Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

divendres, 12 d’octubre del 2012

11 años en la Cala Mosques
11 years in Cala Mosques

Por casualidad, este año no había pasado ni una sola vez por la cala Mosques. Pero a causa de la entrada que le dediqué hace un año en el blog (10 años en la cala Mosques) decidí seguir mi propia tradición y fui exprofesso a pintar con media hoja de papel Arches. Era un rutilante día de sol, casi el último de vacaciones.

Cala Mosques, Agosto 2012 (papel Arches)

(Sucede como en un extravagante poema de Christian Morgenstern que tradujo hace años José María Valverde:

Palmario, acompañado de un tal señor Von Korf,
 va hacia un pueblo extranjero que se llama Ruhmkorf. 
Pero al llegar allí no puede entender nada, 
 ni comprende una sola palabra pronunciada. 
También Von Korf (que al pueblo a Palmario acompaña 
a causa de la rima solamente) se extraña. 
Pero eso justamente le llena de placer 
y nuestro amigo está muy contento al volver. 
Y anota en su cuaderno, en el fin de semana: 
"¡Otra gran experiencia, sabrosa y soberana!" 

 También yo, como Von Korf, he ido allá a "causa de la rima solamente", o más bien aquí, por la necesidad de repetir la música (la rima) que crea el propio blog, y a pesar de que, como él, no entienda muy bien dónde va a parar todo esto del blog. Pero también, como él, encuentro que la experiencia ha sido sabrosa y soberana...)

En los comentarios del año pasado había buenas ideas. Ricardo Azkargorta celebraba los progresos de los diez años pero echaba a faltar algo de descontrol. Carlos Leon Salazar sugeria que la clave es a veces dejar fuera algo -aunque cueste. Ambas observaciones tenían un aire de familia: demasiado control, demasiada fidelidad. Con Fernando Pena y con Joshemari, el debate siguió sobre esto mismo: qué omitir, cómo soltarse. No me quedó claro -aunque lo intenté averiguar- si a Carlos Leon realmente le resultaba doloroso "dejar algo" fuera, pero he ido observando que a mi sí, mucho. Por otro lado proponerse ser más descontrolado tiene algo paradójico, ¿no? Las observaciones son buenas, las incorporas y sigues tu camino sin forzar.

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Sortides a l'estiu amb la Colla dels dimecres
Summer outings with the Colla dels dimecres

Jardins de la Tamarita

 He pogut anar amb la Colla dels dimecres unes poques vegades aquest estiu. Vaig penjar en el seu blog les obres i les aplego aquí per tal de veure que, llevat del paisatge urbà de la Via Laietana, segueixen el tema recurrent d'aquest estiu de l'estudi de masses vegetals.

Via Laietana
Jardins del Palau Reial
La veritat és que sempre són un plaer aquestes sortides... A més, les opinions en viu sobre les obres, més agosarades que en el blog, acostumen a no tenir desperdici i són molt profitoses...

Pont japonès de la Pça de Can Fabra

divendres, 28 de setembre del 2012

Pins, cales, roques... i banyistes
PInes, creeks, rocks... & bathers

Banyistes


Tu vois Olivia, un autre année s'est écoulée, avec le pinceau à la plage, en attendant que l'après-midi chaud se passe, avec l'espoir du soir plus fraîche, et entre-temps capturant ici et là-bas ces figures heureuses, abandonnées du soin du travail et de l'école... 


Panoràmica de cala dels Angels

Part esquerra de la panoràmica
Part dreta de la panoràmica


C'est n'est pas seulement l'exercice de dessiner des figures qui posent gratuitement mais une sorte du désir d'immobiliser le temps nostalgique de l'été de l'enfance et de l'emporter chez nous pour nous rappeler que ce temps est réel au moins une fois par an... 

Senyora sola


Banyistes i esculls

Dos homes asseguts a l'ombra
Playa Cristal i passeig

Figures i pins

Espigó d'Hospitalet de l'Infant

dissabte, 15 de setembre del 2012

Tardes de pinos, calas, rocas.
Pines, creeks, rocks in the evening

En la costa de Tarragona, quieres continuar estudiando masas vegetales (ver entrada anterior). Hay pinos, unos árboles que a pesar de ser tan familiares, tienen hojas de aguja y encuentras que forman copas especialmente reacias a dejarse acuarelar.

Cala Angeles, Miami Playa (Tarragona)

Pruebas con distintos colores cada día. Afortunadamente tienen piñas oscuras que colocas a discreción con alegría. Además, el carácter algo intratable del pino se te dulcifica con la compañía de las rocas, de las playas, del mar. Te da más juego...

Cala Santa Fe

Ves siempre el mismo esquema: playa-rocas-pinos ... Está ahí repetido, cala a cala. Algunas muestran heridas de arcilla muy roja.

Cala del Solitari
 Pero a veces mandas a paseo los pinos y te vas con las rocas solas. Mientras dura el trabajo te absorbe la cadencia de las olas litigando con las piedras...

Cala del Pescador

El esquema canvia algo más al sur. Hay más rocas, más pinos y pocas playas. Ésta es una deliciosa cala de arena fina en Sant Jordi de Alfama donde disfrutaste de lo lindo pintando bajo la sombra de tarde de los pinos.

