Voyage en Bretagne (2)

La lista de Joshemari incluía, entre otras cosas, Camaret sur Mer. Por ahí también pasamos. El imponente espectáculo de los viejos barcos varados para el desguace me dejó clavado al sitio una hora y media por lo menos.

Barcos de desguace en Camaret sur Mer

Proa de barco varado en Camaret

En la foto se puede apreciar el cuaderno de tamaño dinA3, de papel de apuntes, y la pequeña paleta donde pongo la acuarela sepia. Hay una goma que va bien para pasar el dedo y sostenerla.

Dibujando en el puerto de Camaret

Desde Le Conquet cogimos, de manera totalmente improvisada, a toda prisa, una lancha que hacía excursiones al arrecife de las Molènes. Vimos cormoranes, focas y... ¡delfines! En medio del mar, respondían juguetonamente a las palmadas, voces y maniobras de la lancha del patrón: Viens le petit, viens!. La experiencia tenía algo de contacto con las raíces del homo sapiens. Le pregunté al patrón algo así: “Pourquoi font ça les dauphins?... C'est pour jouer?” “Oui, il est historiquement connu qu'il existe un rapport de sympathie entre le dauphin et l'être humain...”
Aun le doy vueltas.

Delfines en el arrecife de las Molènes

Por la tarde, más tranquilos, me dediqué a dibujar lo que fuera. Lo que fuera era la Pointe de St. Mathieu, al lado de Le Conquet, el faro viejo, el nuevo, los restos de la Abadía, las rocas: cada elemento era bello aunque el conjunto no resultaba muy armónico. Pero, en fin, se trataba de dibujar.

La Abadía y el faro de Saint Mathieu

Rocas en St. Mathieu

St. Mathieu, el faro nuevo.

Voyage en Bretagne (1)

Sales de casa diciéndote que no se trata de abarcarlo todo... que hay que pararse a mirar... pero la verdad es que no paramos, que el paisaje bretón te emborracha desde el primer momento y te anima a entrar en él más y más. No tuve tiempo para pintar acuarelas, pero al menos sí pude en algún momento sacar el bloc de apuntes con rotulador y acuarela sepia que puedes llevar a todas partes. Los dibujos no describen el viaje, pero dan algo de idea de esos momentos de contemplación.

Saint Goustan, puerto de Auray

Para este viaje tuvimos dos fuentes de inspiración: primero, el blog de Olivia Quintin, pintora natural del golfo de Morbihan y entusiasta incondicional de su tierra y de su petite mer. Nuestro primer destino fue Vannes.

Vannes, casas del puerto

Conocimos a Olivia y a su familia y pudimos admirar sus trabajos en directo, también los de Alain, su marido, que trabaja el pastel exquisitamente. Les agradecemos de nuevo su hospitalidad y cordialidad! Olivia nos sugirió visitar Saint Cado, una pequeña isla unida al litoral per un pequeño dique.

El dique de Sant Cado

 Locronan es un destino turístico habitual, por sus ostentosas casas renacentistas de piedra. Se puso a llover y el pórtico de entrada de la iglesia de St. Ronan ofreció cobijo para dibujar... las casas de delante.

Dibujando desde la iglesia de St. Ronan (Locronan)

Casas de la Grand Place de Locronan

La segunda inspiración fue el blog de Joshemari Llarrañaga que es también un entusiasta admirador de Bretaña. Cada final de verano se instala en Crozon. Ese fue nuestro segundo destino. Alguna entrada de su blog da pistas sobre lugares que pueden sintonizar con un dibujante. El paisaje nos cautivó.

Pointe de Kador, en Morgat-Crozon

Cuando termina el puerto de Morgat-Crozon, llegas a una playa blanquísima con unas formaciones rocosas, la Pointe de Kador... Tres chicos estaban empezando una acuarela. ¡Eso ya era demasiado! Me senté detrás y saqué el blog: je vous ferai compagnie...

Dibujando en compañía en Morgat-Crozon

Models femenines Feminine models

Sol haver variació de models al St. Lluc. Encara que el tipus de pintura que faig explora la forma per davant de tot i que, de tot plegat, no resulta potser una figura massa suau, crec que l'acte de pintar té, malgrat tot, alguna cosa d'erotisme.

Novembre, 2010 (paper Arches)

Estàs en directe, a pocs metres de la model, captant el cansament de la pose, la gràcia de la seva actitud, la bellesa del seu cos, o la desgana, o que comença a tenir fred, que està molt concentrada o es mou molt, o el que sigui... tot això intervé molt activament en la teva pròpia actitud -és clar que no només això: més d'un està temptat sempre de posar-li la culpa a la model si el quadre no li surt, i no és això, és clar...

