Heus aquí les obres que vaig portar a
Salàs en la XXIª fira. Es una tanda d'aquarel·les sobre Salàs o voltants, junt amb sis aquarel·les de figura nua -de les quals ja he anat pujant mostres en altres entrades.
De les obres grans, la que més èxit i pretendents va tenir des del primer moment va ser aquesta de la festa de la calderada (carn d'olla) que se celebra pel carnaval, al mes de febrer.
 |
| Calderada al Raval de la Solana, el mes de febrer |
L'aquarel·la està realitzada en taller, a partir de quatres fotografies que em va enviar mon germà, en paper Arches de 56x74. M'he repassat les fotografies, a mesos vista de quan la vaig fer, i realment l'aquarel·la no es correspon amb cap d'elles sinó una interpretació lliure prenent elements d'aquí i allà. Tenia por que el to gris -d'hivern fred- resultés desagradable a la vista i m'he trobat que ha estat allò més apreciat...
La resta d'aquarel·les les vaig fer a finals de juliol. Per tenir aquesta vista general del poble (paper Arches 56x74) em vaig pujar a un gran edifici en construcció, el geriàtric, que la crisi sembla haver deixat en suspens.
 |
| Vista de conjunt de Salàs des del costat de la piscina |
Des de la mateixa obra, un altre dia i variant la perspectiva, també vaig pintar aquesta panoràmica dels camps, amb el pantà de Sant Antoni al fons.
 |
| Panoràmica dels camps de Salàs amb el pantà al fons |
S'assembla una mica a
la de l'any passat però em sembla que estan millor valorats els tons.
L'afluència de gent a la fira, al meu parer, no va ser excessiva. Hi va haver temps de fer bromes amb els companys dels costats de la mateixa era. Davant del meu espai, d'esquerra a dreta, podeu veure en la foto en Xavier Poch (de Verges), l'Enzo Marroccoli (italià), un servidor, en Julià, en Josep Pastor, la
Marina Braga i la companya d'en Xavier Poch.
 |
| Alguns artistes que exposaven a l'era de "Pólit" |
Vaig portar també una obra de 100x70 una mica diferent, amb cert to oníric, sobre el poble en ruïnes de Montesquiu, a l'altra banda del llac, abandonat quan van fer el pantà. El vaig descobrir feia unes setmanes des del coll del poble d'Orcau i em va semblar una aparició fantasmal amb el sol de ponent. L'aquarel·la volia assolir alguna cosa d'aquella emergència misteriosa...
 |
| El poble abandonat de Montesquiu |
El paper que vaig aconseguir a Tremp no era meravellós i va plantejar batalla amb la primera aiguada de terra siena natural que afecta tot el quadre llevat de la part del llac.
Finalment, en format més habitual, 35x50 paper Gvarro, una imatge també pintada en viu al petit poble de Santa Engràcia, també amb sol de ponent.
 |
| El poble de Santa Engràcia. |
Superbe la fête du ragoût, avec ses gris magnifiques !
ResponEliminaMagnificas, pero esta primera de San Engacia, no me canso de mirarla , a ver si aprendo de una vez.
ResponEliminasaludos.
Fascinating work.
ResponEliminaIt has been delightful
to visit your gallery.
Good Creations
Hola Carlos, no conocia tu blog pero me encantan tus obras, me parecen magnificas, te sigo. Saludos
ResponEliminaCarlos, j'ai beaucoup aimé " Panoràmica dels camps de Salàs amb el pantà al fons ". La profondeur du paysage est formidable. Tes couleurs aussi me plaisent beaucoup dans cette peinture. J'ai vu le message chez Alain... L'année prochaine on organise une rencontre entre couples "eau et poudre" !Bises à tous les 2.
ResponEliminaHola Corinne
ResponEliminaSois bienvenue au club des amants du gris! Merci par ta juste observation...
Salut
Francis, amigo, creo que exageras algo. En la de Sta Engràcia eché mano de recursos que ya conocía... en todas las otras, empezando por el tamaño, me enfrentaba a retos nuevos. En cualquier caso es bueno atender a las distintas recepciones de la obra... y como tu valoración es digna de tener en cuenta, quizás se sigue que al que le toque aprender algo es a mi...
ResponEliminaSaludos cordiales
Hola Juan, gracias por la visita, el apoyo y el propósito de seguir visitando. Nos iremos encontrando.
ResponEliminaSaludos
Hola Olivia...
ResponEliminaComme j'ai dit à Francis, dans ces travaux je voulais me mesurer avec des nouvelles difficultés et pour cela il me satisfait beaucoup que ce paysage t'ait plu et que tu évalues la profondeur de leurs plans et coleurs. On peut dire que tu as trouvé exactement le commentaire qu'il me fallait d'écouter (avec le permis de tous les amis que aimablement commentent, bien entendu!)
En ce qui concerne la rencontre, ha, ha!... a été seulement un jeu innocent de goûter le pastel de la part d'elle... mais si nous faisons un appel par internet nous trouvons peut-être plus de "couples de l'eau et la poudre", et on pourrait faire une convention, ha, ha... En fin, le recontre on peut le faire de toute façon...
Bises, mes amis