Google Website Translator Gadget

dimarts, 16 d’agost de 2011

La Fira de Salàs 2011
Salàs 2011 art Fair

Heus aquí les obres que vaig portar a Salàs en la XXIª fira. Es una tanda d'aquarel·les sobre Salàs o voltants, junt amb sis aquarel·les de figura nua -de les quals ja he anat pujant mostres en altres entrades.

De les obres grans, la que més èxit i pretendents va tenir des del primer moment va ser aquesta de la festa de la calderada (carn d'olla) que se celebra pel carnaval, al mes de febrer.
Calderada al Raval de la Solana, el mes de febrer
L'aquarel·la està realitzada en taller, a partir de quatres fotografies que em va enviar mon germà, en paper Arches de 56x74. M'he repassat les fotografies, a mesos vista de quan la vaig fer, i realment l'aquarel·la no es correspon amb cap d'elles sinó una interpretació lliure prenent elements d'aquí i allà. Tenia por que el to gris -d'hivern fred- resultés desagradable a la vista i m'he trobat que ha estat allò més apreciat...

La resta d'aquarel·les les vaig fer a finals de juliol. Per tenir aquesta vista general del poble (paper Arches 56x74) em vaig pujar a un gran edifici en construcció, el geriàtric, que la crisi sembla haver deixat en suspens.
Vista de conjunt de Salàs des del costat de la piscina
Des de la mateixa obra, un altre dia i variant la perspectiva, també vaig pintar aquesta panoràmica dels camps, amb el pantà de Sant Antoni al fons.
Panoràmica dels camps de Salàs amb el pantà al fons
S'assembla una mica a la de l'any passat però em sembla que estan millor valorats els tons.

L'afluència de gent a la fira, al meu parer, no va ser excessiva. Hi va haver temps de fer bromes amb els companys dels costats de la mateixa era. Davant del meu espai, d'esquerra a dreta, podeu veure en la foto en Xavier Poch (de Verges), l'Enzo Marroccoli (italià), un servidor, en Julià, en Josep Pastor, la Marina Braga i la companya d'en Xavier Poch.
Alguns artistes que exposaven a l'era de "Pólit"
Vaig portar també una obra de 100x70 una mica diferent, amb cert to oníric, sobre el poble en ruïnes de Montesquiu, a l'altra banda del llac, abandonat quan van fer el pantà. El vaig descobrir feia unes setmanes des del coll del poble d'Orcau i em va semblar una aparició fantasmal amb el sol de ponent. L'aquarel·la volia assolir alguna cosa d'aquella emergència misteriosa...
El poble abandonat de Montesquiu
El paper que vaig aconseguir a Tremp no era meravellós i va plantejar batalla amb la primera aiguada de terra siena natural que afecta tot el quadre llevat de la part del llac.

Finalment, en format més habitual, 35x50 paper Gvarro, una imatge també pintada en viu al petit poble de Santa Engràcia, també amb sol de ponent.

El poble de Santa Engràcia.


dijous, 11 d’agost de 2011

La Fira d'Art de Salàs de Pallars
Salàs de Pallars Art Fair


A meitat d'agost se celebra al poble de Salàs de Pallars (Pallars Jussà, Lleida) la fira d'art. Antigament se celebrava a Salàs la fira de bestiar de peu rodó. Les eres amb arcades es convertien es espais on s'exhibien els animals. Avui dia aquests bells pòrtics s'han reciclat per a l'exhibició de pintura, fotografies, artesania i peces d'art durant un cap de setmana a meitat d'agost.
Aquí teniu l'espai que vaig disposar en la fira de l'any passat, a l'era de Morlans.
Una de les eres de Salàs, agost de 2010
Enguany van per la 21ª edició. La fira inclou l'exposició i venda d'obres d'art a diverses eres del poble, un concurs de pintura seca -que sol tenir caràcter vanguardista-, exposició d'un convidat i diversos actes culturals.
Cartell de la 21ª edició de la Fira de Salàs
El crític d'art Josep Maria Cadena assisteix a la fira, participa en el jurat del concurs, comenta les obres amb els artistes i els visitants. En la foto el podeu veure visitant l'espai de l'autor a la fira de l'any passat.
J.M. Cadena recorrent les eres (agost, 2010)
Fa uns quants anys que hi participo amb tintes, aquarel·les i dibuixos. Preferentment porto obres que tenen com a temàtica el mateix poble de Salàs que és una font d'inspiració inexhaurible.
Díptic de Salàs i Pantà (2 fulls de 70x50 cadascun)
Més endavant aniré pujant les obres que porto enguany. A banda d'unes poques aquarel·les de 60x80, exposaré el bloc de dibuixos i aiguades sencer, les que he fet a Salàs i potser altres. Aquí va com a primícia una doble pàgina del bloc.
L'inconfundible perfill del poble de Salàs (juliol 2011)


dijous, 4 d’agost de 2011

Voyage en Bretagne (et 3)


Hubo una tercera parte cuya inspiración en este caso venía de los tópicos turísticos, por hacerse una idea del norte de la Bretaña. Recalamos en Dinan, ciudad medieval que además tiene puerto porque el río Rance se hace navegable hasta la desembocadura.
Puerto de Dinan
 El día que hice estos dibujos celebraban en el puerto una fiesta de joutes nautiques, de torneos o justas sobre barcazas, con dos bandos disfrazados, armados con sendas puyas de punta acolchada, remando y atacando al ritmo de una música de chascarrillo. 
Joutes nautiques en Dinan
 Además, el tiempo alternaba a ratitos irregulares lluvia, sol, nubes, viento. Hice los dibujos en parte sentado al lado del coche, en parte de pie, en parte dentro del coche.
Puerto de Dinan, con el puente de la carretera al fondo

No voy a presentar St. Malo. Diré que llovía bastante y la gente paseaba con paraguas y chubasquero. El dibujo aprovecha una tregua de una hora aproximada, de pie, apoyado en la muralla, mientras la marea empezaba a subir.

La muralla de Saint Malo
El otro dibujo intramuros ya no gozó de tanta suerte. Se puso a llover de nuevo y aunque quise ignorarlo al principio, la tinta del rotulador se corría y el papel se ablandaba. Marché precipitadamente sin hacer la foto que me hubiera permitido acabarlo en otro momento. Era la Place Jean Chatillon de St. Malo, ... rodeado de galerías de arte (con pinturas "de buena familia" bien a cubierto...)

Place Jean Chatillon (St Malo)

El último se ha salido de la Bretaña pero había que aprovechar para llegar al Mont Saint Michel (ya en Normandía). Ese día pensaba quedarme fuera y dedicarme a dibujar pero la lluvia volvió razonable seguir la riada de turistas, entrar en la laberíntica abadía y cumplir con la visita. A la salida, hubo algun minuto seco y empecé a dibujar desde el aparcamiento... Seguí con paraguas un par de minutos más y finalmente hice la foto y nos fuimos. Es el único de la serie terminado en casa, aunque esta idea de abadía emergente en la oscuridad es la que ya quería reflejar in situ.
Le Mont Saint Michel