Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camps. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camps. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 de maig del 2024

De re rustica

 Presento una sèrie dedicada a diversos aspectes de la vida rural.

Quae ex arboribus utilia

Aquesta explotació forestal o "d'aprofitament dels arbres" es troba a Canyamars (Vallès Oriental). El reflex dels troncs apilats en els aiguamolls i el fang mullat feien un bonic efecte de conjunt.

 

Agricola in arvis

El pagès en el camp està afegit recentment,  un d'aquests experiments de "tunejat" d'obres velles. En realitat és el segon canvi sobre una aquarel·la que resultava sosa tal qual, ja que abans ja li havia afegit els vapors de la terra quan el sol escalfa els camps. La presència del llaurador crec que torna més interessant l'escena original captada en Sant Antoni de Vilamajor.

 

Mechanicum vehiculum vetustum

El tractor abandonat està tret del mas de Can Font, als afores de Ciuret, a prop de Vidrà, en Osona. L'aquarel·la és recent i està feta sobre un paper de gra fi que no es presta massa a fer efectes de "pinzell sec".


Arbor aevo cadens

De l'arbre de-cadent, o que es cau de vell, no he aconseguit esbrinar si era roure o olivera o què. Un enorme forat s'obre al seu tronc central i malgrat tot conserva una presència senyorívola. Està captat a l'entorn del Vilar, en Campdevànol, Ripollès.

In officina ligni secandi

Aquesta serradora o lloc de tallar fusta, amb tot de màquines, escorça i ferralla pels voltants, entre elles el camió Pegaso amb el braç de grua, es trobava a prop de Sant Antoni de Vilamajor. També l'havia publicat abans i ara l'he "tunejat": he volgut destacar el camió a base d'enfosquir el cel i el conjunt però no sé pas si el resultat ha valgut la pena o ha empitjorat les coses. L'entrada on sortia era de l'època daurada dels blogs, amb comentaris molt sucosos dels col·legues aquarel·listes.

 

Agricola circum horreum
 

També aquí s'ha afegit el granger amb el carretó  a prop de la sitja, probable dipòsit de gra per l'alimentació dels porcs. La granja es troba en un polígon mig rural mig industrial. També he canviat el fons on els dos arbrets resultaven massa destacats. En aquest cas, l'aquarel·la ha guanyat amb aquest habitant que dóna sentit i relliga els dos edificis, on abans hi havia una escena solitària i dividida en dos.

 

Armentum bovis

Un ramat de vaques en un prat verd entre Osona i el Ripollès. Ja vaig comentar la dificultat de pintar animals. Els vedells, a més, són força diferents a les vaques velles i sense oblidar la dificultat que el conjunt tingui força... En fi, ho seguirem intentant.

Labor arandi homini vita

La feina de llaurar és el destí de la vida humana. Les pales de ferro, amb les seves corbes entre agressives i sinuoses -ja siguin mogudes pel braç del llaurador, per bous o per tractors- prefiguren aquest esforç humà mediador per a que la terra lliuri els seus fruits. L'estri sol veure's reposant en les explotacions agrícoles i en aquest cas damunt l'herba en el Vilar, Campdevànol.

El meu agraiment a l'amic Francisco de Pablos amb qui vam dedicar més temps del que sembla al llatí per tal de presentar aquest invent. El meu llatí, però, estava molt més rovellat que aquestes màquines que pinto, cosa que en Francisco va haver de compensar amb el seu bon coneixement.

He presentat les obres amb moviment de detall en el video Octo picturae aqua: De re rustica, en youtube.

També com a reel en Instagram.






dijous, 7 de març del 2024

Vaques a Can Perdiu (La Roca del Vallès)
Cows on Can Perdiu farm (La Roca del Vallès)

 


Sovint passegem pels camps de Montornès, Vilanova i la Roca, en el Vallès Oriental. La granja de Can Perdiu té un ramat de vaques que, quan passes pel costat, et miren amb aquella parsimònia bovina, aliena a les queixes del ramader.  

L’esguard boví

Més ençà de la placidesa. els pagesos i ramaders de bona part d’Europa estan trasbalsats. Per diverses raons la seva feina està amenaçada. Tot i que el desplegament de les seves reivindicacions és ample i ben raonat, un sospita que el rerefons dels problemes és el canvi climàtic. Almenys és molt clar i directe a Catalunya on la implacable sequera ha posat l’aigua com un dels focus del conflicte. La "lluita per l'aigua" semblaria tenir darrera una tensió entre un model turístic i un model de sosteniment del sector primari que garanteixi certa autosuficiència alimentària. Un dels eslògans dramàtics de les tractorades ha estat “La nostra fi, la vostra fam”.



