Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris masculí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris masculí. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de setembre del 2014

Miguel Angel: el model i la barba
Miguel Angel: the model and the beard


Migel Ángel, maig 2014

Abans de l'estiu, el model Miguel Angel duia barba. Aquell dia vaig dibuixar-lo amb sanguina. De fet va quedar com si tingués més edat.  Després de l'estiu ha posat amb la barba afaitada. Tampoc la semblança ha estat el fort d'aquesta aquarel·la perquè aquí sembla més jove, però el resultat, amb la pinzellada més lliure i menys preocupada pels corriments d'aigua, també sembla més fresc...

Miguel Ángel, setembre 2014

NOTICE
Coming soon: return to planet Helleborus!
Helleborus In Black

dijous, 22 de maig del 2014

Retratos en desnudo (4): crónicas del azul cerúleo
Portraits in nude (4): cerulean blue chronicles

Paula

Ya hace unas cuantas figuras, prácticamente desde septiembre, que se divisa en las láminas el azul cerúleo. Éste es un color que, entre las acuarelas, -siempre tan aristocráticas por transparentes y por no mezclarse demasiado- resulta un tanto pastoso, algo opaco, en fin, un poco plebeyo se diría. A mi me sugiere como si dotara de cierta cualidad existencial al cuerpo, como si presentase una especie de carne blanquecina que está allí aun antes que la mente se haga cargo de los gestos y las acciones de los miembros. Un color muy adecuado para las masas paradas, obligadas a posar durante horas, pero también más razonablemente para las zonas en sombra, y, naturalmente, para los fondos agrisados.

De la pose de Paula, con la cabeza torsionada y su torso largo, acabé destacando cierta rigidez blanda, como si la figura fuera de cera.
En la figura masculina de May es el rostro lo que me llamó más la atención.

May
cabeza de May
Nuestra amiga brasileña Dirzely, conocida del blog, sirvió para ensayar el juego del tierra siena tostada con el azul cerúleo en algún punto, aunque sobre todo este color sirvió para hacer del fondo un neutro conveniente.

Dirzely
También en el caso de Natalia L. -una de nuestras tres Natalias- se incluyó el cerúleo para construir grises suaves.

Natalia L.
Natalia L. detalle.


dilluns, 31 de març del 2014

Dos estudis d'esquena masculina
Two studies on male back

Miguel Angel
Dos estudis: en l'esquena masculina sembla que afluixa l'aparent exigència que recau sobre l'aquarel·la de figura nua "d'haver de ser sensual o eròtica"; es diria que aquí pot ser altres coses: que pots pintar amb més cura les formes interiors dels cossos sense despistar-te amb els efectismes amables de llums i ombres. O potser serà perquè l'eròtica masculina autoritza les formes musculars. En tot cas, sembla que aquí es pugui donar amb més legitimitat el conflicte del qual he parlat altres vegades: estudiar el detall de les formes i no perdre la frescura del mullat de l'aquarel·la.
Per a mi, el conflicte en la tècnica hi és i la cosa seria en què la tècnica no faci perdre les emocions...

Roberto

dijous, 2 de gener del 2014

Quatre nus masculins
Four masculine nudes


David
Les figures que pinto darrerament tendeixen al retrat en nu... però tampoc es pot dir que ho siguin perquè no es deixa el cos només insinuat sinó que ocupo les dues hores disponibles en explicar tot el que puc les formes corporals.
¿Hi hauria un retrat on el subjecte no seria només la cara sinó el cos sencer?

En fi, no descarto començar a deixar figures incompletes.

David, detall
G. de Diego
Roberto (novembre 2013)

Roberto (nov. 2013), detall
Roberto (maig, 2013)

Roberto (maig 2013), detall

dimecres, 23 d’octubre del 2013

El cuerpo
The body


Muntsa, septiembre 2013

El cuerpo te lo encuentras como un hecho, a veces extraño, a veces gozoso. Se hace referencia a menudo a “el cuerpo que tengo" o a "tu cuerpo” como una posesión preciada o como una donación de la naturaleza de la que uno saca partido, o con la que uno entra en conflicto o que decide modificar. Hablamos como si realmente uno, quien habla, fuera otra cosa que su cuerpo...

Andrés, septiembre 2013

detalle

divendres, 1 de febrer del 2013

Retorn a la posa fixa (2)
Return to the fixed pose (2)

Laura, novembre 2012
Detall del cap
Natalia, octubre 2012
En poses anteriors ja es veia certa tendència de la model a tirar el cap enrera i mirar "amb distància". Es una mena d'estil profesional d'ella perquè quan no posa és una noia molt cordial.

Detall del cap
Xavier, el model, va quedar desproporcionat -d'allò que no veus fins que t'aixeques del raconet que pintes, retrocedeixes i t'adones que has parit una figura que no s'adiu del tot amb el senyor que tens davant, i que  el taburet "balla"... i que ja res té solució perquè l'aquarel·la té aquestes coses. Potser per compensar vaig introduir tres personatges més de l'ambient de la sala...

Xavier, novembre 2012

diumenge, 9 de desembre del 2012

Retorn a la posa fixa
Return to the fixed pose

A la tardor retorna la posa fixa.

Deia, la brasilera (octubre 2012)
Detall del cap
Figura femenina amb brusa (setembre 2012)
Natalia L., asseguda (octubre 2012)
Detall del cap
Nu masc. amb cadira i tamburet (oct. 12)

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Treballant el nu en humit
Wet-on-wet working nudes

Aquest són alguns dels nus del mes de juny i maig. L'aposta ha estat avançar en la técnica del mullat sobre mullat (wet-on-wet) i refiar-se una mica més dels accidents de l'aigua.

