Mercats (3): "mercadillo" de MontmelóMarkets (3): Garage sale in Montmeló

 

Rostisseria (pollastres a l'ast)

 Els divendres posen les parades del mercadillo en Montmeló. Sobre tot, fruites i verdures, però també altre parades d'alimentació, de roba i de calçat

 

 El que té més èxit són les parades de fruites i verdures. Bona part del poble espera als divendres per fer-ne la provisió.

Una de les fruiteries

 

En arribar l'estiu, les parades s'omplen de colors.

 

 

Mercats (2): BarcelonaMarkets (2): Barcelona

A les comarques de Barcelona hi ha 91 mercats municipals. Sens dubte el més famós és el Mercat de la Boqueria. Sense deixar d’oferir viandes de qualitat,  en part s’ha transformat en un emplaçament turístic on la gent passeja, pren fotos i degusta productes en moltes parades. Aquesta, tanmateix, és la fruiteria Soley, de tota la vida.

Parada fruiteria Soley

 Hem volgut representar aquest continu tràfec d’anar i venir de  visitants com una mena de roda de passejants per davant de la parada.

 Però allò que crida més l’atenció son els enfilalls de pebrots secs i espècies que pengen del sostre

Hi ha bones peixateries. L’aquarel·la, però, està concebuda gairebé com un bodegó i podria ser una parada de peix de qualsevol altre mercat. Com en moltes natures mortes, i sense entrar en simbolismes més complicats, aquests peixos semblen celebrar el goig dels aliments que ens donen vida i la tristesa de la mort. Aturats sobre el gel, la seva concentració figura una mena de trobament impossible en el mar.

Peixateria

 

La recerca plàstica de les formes i colors dels peixos resulta un exercici fascinant i molt recomanable.

Tenim aquí la parada de degustació d’ostres i garoines de diversos espècies i colors, combinades amb les llimones que fan d'amaniment de la carn crua de mar. 

Degustació d'ostres i garoines

Una bacallaneria és un regne de la sal que, segons com, sembla poc adient al triomf de l’aigua de l’aquarel·la. Les perques doblades com a pergamins gruixuts, els lloms apilonats com a toxanes en un pais amb sol, i fins i tot les arengades que la sal ha cristalitzat en el seu ball circular... tots demanen l’aigua que les ha d’estobar i tornar a la vida. El conjunt és també una “natura morta” més inusual en la pintura clàsica. 

Bacallaneria

 

Capsa d'arengades

Les fruiteries són les reines del color. Quan arriba la fruita d’estiu -en aquest cas un estiu que devia venir de l'estranger perquè les imatges són d’abril- les cireres es converteixen en joies roges o granes.

 

Cireres

No massa lluny, a prop de la Catedral, trobem el Mercat de Sta Caterina.

Mercat de Sta Caterina. Parada d'aviram

En la part de dalt del Passeig de Sant Joan es troba el mercat provisional de l’Abaceria, en una gran carpa, a l’espera de que estigui enllestit el nou en Gràcia. La parada d’ous, amb tota mena d’ous i la seva dependenta, van servir d’inspiració. 

Mercat de l'Abaceria. Parada d'ous

 

Hi ha molts enfocs en la pintura de parades de mercats; els bodegons en són un, però també les relacions vives amb els venedors o entre la gent que compra i comenta com va el món. Aquesta vida dels mercats està amenaçada per les nostres presses.

 

Figura 2025 fins juliol Figure 2025 until July

 

Paloma (febrer)

He acabat el curs 2024-25 en el St Lluc amb aquestes figures. 

Aquesta de Paloma és segurament la més acurada de totes, amb la pinzellada molt controlada. Però en la resta he provat diverses maneres de fer.

Laura (febrer)

Es pot notar una entonació general del mateix color de la tela que cobreix la model en part.

Falcomer (febrer)

Potser perquè la figura és masculina, goses aplicar pinzellades més directes, sense degradar les vores de la taca. Compareu, p. ex., el braç del model amb les cames de Laura, de pinzellades més suavitzades. Es poc però una mica sí es nota.

Kira (març)

Kira és una model jove i alta. El perill que tens és allargar-la massa. Els colors són aquí una mica més pujats i els contrastos més marcats. Potser la pròpia actitud de la posa es transmet al pintor i a la teva tria de petits gestos amb la paleta i els pinzells.

 Cada model i cada posa planteja les seves dificultats. Asra és un model amb molt pèl corporal. Decideixes afegir-lo després de consolidar les formes de la figura, en bona part afegint un color fosc amb pinzell sec i fent passades superficials.

Asra (maig)

Pel contrari, Macarena té una pell fina, músculs poc marcats, i en una posa d'esquena. L'exercici pretenia més aviat expressar amb el degradat del color aquests superfície suau. El mirall afegia l'atractiu de la figura frontal reflectida, però el lloc des del qual pintava -cosa que no sempre pots triar- deixava poc marge. 

Macarena (abril)

Sergi (maig)

De tota la sèrie, aquesta figura és per mi la més solta de totes. No té el control de la primera però aconsegueix col·locar la figura -la cara, les cames, el tors- amb més economia de mitjans.

