Preludis del soterrament a Montcada i ReixacPreludes of burying of railroad in Montcada

 

Cartell i fulletó de l'expo

Fa un temps que estic treballant en aquarel·les sobre el soterrament de la línia R2 del ferrocarril al seu pas per Montcada i Reixac i per Vallbona (barri de Barcelona). Tot cercant la forma d'exposar a Montcada mateix, la Laura Grau, del diari local La Veu de Montcada i Reixac, em va plantejar prendre contacte amb una nova entitat, l'Associació Camins de Ferro de Montcada i Reixac. I sí,  en Xavier Joaquim, president de l'ACFMIR, ho va trobar en sintonia i vam veure la possibilitat de tornar a penjar primer la col·lecció que ja s'havia exhibit al Museu del Ferrocarril de Madrid i després al de Vilanova i la Geltrú. 

 

El local de l'ACFMIR amb les aquarel·les

 Recordem que aquesta col·lecció anava sobre les obres de l'Alta Velocitat a Montmeló (2009-2012) i a la Sagrera (2023). Però ara seria oportú presentar aquell conjunt de manera que lligués amb les obres de Montcada. Per aquest motiu vaig pensar en canviar el títol pel nom Preludis del soterrament, tot fent referència a la segona part, pròpiament sobre el soterrament de la R2 a Montcada.

 

  Text del fulletó

"Més enllà de les urgències actuals per endreçar els ferrocarrils, el món dels trens sempre ha despertat passions. Això és notable a Montcada i Reixac, un municipi històricament solcat de vies, ponts i túnels. En aquest context presentem una selecció d'aquarel·les enfocada en la temàtica de les obres del soterrament, una demanda que ve de lluny.

 

Revers del fulletó

 La mostra de Carles Sarrate tindrà dos moments. En aquesta primera, Preludis del soterrament, s'exposa la col·lecció que es va exhibir als Museus del Ferrocarril de Madrid (2024) i de Vilanova i la Geltrú (2025). Il·lustra el soterrament de l'Alta Velocitat a Montmeló (2009-2012), l'estat de les obres a la Sagrera en 2023, i alguna imatge d'obra nova a Montornès i a Mollet. 

A l'esquerra, aquarel·les de La Llagosta i de Montornès

 

La segona exposició se centrarà en les actuals obres del soterrament a Montcada i Vallbona.

La tècnica de l'aquarel·la, amb el seu caràcter fresc però atent al dibuix, sembla adient per representar escenes que canvien cada dia. Però, per què pintar obres públiques? És només un testimoni dels canvis però més refinat que fer fotografies? No. L'artista vol al·ludir també a algun aspecte permanent de l'ànima humana: el mateix que ens empeny a embadalir-nos davant d'un obra al carrer i anticipar com seran les coses; o a preservar el patrimoni que ens permet imaginar com eren abans; o que ens impulsa a fer maquetes ferroviàries i fruir-ne amb la imaginació. En definitiva, aquestes aquarel·les s'interessen també pel nostre ésser humà sempre en construcció i conviden a examinar aquest tret que portem dins."

Vídeo de promoció

Un text d'introducció similar es troba en aquest vídeo de promoció en Youtube i en Instagram. Però el final del text és diferent: 

"L'Associació Camins de Ferro de Montcada i Reixac (ACFMIR) s'interessa per la preservació del patrimoni ferroviari, promoure'n el coneixement i fer-ho tot animant a la participació. Acollirà les dues mostres d'aquarel·les que sintonitzen amb el tema de les infraestructures.

Logo de l'ACFMIR

Hi ha un sentit artístic en pintar obres públiques o és només una forma de testimoniar les transformacions del paisatge? Creiem que enfoquem un aspecte de l'ànima humana la qual també es troba sempre en construcció, amb zones lluminoses i zones fosques, amb aspectes que prometen i trets que es perden per sempre. 

Us convidem a visitar l'exposició Preludis del soterrament des del 9 de juny fins al 30 de juliol."

Inauguració

 En la inauguració del dia 9 de juny, en Xavier Joaquim va introduir la presentació i després vaig explicar el sentit de l'exposició.

