Hem de tornar a Lisboa un moment o altre, agafar qualsevol racó, aturar-se i pintar. Quan hi vaig ser feia tintes i anava una mica sobrepassat per veure-ho tot.
 |
| Lisboa, Rossio (tinta) |
Mala cosa això de voler veure-ho tot! Els turistes moderns ja no veiem res: allarguem els braços per enfocar amb la càmara mentre mirem una mica la pantalleta si està enquadrat i clac, foto!... Quina cosa això de caminar darrera de la pantalleta... Com després, en arribar a casa, tens no quatre o cinc rodets com abans, sinó cinc-centes o mil fotos, resulta una autèntica llauna veure-les totes, i molt més pretendre sessions d'ensenyar fotos a la família o als amics... Precisament ells tenen deu-mil fotos sobre el mateix lloc o similar! Glubs! L'aquarel·la té la inmensa avantatge de fer-te aturar i mirar. A vegades no queden bé, però sempre t'has aturat a mirar.
 |
| Guimaraes, Praça Santiago |
Guimaraes és una bonica ciutat d'on va sorgir la independència de Portugal.
 |
| Braga, Largo Paço |
Aquest día de Braga feia calor. Vaig trobar una ombreta en un porxo d'aquesta plaça i m'hi vaig quedar. Moltes aquarel·les i olis que s'han fet al llarg de la història de la pintura al carrer, tant de paisatges com urbanes, crec que s'expliquen més per la posició còmoda de l'artista que per l'enquadre exigit per la cosa mateixa... No sé si ho puc demostrar...
 |
| Bragança, panoràmica de la muralla. |
Aquí, a Bragaça, també feia calor, i també s'estava molt bé a l'ombra, des de la carretera que hi ha al turó de davant.
 |
| Pintant a Bragança |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada