Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bosque. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bosque. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 de juny del 2026

El bosc mediterrani amb drenatges (2)
The Mediterranean forest with drainage (2)

 

El bosc mediterrani en groc
 

Seguint l'estela dels escorriments he pintat tres versions de bosquets mediterranis, de pins soferts que sobreviuen a les sequeres.  En aquest bosc en groc, el drenatge servia per donar unitat a cel, terra i massa vegetal en una mena de vent de tarda que ho travessa tot.


 


El bosc mediterrani, en rosa

 



Els boscos que presento aquí no són paisatges exuberants, ni frondosos, ni d'una bellesa encisadora sinó més aviat "bosquets de quilòmetre zero", necessitats que la mà de l'artista els festegi perquè li permeten passejar-los sovint. Passa en realitat com les obres i les màquines i tants temes dels quals es tracta de fer-los aparèixer més que reproduir-los. Una altra cosa és que l'operació artística no sempre reeixeix, però cal no posar-li la culpa al bosc.

El bosc mediterrani, en blau cobalt


diumenge, 21 de juny del 2026

Paisatges en aquarel·la amb drenatges
Watercolor landscapes with drainage

 

Boscos del Ripollès (1)

Entre la nova sèrie d'obres ferroviàries a Montcada i els habituals nus als Sant Lluc he provat altres camins. Aquestes aquarel·les són el resultat de molts experiments per aconseguir textures i drenatges d'aquarel·la (o escorriments) amb materials casolans, sense acudir als mèdiums del mercat. L'èxit el trobo només relatiu però s'ha arribat a alguna cosa presentable.


Boscos del Ripollès (2)


Sant Pere de Vilamajor. Can Huesca


 

Rosselles a Sant Pere de Vilamajor,
 


Cal dir que a les xarxes alguns artistes contemporanis notables aconsegueixen obres de qualitat usant  procediments similars. Però no està de més afegir que també hi ha molts d'altres que descobreixen l'efecte màgic, obtenen una pila d'aplaudiments i es queden enganxats a la trucologia sense més. De fet, l'aquarel·la sembla una tècnica que crida especialment a viure dels trucs i les dreceres d'èxit. 

 

dimarts, 16 de març del 2021

El bosc mediterrani (11): Pla dels Aladerns
The Mediterranean Forest (11): Pla dels Aladerns

 

En la cruïlla de boniques excursions per la muntanyes de Pratdip i serra de Llaberia es troba al Pla dels Aladerns, envoltat de pins, alzines, aladerns (aladierno, Rhamnus Alaternus) i -mai falten- molts esbarzers.

L'aquarel·la em va plantejar el dilema entre la percepció d'una massa forestal de bardisses -"sense nom", com insistim des de l'inici de la sèrie del bosc- i la retallada de formes més singularitzades. Jugues a una mena d'equilibri com es va dir més clarament aquí.

dissabte, 5 de setembre del 2020

El bosc mediterrani (10): boira entre els arbres
The Mediterranean Forest (10): fog among the trees


Dos treballs diferents, el primer sobre un conjunt d'arbres a prop d'Òrrius, al Vallès Oriental, i l'altre per la ruta de la Dòvia, al Baix Camp (Tarragona). Ambdós presenten problemes tècnics també diferents. 

En el primer hi ha una simetria entre el quadrant superior esquerra i l'inferior dret en quant que estan enfocats, i una simetria en els altres dos quadrants tot formant una diagonal de boira. Es busca un efecte una mica màgic del bosc emboirat. 

