L'estació de la Sagrera i altres aquarel·les Sagrera station and otrher watercolors

Excavadora en el pont de Bac de Roda

detall de la pala

 En l'exposició de Madrid  del 20 de marc al 23 de juny de 2024 (vegeu crònica de la inauguració) es van exhibir alguns quadres nous sobre les obres de l'estació de la Sagrera. Són el fruit d'una visita al lloc que vaig explica aquí: no només fas fotos sinó que t'amares de l'atmosfera de l'obra i, davant d'algunes zones, escoltes què t'està dient l'escena i ja comencen a sorgir idees per pintar. El que avui s'anomena "el relat" i que acompanya aquestes obres està desenvolupat en el video que vam preparar amb el meu fill Josep  i que s'ha exhibit aquests mesos a la Sala 3000 del Museo del Ferrocarril de Madrid i que he penjat de nou aquí. Retallo fragments d'aquest discurs en cada aquarel·la.

Pilars

Els pilars, amb els seus capitells -nus encara de cobertes- recorden les alineacions megalítiques o les sales hipòstiles dels temples antics.

Bigues

Les bigues superposades en els falsos túnels creen aquestes franges que veiem en els claustres de les catedrals o degut a les persianes en el cine negre. 

 

Bastides

Una obra és una crisàlide que creix sota un embolcall de bastides. Forma una arquitectura efímera destinada a desaparèixer  mentre alimenta els desficis del formigó.

Forjats

Les cobertes sostingudes pels pilars, vistes per la secció, mostren un forjat gruixut i poderós que, mercès a la física matemàtica, semblen atemptar contra la gravidesa

Línia de l'obra de la Sagrera

 

Dibuix

 

L'estació de la Sagrera serà un intercanviador intermodal amb tres nivells (alta velocitat, vestíbul i rodalies), llocs de pas, aparcaments, zones comercials, oficines i hotels. De moment, dia a dia, el modest carretó va i ve per una línia de més d'un quilòmetre.

Mur corbat

Ja havia anticipat aquesta aquarel·la. Quan el formigó s'incorba i es fa sinuós descobrim que té desitjos secrets. 

 * * *

A banda de les aquarel·les sobre la Sagrera vaig presentar algunes altres novetats. 

Pilotadora

Aquesta pilotadora està pintada de nou com a 2ª versió, basada en material que conservo de les obres en Montmeló, de 2009 aprox. En canvi, les següents, representen peces que ja tenia però vaig arreglar o "tunejar" per afegir algun element que millorés el resultat.

Pantalladora

Els tres personatges es van afegir barrejant témpera a l'aquarel·la sobre l'escena original que resultava una mica insípida. Per altra banda, la situació que reflecteix, dels tres operaris atenent la rasa, és habitual. 

Grua en la línia de Montmeló

detall dels personatges

També en aquest cas vaig afegir personatges versemblants; l'home que observa l'escena des de la valla, l'enginyer que parla per telèfon i el que consulta un plànol.

línia de l'obra de Montmeló

Vaig fer diverses versions d'aquesta línia de l'obra que va seccionar el poble durant mesos. Aquesta la vaig arreglar una mica aquí i allà.

Tauler del pont sobre el Tenes

 Aquest tauler amb bastides era una primera versió que vaig recuperar amb alguns arranjaments.

Pont sobre el Congost: demolició

detall

Vaig treballar sobre tot el contrast de les zones de llum i ombra.

Boca de la tuneladora en Montcada i Reixac

Amb l'afegit dels personatges, en la boca mateixa del túnel, aquesta versió va guanyar força. La resta d'obres no es van tocar.

Cinc ponts de Ripoll Five bridges of Ripoll

Ripoll, amb el seu prodigiós monestir romànic, és el bressol de Catalunya i és també el centre d'una comarca d'on parteixen boniques rutes excursionistes. Però el poble mateix conserva altres mèrits que el fan encisador. Es troba just en l'aiguabarreig on el riu Freser vessa les seves aigües en el Ter. Presento aquí cinc dels diversos ponts que fan possible la trama urbana entre les ribes.

Pont del Raval

El pont del Raval travessa el Freser, tot unint el barric antic amb el Raval de Barcelona

Pont de l'Arquet

El pont de l'Arquet és una via principal de circulació. Vaig dibuixar la part sobre el Ter (carrer Macià Bonaplata) des d'uns metres amunt, situat en el pont de la Lira, amb molta cura que el pinzell o el retolador no em caiguessin, s'escolessin pel passadís de ferros travessers i acabessin en el riu.

Pont de la Lira

 

L'Espai Públic Teatre de la Lira és una obra d'arquitectura urbana, de ferro, que acull una plaça coberta de pas i es perllonga en un pont totalment de ferro color rovell.

 

Pont del tren

El ferrocarril que mena a Ribes i a Puigcerdà, travessa el poble,  el Ter i el Freser just abans d'endinsar-se en un túnel. El pas a nivell, que interromp a hores fixes el flux de cotxes, compta també amb un pas de vianants sota la via. El conjunt riu, pont, via, escales i pas feia una figura  geomètrica atractiva i entretinguda de dibuixar assegut a les escales.
 

Pont de Calatrava

Aigües del Ter més avall, a prop de l'estació de tren, s'ha construït una passarel·la d'acer per vianants amb l'inconfusible segell del seu autor, Santiago Calatrava.

Estampas de Cantabria Images of Cantabria

Liérganes, Pza. Marqués Valdecilla

Este julio hizo calor incluso en Cantabria. Ni la costa ni los valles pasiegos escaparon a la implacable radiación. Quizás debamos empezar a aceptar que esto del cambio climático va en serio, lo de cambiar nuestros hábitos de consumo, nuestra forma de producir energia, y tener en cuenta que, mientras no se demuestre lo contrario, los recursos no son infinitos.

En la escala de inconvenientes, el menor de ellos seria dibujar bajo una buena sombra, cosa que en realidad se sabe de toda la vida. En esta primera estampa del cuidado pueblo de Liérganes es temprano, cuando las sombras aun son largas y algun vecino barre el trozo de calle frente a su portal. 

En la siguiente me situé sobre unas escaleras. La inevitable hilera de coches entorpece algo la vista, pero me parece que forma parte de la realidad turística que es lícito reflejar.

 

Liérganes, Calle Juan Curtius

Liérganes es un lugar agradecido para los artistas, donde hallas rincones  preciosos, tanto nobles como humildes. La sombra del Puente Mayor con su leyenda del Hombre Pez me acogió mientras intentaba captar su magnificencia.

LIérganes, Puente Mayor

 

Barrio Rubalcaba, Liérganes

Río Miera

 En el Miera se pueden descubrir algunas zonas de baño que la canícula convierte en auténticos milagros.

 

Iglesia de S. Pedro ad Vincula, Liérganes.

 

Bajo un sol de justícia, los feligreses acuden subiendo la cuesta que conduce a San Pedro ad Vincula. Mientras dibujo bajo un plátano le comento a unas esforzadas señoras que hoy ya habrán expiado todas sus faltas... 

 

Catedral de Santander

En la ciudad cuesta más encontrar lugares con sombra para sentarse a dibujar. La Pza. Asunción, delante de la Catedral de Santander, contiene árboles y unos bancos muy adecuados.

 

Iglesia de S. Martí de Tours, Bareyo, Bº Ajo

Ahora bien, los dibujos no reflejan en absoluto lo que uno ve y pasea. Más bien deben entenderse como momentos de recogimiento en un fluido mucho más movido. Quiero agradecer a Lourdes, Gema y Diego -que regentan la posada El abuelo de la cachava- el trato atento, su conocimiento sobre Cantabria, sus tartas exquisitas y -last but not least- sus consejos gastronómicos sobre dónde caer rendido.

 

Loving Besós

 

Pont de Montmeló

Estimar el Besòs seria un d'aquells amors de quilòmetre zero. No només estimes allò que tens a prop sinó que ho has d'estimar per cura de les coses que són importants. Sents que si afluixés l'enorme pressió industrial que rep el riu, si el deixéssim ser,  el veuríem pròdig i exuberant.

 

Riba del Besos, a l'altura de Mollet

Festejat per passejants i ciclistes, aquest pintor que també camina per la seva riba se sent empès a fixar-se en les escenes belles, les aus pescadores, els conills i rapinyaires, els efectes de llum en els canyissars. Les aquarel·les, com altres vegades, s'han barallat més del compte amb el seu tema. Hi ha encara una simplicitat pendent, potser esperant en la paleta que la desperti algun tombant dels marges.

Foto d'un Bernat Pescaire a la riba

Pasión de ingenieros 2 Passion of engineers 2

Hace un tiempo, esa misma pasión de ingenieros gracias a la que se dan encuentros originales propició un contacto a través del océano. Un grupo de ingenieros del Colegio de Profesionales de la Ingeniería Civil de Entre Rios en Argentina me hizo llegar su descubrimiento del blog: solicitaban mi permiso para incluir algunas imágenes de mis acuarelas en una agenda que proyectaban. La verdad es que, en estos tiempos anónimos nuestros, me pareció un detalle que pidieran el consentimiento del autor. Se lo di sin problema: a fin de cuentas, para eso sirve también el arte.

