 |
Cala Califòrnia
|
El comentari de la Pilar Isern a penes veure aquestes aquarel·les de petit format fetes in situ, va ser: "jo també em vaig sorprendre amb la geologia de la Costa Daurada". Va per suposat, sense haver-ho explicitat, que al pintor li resultaven cridaneres aquestes torsions del conglomerat, aquestes parets vermelles i precàries que fuetegen les onades quan el mar s'enfada i que el Mestral llima grollerament. Sí, porto anys pintant aquesta geologia soferta que cada any desprèn roques ben a la vista, amb blocs que queden mig enfonsats al mar, al seu peu.
 |
Pas entre la cala Califòrnia i la cala Bot
|
 |
| Cala Califòrnia |
|
 |
Cala dels Vienesos
|
L'única esperança per aquestes cales de Mont-roig del Camp és una
assistència humana que reompli les catabaumes i sostingui amb parets
artificials les masses perillosament suspeses. Mentrestant, aigua, cel,
pedra, sorra i pins ofereixen la seva joia per qui vulgui mirar.
 |
Cala dels Vienesos
|
 |
Dibuixant a la cala dels Vienesos
|
 |
| Gent a la cala dels Penyals |
|
 |
Cala dels Penyals
|
En aquesta darrera es pot apreciar com l'erosió arriba a la línia dels pins, amb les seves arrels al descobert. En realitat, tota la platja necessita una intervenció reparadora -al meu parer molt més urgent que la construcció del Passeig Marítim uns metres per damunt-. Aquest passeig, encara en obres (setembre 2024), era sens dubte una reivindicació que venia de lluny però turisme, carrers i passeig depenen tots de l'atracció de les cales que no es poden descuidar.
La Pilar Isern té en projecte un llibre que inclourà el text "Geologia daurada". De moment, del seu blog podeu veure la caminada que fa 13 i la 19 en l'entrada que dedica al litoral, i en wikiloc la seva ruta entre l'Ametlla i l'Ampolla.
En una propera entrada mostraré alguns treballs del mar picat en aquesta mateixa costa.
Enhorabona, Carlos. Saps captar infinitament bé l'essència de la roca. Aquestes zones de la Costa Daurada són captivadores per a qui sap veure-les amb una nova mirada, molt més enllà de pedra i roca. Hi ha força en el paisatge i t'atrapa si saps mirar... Endavant!!!!
ResponEliminaGràcies per la teva mirada acollidora. Compartim que "la roca es bella", en efecte! En la mateixa ona, aquest estiu he pintat onades que s'estavellen contra els esculls de la costa -que són les mateixes roques que s'han independitzat de la seva paret sense gosar anar massa més lluny. Tot arribarà.
ResponElimina