A Daniela O. no li tocava posar el dia que vaig anar. Estava fent una substitució -es veu que, a petició d'alguns, amb la mateixa posa que l'original de la setmana-. Com només vaig un dia a la setmana, no em va afectar.

Daniela (juny)

 Daniela clava la pose i també això em convida a ser escrupulós amb les proporcions. En el detall podeu veure el treball de construcció de les formes en tors i pit, amb els meus colors favorits de terra siena natural i vermelló com a base, terra siena torrada, carmí (zona de l'estèrnum), blau ceruli...

 Per contra, no vaig poder evitar cert hieratisme en la col·locació del cap.

Encara que no estic descontent de la figura de Roberto cal dir que, per circumstàncies, no estava massa centrat. No vaig voler esborrar tot quan vaig descobrir que el cap no cabia sencer perquè, en canvi, estava segur d'haver col·locat bé l'escorç del peu avançat -que alguns companys havien defugit. Però es nota també el dia en la desatenció en la pinzellada descurada (p. ex. braç dret). Algú dirà que pintar així és millor...

 

Roberto (juny)

 

A principi de juliol tornàvem a tenir la Daniela O. Entre d'altres coses, la sala es debatia entre la calor i la refrigeració que atacava directament la model nua i l'esquena d'alguns companys. En aquest cas, el neguit crec que també irradia al paper i passes de nou pel mateix lloc... 

 

Daniela O. (juliol)

 

Ogassa (Ripollès): el carbó i el grafitOgassa (Ripollès): Coal and Graphite

Portella d'Ogassa

Una excursió de primavera entre St. Martí d’Ogassa i el Taga, passant per la Portella d'Ogassa, amb neu recent, és l’experiència de rerefons d’aquesta aquarel·la. Sobre la seva elaboració vaig fer un video que és mig reflexió i mig tutorial.

Brins d’herba amb caramells de gel

El video "El joc entre emoció i pensament: tutorial d’una aquarel·la de muntanya”, entre d’altres coses, se centra en la qüestió de fins on “explicar” l’escena en les pintures o si tot ha de limitar-se a “suggeriments". Es una vella qüestió que cada artista resol com creu i, diguem-ho també, com sap -és a dir, en la mesura que gosa abordar dificultats o es limita a repetir el que li surt bé.

Post en Instagram: https://www.instagram.com/p/DIoJUyKsjdp/?img_index=1

De la mateixa excursió són les imatges que sostenen aquest altre treball sobre el desgel de primavera.

El desgel

post en Instagram: https://www.instagram.com/p/DKkd9ttsrt4/?img_index=1

El recurs de barrejar l’aquarel·la amb grafit permet aquest efecte de “craquelat” en el detall d'abaix.  Ara mateix els colors que venen al mercat que van amb efectes de granulat ja inclós en el pigment s’han posat molt de moda. Fins i tot hi ha artistes d'èxit, a vegades esponsoritzats per una marca, que exploten aquest efecte -amb el nom de “drenatges”- una i altra vegada. 

L’aquarel·la és una técnica molt vulnerable a caure sota el domini dels efectismes, de les “trucologies” diverses, de "descobriments feliços” que inciten l’artista a romandre en la virtut descoberta. I els espectadors de la nostra època, farts d’imatges, també aplaudeixen fàcilment tota novetat. Ara bé,  està fora de dubte que també aquestes coses s’han de conéixer i saber usar oportunament.

Aquesta entrada troba una coincidència no menys feliç: tots són obres al voltant d’Ogassa, poble del Ripollès que va ser un centre miner del carbó. El grafit és una presentació cristalina del carboni, el qual es troba només d’una manera grollera o amorfa en el carbó. Feia anys que jo tenia una capseta de grafit però no l’havia usat mai fins ara, empès a més per aquesta estranya sintonia.

També he seguit experimentant amb el grafit en la part del verd de la següent aquarel·la.

Prat del Mas Perella (Ripollès)

Es un prat de vaques del Mas Perella, a prop de Santa Magdalena de Perella. Es un dia de pluja obstinada de primavera, amb els camins embarrats i un “xip-xap” de fang i caques de vaca.

En les dues següents tenim una pedrera a prop d’Ogassa. D’ella no es treu carbó sinó material per fer ciment. 

La primera aquarel·la, l’entrada a la pedrera, és tota ella un exercici d’experimentació amb el grafit fosc i amb un color de grafit. De les dues versions, porto la primera amb la que m’hi vaig barallar i vaig corregir almenys tres vegades. La pedrera real era molt menys fosca però jo seguia tenint el carbó en el cap...

Entrada de la pedrera d'Ogassa

En l’última el recurs d'afegir una “clássica" màquina  forneix un còmode centre d’interès. Tot i això és la pedrera i la seva paret del fons amb estrats, escames, esquerdes, vetes ferroses el que em semblava digne d’interès. Em pregunto si l’aquarel·la es podria sostenir amb la paret sola, sense màquina... podria?

Pedrera d’Ogassa amb excavadora