He fet una tria de dibuixos de pobles de Tarragona. Els que van amb sèpia són d'aquest estiu però n'hi ha d'altres anys...
 |
| Cornudella del Montsant (Priorat), façana de l'Església de Sta. Maria |
Les senyores que es van asseure al banc de la façana de l'església a petar la xerrada em van anar de perles !
 |
| Cambrils, Plaça Espanya |
El nucli urbà de Cambrils té sabor de poble i es troba relativament lluny de les platges.
 |
| Miami Platja, Avinguda Barcelona (1) |
Miami, en canvi, no té cap aspecte de poble. El més característic es l'Avinguda Barcelona, que és de fet la N-340 amb botigues a banda i banda.
 |
| Miami Platja, Avinguda Barcelona (2) |
Mont Roig del Camp és el municipi al qual pertany el nucli turístic de Miami. Joan Miró va passar llargues temporades al poble on el seu pare tenia una masia.
 |
| Mont-roig del Camp, amb l'Església de St. Miquel |
 |
| Altafulla, Vila Closa |
La Vila Closa d'Altafulla és la part antiga del poble, amb l'Església de St. Martí, restes de muralles medievals i cases vuitcentistes.
 |
| Ermita de Santa Marina (Pratdip) |
L'ermita de Sta. Marina, a pocs quilòmetres de Pratdip, és popular per les seves abundoses fonts. Té també un restaurant i una zona de barbacoes.
 |
| Tarragona, Balcó del Mediterrani |
Sens dubte, un dels passejos favorits de tarragonins és caminar per la seva Rambla fins arribar a l'impressionant balcó del Mediterrani. Aquí, assegut a les escales, no he agafat la platja del Miracle sinó el complex industrial, ferroviari i portuari. (M'encanten aquests embolics... tot i que el resultat és una mica confús)
 |
| Tarragona, Plaça dels Carros |
Tot i que aquesta tinta de la Pça. dels Carros ja és una mica antiga, sempre em va fer gràcia...
 |
| Falset (Priorat), PLaça de la Quartera |
La Plaça de la Quartera de Falset és molt bonica. Està envoltada de porxos i s'hi celebra el mercat.
Carlos, m'agraden molt estos treballs, sobretot aquells en què les ombres donen interés i força a les llums
ResponEliminaEl otro día me "asomé" al álbum de Dibujos y quedé francamente impresionado por la cantidad de paisajes urbanos que has realizado, En todos ellos se ve la "frescura y espontaneidad" del trazo que solo se consigue con el talento y el no "tener pereza" para trabajar,,,
ResponElimina¿Qué material usas para las aguadas? Yo usé una temporada los rotuladores de punta fina que eran muy solubles al agua y hacían unos grises muy luminosos pero, al tiempo, me encontré con la desagradable sorpresa de que el color se degradaba seriamente con la luz, poco a poco, hasta llegar casi a borrarse y virar a un tono marrón.
La foto de la cabecera de tu blog, que parece como un plano, me recuerda esta experiencia con la Aguada que no tuvo un final feliz. Pero me sirvió para "practicar" el dibujo a la aguada y buscar la gama de los grises. Evidentemente ya no los usé más.
Saludos.
Hola Sadeu. Tens raó: per dibuixar un a vegades dibuixaria qualsevol cosa, tingui o no interès, però els efectes de llum afegeixen a vegades qualitats sorprenents als edificis. Això converteix paisatges sosets o anodins en interesants...
ResponEliminaSalutacions
Hola Reyes. En verdad, este verano pinté poco, pero se puede valorar el tema al revés puesto que dibujé bastante. Hubo cierta pereza al despliegue más aparatoso que pide la acuarela -y no te digo ya del óleo en la calle.
ResponEliminaTe comento las cuestiones técnicas que me pides. En estas aguadas hay rotualador fino y acuarela sepia (con agua y pincel de los de siempre). Me hice un cubilete para mezclar con agua a base de dos cuadritos de plástico recortados de una pieza para cubitos de hielo! Eso con un vasito y una botella pequeña, el tubo de la acuarela, dos pinceles y el rotulador cabe en un estuche escolar con cremallera. El papel es un cuaderno escolar de dibujo dinA4 (yo ya había dibujado con cuadernos cosidos y ya se me pasó la fiebre; me resulta más cómodo uno de espiral). No sé qué pasará con la tinta del rotulador, de momento parece que aguanta.
En la aguada de la plaza de los Carros de Tarragona, que es del 2006, la técnica es mucho más profesional. La he descrito varias veces y puedes ver mi video en los enlaces: es un palo afilado, tinta china negra, y dos botecillos más de tinta más o menos diluida con agua; también agua y un par de pinceles. El papel es dinA3 más grueso, como para acuarela, pero de grano fino para que corra el palo. No hay dibujo a lápiz.
La foto de la cabecera es la acuarela de la tuneladora de Montcada, pintada in situ (está en el blog). Se aprecia el dibujo con lápiz de carbón porque el tema permite que el polvo, al añadir el agua de la acuarela, quede fijado con un tono sucio que aquí ya iba bien. A todo el mundo le recomiendo siempre dibujar con grises porque es una de las mejores escuelas de acuarela (aunque ya se sabe que todo maestrillo tiene su librillo).
Gracias por tu interés!
Sóc una fan de tot el què fas, tens un do i una pràctica boníssima per interpretar d'una manera subtil però ferma.
ResponEliminaHola Antònia
ResponEliminaTard o d'hora podrem coincidir en alguna sortida, ens coneixerem i t'hauré de pagar la dotzena de cafès al menys que et dec... M'ha fet molta gràcia això de que siguis fan. L'invent realment profitós es fer-se fan de la pràctica continuada i fer que el do que portem dins es vagi fent realitat...
Carlos..
ResponEliminaI must say I am very impressed with your watercolour work and sketches. I first noticed your work in Sketchcrawl #33 and really enjoyed your style where you used the sepia. I have followed up and found your blog site. I hope you don't mind but I am now an active follower of your watercolour work. I really like all of your work that I have seen and found it absolutely splendid. Today while going through your blogs I found some watercolours of yours that I enjoyed in particular (the car with the overfilling gas tank - Gula, the bicycle with cobwebs - Pereza). I will return to look closer at your great work.
You have inspired me to get back to my full watercolours instead of just sketches.
Thanks
David Fletcher
Vancouver, Canada
Hi David
ResponEliminaFew times you find somebody who tells you that you have inspired him to work in some aspect. In fact, this is the kind of exchange that really I consider that it is beneficial in the blogs: sometimes somebody motivates you to paint, or to try something especially, and this is wonderful.
The sepia watercolor is an optimum option to carry out a soft transition from the pure linear drawing to a watercolor valuating the greys and the tones... I am very happy that you have found here a source of suggestions. I expect you to keep enjoying the works that I expose. Of course, I will follow you.
Good-bye and be welcome to the blog