Google Website Translator Gadget

dijous, 30 de juny de 2011

Roques de mar i muntanya
Sea and mountain rocks

Dedico una entrada a les roques de platja i de muntanya. Es un dels temes més disponibles del món, un dels objectes més humils i a voltes grandiosos, i potser no ens aturem prou a vèncer les seves dificultats. Això és un començament, i a veure si li puc dedicar més temps. Comencem amb les pedres del mar, a l'Ametlla...

Roques entre cala Pixavaques i l'Alguer (Ametlla de Mar)
Era una tarde variable del mes d'abril (2011), amb sol i núvols. El color del mar canviava tan ràpid que quan ja el tenies barrejat a la paleta, ja era un altre allà davant. El color de l'aquarel·la expressa així una mena de pacte entre la llum i l'ombra...

Foto del lloc al final del treball (abril, 2011)


Aquesta altra és un fort contrallum de primavera a la cala Crancs de Salou. És una cala que queda reclosa amb una potent cresta de roca .

Cala Crancs de Salou
Aquí, en canvi, queia el sol de finals de març amb fúria.

Dibuixant a la Cala Crancs (març 2011)

I ara la muntanya.
Una que em resulta fascinant és la Mola de Colldejou al Baix Camp. L'apunt és senzill però està fet des de la muntanya del davant, la Miranda.

La Mola de Colldejou
Dibuixant des de la Miranda

Una roca qualsevol feta des d'una altra "Mola", l'entrada de St. Llorenç de Munt:
Pedra i arbust a la Mola de St. Llorenç
 I una més recent, a Cèllecs, amb rotulador i aquarel·la sèpia.

Parets de roca a Cèllecs (Vallès Oriental, juny 2011)


Sobre l'Ametlla de Mar veure:
Carrers de l'Ametlla de Mar
Més barques a l'Ametlla
Indústria al port de l'Ametlla
Barques a l'Ametlla de Mar 
Platja de l'Alguer 

diumenge, 26 de juny de 2011

Gospel a St. Pere de Vilamajor

Avui ha hagut un tastet de grups de Gospel al poble de Sant Pere de Vilamajor. Amb ocasió de la Festa Major, s'ha muntat un petit escenari a la plaça del Campanar, a l'ombra d'uns grans xiprers. He près uns apunts al vol.
Escola MicroSons, St. Pere de Vilamajor
Ha començat el grup local, l'Escola MicroSons de Sant Pere, que porten poc temps treballant en ferm però que ho han fet molt bé.

Després venia el grup de Gospel de Montmeló que ja tenen quatre anys d'experiència. (Aquí videos de youtube)

Grup de Gospel de Montmeló

Anna Roqué, la directora del grup, arrenca veus amb molts colors a les entusiastes noies de l'escola, i al grup minoritari de soferts cavallers que fan els baixos. Quan hi és tot, al grup hi ha una cinquantena de persones, sona de fàbula i acostuma electritzar l'ambient!

Abans del concert m'ha donat temps de dibuixar la torre de l'Església des del Passatge de l'Església. Feia una xafogor total!

Passatge de l'Església (rotulador i aq. sèpia)

Després ha vingut el grup de Gospel Joy de La Garriga.

El grup Joy de Gospel de La Garriga

El seu director i el grup s'han atrevit amb una peça extraordinària, Total Praise, que acaba amb un llarg "amen" on les veus van deixant soles les sopranos que aguanten la sil·laba "a..." fins que tot el grup s'incorpora per rematar el "...men!". Els hi ha quedat rodona! (L'Anna Roqué m'ha dit que fa mesos que també l'estan preparant a Montmeló...!) Aquest grup de La Garriga, que no era molt nombrós, fan un Gospel més contingut, amb sentiment, potser dit amb una metàfora d'aquarel·les, amb menys color però un treball de grisos més intens...

