Salamanca en verano Salamanca in summer

Claustro del Convento de las Dueñas, Salamanca

Pintando en la Plaza Mayor de Salamanca se me acercó un artista. Miró el trabajo con cara seria y me dijo que era bueno. Yo llevaba un rato algo agobiado con los balcones, el calor y la gente, y no estaba tan seguro... "¿le parece que está bien?" -le pregunté. No me contestó, se alejó rápido. Fue el reconocimiento más apasionado del verano pero también el más chocante.

Plaza Mayor, Salamanca

Catedral Nueva, Salamanca

Puente Enrique Esteban (Salamanca)

(Sólo retoco las imágenes para corregir la foto, no para mejorar la acuarela... pero ésta es una excepción de cara al blog: he corregido algo la perspectiva para recuperar la horizontal del río Tormes)

Barcelona en tinta (4): barri Gótic Inked Barcelona (4): Gothic quarter

Continuació de l'itinerari per Barcelona. Les obres en tinta i canya són del 2006-2007, tamany dinA3. Els dibuixos en rotulador, en dinA4, són més recents.

Pça del Rei

Pça del Rei (rotulador, 2010)

Carrer Amargós

Santa Maria del Pi

Claustre de la Catedral

Oques al claustre de la Catedral (rotulador, 2010)

Sta. Maria del Mar

Sta. Maria del Mar, campanar

Sta Maria del Mar, costat del Fossar

Veure:
Gaudí, Güell, Barcelona
Barcelona en tinta: de las Rambles al Port
Barcelona en tinta (3): Ciutat Vella. Exposició de Portal Nou 

Cales de l'Ametlla de Mar Ametlla de Mar creeks

La meva opinió és que Tres Cales, la zona de costa al nord de l'Ametlla de Mar, és de les costes més boniques de Catalunya. No té res a envejar a la Costa Brava amb l'avantatge que la temperatura és més càlida.
Una altra cosa és pintar amb èxit aquestes cales. Això és un altre tema. Tenen la seva personalitat i un s'hi baralla cada any...

Cala Mosques (Tres Cales)

He pintat la Cala Mosques desenes de vegades i mai he quedat satisfet del tot. El miracle de la Cala és que canvia cada cinc minuts. Quan cau la tarda passa del verd ftalo al violeta intens, amb reflexos de tot l'espectre. Cada cinc minuts canviaries l'organització dels colors del paper. I, naturalment, l'acabes embrutant i mai surt el que voldries. Però per algun motiu, la màgia no es resol amb una foto: se n'ha anat el misteri i el que queda fixat no m'atreu gens. Li hauria de dedicar una entrada monogràfica a la cala Mosques, amb tots els intents desesperants, any rere any...

Cala Torrent del Pi (Tres Cales)

L'altra cala favorita, pedregosa, ferèstega, amb còdols arrodonits i a vegades plena d'algues, lloc de submarinistes amb el sol baix, és la platja del Torrent del Pi. També tinc desenes d'intents...

Cala Xelín (Tres Cales)

Cala Pixavaques (Ametlla de Mar)

La costa agrest segueix fent cales fins arribar al càmping, just a  l'altra costat del barranc on comença la vil·la. Aquesta platja l'anomenen Pixavaques. Penso que hi ha molts noms d'aquestes cales que tenen un punt d'ironia i menysteniment (mosques, xelin, pixavaques, pepo) i que potser reflecteix que els pescadors que van posar el nom tenen una relació amb el mar més intensa que no pas la del banyista de cales... No ho sé...

Cala Pepo (Ametlla de Mar)

Port de l'Estany (Ametlla de Mar)

Veure:
Carrers de l'Ametlla de Mar
Més barques a l'Ametlla
Indústria al port de l'Ametlla
Barques a l'Ametlla de Mar 

Apuntes de figura femenina (4): dibujar pensando Female figure sketches (4): thinking as long as drawing

Setembre, 2009

 La racionalidad está mal vista desde hace décadas en el arte. No entraré en temas espesos sobre "el arte" y me quedo aquí con los apuntes de figura. Si uno atiende la representación clásica (... "académica" es otra palabra prohibida: nadie dice ser académico ya)... quiero decir, si uno atiende a la exigencia de las proporciones, los ritmos, el equilibrio de la figura y "todo eso"... no te queda más remedio que dibujar pensando.

