El bosc mediterrani (11): Pla dels Aladerns The Mediterranean Forest (11): Pla dels Aladerns

 

En la cruïlla de boniques excursions per la muntanyes de Pratdip i serra de Llaberia es troba al Pla dels Aladerns, envoltat de pins, alzines, aladerns (aladierno, Rhamnus Alaternus) i -mai falten- molts esbarzers.

L'aquarel·la em va plantejar el dilema entre la percepció d'una massa forestal de bardisses -"sense nom", com insistim des de l'inici de la sèrie del bosc- i la retallada de formes més singularitzades. Jugues a una mena d'equilibri com es va dir més clarament aquí.

El bosc mediterrani (10): boira entre els arbresThe Mediterranean Forest (10): fog among the trees

Dos treballs diferents, el primer sobre un conjunt d'arbres a prop d'Òrrius, al Vallès Oriental, i l'altre per la ruta de la Dòvia, al Baix Camp (Tarragona). Ambdós presenten problemes tècnics també diferents. 

En el primer hi ha una simetria entre el quadrant superior esquerra i l'inferior dret en quant que estan enfocats, i una simetria en els altres dos quadrants tot formant una diagonal de boira. Es busca un efecte una mica màgic del bosc emboirat. 

La segona és una imatge habitual en els boscos amb boira, on les muntanyes de pedra anuncien la seva presència contundent sense gairebé distingir-se del fons blanquinós. No és clar com portar aquestes impressions subtils al paper.

El bosc mediterrani (9): un coll de muntanyaThe Mediterranean Forest (9): A mountain pass

Seguint els camins de Colldejou (Tarragona) trobem boniques excursions, com la que puja al Cavall Bernat de Colldejou. Un dels camins ascendeix fins gairebé a tocar de la paret del Morral d'en Voltes i després tomba per acostar-se a la base del Cavall Bernat. L'aquarel·la es demora en un coll ombrívol, fresc, de terra fosca i pedrots al qual s'hi arriba després d'un empinat ascens -em penso que just el del Morral esmentat. El bosquet s'obre pas entre els còdols.

El bosc mediterrani (7): boires The Mediterranean Forest (7): mists

Als voltants de Colldejou (Baix Camp, Tarragona) el bosc emergeix de la boira a mig matí o a vegades al migdia, ...o no emergeix. Les masses flonges de cotofluix ressegueixen les valls, s'enfilen per les vessants o cauen a banda i banda de les collades.

La lenta dispersió de les boires planteja algunes dificultats tècniques a l'aquarel·la, el clàssic problema de representar el clar sobre fosc agreujat per ser un clar de vores difuses. Resulta interessant resoldre-ho. Ho hem volgut fer sense tèmpera, i -per circumstàncies- sobre un paper no massa predisposat a deixar-se remenar massa. Hi ha diversos procediments, reserva, pintura sobre mullat, aixecar pintura amb paper absorbent, i també blanc de Xina, aquí sí, en algunes branques del primer terme. Aquests exercicis de super-control del medi, amb cada pas ben pensat, també s'han de fer i són una altra dimensió divertida de l'aquarel·la.

El bosc mediterrani (6): en temps del confinament The Mediterranean Forest (6): in the days of lockdown

En temps de romandre tancats, la sèrie del bosc, sense forçar res, pren nous matissos. Des de l'inici hem presentat el bosc com "allò sense nom", el lloc on no hi ha coses amb sentit o almenys no hi ha sentits saturats; el lloc on es pot retornar a una mena de "descans del sentit", per contraposició amb el món socialitzat, civilitzat i culturalitzat on et trobes a cada pas coses amb noms, amb funcions específiques, amb objectius per complir. El tancament, a vegades en el perímetre d'un pis o una habitació, és com el paroxisme del sentit definit, la constant repetició de les mateixes percepcions, els mateixos gestos i la difícil descoberta de novetats. Sens dubte la gent s'ha esforçat en trobar activitats fisiques i culturals amb les que combatre l'avorriment derivat. Però ens interessa l'explícita prohibició de no endinsar-se en el bosc. Per als qui funciona aquest reset del sentit, aquest confinament obre una nostàlgia major, i la sèrie es carrega de la mirada de l'anhel del presoner.

Hi ha encara una altra lectura per aquesta aquarel·la en concret. Hi ha dos grans objectes separats, el tronc del pi a l'esquerra i el gran arbust de la dreta. Conforme pintes es fa palès que la tria inconscient i el resultat no fan més que assenyalar aquesta separació mútua que trenca el tema per la meitat. I quan per fi t'adones li poses remei a base de lligar amb branques recíproques els dos subjectes aïllats...

El bosc mediterrani (5): lleu boira matinalThe Mediterranean Forest (5): light morning fog

Pels nadals i el gener molts dies la boira s'instal·la durant bona part de la matinada i matí a les muntanyes de Tivissa-Vandellós i a la Serra de Llaberia. Si hi ha sort escampa al migdia, sobre tot quan més a prop de la costa. El bosc combina el pi amb l'alzinar i les brolles. Aquesta zona, on el bosc alterna amb cingles calcaris, i malgrat ser d'alçades discretes, té alguna cosa de grandesa poc reconeguda. La boira li dóna una majestat silenciosa.


En l'aquarel·la hem volgut representar una lleu boira matinal. Amb el color violeta volia suggerir una mena de letargia hivernal del bosc.