Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

diumenge, 27 de febrer del 2011

Silos industriales
Industrial silos

La gente a veces tenemos extrañas sintonías. Ricardo Azkargorta en el País Vasco y yo en Cataluña nos hemos conocido en la red: uno de esos fenomenos modernos de hablarse sin conocerse en persona pero intercambiando unos "cromos" que seguramente nos retratan bastante. Vemos que tenemos algunas acuarelas sobre paisajes industriales comunes.

La fábrica Damm, en Sta. Coloma de Gramenet

El otro día él publicó una de unos silos y hace poco un conjunto de acrílicos magníficos de tema industrial. Si normalmente me dice la gente que este tipo de cosas no las colgarían en su comedor, pienso que estos acrílicos de Ricardo tienen una carga inquietante que sí los hace aptos para ser expuestos con orgullo en cualquier salón.

En fin, la imagen del silo me ha incitado a sacar a relucir acuarelas de silos que quizás no hubiera mostrado pero creo que ahora sí tiene algun sentido enseñar.

Esa primera de la cervecera Damm es la que más me gusta pero hay más.

Granja Crusvi, en Montbrió del Camp


Hay una famosa escena en la película "Encuentros en la tercera fase" donde personas que no se conocen se sienten llamadas a ir a una montaña. La montaña la representan con dibujos, pinturas y hasta con el puré en el plato. No voy a hablar de encuentros con marcianos ni llamadas paranormales, pero, en este caso que nos ocupa, debe haber un simbolismo ahí que hace vibrar una sensibilidad parecida.

Silos de Can Riba (Granollers)
 Debe haber más gente que se ha sentido tentada a pintar silos y cosas parecidas.

Granja en St Antoni de Vilamajor
No voy a estropearlo con interpretaciones. Dejemos que el tema de los cuadros conecte como sea con quien conecte...


Montmeló, polígono industrial Riera Marsá (río Congost)

Empresa Linde, Parets del Vallés.

dijous, 24 de febrer del 2011

Hivern a Salàs de Pallars (2)
Winter in Salàs de Pallars (2)

Cada any estic en tres o quatre ocasions a Salàs de Pallars. Aquestes aquarel·les corresponen a l'hivern.


Salàs de Pallars, camí de Sensuí

Salàs de Pallars, Raval de la Solana

Salàs de Pallars, Raval de la Carretera
Un dels dies de Nadal posterior al dia que vaig pintar la següent aquarel·la estava en un camp proper a la vil·la. El sol se'n va anar. Se'm feien un estranys grums a la paleta... El pinzell s'encallava amb aquella mena de pasteta. Què passava? Fàcil: l'aigua s'estava gelant a la paleta... Brr, quin fred!

Raval de la Vall, vist des dels camps
Pantà de St. Antoni
Veure: Salàs de Pallars

diumenge, 20 de febrer del 2011

Barcelona en tinta (2): de les Rambles al Port
Inked Barcelona (2): from Ramblas to Port

L'itinerari és ben clàssic: seguir les Rambles fins a Colón i el port. Les obres són del 2006 i 2007. Només hi ha tintes amb paper tipus aquarel·la de gra fi, dinA3, amb "canya" i pinzell per a les aiguades amb tinta. Algun toc de color eventual...

Tot és dibuixat sobre el terreny.

Rambla de Canaletes
Mercat de la Boqueria
Rambles, Pça. del Teatre
Plaça Real
Pça. Real
Colón
Les Golondrines
Torre del Rellotge
Moll del Maremàgnum
Grues del port
Aquest dia del port era núvol i plovia una mica. El grupet que anàvem ens vam haver de buscar un lloc arrecerat. En la foto, de darrera a davant, teniu en Jaume Comas, en Francisco Cordero, un servidor i la Carme Mocholi.

