La formació de tempestes sobre la costa mediterrània té una bellesa radiant. El sol s'escola entre els núvols foscos, retalla plans quan s'obre pas per l'atmosfera i dibuixa finalment línies horitzontals de llum a prop de l'horitzó del mar. Els colors oscil·len entre gammes de blaus, grisos i violacis.
 |
| Ametlla de Mar, Port de l'Estany |
Tot això, ja ho vam dir, planteja reptes encadenats de procediments tècnics: assegurar-se de l'horitzontalitat de l'horitzó, preservar la claredat de la línia del reflex, expandir la llum en el reflex del mar, mostrar una acumulació de núvols creïble -tot impedint que la foscor engoleixi del tot les formes i mati la netedat de l'aquarel·la-. El dimoni constant del pintor boicoteja el que pot la feina -sobre tot si el paper no està a l'alçada de la pretensió- provocant uns quants accidents físics: corriments d'aigua per damunt i per sota de l'horitzó, vores dures dels núvols quan s'asseca l'aigua -en comptes de les formes "cotonoses" i suaus que un voldria-, excés de capes per augmentar el contrast amb el conseqüent embrutament de la imatge... Tot això s'afegeix a les dificultats tradicionals de pintar el mar.
El que presento aquí jo crec que exhibeix en part la bellesa del tema com les vicissituds d'aquell dimoni desfermat...
ResponEliminaEspectaculars les teves aquarel·les. M'agradaria saber les mides
Hola Manuel, gràcies pel teu suport. Les mides no són gaire grans, 56x37, i 56x36 les dues primeres, tot just un full gran de Arches però reciclat. Un s'arrisca a fer coses quan pintes sobre el revers dels papers que ja has pintat -això sí, degudament rentats, assecats i planxats. Aquest procediment et deixa molta llibertat però també es veritat que el paper no respon sempre com voldries. El cas del 3r no el tinc a mà però és un pèl mica més petit. Salutacions cordials!
ResponElimina