Mar i muntanya en el Baix CampSea and mountain in the Baix Camp

 

Camí de la Mola de Colldejou al coll del Guix

Un camí amb un grupet d'arbres que s'entrelliguen, troncs i branques, masses i fulles, pedres i matolls, és un repte per l'aquarel·la. Un voldria donar alguna idea una mica veraç del paisatge que estimes i no només un resulta efectista. L'escena es troba baixant des de la Mola de Colldejou fins al coll del Guix (Baix Camp).

Una composició similar dins de la mateix comarca de Tarragona es troba en el bosquet de pins que arriba ran de sorra en la platja del Torn, un espai natural sorprenentment conservat, potser perquè fins ara és una platja nudista que es troba resguardada de la vista, als afores d'Hospitalet de l'Infant.

Platja del Torn a Hospitalet de l'Infant

 

D'aquests dues obres hem fet un vídeo curt a base de fondre unes poques fotos de diferents moments del procés. El podeu trobar en Youtube Shorts i en Instagram:

https://youtube.com/shorts/HVWjXthp8TA?si=yOL1GUt2FNbsf-3x

 https://www.instagram.com/reel/C3R4jcNxnvK/?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=MzRlODBiNWFlZA==

La línia de la pedra i de l'aiguaThe line of stone and water

Esculls en  l'Ametlla de Mar sud en siena natural

La línia de la costa és un fractal. La seva mesura longitudinal és impossible perquè cada roca introdueix entrades i sortides que allarguen la mesura; cada gra de la pedra torna a tenir entrants i sortints cada cop més petits; a més el mar puja i baixa per l'onatge o les marees; la roca s'erosiona, etc. Tot plegat fa que la línia variï a cada instant. Les carreteres de la costa solen ser corbes a certa distància del mar que suavitzen i simplifiquen la línia real. Els camins que la ressegueixen entren i surten a escala dels passos humans i permeten més aproximació. 

 

Esculls en Cala Pescador (Miami Platja)

Un d'aquests camins és el GR-92, sender de gran recorregut del Mediterrani. El tram entre Miami Platja i les platges del Perelló i de l'Ampolla -que comprèn totes les cales de l'Ametlla de Mar- és d'una bellesa extraordinària... sempre i quan un pugui aturar-se a mirar la presència de les roques i el seu diàleg etern amb el mar. Caminar pel GR permet apropar-se a la línia impossible. He posat junts tres treballs animats pel mateix afany de captar algun fragment d'aquesta conversa calma que es dóna a ritme de respiració entre la pedra i l'aigua.

 

Esculls en l'Ametlla de Mar sud en vermell

Els tres treballs tenen dibuix força fidel i tres plantejaments lligats a les terres de la zona: El terra siena natural -molt daurat- en la primera, el terra siena torrat -molt tirant a un ferro vermell- en la tercera, i el contrallum de la roca fosca coberta d'algues en la segona.

Preparant la tempesta Brewing the storm

La formació de tempestes sobre la costa mediterrània té una bellesa radiant. El sol s'escola entre els núvols foscos, retalla plans quan s'obre pas per l'atmosfera i  dibuixa finalment línies horitzontals de llum a prop de l'horitzó del mar. Els colors oscil·len entre gammes de blaus, grisos i violacis.

Ametlla de Mar, Port de l'Estany

Tot això, ja ho vam dir, planteja reptes encadenats de procediments tècnics: assegurar-se de l'horitzontalitat de l'horitzó, preservar la claredat de la línia del reflex, expandir la llum en el reflex del mar, mostrar una acumulació de núvols creïble -tot impedint que la foscor engoleixi del tot les formes i mati la netedat de l'aquarel·la-. El dimoni constant del pintor boicoteja el que pot la feina -sobre tot si el paper no està a l'alçada de la pretensió- provocant uns quants accidents físics: corriments d'aigua per damunt i per sota de l'horitzó, vores dures dels núvols quan s'asseca l'aigua -en comptes de les formes "cotonoses" i suaus que un voldria-, excés de capes per augmentar el contrast amb el conseqüent embrutament de la imatge... Tot això s'afegeix a les dificultats tradicionals de pintar el mar.

 

El que presento aquí jo crec que exhibeix en part la bellesa del tema com les vicissituds d'aquell dimoni desfermat...

 

Notes d'aquarel·la a la platja Watercolor notes on the beach

 

L'estiu sembla que ens ha deixat, tot i que algun dia la calor repunta. Serà prou com per tornar a la platja? 