Pintant el port vell

Torre de San Sebastià (telefèric)
Aquest
Veure: Gaudí, Güell, Barcelona

dimecres, 16 de febrer del 2011

Apunts de figura femenina (3): teoria de la línia el·líptica
Female figure sketches (3): elliptical line theory

Una altra tanda de dibuixos de figura femenina. He recollit aquí alguns exemples d'una cosa que no feia de jove: menjar-me línies. No descobreixo res nou, simplement hi arribes un dia o altre. La teoria seria més o menys aquesta: entre Mart i Júpiter no hi ha res, només espai buit. D'igual manera, entre un nus significatiu, un punt, una articulació  i un altre punt, de vegades no passa res interessant. Pots deixar la línia en blanc, el·líptica, i guanyar uns segons preciosos que pots emprar en centrar-te en coses més significatives -com les mans, que la gent sol descurar. El cervell supleix automàticament el buit, hi posa una mena de "etcètera" que uneix virtualment els dos punts.

Otra serie de dibujos de figura femenina. He recogido algunos ejemplos de algo que no hacía de joven: comerme lineas. No descubro nada nuevo, simplemente llegas a ello un día u otro. La teoría sería más o menos ésta: entre Marte y Júpiter no hay nada, tan sólo espacio vacío. De igual manera, entre un nudo significativo, un punto, una articulación y otro punto, a veces no pasa nada interesante. Puedes dejar la linea en blanco, elíptica, y ganar unos segundos preciosos que puedes emplear en cosas más significativas -como las manos, que la gente suele descuidar. El cerebro suple automáticamente el vacío, le pone una especie de "etcétera" que une virtualmente los dos puntos.
El dibuix està aquí on està la força: la resta s'esvaeix

El pit, la panxa, el genoll...?

línia de l'esquena
línia posterior de la cama

linia del costat esquerra del cos
Diversos fragment el·lidits

Altres vegades és atenció només al gest, real o fingit, com en el cas d'aquesta model.
Otras veces se trata de atención tan sólo al gesto, real o fingido, como en el caso de esta modelo.

atenció al gest com de pagar

atenció al gest com de salar

Vegeu també
Apunts de figura al Cercle Artístic Sant Lluc
Apunts de figura femenina (2)

dissabte, 12 de febrer del 2011

Més barques a l'Ametlla
More fishing boats in Ametlla

Per què molts pescadors de professió pesquen amb canya a estones lliures? Pot ser que estiguin jubilats i el peix segueix "tibant del fil". Pot ser que en realitat no es facin a la mar perquè tenen altres feines i, a l'Ametlla de Mar, qui no és pescador... bé, això potser s'ha de compensar d'alguna manera... No ho sé del cert però aquests de l'aquarel·la -ho he vist moltes vegades- no eren turistes de ben segur...

Pescant entre les barques atracades
Hom té la impressió que les barques són, en un sentit figurat, les autèntiques cases d'aquest poble. Fins que no baixes pels carrers fins al port, no trobes el cor que glateix per tota la vil·la.

Barques de pesca a prop de la Llotja
Barques al moll
Barques i iots
Barques petites (rotulador)
Aquí teniu més barques de l'Ametlla, i elements de tipus més industrial.

diumenge, 6 de febrer del 2011

Apunts de figura femenina (2)
Female figure sketches (2)

Es fan desenes d'apunts a la sala d'apunts del Cercle Artístic St. Lluc.

Permeteu-me uns pocs càlculs (us ho podeu saltar):


En una hora (si és la primera hora de la tarda és una hora sencera, les següents són de tres quarts més el descans)... hi caben 7 apunts de vuit minuts, o 11 ó12 de cinc minuts,... o gairebé 20 de tres minuts. S'ha de descomptar el temps que triga el model en canviar de pose.  

Això vol dir que en una sessió que treballis força pots acabar bé amb 30 apunts o més... D'aquesta quantitat de paper que arriba a casa s'han d'eliminar els primers tres o quatre que fas que surten sempre tremolosos i com ofegats... elimines els que tenen errors de proporcions, els que no tenen cap gràcia, els que surten gerxos, els que...

Resultat: en conserves tres o quatre i elimines la resta.

Tanmateix, al cap del temps, tornes a tenir una pila d'apunts... tornes a revisar-los i ve una segona tria dels que passen la prova del temps...
N'he posat dels que em segueixen agradant, fets amb sèpia i amb sanguina. El paper no és de qualitat, però, de cara a exposicions, es deixa presentar bé si l'enganxes en cartolina...