Sobre el dibuix. Per al pintor, l'autèntic trasbals ha estat el dibuix. Se suposa que un dibuixa qualsevol cosa i que no hi ha coses més difícils que altres si un s’acostuma a mirar només formes geomètriques, coses com angles, ovals, línies d’intersecció, i va calculant la posició de cada línia que posa en relació a les del costat... Però en els cossos vius, un petit desajust representa un món: quan pintes animals t’arrisques que un cavall sembli  un gos o que un vedell tingui una retirada a un eriçó. I això no passa també en l’ésser humà, quan un pinta nus? Segur que sí, però aquí entra al rescat una dimensió de costum i familiaritat que et fa encendre les alertes molt abans a penes col·loques el braç massa amunt o fas el cap massa petit o entres en el dimoni de la desproporció. En conclusió, té sentit que per dibuixar animals calgui haver dibuixat animals. Aquella pedagogia antiga dels quaderns d’Emili Freixas potser no està de moda, però era molt útil...


Un dibuix amb molta goma d’esborrar...

He editat un video de tot el procés d'elaboració de l'aquarel·la que podeu trobar aquí: https://youtu.be/4h3KqZQ818k


 



dimarts, 5 d’abril del 2022

Alpens

 

Cavalls a Alpens

Alpens està al nord del Lluçanès, i és punt de partida per ascendir al Puigcornador. El poble destaca per les obres de forja de Joan Prat (1898-1985) repartides per totes les cases en forma de reixes de finestres i balcons, manetes, tiradors i aldaves de portes, i també en forma de fanals i escultures pels carrers. Constitueixen una ruta de la forja de la qual, potser la peça més visible és La dansa (2012), dedicada a la sardana. A banda, el poble rememora la figura del brigadier Cabrinetty, mort per les tropes carlines el 1873, potser d'un tret des del campanar.

L'aquarel·la vol recollir una imatge d'aquest paisatge del Lluçanès que alterna muntanyes suaus amb rieres i prats on vaques i cavalls pasturen amb calma.

 

Alpens, panoràmica a l'entrada

La grisor, fredor i finalment pluges del març van impedir que sortís massa pel poble a dibuixar. Els dos que presento estan fets aprofitant dos dies que van concedir una ullada de sol de bon matí. Se'm quedaven les mans gelades. 

 

Carrer de Dalt, amb una bola del món de forja

 

dilluns, 19 d’agost del 2019

La calor, 2. El poble de pedra i els camps
The heat, 2. The stone village and the fields



Conforme l'estiu avança les pedres del poble i els camps de rostolls dels voltants emeten una mena de radiació ocre.


Les ombres dels carrerons festegen la treva del sol.




dilluns, 26 de novembre del 2012

He mirat aquesta terra
I've watched this homeland

Des de dalt de les muntanyes veus moltes vegades el teu país de muntanyes i valls i comprens que és la teva terra.

Colledejou des de la Mola, amb el mar al fons  (Tarragona)

Aquesta cancó de sintonia profunda entre Espriu i Raimon sempre m'ha fet posar la pell de gallina.

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent

el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit

i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(...) 
Muntanyes de Vandellós
Sant Bartomeu de Freguerau, Ulldemolins.

dissabte, 8 de setembre del 2012

Estudis de masses vegetals
Vegetable masses studies

M'havia proposat pintar masses d'arbres i vegetació que no tenen massa dibuix -només el imprescindible per col·locar el conjunt... volia  explorar aquestes formes en brut més per interés d'estudi que per resultar agradables al públic, i  sempre des de figuració i la representació -on hi trobo major plaer creatiu, ara per ara, que a la pura invenció. Tot està fet del natural.

Barranc de la Fonfreda, Salàs de Pallars.

Els resultats em semblen de tota mena: poso primer els més salvables i al final els menys reeixits.

Camps a l'estiu
Camí amb pollancres
Garrics
Camps a la tarde

Reelaborat gairebé tres vegades, rascat, repintat amb tèmpera alguns detalls, aquest pantà del següent treball va perdre tota netedat ben aviat i no la va recuperar mai més. El tema de l'aigua cobrint la meitat dels troncs ja l'he intentat sense èxit altres vegades: acabo perdut en l'embull de troncs, reflexos, i fulles, sobre tot m'entabana el joc de les fulles il·luminades i fosques...

Pantà de St Antoni (Pallars Jussà)
  No massa millor, el tema de les bales de palla, ha quedat feixuc, eixut com el propi camp, sense lleugeresa...

Camps amb bales de palla


dissabte, 16 de juny del 2012

La joie de vivre

Pça Catalunya, Barcelona, maig de 2012
Els coloms de la Pça Catalunya, maig de 2012
El país passa per hores baixes. El goig de viure no és sarcasme sinó el més necessari de mirar. El primer dibuix està fet a la plaça Catalunya, poc abans de començar una manifestació de maig, i l'altre després, per la tarda...