 

Amb el record de les llargues tardes que la gent baixem a la platja per gaudir de la brisa, aquí deixo algunes poques notes de color de l'estiu.

En aquests primers usava un paper de mida minúscula (quartilla) que m'havien regalat, i em trobava força encongit. Vaig usar després una mida dinA4. Tot i que la qualitat dels apunts no depèn gens d'això, sí la comoditat del pintor.

El bosc mediterrani (10): boira entre els arbresThe Mediterranean Forest (10): fog among the trees

Dos treballs diferents, el primer sobre un conjunt d'arbres a prop d'Òrrius, al Vallès Oriental, i l'altre per la ruta de la Dòvia, al Baix Camp (Tarragona). Ambdós presenten problemes tècnics també diferents. 

En el primer hi ha una simetria entre el quadrant superior esquerra i l'inferior dret en quant que estan enfocats, i una simetria en els altres dos quadrants tot formant una diagonal de boira. Es busca un efecte una mica màgic del bosc emboirat. 

La segona és una imatge habitual en els boscos amb boira, on les muntanyes de pedra anuncien la seva presència contundent sense gairebé distingir-se del fons blanquinós. No és clar com portar aquestes impressions subtils al paper.

Dues imatges del mar Two images of the sea

Dues imatges del mar ben diferents. En una treballes l'aquarel·la més enllà de la "primera impressió", i de la segona, i en comptes de refusar-la perquè no has aconseguit el que volies, deixes que sigui ella qui porti el rumb, segueixes experimentant per veure on et porta i en què acaba. Sembla que acaba de nit!

L'altra és un apunt lleuger, fet amb uns pocs colors en la platja. Solen apreciar-se aquests exercicis directes, sense pretensions, que presenten les coses alleugerides de tot pes i fan descansar la mirada.

El bosc mediterrani (9): un coll de muntanyaThe Mediterranean Forest (9): A mountain pass

Seguint els camins de Colldejou (Tarragona) trobem boniques excursions, com la que puja al Cavall Bernat de Colldejou. Un dels camins ascendeix fins gairebé a tocar de la paret del Morral d'en Voltes i després tomba per acostar-se a la base del Cavall Bernat. L'aquarel·la es demora en un coll ombrívol, fresc, de terra fosca i pedrots al qual s'hi arriba després d'un empinat ascens -em penso que just el del Morral esmentat. El bosquet s'obre pas entre els còdols.

Efectes de llum en el mar Light effects at sea

Hi ha imatges d'una bellesa delicada en el mar, com aquests resplendors en la superfície que fan els rajos solars quan s'esmunyen entre núvols foscos. Les aquarel·les que tracten de reproduir aquest efecte són del gènere de "total control" -o gairebé-, és a dir, suposen una planificació minuciosa del procediment i tenir previst què pot passar. No sé si algun artista se'n surt sense construir-ho mentalment per avançada. El més fàcil és que se t'espatlli tot al primer descuit. Per la meva part constato que malgrat l'aparent simplicitat, dels cinc o sis intents amb temes similars només en puc penjar dos, i gràcies.

El bosc mediterrani (7): boires The Mediterranean Forest (7): mists

Als voltants de Colldejou (Baix Camp, Tarragona) el bosc emergeix de la boira a mig matí o a vegades al migdia, ...o no emergeix. Les masses flonges de cotofluix ressegueixen les valls, s'enfilen per les vessants o cauen a banda i banda de les collades.

La lenta dispersió de les boires planteja algunes dificultats tècniques a l'aquarel·la, el clàssic problema de representar el clar sobre fosc agreujat per ser un clar de vores difuses. Resulta interessant resoldre-ho. Ho hem volgut fer sense tèmpera, i -per circumstàncies- sobre un paper no massa predisposat a deixar-se remenar massa. Hi ha diversos procediments, reserva, pintura sobre mullat, aixecar pintura amb paper absorbent, i també blanc de Xina, aquí sí, en algunes branques del primer terme. Aquests exercicis de super-control del medi, amb cada pas ben pensat, també s'han de fer i són una altra dimensió divertida de l'aquarel·la.

Gran tamaño Large size

Aunque no es la primera vez, este tamaño de acuarela es el más grande con el que me he enfrentado, 70x100.

Montañas de Vandellós (70x100 cm)

Era papel Gvarro y tan sólo empezar a mojar, unas espectaculares ondulaciones en el papel, semejantes a montañas rusas, hacían dificil seguir: el pigmento se depositaba en sus charcos, al fondo de los "valles", mientras que el agua fluía de las "montañas". Pero el tema elegido exigía precisamente unos degradados sutiles en el plano -en un plano perfectamente estable- y era sencillamente imposible ni aproximarse de lejos.

