Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trees. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trees. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 de desembre del 2025

Vaques i prats al Ripollès
Cows and meadows in Ripollès


Vaques i anti-vaques

Tot i voler ser un quadre força realista, aquesta imatge d'una pastura a prop de Campdevànol dona una impressió una mica "volada".... les vaques pasturen als prats, mentre que un aiguamoll unes feixes més abaix ofereix  les anti-vaques d'un món virtual

Anti-vaques

Vaques

 Parafrasejant Borges podríem dir: "un espejo que a intervalos interrumpe la ilusoria estampa de rumiantes inversos..."

 


La següent imatge de pastura és a prop de Queralbs. De nou, temptatives experimentals amb el grafit... 

Vaques a prop de Queralbs

 

Les vaques queden com a aqurel·les a resguard...

 

...mentre que prats, muntanyes i arbres són sotmesos a tractament experimental amb aquarel·les de textura.



Mas de Bassaganya, a prop de Sant Martí d'Ogassa, un dia de plugim,  

Mas de Bassaganya

Finalment, una vista de Sant Joan de les Abadesses.

Sant Joan de les Abadesses

 


 


dimarts, 16 de desembre del 2025

Moles del Taix


La ruta de les Moles del Taix, seguint el GR192, per les muntanyes de Vandellòs és feréstega i solitària. La imatge d'aquesta collada es troba en el lloc indicat en el següent plànol: 


 En l'aquarel·la he fet alguns experiments amb els colors, reduint-los a una groc verd i a l'ús del grafit. La combinació ofereix textures interessants. 



He volgut representar la muntanya, la Punta de la Flara, en la línia de les succesives Moles, amb un blanc i blau delicat en contrast al domini de grafit

 



 

divendres, 18 d’abril del 2025

L'estació del cremallera de Queralbs
The Queralbs rack railway station

 

Estació del cremallera de Queralbs

S'havia quedat pendent de penjar aquesta aquarel·la de l'estació de Queralbs de la línia del cremallera de Núria. Vaig gaudir de valent reproduint l'atmosfera fresca de les excursions del Ripollès, amb fons de neu, aigua saltant tot el recorregut i l'estampa blava del cremallera  pujant la costa.

 

detall de l'estació

 
detall de les vies amb la cremallera

Es pot veure aquí un video del procés d'elaboració:

 


 https://youtu.be/ORvfmEN6FsA?si=fdILn7xy7g1g_bQH

diumenge, 5 de maig del 2024

De re rustica

 Presento una sèrie dedicada a diversos aspectes de la vida rural.

Quae ex arboribus utilia

Aquesta explotació forestal o "d'aprofitament dels arbres" es troba a Canyamars (Vallès Oriental). El reflex dels troncs apilats en els aiguamolls i el fang mullat feien un bonic efecte de conjunt.

 

Agricola in arvis

El pagès en el camp està afegit recentment,  un d'aquests experiments de "tunejat" d'obres velles. En realitat és el segon canvi sobre una aquarel·la que resultava sosa tal qual, ja que abans ja li havia afegit els vapors de la terra quan el sol escalfa els camps. La presència del llaurador crec que torna més interessant l'escena original captada en Sant Antoni de Vilamajor.

 

Mechanicum vehiculum vetustum

El tractor abandonat està tret del mas de Can Font, als afores de Ciuret, a prop de Vidrà, en Osona. L'aquarel·la és recent i està feta sobre un paper de gra fi que no es presta massa a fer efectes de "pinzell sec".


Arbor aevo cadens

De l'arbre de-cadent, o que es cau de vell, no he aconseguit esbrinar si era roure o olivera o què. Un enorme forat s'obre al seu tronc central i malgrat tot conserva una presència senyorívola. Està captat a l'entorn del Vilar, en Campdevànol, Ripollès.

In officina ligni secandi

Aquesta serradora o lloc de tallar fusta, amb tot de màquines, escorça i ferralla pels voltants, entre elles el camió Pegaso amb el braç de grua, es trobava a prop de Sant Antoni de Vilamajor. També l'havia publicat abans i ara l'he "tunejat": he volgut destacar el camió a base d'enfosquir el cel i el conjunt però no sé pas si el resultat ha valgut la pena o ha empitjorat les coses. L'entrada on sortia era de l'època daurada dels blogs, amb comentaris molt sucosos dels col·legues aquarel·listes.

 

Agricola circum horreum
 

També aquí s'ha afegit el granger amb el carretó  a prop de la sitja, probable dipòsit de gra per l'alimentació dels porcs. La granja es troba en un polígon mig rural mig industrial. També he canviat el fons on els dos arbrets resultaven massa destacats. En aquest cas, l'aquarel·la ha guanyat amb aquest habitant que dóna sentit i relliga els dos edificis, on abans hi havia una escena solitària i dividida en dos.

