Feminae Martii

Les models del mes de març (martii) han sortit una mica com dones de Mart (Martis). Aquestes  aquarel·les de nu han volgut captar també el caràcter: el posat altiu de Sílvia -almenys aquesta vegada- que va posar tan concentrada com sempre.

Silvia, març 2012

O la jove Natalia, amb el cabell a rastes i l'actitud una mica distant i esquiva (aquesta és una altra Natàlia que la model habitual que he pintat més vegades)..

Natalia, març 2012

Estudi de roques marinesSea rocks study

M'ha semblat que dir "anatomia de les roques" seria prometre massa i s'ha quedat en el més habitual "estudi de roques". Tanmateix la idea era mirar-se les roques com es miren les formes del nu: les pedrotes tenen formes i no és el mateix una forma que una altra; al final, el tot del pedregam encaixa si cada peça va al seu lloc.

Roques a l'Illot del Torn (Hospitalet de l'Infant)

Trobant un lloc per pintar

El dibuix

A mig fer

Els amants de les síntesis "d'un sol cop d'ull" o d'una pinzellada omniabastadora no trobaran aquí el que busquen. S'ha de mirar molt aquestes roques per pintar només l'essencial... però què seria l'essencial de les roques? A mi em crida aquí la passió per la forma, més que la passió per un ambient, per una atmòsfera o només per evocar el gust de sal a la vora del mar. Tot i això, aquestes formes també voldrien contenir aquella sensació salobre... 

Roques a Miami Platja (Mont-Roig del Camp)

El  lloc triat per la feina

Completo amb dos dibuixos més - sketch just on the rocks-...

Esculls a prop de l'Ametlla de Mar

Vista panoràmica d'un penyassegat de l'Ametlla

La nueva estación de Montmeló Montmeló new railway station

Esta semana se ha abierto al público la nueva estación de Cercanías de Montmeló. Al mismo tiempo se han abierto dos nuevas calles que cruzan por encima de la obra uniendo dos barrios muy cercanos pero obligados siempre "a verse" a través del antiguo puente principal del pueblo.

Exterior en obras de la estación de Montmeló (Navidad 2011)

Hace unos meses, Ignacio López, de Ferrovial, jefe de la obra del tren en Montmeló, me sugirió que pintara las obras de la estación. "¿Seguro que os gustaría ver la estación en obras y no acabada?" Sí, querían ver la cosa en su salsa. En el fondo eso es lo que más nos mola a estos ingenieros y a mi, ese punto en que las cosas van tomando forma a partir del material sin forma, las cosas que emergen entre el barro, los hierros y las hormigoneras y se encarnan a partir del plano, justo antes que la gente haga desaparecer su obra-criatura porque la hace suya, la convierte en edificio útil de la vida cotidiana.

Un poco antes de Navidad había unas puestas de sol increíbles en la llanura recta que ha aparecido sobre el falso túnel. La nueva estación emergía como una manifestación gozosa después de años de sinsabores para el pueblo. Me pareció que esa imagen romántica de la puesta, con alguna máquina por el exterior, reflejaría bien la emoción. Aun no estaban colocados los muros-pantalla de cristal pero el efecto de las sombras alargadas hacia el este ya daba mucho de sí.

(Con esa poco habitual paleta cromática, las fotos me han dado problemas: la que recoge bien el amarillo, estropea el azul y viceversa... ésta que he colgado arriba es como un punto medio.)

Visité la obra por el interior, a medio pavimentar. Unos fenomenales efectos de sombras de los marcos de los paneles sin cristal tenían también mucho gancho.

Interior de la nueva estación de Montmeló en obras

Aquí fui más contenido con los colores y eché mano de mi paleta tipo "I ♥ sepia"

Todo el cuadro es un juego de retículas: la estructura de los muros, las sombras proyectadas, la cubierta con sus vigas oscuras y las complacientes vallas de obras que pones donde conviene poner...
¡Ah, me olvidaba, ambas acuarelas han recibido también el placet de Rafael Pérez, ingeniero encargado de la construcción de la estación!

Y éste es el pasado:

Estación antigua y aparcamiento (2007)

 Así estaban la estación y la parte del aparcamiento de coches en una acuarela de  2007 antes de empezar las obras.

Entrada a la estación antigua (2008)

Así estaba la vieja estación por la calle de acceso. Ahí sigue de hecho, detrás de un muro que se levanta por la parte del andén, aunque sólo a poca altura. En relación a la capacidad evocadora de estas estaciones, tal como  surgieron en los comentarios al post anterior de estaciones, y a la suerte de este edificio debo decir que no sé cuál será aunque hubo planes de conservarla, pero me temo que ahora son malos tiempos para la lírica...

Nus robats Stolen nudes

Apunt 8' en llapis sèpia (març 2012)

L'altre dia vaig veure a la tele el magnífic documental de TV3 "Balls robats".

Aquest reportatge dóna veu a diversos malalts mentals i explica com la intervenció psiquiàtrica en el país ha anat canviant des del franquisme.

