El pes del cos i les mansThe weight of the body and hands

 

Laura V.

He ajuntat dues figures que ens permeten centrar les mans. En aquesta de Laura, el pes del cos més aviat s’arrepenja en el costat dret i sobre el colze, i la mà esquerra contribueix a dotar d’estabilitat el recolzament. 

Detall del cap

El cap de la noia resta a l’ombra i contrasta amb la pell blanca de la resta del cos que rep tota la llum de l’estudi. En les cames el color és delicat.

Detall de les cames

Pel que fa a l’aquarel·la de Danielle, la mà esquerra reposa sobre el respatller d’una segona cadira perpendicular a la del seient. Un gran mirall reflecteix tota la figura però ens permet donar una altra perspectiva de la mà recolzada. Els bons observadors podran captar que col·locar aquesta mà de reflex ha donat molt guerra a l’artista.

Danielle

Parpers

Carretera de Parpers

Ja he dit en una entrada que la carretera de Parpers és una mena de santuari de ciclistes. Si allà el tema era la llum al final del túnel, amb els efectes de llum solar projectada a intervals sobre l’asfalt, aquí ens centrem en les entrades de sol a contrallum en l’atmosfera, obrint-se pas entre les masses d'arbres. 

Un ciclista baixa per aquesta carrerera on no solen passar cotxes perquè circulen per l’autopista de Granollers-Mataró. L’esforç de la pujada o el goig del descens són dues formes de felicitat a l’abast.

Per pintar entrades de llum no se m’acut més que tres mètodes: o bé reservar la part dels rajos solars i pintar-la de to més clar; o bé, pintar-la igual que la resta i després aixecar pintura amb paper absorbent o com sigui; o bé, afegir tèmpera blanca i crear un efecte opac. 

En aquest cas, hem combinat el primer i segon procediment. L’esforç de ser fidel al propòsit i lluitar per aconseguir-lo valorant el conjunt paga el preu de perdre la frescor de la taca original -frescor que els amants de l’aquarel·la i de la impressió, celebren sempre, potser perdent aleshores altres possibilitats del medi.

Taques originals

Pins dansaires ran de mar Dancing pines near the sea

Els pins mediterranis a la vora del mar, i més els que s'enfilen en penyassegats sobre les onades, s'arrapen sovint a bocins de terra exigus, alçant-se entre les roques. Humitat, calor, salnitre i tota la rosa dels vents -tramuntana, garbí, gregal, llevant o ponent- els castiguen sense pietat. Els troncs i les branques s'hi adapten secularment tot doblegant-se i culejant en una dansa lentíssima però visible.

Tango

A cops s'entrellacen amb el veí en un ball de contacte, com aquest tango sota un cel enteranyinat.

O inicien un diàleg de passos i braços temptatius.

Cala Califòrnia (Mont-Roig del Camp)

Cala Bot

Altres vegades esclaten per tots costats, en una dansa èbria i sense regles.

La dansa dels pins ran de mar

Obres de construcció de l'estació de la Sagrera La Sagrera station's construction works

Obres de l’estació de La Sagrera

Entre uns i altres em van convèncer de tornar a un tema que m'és molt grat, les aquarel·les d'obra pública. Els enginyers Luis Ubalde i Javier Palomo que treballen a les oficines d'ADIF a peu d'obra de la Sagrera em van facilitar la visita per la línia d'obres de més d'un quilòmetre. Del material gràfic que vaig aconseguir en el safari per encofrats, murs i pilars a mig aixecar, cobertes a prova de trens, terres remogudes, tràfec de màquines i persones amb armilla... han anat sorgint unes quantes aquarel·les destinades a una exposició. Serà l'any vinent al Museu del Ferrocarril de Madrid juntament amb altres obres que encara conservo de les obres d'Alta Velocitat al pas per Montmeló. 

Aquí us presento un tastet del que ha de ser aquesta expo. He filmat part del procés d’elaboració de l’aquarel·la de damunt. El material gravat ha estat editat pel meu fill Josep de manera que sigui adequat per Instagram.

https://www.instagram.com/reel/CubqSM0rIio/?igshid=M2MyMzgzODVlNw==

Posteriorment en Josep ha editat una versió més llarga per Youtube:

https://youtu.be/3uunQHB3jQg

Cames en escorçForeshortened legs

 

L'aquarel·la de la Luz conté el repte de la brusa semitransparent que deixa entreveure les formes. De la sèrie que presento avui és la que més m'agrada: el formidable escorç de les cames apuntant a l'espectador contrasta i subratlla el perfil decidit del cap que implica una torsió sencera del cos. La model sembla interpel·lar algú fora de l'escena...

En l'altre extrem del suggeriment anterior està la pose de la Myrto, amb un lleuger escorç de la cama esquerra -no menys complicat de resoldre. No vaig saber encabir del tot la figura sencera en el paper però et trobes altres reptes pictòrics que no apareixen massa sovint.

Un altre escorç singular és el que presenta la pose d'en Paul: La cama esquerra no és frontal del tot, però a més el genoll puja més que el pla de suport del maluc. Com el model té un cos llarg tendeixes sense adonar-te a sobredimensionar-lo, tot fent el cap més petit.

Cinc ponts de Ripoll Five bridges of Ripoll

Ripoll, amb el seu prodigiós monestir romànic, és el bressol de Catalunya i és també el centre d'una comarca d'on parteixen boniques rutes excursionistes. Però el poble mateix conserva altres mèrits que el fan encisador. Es troba just en l'aiguabarreig on el riu Freser vessa les seves aigües en el Ter. Presento aquí cinc dels diversos ponts que fan possible la trama urbana entre les ribes.

Pont del Raval

El pont del Raval travessa el Freser, tot unint el barric antic amb el Raval de Barcelona

Pont de l'Arquet

El pont de l'Arquet és una via principal de circulació. Vaig dibuixar la part sobre el Ter (carrer Macià Bonaplata) des d'uns metres amunt, situat en el pont de la Lira, amb molta cura que el pinzell o el retolador no em caiguessin, s'escolessin pel passadís de ferros travessers i acabessin en el riu.

Pont de la Lira

 

L'Espai Públic Teatre de la Lira és una obra d'arquitectura urbana, de ferro, que acull una plaça coberta de pas i es perllonga en un pont totalment de ferro color rovell.

 

Pont del tren

El ferrocarril que mena a Ribes i a Puigcerdà, travessa el poble,  el Ter i el Freser just abans d'endinsar-se en un túnel. El pas a nivell, que interromp a hores fixes el flux de cotxes, compta també amb un pas de vianants sota la via. El conjunt riu, pont, via, escales i pas feia una figura  geomètrica atractiva i entretinguda de dibuixar assegut a les escales.
 

Pont de Calatrava

Aigües del Ter més avall, a prop de l'estació de tren, s'ha construït una passarel·la d'acer per vianants amb l'inconfusible segell del seu autor, Santiago Calatrava.

L'aquarel·la de figura, entre el sec i el mullat Figure watercolor: between dry and wet

 

Erendira

La figura, ho he dit altres vegades, sol ser exigent. Sovint he comentat la tensió entre l'espontaneïtat i la construcció de volums que duria a dues maneres de fer contradictòries, una de pintura molt ràpida i transparent, i l'altre de capes més treballades (veure, p. ex., aquesta entrada de l'inici del blog en 2010). Però avui subratllaré un altre aspecte involucrat en el mateix tema, les dues tècniques favorites de l'aquarel·la: el mullat sobre mullat, i el mullat sobre sec; fins i tot una tercera, el pinzell sec. Per regla general, ara valoro molt l'equilibri entre una fase inicial de colors fosos en humit, i una fase posterior de capes sobre sec -poques i lleugeres. Si s'hi afegeix algun toc de pinzell sec la figura guanya riquesa. Els detalls, com les cares, les mans i altres, demanen imperativament un treball addicional en què cal el control que dóna el treball sobre sec. Ho il·lustro amb algunes obres.