La segona és una imatge habitual en els boscos amb boira, on les muntanyes de pedra anuncien la seva presència contundent sense gairebé distingir-se del fons blanquinós. No és clar com portar aquestes impressions subtils al paper.




dijous, 25 de juny del 2020

El bosc mediterrani (9): un coll de muntanya
The Mediterranean Forest (9): A mountain pass


Seguint els camins de Colldejou (Tarragona) trobem boniques excursions, com la que puja al Cavall Bernat de Colldejou. Un dels camins ascendeix fins gairebé a tocar de la paret del Morral d'en Voltes i després tomba per acostar-se a la base del Cavall Bernat. L'aquarel·la es demora en un coll ombrívol, fresc, de terra fosca i pedrots al qual s'hi arriba després d'un empinat ascens -em penso que just el del Morral esmentat. El bosquet s'obre pas entre els còdols.

divendres, 15 de maig del 2020

El bosc mediterrani (8): definint formes
The Mediterranean Forest (8): defining shapes





El bosc com "allò sense nom" que fa de leit motiv de la sèrie del bosc mediterrani és, en el fons, el problema pictòric de representar "alguna cosa" amb cara i ulls a partir de l'experiència d'endinsar-se en un món poc definit. Es pot veure aquí més explicació (i en els comentaris). Amb l'aquarel·la, en el fons, desmentim sobre el paper allò que ens ha captivat en la realitat. En el treball que porto avui el desmentit és notable: hi ha el clàssic enfoc de dividir el tema en zones i el procediment de treballar les zones separada i progressivament. No és l'única manera de tocar l'aquarel·la, i per descomptat no és la més "solta", però és clar que volia evitar que el garbuix de branques i arbustos es convertís en un garbuix de pinzellades i taques que no mostressin res concret. L'atracció de la forma figurada ens condueix aquí. En definitiva, definint l'indefinible


Malgrat tot, estaria bé que en el fons se sentís un eco de l'experiència del bosc.

dilluns, 27 d’abril del 2020

El bosc mediterrani (7): boires
The Mediterranean Forest (7): mists



Als voltants de Colldejou (Baix Camp, Tarragona) el bosc emergeix de la boira a mig matí o a vegades al migdia, ...o no emergeix. Les masses flonges de cotofluix ressegueixen les valls, s'enfilen per les vessants o cauen a banda i banda de les collades.

La lenta dispersió de les boires planteja algunes dificultats tècniques a l'aquarel·la, el clàssic problema de representar el clar sobre fosc agreujat per ser un clar de vores difuses. Resulta interessant resoldre-ho. Ho hem volgut fer sense tèmpera, i -per circumstàncies- sobre un paper no massa predisposat a deixar-se remenar massa. Hi ha diversos procediments, reserva, pintura sobre mullat, aixecar pintura amb paper absorbent, i també blanc de Xina, aquí sí, en algunes branques del primer terme. Aquests exercicis de super-control del medi, amb cada pas ben pensat, també s'han de fer i són una altra dimensió divertida de l'aquarel·la.


dilluns, 6 d’abril del 2020

El bosc mediterrani (6): en temps del confinament
The Mediterranean Forest (6): in the days of lockdown




En temps de romandre tancats, la sèrie del bosc, sense forçar res, pren nous matissos. Des de l'inici hem presentat el bosc com "allò sense nom", el lloc on no hi ha coses amb sentit o almenys no hi ha sentits saturats; el lloc on es pot retornar a una mena de "descans del sentit", per contraposició amb el món socialitzat, civilitzat i culturalitzat on et trobes a cada pas coses amb noms, amb funcions específiques, amb objectius per complir. El tancament, a vegades en el perímetre d'un pis o una habitació, és com el paroxisme del sentit definit, la constant repetició de les mateixes percepcions, els mateixos gestos i la difícil descoberta de novetats. Sens dubte la gent s'ha esforçat en trobar activitats fisiques i culturals amb les que combatre l'avorriment derivat. Però ens interessa l'explícita prohibició de no endinsar-se en el bosc. Per als qui funciona aquest reset del sentit, aquest confinament obre una nostàlgia major, i la sèrie es carrega de la mirada de l'anhel del presoner.

