Pont de Montmeló |
Estimar el Besòs seria un d'aquells amors de quilòmetre zero. No només estimes allò que tens a prop sinó que ho has d'estimar per cura de les coses que són importants. Sents que si afluixés l'enorme pressió industrial que rep el riu, si el deixéssim ser, el veuríem pròdig i exuberant.
Riba del Besos, a l'altura de Mollet |
Festejat per passejants i ciclistes, aquest pintor que també camina per la seva riba se sent empès a fixar-se en les escenes belles, les aus pescadores, els conills i rapinyaires, els efectes de llum en els canyissars. Les aquarel·les, com altres vegades, s'han barallat més del compte amb el seu tema. Hi ha encara una simplicitat pendent, potser esperant en la paleta que la desperti algun tombant dels marges.
Foto d'un Bernat Pescaire a la riba |
Quina meravella, Carlos, fa temps que no surto de viatge i no practico del natural ... de moment practico amb les fotos
ResponEliminaHi ha èpoques per sortir i impregnar-se de carrer o natura i pintar allà mateix, potser a la vista de la gent, però també hi ha èpoques que el taller t'acull per explorar noves vies que demanen, justament, fer-ho més recollit...
Elimina