Veure més apunts de figura

dissabte, 5 de febrer del 2011

Ingeniería de Ferrovial (2): los nuevos viaductos
Ferrovial engineering (2): the new viaducts

Las obras por las que los ingenieros de caminos sienten predilección (creo que) son los viaductos. Mucha gente conectamos emocionalmente con los puentes, aunque a veces el interés más convencional de la gente es mostrar admiración sólo por las estructuras del románico o los edificios históricos.
Las modernas obras de ingeniería exhiben viaductos en bahías, estrechos, o en valles con desniveles impresionantes y parecen auténticos milagros. Creo que Ferrovial tiene unos cuantos de éstos en la autopista del Cantábrico que cortan la respiración.

Veamos los de la obra de Montmeló.
El puente sobre el río Tenes es la frontera sur con Mollet. El objeto de la acuarela no era el puente sino la propia obra. El proceso del encofrado de la plataforma, en forma de aleros, se soporta en una maraña de andamios montada con tubos de mecano. Hice dos versiones buscando la mejor técnica para convertir el andamiaje en algo atractivo.

En la primera versión intenté un sistema combinado de reservas con tiritas de papel adhesivo y goma líquida y sucesivas capas de diferente intensidad (quitando sucesivamente reservas). El resultado no funcionó.

1ª versión: procedimiento de reservas
En la segunda dejé la "maraña" más indeterminada y quedó mejor.
La construcción del puente desviaba provisionalmente la carretera y durante varias semanas lluviosas fue un paisaje gris y un tanto apocalíptico. Intenté sacarle partido a todos estos elementos. Finalmente quedó esto:


Obra del puente sobre el Tenes (2ª versión)
El otro viaducto, en el otro extremo del pueblo, salva el paso del río Congost. Se está haciendo aun un tercero, en paralelo a éste, para la línea de Cercanías, que comparte las pilastras centrales con el del tren de alta velocidad. Aquí el mecano de soporte del piso tenía barras más gruesas, de un acero pintado de lila. En las entrañas del hormigón discurren gruesos tensores de acero, tanto en las paredes verticales como en el piso. Hice dos apuntes en rotulador de los andamios.



Ignacio López, el Jefe de Obras, me acompañó un día a la obra y me explicó algo de la dinámica de esos tensores, que dan rigídez al puente al paso del tren y compensa el escaso gálibo del puente (debida al inmediato soterramiento de la vía). Me quedó claró que los tensores eran el tema favorito de todos. Hasta los soldadores estaban orgullosos de su trabajo sobre esos nervios de acero. Me hubiera gustado que la acuarela reflejara esas líneas onduladas de los cables como una especie de pentagrama... incluso quise dibujar una especie de clave de sol a partir de algun elemento, pero finalmente desistí. Sugerí con las nubes un contrapunto a la ondulación de los cables. En la lucha entre ser fiel al tema y buscar cierta belleza, creo que la acumulación de detalles me venció...

Construcción del puente sobre el río Congost.

Río Congost debajo del puente nuevo
 Otro intento un poco esotérico era el reflejo del cemento reluciente de la parte inferior del puente, con cascotes y hierros retorcidos, mientras el Congost, desusadamente crecido, saltaba por debajo suyo, por su cauce provisional. La acuarela es algo rara pero hay que ir probando...


Otra fase de la obra es colocar raíles. La complejísima máquina anfibia, que avanza sobre orugas por el suelo o sobre los raíles es la encargada que la vía quede paralela, nivelada, sin altibajos sobre el balasto. Es  un monstruo que tiene algo de transformer, ¿no?. En la acuarela, a partir de combinar varias fotos (¡y gracias por haberme dejado acercar a la máquina!) se ve la boca sur del túnel.

Posicionadora de carriles y traviesas

Los raíles viejos, en tramos largos montados en sus traviesas, se acumulan en los extremos de la obra. Jubilados, reposan en la hierba de un siglo que ha conocido muchos cambios...

Raíles amontonados

Railes y traviesas desmontados en la boca sur