Apunt 5'

Apunt 8'

Parlant sobre l'artista Enric, ingressat a la Unitat de Rehabilitació de l'Institut Pere Mata, diu la locutora: "Pintar, dibuixar, diu l'equip terapèutic, és el que més l'ajuda a concentrar-se en l'ara i aquí" (min. 42:44 )

apunt 8'

apunt 8'

Sense voler frivolitzar sobre el tema psiquiàtric, podríem dir que la nostra societat hiper-ocupada i sempre pendent d'alguna altra cosa projectada ens porta a no estar mai en el present. Una explicació de per què ens agrada dibuixar i pintar és precisament perquè ens retorna a l'ara i aquí.

apunt 5'

apunt 8'

Els apunts ràpids són una forma radical de concentració en l'ara i aquí.

apunt 5'

Estacions de tren Railway stations

Com que la Colla dels dimecres va anar a l'Estació de França l'últim dia i han anat penjant les seves obres (comença aquí i segueix per les entrades més recents), m'han fet venir ganes de mostrar uns treballs que tenia del mateix lloc. He pensat de juntar-ho amb altres estacions... Al final, contant les tintes, n'hi havia unes quantes i he fet una tria.

Estació de Cerdanyola, 2007

(Aquesta primera va ser 5è premi al concurs de pintura de Cerdanyola de novembre de 2007).

Les dues següents són les de l'Estació de França, de l'època que anàvem amb en Jaume Comas i companyia.

Estació de França, 2008

Topalls de l'Estació de França,  (vista exterior, 2008)

L'estació de Montcada-Ripollet l'he dibuixada un munt de vegades a tinta... però aquí hi ha una versió en aquarel·la, d'un angle diferent a una altra que vaig penjar (en l'enllaç també es veu l'exterior de l'estació de Montcada-Manresa)

Un altra sèrie amb un bon nombre de variacions ha estat la vella estació de Montmeló, que en l'actualitat està a l'espera de decidir-se què fan amb ella i que ara es troba per sota del nivell del cobriment del fals túnel --i comença a tenir un aspecte deplorable. Aquesta aquarel·la està feta d'abans de les obres, de quan aparentment no hi havia crisi encara i les obres ni havien començat.

Estació de Montmeló abans de les obres (2008)

Finalment, un treball sobre l'estació de Sabadell-Sud de 50x70 cm. També la vaig presentar a concurs, però sense èxit.

Sabadell-Sud (2007)

Sol sobre el Vallés Vallès in the sun

Repsol-YPF, planta de Montornés del Vallés

Una bifurcación de raíles entra en las instalaciones, tras las alambradas de espino; cámaras de seguridad, barracones, y unos enormes depósitos esféricos... A pesar de estos elementos inquietantes que evocan tantas películas, un sol brillante de primavera inunda la escena y el efecto dramático pierde buena parte de su sentido. -Quizás gane otras sugerencias, no sé. Al final sólo es la planta de la Repsol-YPF en Montornés del Vallés.

Dibujo de la acuarela

Pintando al lado de la vía (febrero 2012)

Situada en un extraño polígono industrial (Els Xops) en la confluencia entre Parets, Lliçà y Granollers, en medio de colinas onduladas, con algunos pequeños núcleos de fábricas, encuentras también esta granja de cerdos. Aunque uno vuelva a sus "silos industriales", la temática del árbol superviviente que señaló Ricardo Azkargorta en un comentario anterior, está de algún modo presente. De nuevo me parece que hay algo en sintonía con esa serie que él llama "Convivencias-supervivencias".

Granja de cerdos, Polígono Els Xops (marzo 2012)

A pesar que estemos en el campo, uno tiene la sensación que la naturaleza está en retirada, adelgazada, en minoría. También aquí, el sol de primavera viene a rescatar la escena del hundimiento...

Pintando la granja en los campos

Perdent el color per moments...Fading color by the minute...

Les figures perden el color per moments... Són les dues darreres de febrer i la primera de març.

Ayelén (febrer 2012)

Ayelén, detall

L'operació d'anar reduint la paleta, tot i que cada setmana canvio una mica la selecció de colors, acabarà en el bicrom, amb sèpia i tocs de carmí.

Herman (febrer 2012)

Finalment va arribar la sequera total: manca de colors... i d'aigua!
Va ser a la següent setmana -que vaig arribar una mica tard a l'estudi. Hi havia força gent. Vaig aconseguir un lloc una mica apretat. Vaig pensar que no tindria temps d'acabar una aquarel·la i, a més, seria enutjós desplegar la paleta i l'aigua... En el mateix paper Arches vaig decidir que faria un dibuix amb un llapis del 2B. L'efecte de granulat es deu a que no és un paper ideal per dibuix malgrat la insistència en degradar el grafit amb els dits...

Constanza, amb llapis 2B (març 2012)

(En breu, es recuperarà el color)

Camps de Sant AntoniSant Antoni countrysides

Els camps de St. Antoni de Vilamajor al voltant dels quals es troba la serradora són aquests. Aquest treball volia capturar el violent contrallum sobre els solcs de terrossos dels camps. La terra fosca ofereix un contrast amb el reflex de la llum sobre la humitat. Però aquest treball ha reposat els somni dels justos en una pila de papers des de fa més de dos anys fins que una nova idea l'ha vingut a completar. Us podeu imaginar el truc que l'ha rescatat de l'oblit?

Contrallum als camps de llaurança humits

Aquesta altra, per la mateixa zona, en canvi, és molt recent. Assegut al marge d'un camp, a pocs metres de la carretera, vaig intentar alguna cosa amb la línia de xiprers...

Xiprers a St. Antoni de Vilamajor

Pintant als camps de St. Antoni