Setembre, 2009

febrer, 2009

Pensar significa aquí medir mentalmente todo el rato las relaciones entre partes de la figura y controlar el trazo -sea el estilo de trazo que sea. Cuando cada segmento que haces va relacionado aproximadamente con los trazos verticales y los horizontales que ya están dibujados, la faena va bien encarrilada. Cuando uno se desconcentra deja de relacionar los espacios y el dibujo navega.

febrer, 2009

Hay relaciones próximas y otras más de conjunto. Cuando dibujas un montón de tejados de un pueblo es fácil que relaciones cada cuadradito o trapecio con el del lado y acabes deformando todo el sky line: cuando llegas a la última casa te das cuenta que habías olvidado relacionar con la línea de casas inferior y han quedado descolocadas...

Maig, 2009

En figura, cuando lanzas un trazo adelante, como un brazo o una pierna, y pierdes el torso con sus referencias, fácilmente pierdes también las proporciones. Hay que calcular a más distancia y más en conjunto.

febrer, 2009

Dibujar no es relajante. Es divertido, es emocionante, incluso és una forma de concentración que hace desaparecer el resto del mundo, evasivo si se quiere. Yo creo que es una forma de meditación, una tensión sobre un único objeto y con una forma especial de atención consciente... pero no relajante. Cansa la mente un montón, aunque puede que canse una zona distinta a la que uno emplea de normal y en ese sentido se viva como una liberación. ¿Pero quién dijo que las cosas que dan intenso placer no cansan?

febrer, 2009

Otro día quizás me atreva con el tema del papel del sentimiento.

Veáse también
Apunts de figura femenina (3): teoria de la línia el·líptica.
Apunts de figura femenina (2)
Apunts de figura al Cercle Artístic Sant Lluc

El Clot amb la Colla dels dimecres

Avui he aconseguit conèixer la colla dels dimecres! Me n'havia parlat bé en Jaume Comas, però per temes d'horari laboral em resulta difícil acudir a les seves cites. Avui ha hagut una ocasió i m'he fet una idea de qui són i com funcionen. La idea germinal prové d'una proposta d'en Raimundo López, a la que s'hi han anat afegint aquarel·listes. En l'actualitat n'hi ha més de 30 que poden arribar a concentrar-se a pintar en un lloc convingut. Aniré fent enllaços en dies successius.

Carrer Rogent-Aragó-Meridiana

Això és el que he pintat. He tallat una mica els costats seguint el consell encertat d'uns quants artistes de la colla. El dia era gris i plomís i m'ha semblat que l'aposta havia de ser pintar gris i plomís. La tendència és treballar més l'atmosfera i resistir la crida de sirenes del dibuix (que sempre em crida massa). El resultat ha agradat força a la gent -i avui no gosaré portar la contrària a una gent tan amable i alguns amb tants anys d'experiència...

Aprofito per penjar dues coses de la mateixa zona del Clot pintades en altres moments.

Arcs al parc del Clot

En Raimundo em deia que quan queden a les 13 h. per replegar-se i comentar com ha anat la feina, si són molts, poden tenir problemes per trobar una terrassa de bar... Avui hem quedat en un bar del costat del mercat del Clot. Semblava una exposició. Els membres de la colla s'ho passen bé, fan bromes, intercanvien tècniques, s'informen sobre el tipus de paper, la pinzellada, il·lustren sobre el xisme que s'han empescat per aguantar el tauler, es comenten errades millorables, suprimeixen amb la mà fragments que fan mal a la vista... com els laterals de la meva obra... En fi, hi ha un ambient excel·lent!

Ls seu del districte de St Martí des del Parc del Clot

Penso, però pot ser una impressió falsa, que, quan fa uns cinc o sis anys vam començar a sortir a pintar amb en Jaume Comas, la Carme Mocholi i la Teresa Miarnau (els dos primers també venien avui), no hi havia tanta gent pintant al carrer... i tinc la sospita que això de pintar al carrer és un valor en alça i que anirà creixent.

Constato un cop més que allò que la gent que passa pel carrer admira més no és tant l'obra que un fa sinó el fet de poder estar allà pintant. Quina sort que tenim!

Jo crec que això s'encomana.