Ya sabía lo que había que hacer, sólo que siempre da pereza. Saqué el papel del tablero, lo metí bajo la ducha, levanté toda la pintura y con el papel mojado lo clavé en un bastidor para telas.

Al día siguiente, perfectamente seco, disponía de un tablero de tambor tenso que ya no dio ningún problema.

Variacions sobre Cala Mosques Variations on Cala Mosques

En la distància del taller de pintura i amb la reflexió que li és pròpia, a diferència del treball en viu, és el moment de fer alguns experiments que són més aviat com a variacions de les imatges que has vist i fotografiat moltes vegades.
En un cas reflectint el panorama del costat nord de la cala, amb els seus pins aromàtics i arrapats a la roca, amb variació en magenta o carmí. La cala enyorada després de l'estiu fa adient aquest color.

Pins del costat nord de la cala Mosques (Ametlla de Mar)

 En un altre cas, intentant copsar el paisatge llunar del costat sud, aspre, rocós, però empastant tot el conjunt. Una mena de pas a pas...

Roques del costat sud de la Cala Mosques (100x33 cm)

L'emprenta de l'onada The trace of the wave

L'emprenta de l'onada

He mirat aquesta terra I've watched this homeland

Des de dalt de les muntanyes veus moltes vegades el teu país de muntanyes i valls i comprens que és la teva terra.

Colledejou des de la Mola, amb el mar al fons  (Tarragona)

Aquesta cancó de sintonia profunda entre Espriu i Raimon sempre m'ha fet posar la pell de gallina.

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(...) 

Muntanyes de Vandellós

Sant Bartomeu de Freguerau, Ulldemolins.

Un dia a Tivissa

Tivissa, a la Ribera de l'Ebre

 Tivissa és un bonic poble de la Ribera de l'Ebre, envoltat de muntanyes i amb restes arqueològiques dels íbers.

Detall de la imatge anterior

 Per la tarda vam pujar a les muntanyes dels voltants.

En tornar, a prop de la muntanya de la Llena, vaig tenir temps per fer aquest dibuix del cami de baixada arran de la paret.

Camí de la muntanya de la Llena

Conservo aquest treball més antic des del centre de Tivissa:

Carrer de Tivissa (2007)

Pobles de Tarragona Tarragona towns

He fet una tria de dibuixos de pobles de Tarragona. Els que van amb sèpia són d'aquest estiu però n'hi ha d'altres anys...

Cornudella del Montsant (Priorat), façana de l'Església de Sta. Maria

Les senyores que es van asseure al banc de la façana de l'església a petar la xerrada em van anar de perles !

Cambrils, Plaça Espanya

El nucli urbà de Cambrils té sabor de poble i es troba relativament lluny de les platges.

Miami Platja, Avinguda Barcelona (1)

Miami, en canvi, no té cap aspecte de poble. El més característic es l'Avinguda Barcelona, que és de fet la N-340 amb botigues a banda i banda.

Miami Platja, Avinguda Barcelona (2)

Mont Roig del Camp és el municipi al qual pertany el nucli turístic de Miami. Joan Miró va passar llargues temporades al poble on el seu pare tenia una masia.

Mont-roig del Camp, amb l'Església de St. Miquel

Altafulla, Vila Closa

La Vila Closa d'Altafulla és la part antiga del poble, amb l'Església de St. Martí, restes de muralles medievals i cases vuitcentistes.

Ermita de Santa Marina (Pratdip)

L'ermita de Sta. Marina, a pocs quilòmetres de Pratdip, és popular per les seves abundoses fonts. Té també un restaurant i una zona de barbacoes.

Tarragona, Balcó del Mediterrani

Sens dubte, un dels passejos favorits de tarragonins és caminar per la seva Rambla fins arribar a l'impressionant balcó del Mediterrani. Aquí, assegut a les escales, no he agafat la platja del Miracle sinó el complex industrial, ferroviari i portuari. (M'encanten aquests embolics... tot i que el resultat és una mica confús)

Tarragona, Plaça dels Carros

 Tot i que aquesta tinta de la Pça. dels Carros ja és una mica antiga, sempre em va fer gràcia...

Falset (Priorat), PLaça de la Quartera

La Plaça de la Quartera de Falset és molt bonica. Està envoltada de porxos i s'hi celebra el mercat.