Google Website Translator Gadget

divendres, 5 de novembre de 2010

Apunts de figura al Cercle Artístic Sant Lluc

Quan vaig tornar a la pintura em va agafar molt "mono" de pintar figura nua com havia fet de jove. Havia tingut un excel·lent professor de dibuix, Gonzalo Beltrán, que ens ensenyava a buscar les formes interiors del cos humà, a anar de l'interior fins arribar a la línia exterior. Aquesta manera d'entendre el dibuix sempre ha concordat molt amb mi. Al principi del retorn al dibuix al natural baixava els estris a la platja, on hi ha piles de models gratuits, però aquest procediment ferèstec només serveix per a un primer moment i té un abast limitat.

Vaig buscar i vaig trobar el Cercle Artístic Sant Lluc, de Barcelona, del qual ja parlarem, que satisfeia amb escreix la necessitat de models. Tant la sala d'apunts com la sala de posa fixa són autèntics temples de meditació. Les obres que surten d'allà tenen desigual fortuna artística, però la gent que hi treballa troba sens dubte una plenitud de l'atenció que deu ser un dels ideals de la meditació.





El retorn al natural va representar, però, algunes novetats. Sense deixar de tenir al cap la plenitud dels volums, tractar de fer cada cop menys línies d'encaix i de "dir la forma" amb un traç tant elegant com es pugui. Quan treballes en 3 minuts, deixar segments en el·lipsis que l'ull de l'espectador ja reconstrueix.




Mai deixar-se les mans i els peus, aquests elements tan expressius.









Però de tant en tant, si l'apunt és de 8 minuts i tens temps, capbussar-se en l'interior amb els dits tacats de sèpia és joiós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada