Passatge amb reflexos |
En la cita anual amb el Pallars tenia idea d'imposar grisos als colors de la pedra però en l'execució el quadre et xiuxiueja altres coses com tocs de terra siena, pessigades de terra ombra, notes de carmí, ombres de blau... i tenen veus tan seductores que els deixes passar...
Capdevila |
Pel que fa a la cita amb el pantà de St. Antoni vaig aconseguir un tractament més sobri i fresc en els arbres, -compareu amb la versió torturada de l'estiu passat-. Aquests arbres estaven més submergits que mai, i jo com ells, em vaig deixar inundar pels mil reflexos de color en l'aigua: era una tarda amb un ventet que no parava de sacsejar les aigües i de fer onades inquietes...
Pantà de St. Antoni |
Hola Carlos, les tres aquarel·les son una bona mostra del teu domini en el tractament del gris un color sempre difícil de tractar per no caure en la monotonia. Els tocs que has donat de color els trobo molt acertats i també les reserves de blancs que donen tanta lluminositat. Sempre es un plaer visitar el teu blog.
ResponEliminaCom hi ha temes que a hores d'ara ja són de cada any, quan arriba el moment de pintar t'empesques què podries fer que no fos el tractament de sempre, i fas intents de canviar coses... Però surt el que surt: aqui el gris és més una obstinació de partida, una idea, que una realitat viscuda perquè els colors afloren ràpid... Ah, què bonic és l'estiu i com el color delata l'estat d'ànim! En fi tant de bo segueixis visitant amb plaer el blog!
EliminaSin duda alguna tres hermosas acuarelas con la
ResponEliminabuena técnica que nos tienes acostumbrados.
Saludos Carlos
Gracias, Juan José... quizás haya que pensar en desacostumbrar las técnicas de siempre e ir exponiéndose a mayor riesgo, no sé. A partir de cierto momento, en esto de la pintura, pueden restar libertad creativa... Saludos en el retorno al trabajo!
Elimina