 

Armentum bovis

Un ramat de vaques en un prat verd entre Osona i el Ripollès. Ja vaig comentar la dificultat de pintar animals. Els vedells, a més, són força diferents a les vaques velles i sense oblidar la dificultat que el conjunt tingui força... En fi, ho seguirem intentant.

Labor arandi homini vita

La feina de llaurar és el destí de la vida humana. Les pales de ferro, amb les seves corbes entre agressives i sinuoses -ja siguin mogudes pel braç del llaurador, per bous o per tractors- prefiguren aquest esforç humà mediador per a que la terra lliuri els seus fruits. L'estri sol veure's reposant en les explotacions agrícoles i en aquest cas damunt l'herba en el Vilar, Campdevànol.

El meu agraiment a l'amic Francisco de Pablos amb qui vam dedicar més temps del que sembla al llatí per tal de presentar aquest invent. El meu llatí, però, estava molt més rovellat que aquestes màquines que pinto, cosa que en Francisco va haver de compensar amb el seu bon coneixement.

He presentat les obres amb moviment de detall en el video Octo picturae aqua: De re rustica, en youtube.

També com a reel en Instagram.






dijous, 15 de febrer del 2024

Mar i muntanya en el Baix Camp
Sea and mountain in the Baix Camp

 

Camí de la Mola de Colldejou al coll del Guix

Un camí amb un grupet d'arbres que s'entrelliguen, troncs i branques, masses i fulles, pedres i matolls, és un repte per l'aquarel·la. Un voldria donar alguna idea una mica veraç del paisatge que estimes i no només un resulta efectista. L'escena es troba baixant des de la Mola de Colldejou fins al coll del Guix (Baix Camp).

Una composició similar dins de la mateix comarca de Tarragona es troba en el bosquet de pins que arriba ran de sorra en la platja del Torn, un espai natural sorprenentment conservat, potser perquè fins ara és una platja nudista que es troba resguardada de la vista, als afores d'Hospitalet de l'Infant.

Platja del Torn a Hospitalet de l'Infant

 

D'aquests dues obres hem fet un vídeo curt a base de fondre unes poques fotos de diferents moments del procés. El podeu trobar en Youtube Shorts i en Instagram:

https://youtube.com/shorts/HVWjXthp8TA?si=yOL1GUt2FNbsf-3x

 https://www.instagram.com/reel/C3R4jcNxnvK/?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=MzRlODBiNWFlZA==

dimarts, 17 d’octubre del 2023

Parpers


Carretera de Parpers

Ja he dit en una entrada que la carretera de Parpers és una mena de santuari de ciclistes. Si allà el tema era la llum al final del túnel, amb els efectes de llum solar projectada a intervals sobre l’asfalt, aquí ens centrem en les entrades de sol a contrallum en l’atmosfera, obrint-se pas entre les masses d'arbres. 

Un ciclista baixa per aquesta carrerera on no solen passar cotxes perquè circulen per l’autopista de Granollers-Mataró. L’esforç de la pujada o el goig del descens són dues formes de felicitat a l’abast.


Per pintar entrades de llum no se m’acut més que tres mètodes: o bé reservar la part dels rajos solars i pintar-la de to més clar; o bé, pintar-la igual que la resta i després aixecar pintura amb paper absorbent o com sigui; o bé, afegir tèmpera blanca i crear un efecte opac. 
En aquest cas, hem combinat el primer i segon procediment. L’esforç de ser fidel al propòsit i lluitar per aconseguir-lo valorant el conjunt paga el preu de perdre la frescor de la taca original -frescor que els amants de l’aquarel·la i de la impressió, celebren sempre, potser perdent aleshores altres possibilitats del medi.

Taques originals






dimecres, 9 d’agost del 2023

Pins dansaires ran de mar
Dancing pines near the sea

Els pins mediterranis a la vora del mar, i més els que s'enfilen en penyassegats sobre les onades, s'arrapen sovint a bocins de terra exigus, alçant-se entre les roques. Humitat, calor, salnitre i tota la rosa dels vents -tramuntana, garbí, gregal, llevant o ponent- els castiguen sense pietat. Els troncs i les branques s'hi adapten secularment tot doblegant-se i culejant en una dansa lentíssima però visible.


Tango

A cops s'entrellacen amb el veí en un ball de contacte, com aquest tango sota un cel enteranyinat.

O inicien un diàleg de passos i braços temptatius.


