Dedico una entrada a les roques de platja i de muntanya. Es un dels temes més disponibles del món, un dels objectes més humils i a voltes grandiosos, i potser no ens aturem prou a vèncer les seves dificultats. Això és un començament, i a veure si li puc dedicar més temps. Comencem amb les pedres del mar, a l'Ametlla...
|
Roques entre cala Pixavaques i l'Alguer (Ametlla de Mar) |
Era una tarde variable del mes d'abril (2011), amb sol i núvols. El color del mar canviava tan ràpid que quan ja el tenies barrejat a la paleta, ja era un altre allà davant. El color de l'aquarel·la expressa així una mena de pacte entre la llum i l'ombra...
|
Foto del lloc al final del treball (abril, 2011) |
Aquesta altra és un fort contrallum de primavera a la cala Crancs de Salou. És una cala que queda reclosa amb una potent cresta de roca .
|
Cala Crancs de Salou |
Aquí, en canvi, queia el sol de finals de març amb fúria.
|
Dibuixant a la Cala Crancs (març 2011) |
I ara la muntanya.
Una que em resulta fascinant és la Mola de Colldejou al Baix Camp. L'apunt és senzill però està fet des de la muntanya del davant, la Miranda.
|
La Mola de Colldejou |
|
|
Dibuixant des de la Miranda |
Una roca qualsevol feta des d'una altra "Mola", l'entrada de St. Llorenç de Munt:
|
Pedra i arbust a la Mola de St. Llorenç |
I una més recent, a Cèllecs, amb rotulador i aquarel·la sèpia.
|
Parets de roca a Cèllecs (Vallès Oriental, juny 2011) |
Sobre l'Ametlla de Mar veure:
Carrers de l'Ametlla de Mar
Més barques a l'Ametlla
Indústria al port de l'Ametlla
Barques a l'Ametlla de Mar
Platja de l'Alguer
Carlos, mi enhorabuena por esta entrada tan rica en ideas, trabajo y buenos resultados: dibujo, aguada, acuarela y salida a trabajar en directo.
ResponEliminaEsa inquietud e interés por conocer y dominar un tema nuevo es lo primero que quisiera destacar. Es un buen ejemplo a seguir. La foto en solitario frente a la rocas lo dice y lo resume todo.
Saludos.
Carlos, je vois que tu observes la roche à la mer, à la montagne! En Bretagne, les formes et les couleurs des roches sont vraiment différentes. A bientôt !
ResponEliminaHola Reyes.
ResponElimina...pues mira, ese día de la foto sí que estaba solo; subí a la Miranda en plan relajante y pensé en dejar testimonio del dibujar en vivo con el autodisparador. Andar y dibujar luego es una receta ideal contra el estrés. No sé si el arte desvela el Ser -como a veces dicen los críticos-, pero hay momentos que sientes que lo que se te abre ante los ojos simplemente es para ti .
Saludos
Olivia, à la Bretagne il me faudraient des yeux partout, j'en suis sûr. Au moins par les photos je connais que la côte n'est pas si douce que cette de mes aquarelles. A bientôt!
ResponElimina