EstablesStables

 

Corral Garrateó a Vandellós

 

En el camí de les Moles del Taix et trobes aquest estable que, almenys en el moment de passar, mostrava aquest aspecte desolat, amb cordes penjant de les bigues de fusta i amb banyeres amb funcions d'abeuradors, però sense cap animal.

Vaig arribar a fer fins a cinc variacions sobre l'estable de Cal Oller a Fogars de la Selva. Es fàcil d'endevinar que la raó de la insistència no és l'èxit de les obres sinó que no quedava content. Porto aquí les tres últimes.

Aquesta versió és molt similar a les dues anteriors: encara estan els carros i les masses d'herba a banda i banda.

La superfície de les sitges està feta amb aquarel·les granulades, així com el fons d'arbres.

En la versió següent els colors es redueixen, el tema se simplifica, els monticles d'herba són només amuntegaments de palla. 

Tanmateix a les rectes de l'estable i de les sitges trobo que els manca consistència i els sobra insistència.
 

 

En la darrera versió, estable i sitges han arribat a una dimensió idealitzada. A diferència de les altres versions, aquí es poden entreveure les vaques. Però aquí són les masses de palla les que resulten un feix massa groller. 

L'estable inclou vaques

 La massa de palla té almenys una salvació: el terra queda prou net.

Moles del Taix

La ruta de les Moles del Taix, seguint el GR192, per les muntanyes de Vandellòs és feréstega i solitària. La imatge d'aquesta collada es troba en el lloc indicat en el següent plànol: 

 En l'aquarel·la he fet alguns experiments amb els colors, reduint-los a una groc verd i a l'ús del grafit. La combinació ofereix textures interessants. 

He volgut representar la muntanya, la Punta de la Flara, en la línia de les succesives Moles, amb un blanc i blau delicat en contrast al domini de grafit

 

 

Estats de l’aigua States of water

Neu en el Coll de Santa Marina

Dos treballs que tenen en comú l’aigua en la natura: primer el coll de Santa Marina amb neu -una situació que no és habitual a Tarragona, però que posa al descobert tota la bellesa de la Serra de Santa Marina, entre Pratdip i Vandellós.

El segon treball és una fenomenal eclosió del Salt del Molí, a Vidrà, quan la primavera es mostra generosa escampant pluges per Osona i forma, tot sumant rierols modestos, aquesta cascada sorprenent.

Salt del Molí a Vidrà

 

El bosc mediterrani (5): lleu boira matinalThe Mediterranean Forest (5): light morning fog

Pels nadals i el gener molts dies la boira s'instal·la durant bona part de la matinada i matí a les muntanyes de Tivissa-Vandellós i a la Serra de Llaberia. Si hi ha sort escampa al migdia, sobre tot quan més a prop de la costa. El bosc combina el pi amb l'alzinar i les brolles. Aquesta zona, on el bosc alterna amb cingles calcaris, i malgrat ser d'alçades discretes, té alguna cosa de grandesa poc reconeguda. La boira li dóna una majestat silenciosa.


En l'aquarel·la hem volgut representar una lleu boira matinal. Amb el color violeta volia suggerir una mena de letargia hivernal del bosc.