 |
| Carrer Rogent-Aragó-Meridiana |
Això és el que he pintat. He tallat una mica els costats seguint el consell encertat d'uns quants artistes de la colla. El dia era gris i plomís i m'ha semblat que l'aposta havia de ser pintar gris i plomís. La tendència és treballar més l'atmosfera i resistir la crida de sirenes del dibuix (que sempre em crida massa). El resultat ha agradat força a la gent -i avui no gosaré portar la contrària a una gent tan amable i alguns amb tants anys d'experiència...
Aprofito per penjar dues coses de la mateixa zona del Clot pintades en altres moments.
 |
| Arcs al parc del Clot |
 |
| Ls seu del districte de St Martí des del Parc del Clot |
Penso, però pot ser una impressió falsa, que, quan fa uns cinc o sis anys vam començar a sortir a pintar amb en Jaume Comas, la Carme Mocholi i la Teresa Miarnau (els dos primers també venien avui), no hi havia tanta gent pintant al carrer... i tinc la sospita que això de pintar al carrer és un valor en alça i que anirà creixent.
Constato un cop més que allò que la gent que passa pel carrer admira més no és tant l'obra que un fa sinó el fet de poder estar allà pintant. Quina sort que tenim!
Jo crec que això s'encomana.
Excel·lent pintura i un reportatge rodó. Et felicito i em felicito d'haver-te conegut. Benvingut a la Colla. Fa uns dos anys que hi vaig i cada vegada m'agrada més. I aprenc de'artistes com tu.
ResponEliminaHola Carlos, que suerte tienes de haber podido contactar con los amigos de la Colla dels dimecres, yo sigo sus "aventuras pictóricas " desde hace tiempo,gracias a los blogs de varios de ellos, es muy interesante ver las distintas maneras de pintar un mismo tema, y hablando de manera de pintar , no me canso de admirar tus trabajos, te había comentado la serie de aguadas pero parece que no selió el comentario, me dejas atónito, cuando veo la facilidad que tienes para el dibujo y la síntesis, y las acuarelas también son esplendidas, ya eres un referente para mi.
ResponEliminaSaludos.
Hola Carlos ya veo que sigues trabajando tan fantásticamente en tus acuarelas.Tengo un poco desatendido el blog y el tema acuarelas, pues tengo una exposición el mes que viene y estoy mas centrado en otras historias mas "conceptuales"
ResponEliminaUn abrazo
Ricardo
Hola Carlos, me alegró mucho conocerte en nuestra salida del Clot.
ResponEliminaHas plasmado muy bien la luz que habia esa mañana en tu acuarela y te felicito.
Un fuerte abrazo y muchas gracias por tus amables comentarios para la Colla del dimecres.
L'altre dia ens vam conèixer i saludar. Sóc un més de la Colla dels Dimecres i hi vaig assiduament; m'agradaria que et fos més avinent poder venir a pintar amb tots nosaltres. I és que, en veure el treball que vas fer, vaig pensar que gent que pinti així, és el que necessitem. La teva aquarel.la era excel.lent... com la resta que he anat mirant en el teu blog. Si et vé de gust i téns temps, pots mirar el meu blog i veure el que jo faig. Els pintors ens entenem millor veient que no parlant. Cal escriure: "Antoni Colomer Pintor Aquarel.les" i et sortirà el mostrari. També alguns dissabtes sortim a pintar uns quants més. Connecta't a: "Dissabtes al matí" o a través de Jordi Goicoechea, i podràs tenir notícies puntuals de les sortides pictòriques. A veure si t'animes... si no pots els dimecres.
ResponEliminaM. Antònia: gràcies per la confiança que em fas. No ets l'única que aprén del contacte amb altres artistes. Cal mirar molt i sobre tot, per tal de saber què mirar, cal preguntar-se moltes vegades com soluciona un element pictòric aquest o l'altre.
ResponEliminaF.M. Marrouch: Yo también te dejé un comentario en tu entrada "El puerto" y estaba a la espera de que la autorizases, pero tampoco ha salido. Misterios de la informática. Tus trabajos son de gran calidad y entiendo que lo de referente debe ser recíproco. Veo en tus acuarelas cosas que estaría bien incorporar por mi parte (por ejemplo, esa soltura en "El puerto")... En eso estamos unos y otros, ¿verdad?
Raimundo: gracias a vosotros por la cariñosa acogida. ¡Así , ir "de nuevo" en una colla no tiene ningún mérito ni cuesta ningún esfuerzo!
Antoni: no sé si vas veure que ja tenia enllaçat el blog Dissabtes al matí i t'agraeixo la nova possibilitat que em brindes. He enllaçat el teu i he fet un passeig complet per ell. Sóc el primer interessat en treure profit de tot arreu i la teva obra sembla molt pulcra, amb un excel·lent sentit de la geometria i la composició. T'he deixat un comentari en una entrada. Possiblement compartim certa por per l'aigua d'aquesta pintura a l'aigua que és l'aquarel·la, i tendim a controlar. He vist en el teu perfil que també compartim la passió pel cinema i altres coses.
Salutacions cordials a tots.
Ricardo: ya vi en tu web que cultivas otra dimensión pictórica. De hecho, indirectamente ya asoma en estos acrílicos que has ido colgando los últimos días donde la imagen poética incita la reflexión: el tercer ventilador sin rejillas, abierto, desparejado, al lado de la pared desconchada... muy sugerente...
ResponEliminaYo también estoy preparando una pequeña exposición de desnudos en acuarela. ¡Que los dioses nos sean propicios, en especial a los que vivís heróicamente del asunto de la pintura...!
Carlos, gracias por compartir tu tiempo y tu arte con nosotros, como hiciste este miércoles. Hojalá puedas combinártelo para venir más amenudo.
ResponEliminaTu trabajo del otro día te quedó fantástico! Te felicito, es una auténtica acuarela que transmite lo que fué el día. He comprobado hoy a través de estos comentarios, que te conocen y siguen, otros que sin ser de la colla los sigo yo también y que son excelentes pintores, como son Francis Marrouch y Ricardo.
Tu blog ya lo visité anteriormente y me gustó mucho. Te voy a incorporar en mis links para seguirte de más cerca.
Un fuerte abrazo.