Xavier Joaquim Grau, president de l'ACFMIR

Tot i que les obres han estat exhibides dues vegades abans i en uns espais molt macos, fan encara tot un altre efecte en estar rodejades de maquetes ferroviàries. La construcció a escala dels amants dels camins de ferro s'adiu sense massa secret amb les construccions reals dels enginyers i amb les representacions pictòriques de l'autor de les aquarel·les. Crec que tots som malalts de les construccions. La gent de l'ACFMIR saben que l'encant del tren arrela en bona part en les infraestructures que el fan possible.

La mostra entre maquetes ferroviàries 

Entre els assistents estava la Laura Grau del diari La Veu que va anunciar la mostra i va escriure després una bonica crònica de la inauguració.

 He elaborat un petit vídeo-resum, amb subtítols, a partir de les fotos i vídeos que els assistents van fer amablement -i a qui agraeixo la seva presència. 

Dies després vam fer una segona presentació per alguns amics que no havien pogut assistir abans i en presència de l'alcalde de Montcada, sr. Bartolomé Egea, i del regidor de Cultura sr. Albert Carandell.  Vaig poder explicar l'objectiu d'una segona exposició sobre les obres del soterrament i també les dificultats que tens a vegades per obtenir imatges de les obres. L'acte va ser molt distès i simpàtic.

També d'aquest acte vaig editar un vídeo amb el material que em va arribar.

 

 

 

 

Un pou d’atac a VallbonaA launching shaft in Vallbona

Seguint el soterrament de la R2 en Montcada i just passar el Rec Comtal ens trobem aquesta obra a càrrec de l'empresa Montcada UTE.  Un rètol d'ADIF informa que és un pou d'atac que s'executa amb un "mur de pilots d'acer enfilats" i ha de servir per l'accés de material al túnel. Més endavant es reprèn la construcció del fals túnel entre pantalles, tal com es farà en Montcada centre -però aquí en  pendent per sortir a la llum en el barri de Vallbona, que pertany al districte de Nou Barris de Barcelona.

 

En l'aquarel·la m'he centrat en la plàstica del mur de pilots. L'encarregat de l'obra em va dir que no són de formigó sinó d'acer, que no és la tècnica habitual. En el moment que capto la imatge, van encara amb restes de terra arrapats als cilindres. Quan vaig passar dies després estaven ja polits i l'acer exhibia la seva duresa.

El que veiem no és pròpiament el pou sinó una mena d'encofrat que consolida el terreny per després baixar a 30 mts. La imatge em recorda un fort del far-west. He usat pigments granulats barrejats que mimetitzen la textura de l'acer amb restes de terra rascada pels dents de l'excavadora.

Pas soterrat en l'estació de Mas RampinyoUnderground passage at Mas Rampinyo station

 

Obres del soterrament de l'estació, 1a versió

 

Aquesta és una primera versió en aquarel·la de l'estat de les obres a l'estació de Mas Rampinyo (Montcada-Ripollet) al nadal de 2025. Es tracta de comunicar les dues parts del barri a banda i banda de la via de la R3. Les obres s'han adjudicat a Vilor Infraestructures. 

 

Fa anys havia dibuixat i pintat unes quantes vegades l'estació. En aquesta ocasió s'ha combinat la meva inclinació pel barri amb l'afició per les obres i l'interès per noves textures en aquarel·la. 

 

 

Després vaig realitzar una segona versió buscant simplificar o idealitzar el tema i descarregar-lo de les escales, cables o objectes inessencials de la superfície.

Obres del soterrament, segona versió

En qualsevol cas, per què pinto escenes d'obres públiques?
Si es tractés de testimoniar un esdeveniment, les fotos perodístiques serien més útils, com fa @laveudemontcadaireixac o la mirada incansable de @fidelcasajuana. Us comento dos propòsits artístics:

El primer, que ens fixem en aspectes de la bellesa de les "coses lletges" que ens passen desapercebudes darrera la funcionalitat, per sota de les molèsties o dels conflictes que ocasiona -que sempre hi són-.