 Març, 2011 (Natalie)
(La imatge està ben tallada però és paper fet a mà)

En la relació callada entre la model -que es limita a ser-hi o, pel contrari, lliura activament el seu cos a la mirada- i l'artista -que es limita a reproduir o, pel contrari, s'apassiona amb una imatge que existeix a mig camí entre la model i el llenç- ...hi ha també un erotisme.

Gener, 2011 (Maya)

Però jo no crec que només compti la inspiració: si de tot això no es fa treball -no dic mètode repetit però sí treball de recerca-, si no es passa per la disciplina,  l'erotisme sol no engendra res que valgui la pena..
.

Abril, 2011

Desembre, 2010 (detall)

Ametlla: l'exposició de l'estiu Ametlla: summer exhibiton

Cala Pixavaques (maig 2011)

 
Cada any, l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar organitza una mostra col·lectiva de pintura. Enguany l'exposició se celebra al Centre d'Interpretació de la Pesca. El lloc és maco i està al port mateix, un lloc molt transitat. La pega és que no hi ha massa espai, però això no és problema si un va amb una carpeta plena d'aquarel·les i dibuixos i un expositor per a la carpeta!

L'aquarel·la de damunt és una versió recent de la cala Pixavaques. Si coneixeu aquestes cales sabreu que tenen un colors sublims de dificultat alta... perquè no paren quiets! He volgut reflectir un trànsit entre el verd ftalo i una mena de morat intens. El blanc de les onades és el blanc del paper, sense usar goma de reserva ni tèmpera ni rascat (o sigui, que a vegades surt!)

Ametlla, Pça. Nova

A banda de cales, barques, carrers, roques en aquarel·la de temes de la pròpia Ametlla de Mar, presentaré també uns quants dibuixos d'aquest any.

Ametlla, Pça. Joan Miró

Façana marítima de l'Ametlla

Veure:
La platja de l'Alguer a l'Ametlla de Mar
Carrers de l'Ametlla de Mar
Més barques a l'Ametlla
Indústria al port de l'Ametlla
Barques a l'Ametlla de Mar

La Ciutadella, amb la Colla dels dimecres Ciutadella Park, with the Colla dels dimecres

La setmana passada i aquesta vaig poder anar a pintar amb la Colla dels Dimecres. La setmana passada feia tanta calor com avui, però el Port Olímpic és un lloc de ciment sense pietat, mentre que les abundoses ombres de la Ciutadella acullen als pintors generosament.

Llac de la Ciutadella, des del mirador central

El resultats del gairebé trenta membres de la Colla ha estat molt millor que la setmana passada, com podreu veure al seu blog. Us enllaço la primera entrada sobre el tema i es pot anar pujant.
Per la meva part, no era la primera vegada que em barallava amb el llaquet dels ànecs, però el conjunt està millor construit que aquesta que vaig fer al juny del 2009 on les barques tenen més protagonisme:

Llac de la Ciutadella, illot central (juny 2009)

També havia intentat la cascada i els surtidors centrals.

Cascada de la Ciutadella (febrer 2009)

I ben a prop, el carrer Comerç.

Carrer Comerç, gener de 2009

En tinta podeu veure aquesta entrada sobre la Ciutadella.

Roques de mar i muntanya Sea and mountain rocks

Dedico una entrada a les roques de platja i de muntanya. Es un dels temes més disponibles del món, un dels objectes més humils i a voltes grandiosos, i potser no ens aturem prou a vèncer les seves dificultats. Això és un començament, i a veure si li puc dedicar més temps. Comencem amb les pedres del mar, a l'Ametlla...

Roques entre cala Pixavaques i l'Alguer (Ametlla de Mar)

Era una tarde variable del mes d'abril (2011), amb sol i núvols. El color del mar canviava tan ràpid que quan ja el tenies barrejat a la paleta, ja era un altre allà davant. El color de l'aquarel·la expressa així una mena de pacte entre la llum i l'ombra...

Foto del lloc al final del treball (abril, 2011)

Aquesta altra és un fort contrallum de primavera a la cala Crancs de Salou. És una cala que queda reclosa amb una potent cresta de roca .

Cala Crancs de Salou

Aquí, en canvi, queia el sol de finals de març amb fúria.