El grup Joy amb el seu Director al teclat

Finalment, hem acabat amb una nota simpàtica, amb el grup de St. Pere de Vilamajor que anomenen els Barbies -per les barbes dels quatre membres-. Amb gran sentit de l'humor, els Barbies han fet referències al Gospel en les peces que han tocat.
Els "Barbies" de St. Pere de Vilamajor

dijous, 23 de juny de 2011

Apunts de figura amb tinta
Inked figure sketches

L'època de dibuixar amb tinta al carrer (2005-07) va portar també la tinta a la sala d'apunts del cercle St Lluc. Aquest primer és de una de les models a qui fa temps que no veiem, la Rosa, i que posava estupendament.


Em vaig buscar un "tupperware" amb un equip de batalla: potet de tinta, dos potets d'aiguada, un potet d'aigua, un pal de fusta, dos pinzells, un "puntax" per esmolar el pal (ja no existeixen!) i molt paper barat i vaig fer centenars d'apunts amb tinta durant més de dos anys.


Encaixar la figura dreta és el que més costa.

S'aprecia bé les arrugues que fa el paper barat quan es mulla.
El company Joan Bueno, un gran professional del dibuix, em va indicar on comprar resmes de paper blanc (500 fulls) que van bé per fer apunts a dojo. El full és tan gran que el tallo en quatre parts, i encara surt un tamany com de dinA3. Amb aquest tamany et pots moure a gust i la figura no queda "escanyolida"...


Si la previsió és d'un dibuix amb més qualitat agafo un full d'un bloc de paper per esbossos.



Cap d'aquests dibuixos ha estat profanat pel llapis o per la goma. Això vol dir que o surt o no, ...o sigui que tres quartes parts, o més segons els dies, se'n van a la paperera només arribar a casa... els altres inicien un viacrucis de seleccions amb el temps que només en salva uns quants.

dimarts, 14 de juny de 2011

Ingeniería de Ferrovial (3): la línea de Cercanías
Ferrovial engineering (3): suburban train line

Provisionalmente, el tren de cercanías, a su paso por Montmeló, transita por la vía de alta velocidad (equipada con tres raíles para admitir los dos anchos). Pero durante el 2011 ha desembarcado la segunda oleada de maquinaria para construir el falso túnel y el viaducto sobre el río Congost de la línea definitiva de Cercanías, paralela a la del AVE.

Cimentación del terreno bajo la pasarela

 (Papel Saunders Waterford 190 grs. 55x76 cm, marzo 2011)

Estos trabajos se basan en escenas cotidianas de la obra. Los vecinos cuyos ventanas dan encima de las máquinas no deben verlas con ojos tan favorables como un servidor. Su paciencia es admirable: la obra es una auténtica orgía de ruido y barro, al menos a ratos, y de hierros que se retuercen y hormigoneras vertiendo su carga en zanjas profundas.

Detalle de la cuba

La obra gime con vibraciones y súbitos estruendos del choce del metal contra el metal cuando las enormes pilotadoras se sacuden la tierra con movimientos rotatorios en un sentido y otro...

Pilotadora
La minuciosa geometría del ingeniero, sus finas líneas en papel vegetal y sus programas con diseños de imágenes de múltiples capas se hacen carne en el barro y en el hierro de la obra...

Detalle del carro de las poleas de la pantalladora


Panoràmica con la estación provisional y la pasarela


El siguiente apunte recoge una perspectiva de la gran cimbra sobre el Congost que sirve de soporte a la estructura del nuevo puente de la línea del tren convencional.
Tres puentes nuevos para el tren
En el dibujo anterior se aprecian los tres puentes: a la izquierda de todo, el exterior del muro en U del puente de la línea de alta velocidad; a continuación, también a la izquierda, la cimbra del puente en construcción de la línea de cercanías (y las siguientes pilastras al fondo); a la derecha, el puente provisional del tren que se construyó sólo para dar servicio durante las obras y que se ha de desmontar de nuevo...

Cimbra sobre el río Congost (Montmeló)
(Papel Gvarro 35x50 cm, junio 2011)
Esta imagen, con las poderosas vigas que soportan la estructura, me resultaba fascinante. La acuarela la dibujé in situ hace pocos días y la terminé en casa porque el aire húmedo y acanalado resultaba muy molesto.