Cala Califòrnia (Mont-Roig del Camp)

Cala Bot


Altres vegades esclaten per tots costats, en una dansa èbria i sense regles.


La dansa dels pins ran de mar


dilluns, 27 de juny del 2022

Pins vora el mar
Pines bye the sea

En el passeig marítim de Miami Platja la gent passeja, corre a peu, en bici o en patins. Al llarg del mirador serpentejant, els pins resisteixen les inclemències dels temporals i de la pressió turística. I a vegades la llum del sol a trenc d'alba, o la vibrant del migdia amb el cant de les cigales o la llum daurada de la tarde arrenquen als pins soferts uns colors lluents que ens evoquen la nostàlgia de la infància.

Pi de l'entrada de la cala Calazul


Pi del Torreó

La branca retorçada és l'autèntica protagonista de la imatge. Dóna la dimensió de profunditat a una escena perfectament enmarcada entre el torreó vertical, el tronc gruixut del pi, la paret horitzontal i l'horitzó absolut del mar. Vaig explorar aquesta dimensió de profunditat de la branca en un treball anterior.

Pins al passeig marítim

(El color esmorteït d'aquest darrer treball contrasta amb el primer, però tot i donar un efecte especial, no va ser buscat sinó un accident resultat de l'estat del paper reciclat. No és la primera vegada que quan un treballa sobre el revers dels papers -normalment arriscant més- et trobes que la probable presència de fongs impedeix que cap pinzellada es comporti com preveus. Abans de liquidar-ho tot sempre es pot fer una foto al resultat.)

dimarts, 16 de març del 2021

El bosc mediterrani (11): Pla dels Aladerns
The Mediterranean Forest (11): Pla dels Aladerns

 

En la cruïlla de boniques excursions per la muntanyes de Pratdip i serra de Llaberia es troba al Pla dels Aladerns, envoltat de pins, alzines, aladerns (aladierno, Rhamnus Alaternus) i -mai falten- molts esbarzers.

L'aquarel·la em va plantejar el dilema entre la percepció d'una massa forestal de bardisses -"sense nom", com insistim des de l'inici de la sèrie del bosc- i la retallada de formes més singularitzades. Jugues a una mena d'equilibri com es va dir més clarament aquí.

dimarts, 10 de novembre del 2020

La branca que mira a l'espectador
The branch that points to the viewer

 

Em plantejava l'exercici de representar un objecte llarg com una branca d'arbre quan la forma està en la línia visual de l'ull, és a dir, perpendicular al pla del paper. 

La primera aquarel·la és un pi amb branques força seques. Part del problema consisteix en que, segons les lleis de la perspectiva, la punta de la branca més propera a l'ull hauria de ser més gruixuda, mentre que, segons la biofísica, la branca sempre és més gruixuda en el seu naixement. S'hi suma que la branca triada és molt llarga i retorçada i sembla figurar un pes impossible de sostenir. La contradicció la resolen les càmeres, per exemple, triant un enfoc i mostrar la profunditat amb el desenfoc de la resta. Tanmateix aquí hem seguit amb interès tota la branca. La llicència artística, a més, passa per una tria de colors més aviat dramàtica, fins i tot agònica. 

 


La segona és una imatge més onírica, on les branques es treballen com si fossin textures carnals i sinuoses però contrastant amb la irrealitat del paisatge.

dissabte, 5 de setembre del 2020

El bosc mediterrani (10): boira entre els arbres
The Mediterranean Forest (10): fog among the trees


Dos treballs diferents, el primer sobre un conjunt d'arbres a prop d'Òrrius, al Vallès Oriental, i l'altre per la ruta de la Dòvia, al Baix Camp (Tarragona). Ambdós presenten problemes tècnics també diferents. 

En el primer hi ha una simetria entre el quadrant superior esquerra i l'inferior dret en quant que estan enfocats, i una simetria en els altres dos quadrants tot formant una diagonal de boira. Es busca un efecte una mica màgic del bosc emboirat. 

La segona és una imatge habitual en els boscos amb boira, on les muntanyes de pedra anuncien la seva presència contundent sense gairebé distingir-se del fons blanquinós. No és clar com portar aquestes impressions subtils al paper.




dijous, 25 de juny del 2020

El bosc mediterrani (9): un coll de muntanya
The Mediterranean Forest (9): A mountain pass


Seguint els camins de Colldejou (Tarragona) trobem boniques excursions, com la que puja al Cavall Bernat de Colldejou. Un dels camins ascendeix fins gairebé a tocar de la paret del Morral d'en Voltes i després tomba per acostar-se a la base del Cavall Bernat. L'aquarel·la es demora en un coll ombrívol, fresc, de terra fosca i pedrots al qual s'hi arriba després d'un empinat ascens -em penso que just el del Morral esmentat. El bosquet s'obre pas entre els còdols.

