Deia, la nostra model brasilera, ens va oferir aquesta pose asseguda. Potser noteu certa perspectiva en la figura, resultat de treballar assegut molt a prop: amb els peus gairebé a tocar i el cap més lluny. Tanmateix m'agrada l'aposta pels tocs de carmí i d'ultramarí en la carnació de Deia -en realitat una pell de color força xocolata que hipnotitza i treu a relluir el terra siena torrada.
 |
| Deia, abril de 2012 |
|
L'escorç del rostre d'Elena resulta especialment difícil perquè no només es veu en contrapicat, sinó a més estirada boca amunt i amb el coll torsionat... No estic descontent de les fusions de color al rostre, i de la llum que il·lumina el ventre i deixa les cames en penombra.
 |
| Elena, abril de 2012 |
El moviment del cos de Peter encara és més subtil i no estic segur d'haver-lo resolt bé: mig recolzat sobre el braç esquerra, amb el tors mig torsionat, la cama aixecada sense recolzar del tot al peu, el peu mig arquejat... L'actitud quedava a mitges, sense completar... Una pose difícil de mantenir-la estable i de pintar, tot i que Peter té una paciència de mestre iogui...
 |
| Peter, abril de 2012. |
hermosos trabajos me encanta el manejo del color . un abrazo!!!
ResponEliminaJuan Carlos, recibo el comentario con agrado: el trabajo del desnudo comporta el manejo del color que señalas... pero en general, todos los recursos de la acuarela, sus buenas virtudes y su capacidad de estropearse con el paso de una mosca, se tensan en el desnudo como en ningún otro tema. Un abrazo!
EliminaMe da envidia tu habilidad para el desnudo, me parece uno de tus puntos fuertes. Un abrazo
ResponEliminaMira Juan, tu comentario merece la primicia: voy a exponer acuarelas de desnudos en Granollers, en Barbany, una tienda de moda de ropa, inagurando el 8 de septiembre. Lo anunciaré muy pronto en el blog. Si te lo puedes combinar nos conoceremos y serás recompensado con una copa de cava. Un abrazo y gracias.
Elimina