Elena, juny 2012
Elena, detall del cap
David, maig 2012
Valeria, juny 2012
Cecilia, juny 2012
Ayelén, maig 2012
Natalia, juny 2012
 Vaig utilitzar aquesta darrera imatge de Natalia pel cartell de l'exposició de Barbany. Aprofito per penjar unes imatges d'aquest acollidor espai.

Espai Tranquil de Barbany


dissabte, 2 de juny del 2012

Tres models d'abril
Three models in April

Deia, la nostra model brasilera, ens va oferir aquesta pose asseguda. Potser noteu certa perspectiva en la figura, resultat de treballar assegut molt a prop: amb els peus gairebé a tocar i el cap més lluny. Tanmateix m'agrada l'aposta pels tocs de carmí i d'ultramarí en la carnació de Deia -en realitat una pell de color força xocolata que hipnotitza i treu a relluir el terra siena torrada.

Deia, abril de 2012
 
L'escorç del rostre d'Elena resulta especialment difícil perquè no només es veu en contrapicat, sinó a més estirada boca amunt i amb el coll torsionat... No estic descontent de les fusions de color al rostre, i de la llum que il·lumina el ventre i deixa les cames en penombra.

Elena, abril de 2012

El moviment del cos de Peter encara és més subtil i no estic segur d'haver-lo resolt bé: mig recolzat sobre el braç esquerra, amb el tors mig torsionat, la cama aixecada sense recolzar del tot al peu, el peu mig arquejat...  L'actitud quedava a mitges, sense completar... Una pose difícil de mantenir-la estable i de pintar, tot i que Peter té una paciència de mestre iogui...

Peter, abril de 2012.


dissabte, 10 de març del 2012

Perdent el color per moments...
Fading color by the minute...

Les figures perden el color per moments... Són les dues darreres de febrer i la primera de març.


Ayelén (febrer 2012)
Ayelén, detall
L'operació d'anar reduint la paleta, tot i que cada setmana canvio una mica la selecció de colors, acabarà en el bicrom, amb sèpia i tocs de carmí.

Herman (febrer 2012)

Finalment va arribar la sequera total: manca de colors... i d'aigua!
Va ser a la següent setmana -que vaig arribar una mica tard a l'estudi. Hi havia força gent. Vaig aconseguir un lloc una mica apretat. Vaig pensar que no tindria temps d'acabar una aquarel·la i, a més, seria enutjós desplegar la paleta i l'aigua... En el mateix paper Arches vaig decidir que faria un dibuix amb un llapis del 2B. L'efecte de granulat es deu a que no és un paper ideal per dibuix malgrat la insistència en degradar el grafit amb els dits...


Constanza, amb llapis 2B (març 2012)
(En breu, es recuperarà el color)

dissabte, 4 de febrer del 2012

Inspiraciones al desnudo (y 2): la luz ambiental
Undressed inspirations (2): ambient light

Estos son los dos desnudos restantes del mes de enero. En la explicación se aclara qué pasa finalmente (o sea, de momento) con la idea en la cabeza del monocromo.

Peter, enero 2012

Elena (detalle), enero 2012

Elena, enero 2012
La tercera semana de enero llegué a la sala y había un modelo masculino. Peter era un joven que se sostenía semi-sentado o semi-de pie entre cojines, manteniendo una bella torsión entre el tórax y el abdomen. Al parecer no era el mismo modelo que había empezado la semana pues el otro había quedado indispuesto y éste lo sustituyó en la misma pose. Algunos óleos se habían abandonado, y otros mostraban extrañas metamorfosis entre el cuadro inicial y el actual.

Pensé que con un hombre sería más fácil lanzarse al bicromo. Pero no fue así. "Va, venga, hoy sólo carmín y cobalto"... acabó saliendo el ocre, y el tierra siena tostada y quizás alguno más... Sin embargo sí me lancé a otra cosa: una vez dibujada la figura con el lápiz blando mojé todo el conjunto y atendí a la luz de las masas. La iluminación del St. Lluc es deficiente. Hay acuerdo en esto aunque por algún motivo (digamos oscuro ya que es cuestión de luz) las cosas no cambian. En esa pose, la cabeza no quedaba iluminada; la luz estaba en la barriga. Manché todo con más decisión que de costumbre y obtuve desde el primer momento una imagen "ambientada". Luego habrá que mojar por partes y avanzar progresivamente, pero ese procedimiento inicial, que debería haber adoptado desde el primer día, daba solidez al conjunto. Más vale tarde...

En la imagen manipulada con el programa Gimp he desaturado el color, quitado brillo y aumentado contraste para apreciar el tema de la luz ambiental.

Imagen manipulada con Gimp
A la semana siguiente teníamos a Elena, una modelo joven pero veterana. No me había dejado de preocupar el monocromo pero ahora tenía como prioridad la luz ambiental.

No sé cómo explicar lo del monocromo: lo tengo todo el rato en la cabeza pero pinto con más colores. Quizás quiero decir que sólo me preocupan los valores tonales, sólo cuenta que sea claro o oscuro, y en el fondo da igual el color (o no importa tanto). Por ejemplo, el carmín que tengo es muy oscuro. Mirad la imagen desaturada qué valor tonal tiene ese carmín en los tobillos, la mejilla... Eso es lo que tengo en la cabeza cuando tomo una pizca de carmín con el pincel... 
Imagen desaturada con Gimp