En la costa de Tarragona, quieres continuar estudiando masas vegetales (ver entrada anterior). Hay pinos, unos árboles que a pesar de ser tan familiares, tienen hojas de aguja y encuentras que forman copas especialmente reacias a dejarse
acuarelar.
|
Cala Angeles, Miami Playa (Tarragona) |
Pruebas con distintos colores cada día. Afortunadamente tienen piñas oscuras que colocas a discreción con alegría. Además, el carácter algo intratable del pino se te dulcifica con la compañía de las rocas, de las playas, del mar. Te da más juego...
|
Cala Santa Fe |
Ves siempre el mismo esquema: playa-rocas-pinos ... Está ahí repetido, cala a cala. Algunas muestran heridas de arcilla muy roja.
|
Cala del Solitari |
|
Pero a veces mandas a paseo los pinos y te vas con las rocas solas. Mientras dura el trabajo te absorbe la cadencia de las olas litigando con las piedras...
|
Cala del Pescador |
|
El esquema canvia algo más al sur. Hay más rocas, más pinos y pocas playas. Ésta es una deliciosa cala de arena fina en Sant Jordi de Alfama donde disfrutaste de lo lindo pintando bajo la sombra de tarde de los pinos.
|
Sant Jordi d'Alfama (Ametlla de Mar) |
Y venga dibujar pinos y rocas...
|
Dibujo de pinos |
|
Dibujo de pinos (2) |
|
Dibujo de pinos (3) |
|
Escollos |
Hola Carlos, conocer todos esos rincones de Tarragona a través de tus acuarelas es gratificante. Se transforman en mágicos lugares.
ResponEliminaUn saludo
Hola Rosa y bienvenida al blog. Si estás en el Círculo de Altafulla supongo que conoces mejor que yo la costa de Tarragona, por encima y por debajo de la capital. A mi realmente me parecen lugares de una belleza inspiradora, en especial la costa rocosa de l'Ametlla. Nunca quedo satisfecho de si las acuarelas transmiten las sensaciones cálidas del mar-roca-pinos... Gracias por el comentario y saludos cordiales.
EliminaUna sèrie molt bona d'arbres, hauré de prendre bona nota.
ResponEliminaPren nota de tot allò que et sembli profitós... no només dels altres sinó fins i tot del treball d'un mateix passat un temps un considera coses aprofitables i amb futur i coses no tant. Jo hi veig coses noves en el de la Cala Sta Fe... coses que apunten...
EliminaSalutacions cordials
Estupendo recorrido por las calas de Tarragona, esta entrada huele a Mediterráneo.
ResponEliminaHola Sergio. Tu comentario me gusta: si las acuarelas transmiten algo así como un olor al ambiente de la naturaleza costera, la verdad es que puedo sentirme muy satisfecho...
ResponEliminaSaludos y gracias.
Ce superbe reportage méditerranéen est délicieusement nostalgique pour moi....il me rappelle les nombreux étés passés sur la "Côte d'Azur" du côté de Sainte Maxime !
ResponEliminaAh, Corinne, tu appartiens aussi au club de ceux qu'ils regrettent le "temps de l'été" comme une idée impossible à revivre... Quand de plus âgé on veut recommencer à acheter comics, par exemple, pour revivre cette émotion, il est impossible de revenir au sentiment qu'il avait d'enfant. Mais au moins on dessine mieux que d'enfant et ceci compense aussi...
Elimina