Dibuixant a la Cala Crancs (març 2011)

I ara la muntanya.

Una que em resulta fascinant és la Mola de Colldejou al Baix Camp. L'apunt és senzill però està fet des de la muntanya del davant, la Miranda.

La Mola de Colldejou

Dibuixant des de la Miranda

Una roca qualsevol feta des d'una altra "Mola", l'entrada de St. Llorenç de Munt:

Pedra i arbust a la Mola de St. Llorenç

 I una més recent, a Cèllecs, amb rotulador i aquarel·la sèpia.

Parets de roca a Cèllecs (Vallès Oriental, juny 2011)

Sobre l'Ametlla de Mar veure:
Carrers de l'Ametlla de Mar
Més barques a l'Ametlla
Indústria al port de l'Ametlla
Barques a l'Ametlla de Mar 
Platja de l'Alguer 

Gospel a St. Pere de Vilamajor

Avui ha hagut un tastet de grups de Gospel al poble de Sant Pere de Vilamajor. Amb ocasió de la Festa Major, s'ha muntat un petit escenari a la plaça del Campanar, a l'ombra d'uns grans xiprers. He près uns apunts al vol.

Escola MicroSons, St. Pere de Vilamajor

Ha començat el grup local, l'Escola MicroSons de Sant Pere, que porten poc temps treballant en ferm però que ho han fet molt bé.

Després venia el grup de Gospel de Montmeló que ja tenen quatre anys d'experiència. (Aquí videos de youtube)

Grup de Gospel de Montmeló

Anna Roqué, la directora del grup, arrenca veus amb molts colors a les entusiastes noies de l'escola, i al grup minoritari de soferts cavallers que fan els baixos. Quan hi és tot, al grup hi ha una cinquantena de persones, sona de fàbula i acostuma electritzar l'ambient!

Abans del concert m'ha donat temps de dibuixar la torre de l'Església des del Passatge de l'Església. Feia una xafogor total!

Passatge de l'Església (rotulador i aq. sèpia)

Després ha vingut el grup de Gospel Joy de La Garriga.

El grup Joy de Gospel de La Garriga

El seu director i el grup s'han atrevit amb una peça extraordinària, Total Praise, que acaba amb un llarg "amen" on les veus van deixant soles les sopranos que aguanten la sil·laba "a..." fins que tot el grup s'incorpora per rematar el "...men!". Els hi ha quedat rodona! (L'Anna Roqué m'ha dit que fa mesos que també l'estan preparant a Montmeló...!) Aquest grup de La Garriga, que no era molt nombrós, fan un Gospel més contingut, amb sentiment, potser dit amb una metàfora d'aquarel·les, amb menys color però un treball de grisos més intens...

El grup Joy amb el seu Director al teclat

Finalment, hem acabat amb una nota simpàtica, amb el grup de St. Pere de Vilamajor que anomenen els Barbies -per les barbes dels quatre membres-. Amb gran sentit de l'humor, els Barbies han fet referències al Gospel en les peces que han tocat.

Els "Barbies" de St. Pere de Vilamajor

Apunts de figura amb tinta Inked figure sketches

L'època de dibuixar amb tinta al carrer (2005-07) va portar també la tinta a la sala d'apunts del cercle St Lluc. Aquest primer és de una de les models a qui fa temps que no veiem, la Rosa, i que posava estupendament.

Em vaig buscar un "tupperware" amb un equip de batalla: potet de tinta, dos potets d'aiguada, un potet d'aigua, un pal de fusta, dos pinzells, un "puntax" per esmolar el pal (ja no existeixen!) i molt paper barat i vaig fer centenars d'apunts amb tinta durant més de dos anys.

Encaixar la figura dreta és el que més costa.

S'aprecia bé les arrugues que fa el paper barat quan es mulla.
El company Joan Bueno, un gran professional del dibuix, em va indicar on comprar resmes de paper blanc (500 fulls) que van bé per fer apunts a dojo. El full és tan gran que el tallo en quatre parts, i encara surt un tamany com de dinA3. Amb aquest tamany et pots moure a gust i la figura no queda "escanyolida"...

Si la previsió és d'un dibuix amb més qualitat agafo un full d'un bloc de paper per esbossos.

Cap d'aquests dibuixos ha estat profanat pel llapis o per la goma. Això vol dir que o surt o no, ...o sigui que tres quartes parts, o més segons els dies, se'n van a la paperera només arribar a casa... els altres inicien un viacrucis de seleccions amb el temps que només en salva uns quants.