 

El segon: connectar amb l'escena exterior ens permet explorar l'interior de cadascú: aquí tenim un pou obscur enmig del carrer, per la nit, al costat d'una estació aturada, pendent.

 

Aquesta és una poètica sense paraules i un espera compartir la imatge amb algunes ànimes sensibles, potser les mateixes que s'entusiasmen amb els trens i les estacions, com @amicsdeltren @trenscat @rodcat_trens_catalunya

Jet Grouting en Montcada

 

 

Les obres del soterrament de la línia R2 per Montcada i Reixac permeten veure aspectes de les coses que no solen ser habituals. A Can sant Joan, el soterrament es realitzarà per túnel excavat en mina (no per pantalles com al centre de la població). Per tal de consolidar el terreny, tant per evitar afectacions als edificis com per protegir la construcció del propi túnel, s'apliquen tècniques de jet grouting, és a dir, injeccions de ciment fluït. El procés d'injecció a molta pressió produeix molt rebuig de fangs líquids que s'acumulen en dipòsits i després es carreguen en camions. La imatge està centrada en l'excavadora que omple un camió bolquet enmig dels vapors del fang.

En aquesta imatge, vista des del pont de l'Avinguda de la Ribera, tenim a l'esquerra les vies actuals que s'adrecen a la Trinitat. Més a l'esquerra es trobaria la Casa de les Aigües. 

 

A la dreta, sota els arbres, s'ubicaria l'Institut-Escola El Viver.

al fons cau el barri de Cant Sant Joan i més enllà el barri de Vallbona, ja de Barcelona. 

 

Però el focus és l'obra. L'empresa Ancorpor és l'encarregada d'excavar pous en aquesta zona i del jet grouting.

L'aquarel·la, per la seva banda, està treballada amb tècniques que ressalten la granulositat per tal de representar l'atmosfera polsegosa de les obres.

 Veure en Instagram: https://www.instagram.com/p/DT2qNvujIzo/?img_index=1

 

 

Inici del soterrament de la R2 en MontcadaBegining of the underground R2 line works in Montcada

Després d’anys de reivindicacions, Montcada i Reixac ha aconseguit que s’inicïin les obres del soterrament de la línia 2 de Rodalies. A diferència de l’obra de l’Alta Velocitat que va travessar el subsol del poble amb tuneladora, aquesta  combina trams de fals túnel entre murs-pantalles amb trams d'excavació de mina. Els municipi estarà “patas p’arriba” durant almenys sis anys.

La zona central al costat de l'andana

Vaig parlar amb l’oficina d’informació que està situada al costat de l’estació per mirar d’aconseguir franquejar la línia d’obres i poder fer algunes fotografies. No es pot. Vaig intentar trobar algun contacte en l’Ajuntament; vaig demanar si em podien ajudar les direccions del Museu del Ferrocarril de Madrid i de Vilanova i la Geltrú, els dos llocs on havia exposat les aquarel·les sobre l’Alta Velocitat, incloses les que vaig fer després de la visita guiada a l’obra de la Sagrera. Em van fer redactar una mena d’instància de la que no vaig obtenir resposta. Tot debades. Faltava provar la via directa i pregar-li al cap d’obres de torn. Duia botes, casc, armilla... Res. Enginyers i obrers tenien clar que no es deixa passar ningú. La cosa està però que molt fotuda: es veu que tothom ho té prohibidíssim. Les imatges que he aconseguit són des de les portes, les entrades, per damunt les tanques de l'andana, etc.

L’estació original de Montcada i Reixac, línia de França

El que de debò no entenc és que si la cosa és tan estricta i tan vigilada, els trens de Rodalies roden tots des de fa mesos trufats de grafitis que sovint fins i tot tapen la llum de les finestres. Els murs de formigó nous, a La Llagosta per exemple, no triguen ni una setmana en aparèixer farcits de les signatures dels grafiters. S’ha de reconèixer que aquests “artistes” aconsegueixen expeditivament el que jo no.

