Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

dimarts, 26 de juny del 2012

El ocaso de las grandes máquinas
The twilight of the big machines

Tras el paso por la tierra y tras mover las tierras a su paso, las enormes máquinas fueron cediendo.

Construcción de la pantalla de la línea Cercanías (nov. 2011)





Primero poco a poco, y después más visiblemente, se hacía evidente que unas nuevas máquinas más pequeñas y manejables ocupaban el nicho ecológico.


Tren con vagones de peso y excavadoras
En aquellos grandes túneles excavados tiempo atrás, habían llegado vías, traviesas, cables, y las nuevas máquinas resultaban anfibias, capaces de andar por la tierra y circular por la vía;

Camión anfibio en la boca norte del túnel de Montmeló

Vagon de carga con grua, sobre raíles
o exhibían adaptaciones sorprendentes como la habilidad de anclar el balasto bajo los raíles;

La última de las  grandes máquinas, ajustando raíles


o simplemente seguían siendo excavadoras pero de tamaño más reducido.

Detalle de excavadora
Una nueva época se había iniciado.

Jaula elevadora

Se empezaba a ver el final de las grandes obras.


Andamios para pilastras de un puente pendiente

dissabte, 16 de juny del 2012

La joie de vivre

Pça Catalunya, Barcelona, maig de 2012
Els coloms de la Pça Catalunya, maig de 2012
El país passa per hores baixes. El goig de viure no és sarcasme sinó el més necessari de mirar. El primer dibuix està fet a la plaça Catalunya, poc abans de començar una manifestació de maig, i l'altre després, per la tarda...

Platja del Torn, Tarragona
Platja dels Penyals, Tarragona
Vic, Plaça Major, juny 2012
La gent que passa per la Plaça Major, Vic.
Camps a la Roca del Vallès

dijous, 7 de juny del 2012

Primavera al Vallès
Spring in Vallès

El riu Tenes, sota el pont de rodalies, entre Mollet i Montmeló


Quan un pensa en la primavera al Vallès a molts ens ve al cap el record dels versos celebèrrims del poema de Pere Quart:

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res"


Cards i garric a Sant Antoni de Vilamajor


dissabte, 2 de juny del 2012

Tres models d'abril
Three models in April

Deia, la nostra model brasilera, ens va oferir aquesta pose asseguda. Potser noteu certa perspectiva en la figura, resultat de treballar assegut molt a prop: amb els peus gairebé a tocar i el cap més lluny. Tanmateix m'agrada l'aposta pels tocs de carmí i d'ultramarí en la carnació de Deia -en realitat una pell de color força xocolata que hipnotitza i treu a relluir el terra siena torrada.

Deia, abril de 2012
 
L'escorç del rostre d'Elena resulta especialment difícil perquè no només es veu en contrapicat, sinó a més estirada boca amunt i amb el coll torsionat... No estic descontent de les fusions de color al rostre, i de la llum que il·lumina el ventre i deixa les cames en penombra.

Elena, abril de 2012

El moviment del cos de Peter encara és més subtil i no estic segur d'haver-lo resolt bé: mig recolzat sobre el braç esquerra, amb el tors mig torsionat, la cama aixecada sense recolzar del tot al peu, el peu mig arquejat...  L'actitud quedava a mitges, sense completar... Una pose difícil de mantenir-la estable i de pintar, tot i que Peter té una paciència de mestre iogui...

Peter, abril de 2012.


dissabte, 26 de maig del 2012

Apunts d'animals
Animal sketches

Fa temps que tenia ganes de penjar apunts d'animals.

Girafes, zoo de Barcelona, 2005 (tinta i aiguada)

Hipopòtams, zoo, 2005 (tinta i aiguada)


Jaguar, zoo, 2005 (tinta i aiguada)

foca. zoo, 2005 (tinta i aiguada)

Camaleó, zoo, 2005 (tinta i aiguada)
Si la figura humana té fama de ser díficil, i -per a mi- és el cim i la clau del dibuix, el dibuix d'animals potser encara és més difícil per la manca de costum que en tenim, per la manca de familiaritat amb l'anatomia dels animals -tan diversa, amb tantes espècies- i... sobre tot, perquè els animals "no posen", no solen estar quiets.

Elefant, 2003
Flamencs, 2003

Guepard, 2003

En la tria que presento, hi ha apunts de diferents èpoques des del 2003, diferents tècniques, diferents llocs: el zoo de Barcelona, alguna hípica, el carrer.


Hipopòtams, 2003

Lleons, 2003

Orix Blanc, 2003

Rinoceront, 2003
ximpanzés, 2003


Són apunts vius, en pur moviment.

Coloms i nen, 2003

Cavall a l'hípica, 2003

En tots el casos la qüestió és prendre al vol la imatge que es mou. L'exercici és el millor entrenament del dibuixant per a l'observació.
A banda d'això, hi han hagut artistes que eren extraordinaris pintors d'animals. Suposo que la qüestió és que també t'han d'agradar.
A l'hípica, 2010

Apunts de caps de cavalls a l'Hípica, 2010



Cavall a l'hípica, 2010

Però també es pot plantejar la qüestió a l'inrevés: res fomenta més l'amor per la natura que aquesta observació minuciosa dels seus dissenys vius...

