·la de figura. Estic particularment content d’aquest treball sobre la Daniela estirada. En aquestes poses, el dibuix del cap presenta la dificultat de no fornir les referències familiars del rostre que veiem cada dia: només tens la mesura de les formes -tot i que sempre pots girar el paper i veure si sembla un rostre. 

Detall del cap


Daniela, desembre 2023


Maria, març 2024

També tenia el seu entrellat aquesta pose de la Maria en la que el rostre mira al front, el tors està lleugerament torsionat a la seva dreta, l’abdomen a l’esquerra, els genolls mirant-se l’un a l’altra i el peu dret recolzat i ben girat vers l’interior.

Laura, abril 2024

La batlle de la pose va sugerir a la Laura que es deixés anar el cabell, el color i les onades del qual van afegir nous reptes. Al fnal, la mateixa persona em va dir que la model era més maca que allò que la meva pintura mostra. Potser té raó però altres vegades tens més clar què estaria fallant. Un hi posa molt de si mateix quan pinta. 


dimecres, 27 de març del 2024

Deseos del hormigón. Obras de la Alta Velocidad en acuarela
Concrete wishes. Watercolors about high-speed train construction sites


Exterior de la Sala 3000 del Museo del Ferrocarril de Madrid

Del 20 de marzo al 23 de junio estará expuesta en la sala 3000 del Museo del Ferrocarril de Madrid la exposición "Deseos del hormigón. Obras de la Alta Velocidad en acuarela". La sala es un coche estacionado en la vía del andén central de la antigua estación de Delicias y adaptado como galería de exposiciones temporales.


Interior. Vista de la exposición

La inauguración contó con la presencia de Adrián Fernández Carrasco, director gerente de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles que dio la bienvenida a los asistentes. Raquel Letón, Conservadora Jefa del Museo, presentó al artista, su obra y los orígenes del proyecto. En su parlamento ofreció un juego de palabras afortunado sobre el título de la exposición: el hormigón se hace con cemento, una mezcla de calizas y arcilla, en forma de polvo. Por eso, quizás el primer deseo del hormigón si quiere convertirse en objetos sea mezclarse con agua, y por eso quizás necesite de la acuarela...

En mi turno, agradecí la asistencia a los amigos presentes, la ayuda de Paloma e Inma con el montaje y a los responsables que el proyecto se hiciera realidad. Expliqué el porqué de ese título. Se trata por una parte de acuarelas que conservo desde las obras de la Alta Velocidad a su paso por Montmeló, entre 2008 y 2012, y por otra, de pinturas nuevas a partir de la visita a las obras de la estación de la Sagrera en marzo de 2023 (las colgaré en el blog más adelante). La colección se focaliza en las máquinas y en el proceso de construcción más que en la obra acabada. El proceso es una tensión que inspira la imaginación de los espectadores de la obra a anticipar su resultado o que nos hace pensar en otras construcciones. El proceso, puesto en el propio material que quiere hacerse forma, se podria llamar "deseos del hormigón". También comenté el conflicto en estas acuarelas entre la manera contemporánea de valorar la acuarela (fluida, transparente, espontánea e incluso "inacabada") y las ganas de explicar cómo son las máquinas, cómo es la técnica de construcción etc. que supone dibujo y no siempre tanta transparencia. Y sugerí cómo ese mismo conflicto quizás sea lo que sintoniza bien con los ingenieros que aprecian estas acuarelas: quieren hacer construcciones hermosas pero necesitan cálculo y matemáticas.


Pere Rodríguez, Adrián Fdez., C. Sarrate, Pilar García y Raquel Letón  

Tras ello intervino Pere Rodríguez, actual alcalde de Montmeló, que nos recordó la época de las obras y la lucha del pueblo por el soterramiento de las vías. Siguieron unas hermosas palabras de Pilar García, hasta entonces directora del Museo del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú que se jubilaba, valorando el interés por la belleza. Jordi Font-Agustí, a quien todos reconocimos como auténtico promotor original de esta exposición, en la misma línea que Pilar, enfatizó cómo la tecnologia misma tiene desde siempre una belleza que hay que saber ver -tal como ha hecho muchas veces el arte y la literatura.


Jordi Font-Agustí, a la dcha.

La exposición incluye un video realizado por Josep Sarrate que documenta y contextualiza las 23 acuarelas con fotos, dibujos y otras acuarelas no expuestas sobre las obras. El video tiene una introducción (parte que se había separado antes para la promoción), un apunte biográfico y un recorrido por las pinturas agrupadas en diversas rúbricas (la Alta Velocidad en Montmeló 2007-2012; la línea paralela de Cercanías en Montmeló; puentes sobre el Congost; tuneladora en Montcada i Reixac; estación de la Sagrera 2023). El Museo ha elaborado el cartel y el díptico y los ha colgado en su web así como el video completo

 



Con Josep Sarrate, autor del video

Siguió, como suele ser habitual en estos actos, un refrigerio en el andén central de la antigua estación de Delicias.