Grans pantalladores inicien l’excavació 

En fi, de moment he fet això, amb la fascinació intacta per les grans màquines que fins i tot són més i més grans que els dinosaures de l’obra de Montmeló en 2009: algunes pantalles han de tenir 35 mts. de fondària i la cosa promet de posar-se interessant. 

detall del terra

Malgrat no entrar dins de la festa, ja el que es veu des de fora és impressionant. Els homes semblen petits davant dels monstres de metall i de les tremendes forces que mobilitzen. En aquesta última imatge ens hem centrat en les marques que imprimeixen al terra les erugues de les màquines.

L’aquarel·la publicada en Instagram: https://www.instagram.com/p/DG6TXQFurHF/?img_index=1

L'estació de la Sagrera i altres aquarel·les Sagrera station and otrher watercolors

Excavadora en el pont de Bac de Roda

detall de la pala

 En l'exposició de Madrid  del 20 de marc al 23 de juny de 2024 (vegeu crònica de la inauguració) es van exhibir alguns quadres nous sobre les obres de l'estació de la Sagrera. Són el fruit d'una visita al lloc que vaig explica aquí: no només fas fotos sinó que t'amares de l'atmosfera de l'obra i, davant d'algunes zones, escoltes què t'està dient l'escena i ja comencen a sorgir idees per pintar. El que avui s'anomena "el relat" i que acompanya aquestes obres està desenvolupat en el video que vam preparar amb el meu fill Josep  i que s'ha exhibit aquests mesos a la Sala 3000 del Museo del Ferrocarril de Madrid i que he penjat de nou aquí. Retallo fragments d'aquest discurs en cada aquarel·la.

Pilars

Els pilars, amb els seus capitells -nus encara de cobertes- recorden les alineacions megalítiques o les sales hipòstiles dels temples antics.

Bigues

Les bigues superposades en els falsos túnels creen aquestes franges que veiem en els claustres de les catedrals o degut a les persianes en el cine negre. 

 

Bastides

Una obra és una crisàlide que creix sota un embolcall de bastides. Forma una arquitectura efímera destinada a desaparèixer  mentre alimenta els desficis del formigó.

Forjats

Les cobertes sostingudes pels pilars, vistes per la secció, mostren un forjat gruixut i poderós que, mercès a la física matemàtica, semblen atemptar contra la gravidesa

Línia de l'obra de la Sagrera

 

Dibuix

 

L'estació de la Sagrera serà un intercanviador intermodal amb tres nivells (alta velocitat, vestíbul i rodalies), llocs de pas, aparcaments, zones comercials, oficines i hotels. De moment, dia a dia, el modest carretó va i ve per una línia de més d'un quilòmetre.

Mur corbat

Ja havia anticipat aquesta aquarel·la. Quan el formigó s'incorba i es fa sinuós descobrim que té desitjos secrets. 

 * * *

A banda de les aquarel·les sobre la Sagrera vaig presentar algunes altres novetats. 

Pilotadora

Aquesta pilotadora està pintada de nou com a 2ª versió, basada en material que conservo de les obres en Montmeló, de 2009 aprox. En canvi, les següents, representen peces que ja tenia però vaig arreglar o "tunejar" per afegir algun element que millorés el resultat.

Pantalladora

Els tres personatges es van afegir barrejant témpera a l'aquarel·la sobre l'escena original que resultava una mica insípida. Per altra banda, la situació que reflecteix, dels tres operaris atenent la rasa, és habitual. 

Grua en la línia de Montmeló

detall dels personatges

També en aquest cas vaig afegir personatges versemblants; l'home que observa l'escena des de la valla, l'enginyer que parla per telèfon i el que consulta un plànol.

línia de l'obra de Montmeló

Vaig fer diverses versions d'aquesta línia de l'obra que va seccionar el poble durant mesos. Aquesta la vaig arreglar una mica aquí i allà.

Tauler del pont sobre el Tenes

 Aquest tauler amb bastides era una primera versió que vaig recuperar amb alguns arranjaments.

Pont sobre el Congost: demolició

detall

Vaig treballar sobre tot el contrast de les zones de llum i ombra.

Boca de la tuneladora en Montcada i Reixac

Amb l'afegit dels personatges, en la boca mateixa del túnel, aquesta versió va guanyar força. La resta d'obres no es van tocar.