Platja del Torn, Tarragona
Platja dels Penyals, Tarragona
Vic, Plaça Major, juny 2012
La gent que passa per la Plaça Major, Vic.
Camps a la Roca del Vallès

dijous, 7 de juny del 2012

Primavera al Vallès
Spring in Vallès

El riu Tenes, sota el pont de rodalies, entre Mollet i Montmeló


Quan un pensa en la primavera al Vallès a molts ens ve al cap el record dels versos celebèrrims del poema de Pere Quart:

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res"


Cards i garric a Sant Antoni de Vilamajor


dijous, 1 de març del 2012

Camps de Sant Antoni
Sant Antoni countrysides

Els camps de St. Antoni de Vilamajor al voltant dels quals es troba la serradora són aquests. Aquest treball volia capturar el violent contrallum sobre els solcs de terrossos dels camps. La terra fosca ofereix un contrast amb el reflex de la llum sobre la humitat. Però aquest treball ha reposat els somni dels justos en una pila de papers des de fa més de dos anys fins que una nova idea l'ha vingut a completar. Us podeu imaginar el truc que l'ha rescatat de l'oblit?

Contrallum als camps de llaurança humits


Aquesta altra, per la mateixa zona, en canvi, és molt recent. Assegut al marge d'un camp, a pocs metres de la carretera, vaig intentar alguna cosa amb la línia de xiprers...

Xiprers a St. Antoni de Vilamajor
Pintant als camps de St. Antoni

dimarts, 15 de novembre del 2011

Pluja al Vallès
Vallès in the rain


Porta dies plovent. Des de dins del cotxe, assegut al seient del copilot, encenent el neteja-parabrises de tant en tant, vaig pintar fa una setmana aquesta aquarel·la d'una borda a la Roca del Vallès, en mig dels camps. Al fons s'albira la urbanització de Can Colet.


Des del final del carrer Tenor Viñas, La Roca del Vallès

dimarts, 16 d’agost del 2011

La Fira de Salàs 2011
Salàs 2011 art Fair

Heus aquí les obres que vaig portar a Salàs en la XXIª fira. Es una tanda d'aquarel·les sobre Salàs o voltants, junt amb sis aquarel·les de figura nua -de les quals ja he anat pujant mostres en altres entrades.

De les obres grans, la que més èxit i pretendents va tenir des del primer moment va ser aquesta de la festa de la calderada (carn d'olla) que se celebra pel carnaval, al mes de febrer.
Calderada al Raval de la Solana, el mes de febrer
L'aquarel·la està realitzada en taller, a partir de quatres fotografies que em va enviar mon germà, en paper Arches de 56x74. M'he repassat les fotografies, a mesos vista de quan la vaig fer, i realment l'aquarel·la no es correspon amb cap d'elles sinó una interpretació lliure prenent elements d'aquí i allà. Tenia por que el to gris -d'hivern fred- resultés desagradable a la vista i m'he trobat que ha estat allò més apreciat...

La resta d'aquarel·les les vaig fer a finals de juliol. Per tenir aquesta vista general del poble (paper Arches 56x74) em vaig pujar a un gran edifici en construcció, el geriàtric, que la crisi sembla haver deixat en suspens.
Vista de conjunt de Salàs des del costat de la piscina
Des de la mateixa obra, un altre dia i variant la perspectiva, també vaig pintar aquesta panoràmica dels camps, amb el pantà de Sant Antoni al fons.
Panoràmica dels camps de Salàs amb el pantà al fons
S'assembla una mica a la de l'any passat però em sembla que estan millor valorats els tons.

L'afluència de gent a la fira, al meu parer, no va ser excessiva. Hi va haver temps de fer bromes amb els companys dels costats de la mateixa era. Davant del meu espai, d'esquerra a dreta, podeu veure en la foto en Xavier Poch (de Verges), l'Enzo Marroccoli (italià), un servidor, en Julià, en Josep Pastor, la Marina Braga i la companya d'en Xavier Poch.
Alguns artistes que exposaven a l'era de "Pólit"
Vaig portar també una obra de 100x70 una mica diferent, amb cert to oníric, sobre el poble en ruïnes de Montesquiu, a l'altra banda del llac, abandonat quan van fer el pantà. El vaig descobrir feia unes setmanes des del coll del poble d'Orcau i em va semblar una aparició fantasmal amb el sol de ponent. L'aquarel·la volia assolir alguna cosa d'aquella emergència misteriosa...
El poble abandonat de Montesquiu
El paper que vaig aconseguir a Tremp no era meravellós i va plantejar batalla amb la primera aiguada de terra siena natural que afecta tot el quadre llevat de la part del llac.

Finalment, en format més habitual, 35x50 paper Gvarro, una imatge també pintada en viu al petit poble de Santa Engràcia, també amb sol de ponent.

El poble de Santa Engràcia.