Velles aquarel·les "tunejades": esperant el desdoblament de la R3 “Tuning" old watercolors: waiting for split in R3

Afegint personatges a una aquarel·la antiga

Aquesta vegada han començat de veritat les obres de desdoblament parcial en la línia 3 de la xarxa de Rodalies de Catalunya, la famosa R3 o línia de Vic. L'actuació desdoblarà la via entre Parets i la Garriga. De nou tinc no massa lluny de casa, en molts punts, un desplegament d'equips amb maquinària, enginyers i obrers. El tram està fortament urbanitzat i industrialitzat, i no només s'ha d'eixamplar el terreny per fer-li espai amb terraplens, talussos, murs de contenció i rases sinó que, sent un territori enormement “vascularitzat", s'ha de proveir de molts ponts i túnels per salvar interseccions de carreteres, rius i passos de vianants.

De moment no estic pintant res d'això sinó fent des de fora les fotos que puc i em deixen. Tanmateix se m'ha acudit recuperar velles aquarel·les on apareix la R3 al seu pas per Montcada i Reixac, al voltant de l'estació del Mas Rampinyo -dita "Montcada-Ripollet". El nou exercici és actualitzar-les a base d'afegir uns personatges que contemplen la via en actitud d'espera, potser d'un desdoblament que aquesta vegada no els tocarà encara a ells. Així, aquestes aquarel·les estan "tunejades" en una forma similar a la dels aficionats que "tunegen" els seus cotxes. Així sembla que adquireixen un nou sentit d'acord amb els temps...

Carrer Carrerada, Mas Rampinyo, Montcada, 2009

Esperant el desdoblament de la R3 que va per llarg  (2023)

Aquest tram del carrer Carrerada va per damunt de la C17, té cases baixes i la via única de la R3 passa per davant. És un dels llocs on els enginyers hauran de suar per dissenyar l'ampliació si arriba un moment que es decideix fer-la. Els jubilats de la imatge, esperen veure passar el tren o parlen de si veuran el futur?

Una mica més endavant, després de la corba del carrer i de la via, ens trobem el carrer Aragó. A prop de l’estació la via es fa doble però abans l’espai disponible és just.

Carrer Aragó, Mas Rampinyo, 2009

Versió “tunejada” (2023)

En aquest cas, un veí en actiu, amb una carpeta, s'ha aturat a mirar la via. El seu gos s'ho pren amb calma.

 

“Com s’ho faran?"

Encara uns metres més endavant tenim l'estació de Montcada-Ripollet. A banda de la via doble, aquí hi ha també una via morta de servei. He retallat l'aquarel·la original del 2008, he pujat alguns colors i he afegit un banc, aproximadament on es troba de debò, amb dos vells asseguts que semblen conversar.

L’estació de Montcada-Ripollet, Mas Rampinyo, 2008

Versió retallada i retocada (2023)

L'afegit passa per obrir un forat blanc al paper, que no sempre és deixa fer. La textura del paper refregat no permet després massa transparència i el resultat de tots aquests invents pateix d'opacitat. 

El pas dels trens i el pas del temps

Finalment, després de passar per la Florida (estació de Sta. Perpètua), per Mollet-Sta. Rosa i per Parets, la via inicia un esforç per obrir-se pas a cops de colze. A penes aconsegueix sortir del nucli urbà li espera travessar la C17 i el Tenes. Cada progrés de pocs metres representa una successió d'obstacles interminables, amb pocs trams de terreny franc. 

Inici d’obres de desdoblament del pont sobre el Tenes (nov. 2023)

Més tard, al costat del circuit de Montmeló hi ha encara aquestes sitges, probablement de la masia isolada de Can Riba de la Serra. El camió abandonat, pres per la vegetació, hi era abans -però l'he col·locat en el costat que m'ha convingut. Ara la R3 s’eixampla per la vora i veurem què passa amb les sitges, però un té la impressió que els ecos de vida rural al Vallès es van esvaint per sempre.

Sitges de Can Riba, 2008

Sitges i camió abandonat (2023)

A més de les fotos de les pintures abans i després, he fet uns vídeos del procés de “tunejat” per penjar-los a les xarxes. Tinc previsió de posar-les en Instagram i totes juntes en Youtube. En la propera entrada aniran tots els enllaços.