Hi ha encara una altra lectura per aquesta aquarel·la en concret. Hi ha dos grans objectes separats, el tronc del pi a l'esquerra i el gran arbust de la dreta. Conforme pintes es fa palès que la tria inconscient i el resultat no fan més que assenyalar aquesta separació mútua que trenca el tema per la meitat. I quan per fi t'adones li poses remei a base de lligar amb branques recíproques els dos subjectes aïllats...


dilluns, 17 de febrer del 2020

El bosc mediterrani (5): lleu boira matinal
The Mediterranean Forest (5): light morning fog




Pels nadals i el gener molts dies la boira s'instal·la durant bona part de la matinada i matí a les muntanyes de Tivissa-Vandellós i a la Serra de Llaberia. Si hi ha sort escampa al migdia, sobre tot quan més a prop de la costa. El bosc combina el pi amb l'alzinar i les brolles. Aquesta zona, on el bosc alterna amb cingles calcaris, i malgrat ser d'alçades discretes, té alguna cosa de grandesa poc reconeguda. La boira li dóna una majestat silenciosa.


En l'aquarel·la hem volgut representar una lleu boira matinal. Amb el color violeta volia suggerir una mena de letargia hivernal del bosc.



dissabte, 4 de gener del 2020

El bosc mediterrani, 4: l'obaga
The Mediterranean Forest, 4: the shady area


En les zones obagues o en les vessants humides de la serralada litoral s'hi fa la comunitat vegetal anomenada alzinar amb marfull. La clàssica obra de Francesc Masclans per identificar arbres, arbustos i lianes (Centre Excursionista de Catalunya, eds. a partir de 1958), descriu aquest tipus de vegetació com el bosc d'alzinar típic. Compta, sobre tot, amb alzina de fulla estreta (encina), aladern fals (falsa aladierna) i arboç (madroño), i amb els arbustos marfull (durillo) i galzeran (brusco); pel que fa a lianes cita el lligabosc mediterrani (madreselva), l'englantina (rosal silvestre), i altres espècies. En la zona del Vallès Oriental que hem observat era abundós l'aritjol (zarzaparrilla) i l'heura (hiedra).




En realitat, la gent de ciutat coneixem poc i identifiquem malament aquests arbres i arbustos tan comuns. La manca de nom ens porta a una manca de discriminació. El buit de conceptes ens ho posa fàcil per interpretar la sensació de bosc com a "allò sense nom". En realitat, pot no tractar-se només d'un efecte feliç i simple de la ignorància: fins i tot el botànic pot entrar al bosc sense la mirada botànica i deixar-se dur per l'experiència del fluir natural previ al sentit que hi posem els humans. O es pot intentar, si més no.

L'aquarel·la, experimentant aquesta vegada amb el blau Prússia i el vermell anglès, explora la sensació d'humitat, i de garbuix de branques i branquillons.

diumenge, 1 de desembre del 2019

El bosc mediterrani, 3: sol de novembre
The Mediterranean Forest, 3: November Sun




Amb només tres colors -i una mica de blau pel cel- la impressió cromàtica és ben diferent que amb dos. Sembla poder-se representar ja tots els colors -dins de certa sobrietat, és clar. A la netedat li queda camí per recórrer però de la composició n'estic força satisfet.
La dificultat del quadre són els punts clars sobre fosc, i tot aquarel·lista sap que els recursos són o pintura opaca, o goma de reserva o potser color de cera clara que fa una mena de reserva o de tècnica mixta. Aquí ens hem tirat per la primera solució. A canvi s'obté una vibració de les masses vegetals dels brucs semitransparents que contrasta amb els troncs massissos dels pins.

dimecres, 20 de novembre del 2019

El bosc mediterrani, 2: en groc
The Mediterranean Forest, 2: in yellow



Segona versió de la mateixa escena, en groc.

El pur grafit deixava aquell ambient emboirat de gris del treball anterior, cosa que oferia un efecte interessant. Ara bé, si li passes la goma d'esborrar l'aixeques una mica i això ja no agrada tant. Per si de cas li he posat una capa fina de fixador. I en aquesta segona versió, a més del grafit he emprat una aquarel·la de bona qualitat per les zones realment fosques.

