Colledejou des de la Mola, amb el mar al fons (Tarragona) |
Aquesta cancó de sintonia profunda entre Espriu i Raimon sempre m'ha fet posar la pell de gallina.
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
(...)
Geniales tus monocromos
ResponElimina
ResponEliminaUnos dibujos estupendos.
Saludos Carlos.
Muy sugerentes los tres trabajos y muy acertada la idea del monocromo, invita a imaginar. Perfecta ejecución.
ResponEliminaDones unes ombres molt logrades, igual que els reflexes de sota el pont a una de les entrades anteriors
ResponEliminaOlá Carlos Sarrate! Belas aquarelas!
ResponEliminaPreciso de seu endereço de e-mail para falarmos sobre a futura postagem de suas aquarelas.
Pode me contactar em gg@gilbertogeraldo.com
Rincón, Juan José, Antonio, Mª Antònia, gracias por vuestras cordiales palabras.
ResponEliminaGilberto Geraldo, te reitero desde aquí también mi agradecimiento a la consideración que has tenido con mi obra. ¡Soy un asiduo seguidor de los pintores que nos descubres!
Tes paysages sépia sont toujours aussi magnifiques!
ResponEliminaMerci, Corinne, on dira que le sépia inonde mon monde...
ResponElimina