 

Muntsa llegint

En aquesta de la Muntsa predomina el mullat sobre mullat. Fixem-nos en el braç i la cama dretes; fins i tot en el suport de fusta del braç de la butaca.

Adrián

Per contra, en aquesta dAdrián, fixem-nos en les capes del pit, del braç esquerra o de la cama dreta que són totes aplicades sobre sec.

Ayelén Alvarez

En la d'Ayelén, podem fixar-nos en els tocs en pinzell sec: les arrugues fosques de la brusa i part del cabell. Deixant de banda l'encert o no del dibuix o de l'enfoc general, és una obra que expressa bé la síntesis de les tres tècniques.

El ferrocarril a les arts The railway in the Arts

Un dia memorable, la sra. Pilar García Fuertes, directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya de Vilanova i la Geltrú, i el sr. Jordi Font-Agustí, enginyer i escriptor, conversaven en el transcurs d'un viatge en rodalies, de retorn a casa. La passió pels trens mou molta gent, en el nostre país i arreu del món: desplega records d'infància, suscita anhels de viatjar, i si el trajecte és plàcid, relaxa els esperits i els posa en un temps especial de pura contemplació. El ferrocarril és un enginy modern que tot i néixer amb la revolució industrial forma part de les llistes de símbols que semblen eterns en els nostres somnis i mites. Aquesta fascinació universal arrossega tota mena de vinculacions amb el tren, maquetes, fotos, pintures, relats, col·leccions d'objectes. Però en algunes persones inquietes també estimula la recerca historiogràfica de totes aquestes expressions. 

Així, aquella conversa distesa però apassionada va ser l'origen del projecte de fer una exposició sobre la presència del ferrocarril en les arts i la literatura. Però resulta que sobre Catalunya, on s'havia construit la primera línia fèrria, aquesta feina de documentació no estava feta. Per realitzar l'exposició calia primer investigar, reunir la documentació, si s'escau aconseguir drets de reproducció, buscar-li un principio d'ordre, construir un guió. En Jordi s'ha passat anys fent justament la feina de recopilació en el seu blog Arte y Ferrocarril, el ferrocarril en la literatura, el cine y las artes plásticas.

Finalment, després de trobar les col·laboracions econòmiques, ha aconseguit publicar "El ferrocarril en les arts i la literatura catalanes" a travès del Museu, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans i la Societat Catalana de Tecnologia. L'obra es va presentar justament a lEC fa un mes i poc després al Museu.

Presentació al Museu
(foto de https://twitter.com/mferrocarrilcat)

Jordi Font-Agustí, àvid cercador de tota mena d'expressions artístiques lligades al tren, es va posar en contacte amb mi fa uns anys quan va descobrir les meves aquarel·les dedicades a la matèria en aquest blog. Tot i que ja havia dibuixat ponts, túnels, vies i estacions, el tema em va esclatar i es va fer present ell sol quan van arribar les obres del TAV a Montmeló. Sorties al carrer a pintar com altres vegades però et trobaves inevitablement les cirurgies del terreny, els implants de formigó, les maquinotes immenses, els canvis del paisatge. 

Montmeló, 2011: el poble "patas p'arriba" 
(obra no inclosa en el llibre)

Jordi va publicar una amable ressenya sobre aquestes aquarel·les en la secció sobre Art de la revista Via Libre i de la qual em vaig fer ressó aquí. Després vam seguir en contacte per acordar quines imatges i textos del blog seria adient incloure en el volum que acaba de sortir a la llum.

El Museu anuncia per al 2023 l'obertura de l'exposició itinerant, "dins dels actes del 175 aniversari del ferrocarril al nostre país", el projecte de la qual -recordem- està en l'origen del llibre. La Pilar, la directora, confirma amb il·lusió que aquesta exposició tirarà endavant. Serà el moment de passar-s'hi i deixar-se captivar no només per l'èpica i la lírica del ferrocarril que el Museu desvela sempre, sinó també per la percepció que n'han tingut artistes i escriptors abans que nosaltres.