Al cabo de unos meses recibí por correo -correo de los de antes- un par de ejemplares de la agenda. La verdad es que quedó muy bonita.

Kunstmarkt am Zeughaus

Kunstmarkt am Zeughaus, Berlín (35x50)

En el passeig Am Zeughaus de Berlín es troba aquest Kunstmarkt (mercat de l'art), a la vora del Kupfergraben, una branca del riu Spree, que condueix plàcidament a l'illa dels museus (Museuminsel).

Pirineo de Huesca

Siresa, en el valle de Echo

Estas son tres obras recientes, bajo techo. Se trata de mantener abierta también la puerta de la acuarela menos rígida, la que intenta -al menos lo intentas- no sucumbir al dibujo. Así, resultan varias las vías de acuarela que están vivas: la figura -con mi propio debate incomprensible entre la construcción densa de la forma interior y la frescura del agua-, la investigación-divertimento de formas en Heléboro y finalmente esto, la acuarela donde tú más bien asistes a lo que hace el pincel delante de tus narices, a ver qué pasa.
Esto aun está encorsetado pero estoy en ello, ya se verá. Las imágenes se basan en esos sitios del Pirineo de Huesca que nos encantan a muchos, ...más que verlos, patearlos...

Puente de la Glera, Torla

Este puente de Torla formaría una serie con otros de Huesca que sí pinté en directo en verano.

Ibón de Acherito

Siempre me había imaginado que pintar los paisajes de montaña era difícil porque ¿cómo puede la acuarela competir con algo que de por sí ya es tan hermoso como estos lagos bajo un circo pirenaico? Sin embargo, ha habido cosas para disfrutar como ese violeta de las montañas de la derecha o ver aparecer una hierba creíble con el amarillo verde. (Lo que más vale olvidar es el actual papel gvarro cuya única ventaja es que es barato).

Tres ponts romànics d'Osca Three Romanesque Bridges of Huesca

L'estiu passat em vaig quedar amb les ganes de pintar "els ponts de Salamero".

Enguany vaig poder aturar-me al Congost d'Olvena i fer-me passar la il·lusió de pintar el "puente de la Sierra" del natural, des de l'estreta feixa sobre l'Ésera.

Puente de la Sierra, congost d'Olvena.

Si teniu bona vista em podeu veure en aquesta foto, agafada des del pont mateix.

Pintant sobre el Esera

Un altre dels ponts clàssics que Juan em va dir després que havia pintat també moltes vegades és el pont medieval de Graus. Va ser una estona plàcida a l'ombra d'un mur, a l'entrada del camí.

Puente de Abajo, a Graus

 Aquest és un pont medieval del St Nicolàs de Bujaruelo, a la vall del mateix nom, prop d'Ordesa. Es va posar a ploure i vaig acabar el treball dins del cotxe.

Pont de St Nicolás de Bujaruelo

Havia més ponts candidats, però no sempre un està en disposició de pintar. Destaco aquest magnífic pont de Gualar, sobre el riu Ara, al poble de Torla (el tenen mig amagat, mal senyalitzat... La raó és que les aigües residuals hi van a parar a prop, sense depuradora. Diuen que està per arreglar... home, visitants no en faltarien a Torla!)

Pont de Gualar, a Torla

Melodía de arrabal Suburb melody

Planta abandonada de la Ros Casares en Montmeló

Túnel bajo la autopista, entre Parets i Montmeló

Línea de tren, entre Mollet i Montmeló

"Los arrabales han existido siempre, ya que forman parte del desarrollo de los núcleos de población. Actualmente utilizamos términos más concretos, distinguiendo por ejemplo "urbanizaciones", "polígonos", "ensanches" o "parques de actividades" para definir crecimientos planificados, o "barriadas", "suburbios", etc, para referirnos a áreas degradadas del límite de la ciudad, olvidando u obviando que el crecimiento sea o no controlado." (Vikipedia):

Para esta melodía vale la letra de Borges:

El arrabal es el reflejo de nuestro tedio.
Mis pasos claudicaron
cuando iban a pisar el horizonte
y quedé entre las casas,
cuadriculadas en manzanas
diferentes e iguales
como si fueran todas ellas
monótonos recuerdos repetidos
de una sola manzana.

(Fervor de Buenos Aires, 1923)

Para la música, desconsiderando la letra de amores nostálgicos porteños, puede seguir valiendo Gardel.

Las imágenes las pongo yo.

Carretera-polígono entre Montcada i La Llagosta

Carretera-polígono entre Montcada i La Llagosta

Línea de tren en el barrio de Sta María de Montcada

Calle Guillem de Montcada