Carrers de l'Ametlla de Mar Ametlla de Mar streets

L'Ametlla és un poble pescador, i de fet és més pescador de veritat que abocat  al turisme. Entengueu-me: té equipaments de sobres i fa anys que compta amb urbanitzacions en la zona de les Tres Cales i altres, però la vil·la mateixa no té l'aspecte preciosista dels pobles dissenyats per a resultar bonics -potser llevat de la façana portuària. Tot ell traspua que allà s'hi treballa, s'hi sua per treure del mar el peix; tot reflecteix pels quatre costats la gent esforçada a la que no se li ha regalat res. Amb el temps, potser, veurem armonitzar les façanes, amagar els feixos de cables elèctrics que embullen les parets i travessen l'espai aeri dels carrers... Però ara, la major joia és sentir que tota la vil·la és autèntica.

Pça del Mercat (Ametlla de Mar)

Molts pintors recalen en l'Ametlla per pintar el port, en especial aquesta façana:

La façana del port

Un altre indret famós és el passeig de la platja de l'Alguer

Espigó i platja de l'Alguer

Però hi ha molts racons on les llums canviants del dia i de les estacions els hi arrenquen un caràcter singular, amb olor a sal i façana encalada.

Carrer Nou

Carrer Andreu Llambrich

Veure:
Més barques a l'Ametlla
Indústria al port de l'Ametlla
Barques a l'Ametlla de Mar

Barcelona en tinta (3): Ciutat Vella Exposició de Portal Nou Inked Barcelona (3): Ciutat Vella Portal Nou exhibition

Pça Agustins Vells (Barcelona)

Febrer de 2009. L'amic Jaume Paltor em va posar en contacte amb la seva filla Agnès que participa molt activament en la vida de l'Associació Cultural Portal Nou. Vam convenir en fer una exposició d'aquarel·les i tintes de Ciutat Vella. El local, a més de tenir encant, és un autèntic formiguer d'iniciatives culturals. Els quadres, sobre tot les tintes, quedaven bé en aquelles parets. Aquí teniu una mostra de tintes que continuen la sèrie de Barcelona. La majoria estaven allà.

Carrers Princesa - Comerç

Carrers Princesa - Assaonadors

Cartell de publicitat

Carrers Picasso - Princesa

Aspecte del local el dia de la inauguració

Carrer d'en Carabassa

Carrer Corretger

Carrer Correu Vell

Veure:
Gaudí, Güell, Barcelona
Barcelona en tinta (2): de las Rambles al Port

Teresa Miarnau: visions del Nepal Teresa Miarnau: Nepal views

La Teresa és una de les companyes amb les que sortim a pintar per Barcelona. Ara inaugura una exposició d'acrílics i alguna aquarel·la sobre el Nepal arran d'un trekking que va fer pels Annapurnes i on se'n va dur els pinzells  (...afortunada!).

Album del Nepal a Picasa

Ohm Mani Padme Hum (aquarel·la)

Teresa Miarnau, pintant per la Pça. Espanya

Es una exposició conjunta de l'Associació Nepal-Aki d'ajuda als nens i nenes del Nepal. L'objectiu és impulsar el projecte de l'Escola de Cuina Restaurant Mitho Chha a Kàtmandu, destinada als joves d'aquests orfenats per donar-los una formació i capacitació professional en el món de l'hosteleria. Les pintures estaran a la disposició de qui vulgui adquirir-les i la seva donació serà integra per al projecte Mitho Chha. 

Visions del Nepal. Del 8 al 31 Març 2011. 

S'inaugura el divendres dia 11 de març a les 19 h 00.

Casa Orlandai, C/  Jaume Piquet  23, Barcelona.

Les Terrasses (acrílic)

Teresa, que també es barallava amb l'aquarel·la, va fer un pas de gegant quan va descobrir que necessitava alguna cosa menys subtil que l'aquarel·la per expressar-se, amb més pigment, més pasta i amb colors més intensos...

Pintant al moll esportiu de Barcelona

Un descans (acrílic)

 Trobareu aquí temptatives en diverses direccions: de la construcció en planos, de l'expressivitat pura del color, de retrats, de recerca d'efectes. Ella ve del dibuix clàssic, tirant a geomètric, i això que presenta és una revolució personal i un grau en el seu camí d'artista...