divendres, 15 de maig del 2020

El bosc mediterrani (8): definint formes
The Mediterranean Forest (8): defining shapes





El bosc com "allò sense nom" que fa de leit motiv de la sèrie del bosc mediterrani és, en el fons, el problema pictòric de representar "alguna cosa" amb cara i ulls a partir de l'experiència d'endinsar-se en un món poc definit. Es pot veure aquí més explicació (i en els comentaris). Amb l'aquarel·la, en el fons, desmentim sobre el paper allò que ens ha captivat en la realitat. En el treball que porto avui el desmentit és notable: hi ha el clàssic enfoc de dividir el tema en zones i el procediment de treballar les zones separada i progressivament. No és l'única manera de tocar l'aquarel·la, i per descomptat no és la més "solta", però és clar que volia evitar que el garbuix de branques i arbustos es convertís en un garbuix de pinzellades i taques que no mostressin res concret. L'atracció de la forma figurada ens condueix aquí. En definitiva, definint l'indefinible


Malgrat tot, estaria bé que en el fons se sentís un eco de l'experiència del bosc.

dilluns, 27 d’abril del 2020

El bosc mediterrani (7): boires
The Mediterranean Forest (7): mists



Als voltants de Colldejou (Baix Camp, Tarragona) el bosc emergeix de la boira a mig matí o a vegades al migdia, ...o no emergeix. Les masses flonges de cotofluix ressegueixen les valls, s'enfilen per les vessants o cauen a banda i banda de les collades.

La lenta dispersió de les boires planteja algunes dificultats tècniques a l'aquarel·la, el clàssic problema de representar el clar sobre fosc agreujat per ser un clar de vores difuses. Resulta interessant resoldre-ho. Ho hem volgut fer sense tèmpera, i -per circumstàncies- sobre un paper no massa predisposat a deixar-se remenar massa. Hi ha diversos procediments, reserva, pintura sobre mullat, aixecar pintura amb paper absorbent, i també blanc de Xina, aquí sí, en algunes branques del primer terme. Aquests exercicis de super-control del medi, amb cada pas ben pensat, també s'han de fer i són una altra dimensió divertida de l'aquarel·la.


dilluns, 6 d’abril del 2020

El bosc mediterrani (6): en temps del confinament
The Mediterranean Forest (6): in the days of lockdown




En temps de romandre tancats, la sèrie del bosc, sense forçar res, pren nous matissos. Des de l'inici hem presentat el bosc com "allò sense nom", el lloc on no hi ha coses amb sentit o almenys no hi ha sentits saturats; el lloc on es pot retornar a una mena de "descans del sentit", per contraposició amb el món socialitzat, civilitzat i culturalitzat on et trobes a cada pas coses amb noms, amb funcions específiques, amb objectius per complir. El tancament, a vegades en el perímetre d'un pis o una habitació, és com el paroxisme del sentit definit, la constant repetició de les mateixes percepcions, els mateixos gestos i la difícil descoberta de novetats. Sens dubte la gent s'ha esforçat en trobar activitats fisiques i culturals amb les que combatre l'avorriment derivat. Però ens interessa l'explícita prohibició de no endinsar-se en el bosc. Per als qui funciona aquest reset del sentit, aquest confinament obre una nostàlgia major, i la sèrie es carrega de la mirada de l'anhel del presoner.

Hi ha encara una altra lectura per aquesta aquarel·la en concret. Hi ha dos grans objectes separats, el tronc del pi a l'esquerra i el gran arbust de la dreta. Conforme pintes es fa palès que la tria inconscient i el resultat no fan més que assenyalar aquesta separació mútua que trenca el tema per la meitat. I quan per fi t'adones li poses remei a base de lligar amb branques recíproques els dos subjectes aïllats...


dilluns, 17 de febrer del 2020

El bosc mediterrani (5): lleu boira matinal
The Mediterranean Forest (5): light morning fog




Pels nadals i el gener molts dies la boira s'instal·la durant bona part de la matinada i matí a les muntanyes de Tivissa-Vandellós i a la Serra de Llaberia. Si hi ha sort escampa al migdia, sobre tot quan més a prop de la costa. El bosc combina el pi amb l'alzinar i les brolles. Aquesta zona, on el bosc alterna amb cingles calcaris, i malgrat ser d'alçades discretes, té alguna cosa de grandesa poc reconeguda. La boira li dóna una majestat silenciosa.


En l'aquarel·la hem volgut representar una lleu boira matinal. Amb el color violeta volia suggerir una mena de letargia hivernal del bosc.