Continua la recerca que persegueix realitzar la impressió de "tema sense-nom" però intentant evitar la brutícia. Es podria dir que quan treballes la part, no trobes cap diferencia amb treballar una forma no-figurativa, mentre que només el conjunt mostraria aquí el bosc. Però això estaria mal dit: sempre l'obra és "abstracta" i sempre les parts engendren "un problema de composició", i només una mirada de conjunt que persegueix trobar una escena figurativa converteix les taques, línies i formes en objectes.

dimarts, 12 de novembre del 2019

El bosc mediterrani
The Mediterranean Forest




En l'anterior entrada parlava -sobre tot en els comentaris- de com el bosc funciona per a la consciència com a cosa sense massa conceptes. En aquest treball encetem una recerca plàstica que no se centra en els paisatges macos i ben posats, com de pessebre, sinó justament en el que es troba de normal el caminant quan entra en el bosc: una espessor de branques i matolls sense nom.

El repte en aquarel·la seria reflectir el sense-nom sense caure en la brutícia de les capes de pigment que crida als aquarel·listes com les sirenes d'Ulisses.

Per als seguidors més antics puc dir que aquest bosc mediterrani arriba empeltat de les llavors vegetals del planeta Helleborus o del Helleborus in black.

Empeltat o no, ja anticipo que el repte costarà. Ja es veu.

dilluns, 30 de setembre del 2019

La calor, 4. El bosquet i el camí
The Heat, 4. The Grove and the Path



Tot acceptant que un bosquet mediterrani no és una jungla penso que enfonsar-se en la boscúria -això que podríem dir "emboscar-se"- és l'experiència del retorn al caos. La natura que t'envolta aleshores gairebé no té nom, o té nom a mínims -arbre, troncs, pedres- però res està ordenat, ni disposat a finalitats específiques, ni el garbuix de branques i bardisses es pot fàcilment descriure.

Aquí hi ha un "camí" que absorbeix el sentit del bosc: lloc per on transita la gent. L'experiència de l'home de camp que hi treballa deu ser molt altra, veient i nomenant en funció d'interessos més definits; o la mirada del científic, etc. Però, sobre tot, molt diferent és la nostra experiència comuna d'habitar la ciutat on cada cosa està descrita, definida, subdividida en parts i el seu funcionament forma part de processos amb finalitats: semàfor, tràfic, "prohibit passar", etc.

Es diu que passejar pel bosc és relaxant perquè no hi ha sorolls, o pel retorn a la natura. No em sembla gens clar que la natura fos relaxant si hi tornéssim de debò. Em penso que passejar pel bosc és sobre tot "descansar del sentit" -no dels sentits o de les sensacions, que potser també-, sinó descansar del significat de les coses, alliberar-se del sentit atapeït que tenen en la civilització i tornar al món sense noms -almenys en una petita dosi-.


L'aquarel·la com a tècnica no sé si s'adiu amb la representació del caos sense nom. La netedat i simplicitat amb la que has d'explicar les coses xoca amb la confusió del que tens davant. Com et passis una mica, aviat et queden massa capes, la làmina comença a protestar dels pigments acumulats. Em penso que aquí em vaig aturar quan la pintura ja s'estava queixant. Sempre et queden reptes per davant.



dissabte, 28 de setembre del 2019

La calor, 3. El bosquet de pins
The heat, 3. The Pine Grove

La pineda de pi roig tolera la sequedat de l'estiu. La solitud dels troncs verticals -en competència per pujar- deixa bategar una munió de vides petites que brunzeixen en l'aire calent.


L'austeritat del bicrom volia reflectir la sobrietat del paisatge, la seva soferta permanència.

En aquest altre, s'alia un altre discret bicrom amb el grafit -el qual recorda l'escorça renegrida dels troncs. Amb tanta línia clara sobre fosc no pots evitar la invasió de la témpera que empasta l'obra. La manca de lleugeresa del medi opac potser combina bé amb la impressió de calor.


En aquest tercer bosquet, pla i erm de sotabosc, el mateix bicrom abandona el grafit i lliga més harmònicament amb un sèpia.