Gavines al port, 2012



dimarts, 15 de maig del 2012

Arreglo de dos acuarelas de playa
Repairing two beach watercolors

Muestro dos trabajos iniciados in situ y "reparados" en casa.

Platja del Torn, Tarragona, versión arreglada


Original pintado en la playa


1) El primero es el problema del horizonte en la playa. En este caso la línea del agua en las rocas cercanas apenas estaba por debajo de la línea del horizonte. Si subía el horizonte, todo el cuadro se descolocaba.

Obsérvese la línea del horizonte y del agua

No quedó más remedio que bajar el agua a base de ampliar las rocas. De paso también se corregía esa penosa impresión que el agua del mar "se derrama" hacia la playa por un plano inclinado.

Levantar pintura

La operación tiene un diseño previo donde puedes ayudarte de trozos de papel para cubrir la acuarela o dibujar encima o, más sofisticadamente, usar un programa de manipulación de imagen como el gimp sobre una foto del trabajo original. Sigue la operación levantar pintura. En este caso frotando con agua clara y un pincel duro y absorbiendo con papel de cocina.

Redibujando la linea del agua y las rocas
 Una vez bien seco se redibuja encima. Y finalmente se acaba de pintar. Al inicio está la forma definitiva

Añado un dibujo de la orilla de enfrente de la peña, desde donde realicé la acuarela anterior.

Orilla frente a l'Illot del Torn


2) La segunda es un lío clásico de la acuarela, la típica "ensuciada" de colores: más que un problema es la norma cuando uno es novato, y después cada vez menos (¡pero este trabajo es reciente: nunca se controla del todo!). En este caso el revoltijo viene de las rocas del fondo, con luces y sombras en tránsito muy rápido, con rocas naturales rojas y blancas colocadas artificialmente, con tierra, matojos y pinos de por medio... En fin, que no pongo el original sino el resultado final tras el "arreglo".

Platja dels Penyals, Tarragona, versión "arreglada"

Si el cuadro no acabó en la papelera fue porque la playa y el agua me gustaban.
La solución no fue maravillosa: grifo directo aplicado al trozo del papel "feo" intentando no afectar el resto; repintado -intentando al menos no sobrecargar otra vez-... y finalmente, otra gran solución: al rico corte. (Mira tú por donde: lo del recorte está de moda!)

Completo con este dibujo tomado en directo... con ciertos ecos de Hopper en la cabeza...

Platja dels Penyals, gente tomando el sol

dimarts, 8 de maig del 2012

Un dia a Tivissa

Tivissa, a la Ribera de l'Ebre
 Tivissa és un bonic poble de la Ribera de l'Ebre, envoltat de muntanyes i amb restes arqueològiques dels íbers.

Detall de la imatge anterior
 Per la tarda vam pujar a les muntanyes dels voltants.


En tornar, a prop de la muntanya de la Llena, vaig tenir temps per fer aquest dibuix del cami de baixada arran de la paret.

Camí de la muntanya de la Llena

Conservo aquest treball més antic des del centre de Tivissa:

Carrer de Tivissa (2007)

dimecres, 2 de maig del 2012

Reparando el cauce del Congost
Repairing the Congost river-bed

Con las obras de los dos enormes puentes ferroviarios paralelos sobre el río Congost, el cauce ha variado de semana en semana al compás de las necesidades de la obra. Aproximadamente en este lugar hice la primera acuarela -hace exactamente tres años- en la que, más allá de pintar las máquinas, quise reflejar la propia obra. En esa ocasión se veía el río con las bases de las pilastras de hormigon del puente provisional para el tren.

El cauce del río Congost, marzo de 2012.

En la que presento hoy se capta un momento pasajero del paisaje: aquel puente provisional ya cumplió su función y ya ha sido derribado -sobre eso tengo fotos que me llaman-; en el fondo asoman aun los restos de los hierros de las pilastras trituradas. Más al fondo, los dos puentes nuevos exhiben su poder.

Obras debajo del puente, marzo 2012

Pero lo que me incitó a sentarme un domingo a pintar ahí fue esa carretera cortada, literalmente aun con un pedazo de piel de asfalto reseco, una piel curtida suspendida sobre el río. Esa carretera tuvo también una función provisional para unir dos mitades de pueblo que las obras tenían separadas.


Panoramica bajo el puente del Congost, marzo 2012

En el terreno técnico hay que decir que la imagen duró poco: cada semana pasaban las excavadoras y cambiaban el panorama. En los dibujos pueden verse escenas de estos días. Finalmente, Ferrovial ha dejado el lugar en condiciones decentes.

detalle, página izquierda (con un error de dibujo).

 ¿Por qué pintar todo esto? 
Una carretera vieja cortada, un nuevo puente...
...así es la vida, ¿no?