Sant Jordi d'Alfama (Ametlla de Mar)
Y venga dibujar pinos y rocas...

Dibujo  de pinos
Dibujo de pinos (2)
Dibujo de pinos (3)
Escollos

dissabte, 8 de setembre del 2012

Estudis de masses vegetals
Vegetable masses studies

M'havia proposat pintar masses d'arbres i vegetació que no tenen massa dibuix -només el imprescindible per col·locar el conjunt... volia  explorar aquestes formes en brut més per interés d'estudi que per resultar agradables al públic, i  sempre des de figuració i la representació -on hi trobo major plaer creatiu, ara per ara, que a la pura invenció. Tot està fet del natural.

Barranc de la Fonfreda, Salàs de Pallars.

Els resultats em semblen de tota mena: poso primer els més salvables i al final els menys reeixits.

Camps a l'estiu
Camí amb pollancres
Garrics
Camps a la tarde

Reelaborat gairebé tres vegades, rascat, repintat amb tèmpera alguns detalls, aquest pantà del següent treball va perdre tota netedat ben aviat i no la va recuperar mai més. El tema de l'aigua cobrint la meitat dels troncs ja l'he intentat sense èxit altres vegades: acabo perdut en l'embull de troncs, reflexos, i fulles, sobre tot m'entabana el joc de les fulles il·luminades i fosques...

Pantà de St Antoni (Pallars Jussà)
  No massa millor, el tema de les bales de palla, ha quedat feixuc, eixut com el propi camp, sense lleugeresa...

Camps amb bales de palla


dimarts, 28 d’agost del 2012

Exposició d'aquarel·les de nu a Barbany
Exhibition of watercolour nudes in Barbany

L'exposició "Figura nua en aquarel·la" ja està muntada a l'Espai Tranquil de Barbany i es pot visitar.
Cartell de l'Exposició
Una estranya sintonia lliga una exposició de persones nues amb una tenda de roba! Podeu descobrir ambdues coses venint a visitar-la!
(Carrer Anselm Clavé 44, al centre de Granollers, zona peatonal, al costat del Museu)

Aparador de la tenda Barbany
Farem la inauguració el dissabte 8 de setembre, a les 18 hores.
Hi esteu convidats i prendrem una copa de cava fresquet i us comentaré tot el que vulgueu!

He afegit uns quants enllaços interessants.

L'empresari Amadeu Barbany és un home amb moltes inquietuts com podeu veure aquí.
Entrevista a Amadeu Barbany sobre el comerç
Entrevista a Amadeu Barbany sobre el petit comerç a Granollers

La Gemma Barbany s'ocupa de les activitats de l'Espai Tranquil
El blog amb les activitat de l'Espai Tranquil
El facebook de Barbany

Sobre els nus podeu visitar l'etiqueta "nu" en aquest blog -però els meus recents només es veuen en l'exposició
El nu en el meu blog
Podeu veure algunes informacions sobre el Cercle St Lluc -que és on estan pintades les aquarel·les:

Per arribar a Granollers amb tren podeu consultar horaris:
Els horaris de la Renfe (Granollers Centre)

Un cop a Granollers pot ser útil aquest plànol (clicar per obrir en format .png) on he indicat una ruta per fer el passeig fins la tenda:
Plànol de Granollers amb ruta des del tren.


divendres, 10 d’agost del 2012

Resseguint la geometria de Salàs en tres dimensions ( i 2)
Following again the Salàs' three-dimensional geometry

Raval de la Vall
Carrer de les Eres

 Els carrers de les ciutats tenen en general una direcció y dos sentits. Aquí, com en molts pobles de pedres milenàries, els carrers també pugen i baixen... però mentre ho fan, degut al seu tortuós origen, molts simultàniament torcen, uneixen dues façanes a distinta alçada, en una direcció que ha canviat l'angle, i sobre unes façanes que no sempre són verticals, i unes cases que són travessades per túnels.


Raval de la Solana

Per exemple, la part superior del Raval de la Vall consisteix en dos carrers paral·lels a diferent alçada separats per un mur:



Aquesta geometria del plano ondulat és la que m'ha interessat més en aquests dibuixos.

Capdevila, amb tots els nivells enllaçats
 
I ja posats, aprofito per afegir el plànol on es fa la fira d'Art...

Planol de Salàs amb les activitats de la Fira d'Art



dijous, 2 d’agost del 2012

Resseguint els arcs de Salàs
Following again the Salàs' archs

Aquesta vegada, passejant per Salàs de Pallars, he fet un repàs als arcs medievals, amb la seva forta personalitat milenària.

Carrer de St. Pere

Pça. del Mercat
 El protagonista és la pedra i el clarobscur dels túnels de pedra...

Raval de la Vall, davant de la font
Tots aquests racons són inexhauribles. Hi torno cada any...

Portal del Raval de la Solana a la pça. del Mercat

Carrer de Bon Jesús
Damunt d'aquest arc es troba l'altar de l'Església.

Malgrat que enguany no tinc programat participar en la fira, tenen un substànciós programa d'actes que us enllaço per si algú s'anima a pujar, a mirar o a participar...

Cartell de la Fira d'Art 2012