En el passeig marítim de Miami Platja la gent passeja, corre a peu, en bici o en patins. Al llarg del mirador serpentejant, els pins resisteixen les inclemències dels temporals i de la pressió turística. I a vegades la llum del sol a trenc d'alba, o la vibrant del migdia amb el cant de les cigales o la llum daurada de la tarde arrenquen als pins soferts uns colors lluents que ens evoquen la nostàlgia de la infància.
Pi de l'entrada de la cala Calazul |
Pi del Torreó |
La branca retorçada és l'autèntica protagonista de la imatge. Dóna la dimensió de profunditat a una escena perfectament enmarcada entre el torreó vertical, el tronc gruixut del pi, la paret horitzontal i l'horitzó absolut del mar. Vaig explorar aquesta dimensió de profunditat de la branca en un treball anterior.
Pins al passeig marítim |
(El color esmorteït d'aquest darrer treball contrasta amb el primer, però tot i donar un efecte especial, no va ser buscat sinó un accident resultat de l'estat del paper reciclat. No és la primera vegada que quan un treballa sobre el revers dels papers -normalment arriscant més- et trobes que la probable presència de fongs impedeix que cap pinzellada es comporti com preveus. Abans de liquidar-ho tot sempre es pot fer una foto al resultat.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada