Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

dimarts, 16 de novembre del 2010

La Unió de Mas Rampinyo: tintes del 2006

Mas Rampinyo és un nucli de Montcada i Reixac. Alguns veins, com Fidel Casajuana,  parlen de "sentiment de poble" i voldrien potser que Mas Rampinyo fos una república independent... cosa comprensible si atenem a la tradició de participació ciutadana de la seva gent en les coses del seu poble. Això els va portar a fundar al 1921 la Societat Cultural i Recreativa La Unió de Mas Rampinyo, coneguda per tothom com "La Unió". La Unió és una entitat d'una vitalitat envejable, dotada d'un edifici neoclàssic singular on es fa teatre, cinema, conferències, ball, sopars i tota mena d'activitats culturals, lúdiques, esportives...

La Unió de Mas Rampinyo

Tot i que administrativament Mas Rampinyo comença més abaix, la gent tendeix a ubicar la zona per damunt de la carretera, la C17. Aquesta és una imatge de la plaça Espanya, la cruïlla amb la C17 (abans N152), que ara ja no existeix tal qual perquè van construir un poderós túnel pel trànsit de pas i damunt, una rotonda pel tràfic de Montcada.

Plaça Espanya antiga, amb la Telefònica al front.

L'altre edifici emblemàtic de Mas Rampinyo és l'estació de la Renfe.


L'estació de Mas Rampinyo, Montcada-Ripollet


Per amor dels veins als seus espais, "allò nostre", vaig dibuixar unes quantes versiones d'aquests dos edificis.






Tot va començar quan em vaig posar a dibuixar la tinta de la Unió (que teniu  la primera) a l'ombra de la paret de la perruqueria del barri, que està a la cantonada, gairebé davant de la Unió -i que ara ja ha tancat-.

La perruqueria de Rosa Baró

En acabar i anar per plegar em van abordar les dues perruqueres, la Rosa i l'Antonyieta, les persones més eixerides, actives i, sobre tot, millor informades del barri... Els hi agradava!

Si alguna vegada necessiteu un public relations, passeu de marchants i de crítics d'art i aneu a buscar les perruqueres!
Gràcies Antonyieta i Rosa per la vostra empenta!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada