Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

Helleborus in Black Series

divendres, 1 de febrer del 2013

Retorn a la posa fixa (2)
Return to the fixed pose (2)

Laura, novembre 2012
Detall del cap
Natalia, octubre 2012
En poses anteriors ja es veia certa tendència de la model a tirar el cap enrera i mirar "amb distància". Es una mena d'estil profesional d'ella perquè quan no posa és una noia molt cordial.

Detall del cap
Xavier, el model, va quedar desproporcionat -d'allò que no veus fins que t'aixeques del raconet que pintes, retrocedeixes i t'adones que has parit una figura que no s'adiu del tot amb el senyor que tens davant, i que  el taburet "balla"... i que ja res té solució perquè l'aquarel·la té aquestes coses. Potser per compensar vaig introduir tres personatges més de l'ambient de la sala...

Xavier, novembre 2012

Enviat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

7 comentaris:

  1. M. Antònia2 de febrer del 2013, a les 9:33

    Com m'hi poso poc, no escric cap comentari, però si que sóc aquí veien que has començat un nou tema. sí que tens raó en quan als models que transmeten i altres avorreixen. També, els que més transmeten crec que més cansen. De totes maneres, crec que ets un bon profesional i sempre el resultat és bo. Per això et segueixo. Tens uns colors de gama "dolça", poètica, molt teus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carlos Sarrate2 de febrer del 2013, a les 22:29

      Hola Mª Antònia. Fas referència a un comentari anterior sobre els models que avorreixen, però afegeixes una idea teva, que els que més transmeten, cansen més. Ho entenc així: sempre els actors més histriònics esgoten més a l'espectador que els que actuen subtilment -on l'espectador acaba de construir creativament el personatge-. Pel que fa a la gama dolça de colors veuràs una evolució en els nus, que passa de molta més brusquedat, contrast i intensitat del color a més subtilitat i un treball en mullat... Els colors són els mateixos, però amb "més aigua". El bloc ja permet veure aquests trànsits i així hauria de ser perquè el nu en aquarel·la ha estat la meva disciplina més obstinada des del... 2006. Uf!: s'obtenen fruits però a tot has de dedicar-li feina i constància... La figura no admet dreceres facilones... Moltes gràcies pel teu suport!

      Elimina
  2. A72 de febrer del 2013, a les 10:01

    superbe, superbe, et superbe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carlos Sarrate2 de febrer del 2013, a les 22:42

      Ah, Alain, en aquarelle on ne peut pas insister avec trois couches, il doit être suffisante avec une seule... mais vous êtes maître du pastel...

      Elimina
  3. Anònim3 de febrer del 2013, a les 11:48

    En una palabra, muy expresivos, estas hehco un fiera del desnudo, y no me refiero al tuyo. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carlos Sarrate3 de febrer del 2013, a les 12:23

      Ja, ja, te superas con la broma, Juan. Pero no estoy tan seguro si nuestras pinturas no nos desnudan un poco. Escogemos el tema (incluso aquí uno podría decidir no ir a pintar figura), escogemos los colores, el ángulo, la forma... y todo. ¿Qué más se puede exhibir de uno mismo, de sus intereses o manera de ver el mundo? Seguro que es más sincero que algunos textos (y seguro que más que las promesas electorales)... otra cosa es que el código de nuestra desnudez sea más difícil de leer. Pero conectar, conecta gente, no hay duda.

      Elimina
    2. Anònim3 de febrer del 2013, a les 13:21

      En eso tienes razón Carlos, sin mostras el cuerpo fisico, uno muestra formas de ser, estados de animo, gustos, capacidades, etc, ademas muchas veces sin proponerselo, lo que da mucho mas valor a esas cosas. Ojalá al hablar todos fueramos así (no hablemos de los politicos). Un abrazo

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)