El sábado 23, hicimos una segunda presentación para la familia que se convirtió en un encuentro gozoso.

 



dijous, 7 de març del 2024

Vaques a Can Perdiu (La Roca del Vallès)
Cows on Can Perdiu farm (La Roca del Vallès)

 


Sovint passegem pels camps de Montornès, Vilanova i la Roca, en el Vallès Oriental. La granja de Can Perdiu té un ramat de vaques que, quan passes pel costat, et miren amb aquella parsimònia bovina, aliena a les queixes del ramader.  

L’esguard boví

Més ençà de la placidesa. els pagesos i ramaders de bona part d’Europa estan trasbalsats. Per diverses raons la seva feina està amenaçada. Tot i que el desplegament de les seves reivindicacions és ample i ben raonat, un sospita que el rerefons dels problemes és el canvi climàtic. Almenys és molt clar i directe a Catalunya on la implacable sequera ha posat l’aigua com un dels focus del conflicte. La "lluita per l'aigua" semblaria tenir darrera una tensió entre un model turístic i un model de sosteniment del sector primari que garanteixi certa autosuficiència alimentària. Un dels eslògans dramàtics de les tractorades ha estat “La nostra fi, la vostra fam”.



Sobre el dibuix. Per al pintor, l'autèntic trasbals ha estat el dibuix. Se suposa que un dibuixa qualsevol cosa i que no hi ha coses més difícils que altres si un s’acostuma a mirar només formes geomètriques, coses com angles, ovals, línies d’intersecció, i va calculant la posició de cada línia que posa en relació a les del costat... Però en els cossos vius, un petit desajust representa un món: quan pintes animals t’arrisques que un cavall sembli  un gos o que un vedell tingui una retirada a un eriçó. I això no passa també en l’ésser humà, quan un pinta nus? Segur que sí, però aquí entra al rescat una dimensió de costum i familiaritat que et fa encendre les alertes molt abans a penes col·loques el braç massa amunt o fas el cap massa petit o entres en el dimoni de la desproporció. En conclusió, té sentit que per dibuixar animals calgui haver dibuixat animals. Aquella pedagogia antiga dels quaderns d’Emili Freixas potser no està de moda, però era molt útil...


Un dibuix amb molta goma d’esborrar...

He editat un video de tot el procés d'elaboració de l'aquarel·la que podeu trobar aquí: https://youtu.be/4h3KqZQ818k


 



dijous, 15 de febrer del 2024

Mar i muntanya en el Baix Camp
Sea and mountain in the Baix Camp

 

Camí de la Mola de Colldejou al coll del Guix

Un camí amb un grupet d'arbres que s'entrelliguen, troncs i branques, masses i fulles, pedres i matolls, és un repte per l'aquarel·la. Un voldria donar alguna idea una mica veraç del paisatge que estimes i no només un resulta efectista. L'escena es troba baixant des de la Mola de Colldejou fins al coll del Guix (Baix Camp).

Una composició similar dins de la mateix comarca de Tarragona es troba en el bosquet de pins que arriba ran de sorra en la platja del Torn, un espai natural sorprenentment conservat, potser perquè fins ara és una platja nudista que es troba resguardada de la vista, als afores d'Hospitalet de l'Infant.

Platja del Torn a Hospitalet de l'Infant

 

D'aquests dues obres hem fet un vídeo curt a base de fondre unes poques fotos de diferents moments del procés. El podeu trobar en Youtube Shorts i en Instagram:

https://youtube.com/shorts/HVWjXthp8TA?si=yOL1GUt2FNbsf-3x

 https://www.instagram.com/reel/C3R4jcNxnvK/?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=MzRlODBiNWFlZA==

dilluns, 29 de gener del 2024

Videos de les aquarel·les “tunejades”
Videos of “tuning" old watercolors

Ja estan penjats en les xarxes els quatre videos on afegeixo personatges en actitud com d’esperar el desdoblament de la R3 -o afegeixo el vell camió a prop de la via en la quarta. Els quatre videos curts es presenten junts en aquest muntatge en youtube

00:00 1. C/Carrerada (Mas Rampinyo, Montcada i Reixac) 01:36 2. C/Aragó (Mas Rampinyo, Montcada i Reixac) 02:14 3. Estación de Montcada/Ripollet (Mas Rampinyo) 03:55 4. Silos de Can Riba de la Serra (Granollers)

Per separat s’han publicat en Instagram. Com aquesta xarxa publica en vertical per visualitzar en smart phone i com els videos estan en format horitzontal resulten imatges petites.

 C/Carrerada (Mas Rampinyo, Montcada i Reixac):


Afegint personatges al carrer Carrerada

C/Aragó (Mas Rampinyo, Montcada i Reixac)


Afegint un vianant amb gos al carrer Aragó

Estación de Montcada/Ripollet (Mas Rampinyo)


Substituint els personatges anteriors per dos avis en l'estació

Silos de Can Riba de la Serra (Granollers)


Afegint el vell camió a les sitges de Can Riba