Dibujo de la acuarela

Lugar del dibujo

dijous, 9 de juny de 2011

Barcelona en tinta (5): el Parc de la Ciutadella i l'impuls de pintar
Inked Barcelona (5): Ciutadella Park and the impulse to paint

Aquesta serà la penúltima de la sèrie de les tintes de 2006-07 a Barcelona.

Cascada del Parc de la Ciutadella (Quàdriga de l'Aurora)
L'impuls de pintar -de seguir pintant- sorgeix d'una adequada proporció de satisfacció i d'insatisfacció, d'algún punt mig entre la complaença amb la teva obra i la frustració de no assolir mai el que vols i tornar-ho a intentar. Miro aquestes obres i trobo aquests ingredients a parts gairebé iguals...

Font amb angelots

Quan la gent de Barcelona (o dels voltants) pensa en pintar en plein air a la ciutat, el primer que li ve al cap és el Parc de la Ciutadella. Barcelona no té grans parcs al seu centre. Un tema diferent és la Serra de Collserola que funciona en part com un parc natural, en part com un parc urbà, y està bé que no s'ajardini massa més i quedi ferèstec...

Museu de Zoologia

El pintor que pensa en la Ciutadella anticipa que trobarà inspiració en el sol, els parterres, les tanques, els troncs dels arbres, les flors, la pèrgola, els refilons dels ocells, les barques al llac... fins i tot que es trobarà transportat a una selva llunyana quan li arribi del zoo que està al costat un rugit insòlit, un udol  de simi o quan algunes aus soltes i exòtiques se li creuin per la gespa...

Barques al llac

Tanmateix, aquest lògica del passejant relaxat no sempre troba la tensió i l'impuls que requereix la pintura. En ocasions, potser fins i tot calmi el seu ànim, la seva ànima inquieta entri en un mar planer, i la nau de l'art s'assereni i acabi per aturar-se...
Sortida Picasso-Argentera

En aquest cas, no hi haurà pintura o sortirà una obra regular, però potser haurà passat un dia bonic.

dijous, 2 de juny de 2011

Pintar en Villardeciervos
To paint in Villardeciervos

Siguiendo el rosario de pantanos desde Sanabria llegamos a Villardeciervos (Zamora). El pueblo es de esos lugares que los urbanitas de la gran ciudad consideran una reserva espiritual de paz pura. Los habitantes del lugar se dividen entre los que anhelan más movimiento y los que consideran que son bendecidos por el cielo porque sólo allí se vive como Dios manda.
Pueblos de Zamora

Panorámica en Villardeciervos (Zamora)

Esta acuarela es el trabajo del verano del 2009 del que estoy más satisfecho. Tiene mi tamaño habitual (35x50, papel Gvarro). Es una panorámica entera del pueblo, con el pantano. Está hecha desde un claro camino arriba, pero no desde la fuente del Caño Grande. Al pie de un nogal discurria un muro bajo, divisorio de terrenos, hecho de piedras apiladas. La acuarela la hice subido a ese muro, con la silla y la mochila con el material encima de las piedras, apoyado algo en el tronco, y alargando el cuello entre las ramas bajas del nogal, y haciendo equilibrios... Siento que valió la pena.


Cuando estuvimos en Villardeciervos no había internet. ¿Alguien del lugar leerá esto? Cuando paseas por el pueblo te sientes forastero integral. Aquí la experiencia de pintar fue distinta a los lugares turísticos. Normalmente se te acerca la gente con simpatía, a veces demasiada confianza. Aquí la actitud era de cierta reserva. Sientes que no ven claro qué has venido a hacer allí sentado... en un taburete plegable... en medio de la calle... con un tablero y papel sobre las piernas... Quizás faltaba el tranquilizador caballete de pintor...

Villardeciervos, esquinas de la carretera

A pesar de esa impresión, en honor de la verdad, también sucedió lo contrario. Mientras pintaba la siguiente acuarela  conectamos con una animosa pareja de profesores que tenían segunda residencia en el pueblo. Después paseamos un buen rato y nos explicaron todo lo que quisimos saber con gran cordialidad...

Villardeciervos, campo trasero de una calle
Una cosa me quedó muy clara después de pasar dos noches en Villardeciervos: Volveré otro día.